DADES IDENTIFICATIVES 2015_16
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA DE L'ORIENT GRECOROMÀ Codi 12805217
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
3 Optativa 2Q
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SUBIAS PASCUAL, EVA
Adreça electrònica eva.subias@urv.cat
Professors/es
SUBIAS PASCUAL, EVA
Web
Descripció general i informació rellevant Visió diacrònica sobre l'orient grecoromà des del període hel.lenístic fins l'època bizantina, posant el focus en la cultura material, urbana i arquitectònica de cada període.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC5 Aprofundir en la cultura material de les societats mediterrànies antigues.
  AC8 Aprofundir en el coneixement de les ciències de l'antiguitat relacionades amb l'arqueologia: Història, Filologia clàssica, Epigrafia i Numismàtica i Història de l'Art Clàssic.
  AC9 Conèixer les línies de recerca actuals de l'arqueologia.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC8 Gestionar projectes tècnics i d'investigació o innovació.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer les àrees culturals de l'Orient grecoromà AC5
BC2
CC3
Saber cercar informació arqueològica actualitzada AC8
BC4
CC2
Desenvolupar un projecte de recerca personal i viable AC9
BC8
CC6

Continguts
Tema Subtema
1. Marc geogràfic i contextos històrics i antropològics
2. La construcció de les capitals i els territoris hel.lenístics
3. L'estructura territorial i administrativa en época romana
4. Transformacions tardanes de la ciutat i el territori

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
14 0 14
Seminaris
14 28 42
 
Atenció personalitzada
4 0 4
 
Proves de desenvolupament
0 14 14
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i de la matèria
Sessió Magistral Densenvolupament del temari a partir d'explicaicons tèoriques i casos concrets
Seminaris Treballs pràctics a partir de comentaris de text, d'imatges i cerques bibliogràfiques.
Atenció personalitzada Seguiment de l'estudiant i resolució de dubtes sobre l'avaluació

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Consultes sobre les característiques i adequació del treball d'avaluació

Avaluació
  Descripció Pes
Proves de desenvolupament Treball de comentari teòric sobre un article o una obra arquitectònica o artística contreta 50%
Altres

Seguiment continuat de les sessions pràctiques i teòriques de l'assignatura

50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Ball, W.: Rome in the East: The transformation of an Empire, London, 2000.

Burns, T.S. & Eadie, J.W.: Urban centers and rural contexts in late antiquity, Michigan 2001.

Capdetrey, L.: Le pouvoir seleucide. Territorie, administration, finances d’un royaume hellénistique (512-129 avant J.-C.), Rennes,2007.

Evers, C., Tsingarida, A. (Eds.): Rome et ses provinces. Genèse et difusión d’une image du pouvoir. Hommages à J.-Ch. Balty, Bruxelles 2001

Greco, E.; Torelli, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo greco, Roma-Bari 1983.

Gros, P.; Torelli, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo romano, Roma-Bari 1988.

Henig, M.(ed): Architecture and architectural sculpture in the roman Empire, Oxford, 1990.

Jones, A.H.M.: The cities of the roman eastern provinces, Oxford, 1971.

Lyttleton, M.: Baroque architecture in Classical Antiquity, Londres 1974 (ed. espanyola Akal, 1988).

Macready, S.; Thompson, F.H. (ed.), Roman architecture in the greek world, London, 1987.

MacDonald, W.L.: The architecture of the roman empire vol II: an urban appraisal, New Haven- London 1986

Maraval, P.: Lieux saints et Pélérinages d’Orient, Paris, 1985.

Owens, E.J.: The City in the Greek and Roman World (London 1993)

Krautheimer: Arquitectura paleocristiana y bizantina,  Madrid 1988 (ed. original 1965).

Sartre, M.: L’Orient Romain, París, 1991.

Sartre, Maurice: D’Alexandre à Zénobie. Histoire du Levant antique. IVe siècle avant J.-C.-  IIIe siècle après J.-C., Paris, 2e édition 2003.

Segal, A. : From function to monument. Urban Landscapes of Roman Palestina, Syria and Roman Arabia, Oxford, 1997

Wharton, A.: Refiguring the post classical City. Dura Europos, Jerash, Jerusalem and Ravenna, Nueva York, 1995.

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent