Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Comú |
|
AC2 |
Integrar el coneixement de les principals vies metabòliques i dels nutrients en situacions de salut i malaltia. |
|
AC5 |
Percebre, apreciar i utilitzar la diversitat d'àmbits de coneixement que participen a l'àrea de la nutrició i el metabolisme. |
|
AC6 |
Reconèixer les bases moleculars de les interaccions dels nutrients amb el genoma. |
|
AC7 |
Incorporar eficaçment els avanços científics al propi camp professional. |
|
Professionalitzador |
|
Recerca |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Comú |
|
BC7 |
Tenir sensibilització en temes mediambientals. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Comú |
|
CC1 |
Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. |
|
CC3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
|
CC5 |
Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
Objectius |
Competències |
Conèixer la importància dels mecanismes de recombinació i reparació del DNA i dels sistemes de modificacó i restricció. |
AC2 AC5 AC6
|
BC7
|
CC1 CC5
|
Conèixer les eines bàsiques de clonació molecular i diferenciar entre la clonació molecular, la terapèutica i la reproductiva. Conèixer les tècniques bàsiques per a la construcció de genoteques. Conèixer algunes aplicacions pràctiques de les tècniques d'enginyeria genètica. Prendre consciència que la nova biotecnologia té importants implicacions ètiques, legals, econòmiques i socials. |
AC2 AC5 AC6 AC7
|
|
CC1
|
Conèixer com està organitzada la informació al genoma eucariòtic, i les limitacions actuals del coneixement. Identificar les bases genètiques del càncer més conegudes. |
AC2 AC5 AC6 AC7
|
BC7
|
CC1 CC3 CC5
|
Adquirir el vocabulari bàsic i els conceptes necessaris per a l'autoaprenentage present i futur. |
|
|
|
Conèixer els aspectes més rellevants de la utilitat de la genòmica en medicina. Apreciar l'avanç en diagnòstics i tractaments mèdics en funció de l'avanç en la comprensió de les funcions dels gens. |
|
|
|
Conèixer algunes bases de dades de genòmica i proteòmica i les eines més elementals per a l'anàlisi bioinformàtica de seqüències. Ser capaç d'obtenir informació actualitzada a través de les bases de dades de genòmica, proteòmica, metabolòmica. |
|
|
|
Ser capaç apreciar la velocitat dels canvis en els coneixements de la genètica molecular i la tecnologia del DNA recombinant. |
|
|
|
Ser capaç d'obtenir respostes a preguntes concretes en un temps raonable, utilitzant cerques bibliogràfiques o altres. |
|
|
|
Apreciar la interrelació existent entre el desenvolupament de la biotecnologia+TIC i el coneixement dels genomes. |
|
|
|
Acceptar que hi ha molts aspectes desconeguts en genètica molecular. |
|
|
|
Dissenyar l'esquema d'un experiment senzill per a aconseguir un determinat objectiu o per a respondre una pregunta. |
|
|
|
Aprendre a utilitzar informació subministrada per les companyies de productes biotecnològics. |
|
|
|
Utilitzar la terminologia de forma rigorosa en la redacció d'examens i exercicis. |
|
|
|
Comprendre la interacció existent entre els gens i entre l’expressió del gens i l'ambient. |
|
|
|
Tema |
Subtema |
1. Introducció |
Introducció. La Genètica Molecular i Enginyeria Genètica al segle XXI. Objectius de l'assignatura. |
2. Reparació i Recombinació |
Importància de reestructuració de la informació del DNA in vivo.
Danys al DNA i importància dels sistemes de reparació. Resposta SOS. Recombinació homòloga i Específica de lloc. Importància dels mecanismes de recombinació.
|
3. Restricció i modificació |
Metilació en la seqüència de procariotes i d'eucariotes.
Sistemes de restricció i modificació en procariotes.
Experiments d'Arber.
Tipus i propietats dels enzims de restricció i modificació.
|
4. Enzims en l'enginyeria genètica |
Enzims més utilitzats en la tecnologia del DNA recombinant. Enzims de restricció tipus II. Altres enzims
Fargments de restricció com a marcadors de malalties genètiques i DNA fingerprinting.
Mapa genètic de restricció.
|
5. Clonació molecular |
Elements de clonació molecular en E. coli. Inserts. Vectors derivats de plàsmids i fags. Marcadors de selecció. Cèl.lules hoste bacterianes. Selecció de les colònies portadores de l’insert.
Introducció a les plantes i animals transgènics.
|
6. Reacció en cadena de la polimerasa |
PCR (Polymerase Chain Reaction). La Taq polimerasa. Algunes aplicacions de la PCR. Errors de la Taq polimerasa i problemes per contaminació. |
7. Construcció de geneteques i cerca d'un insert clonat. |
Biblioteques de genomes sencers, de cromosomes, de cDNAs. Tècnica dels Blots: Southern, Northern, Western. Screening de genoteques i de biblioteques d'expressió. Altres aplicacions dels Blots i problemes. |
8. Introducció a la Bioinformàtica (pràctiques) |
Bases de dades i eines bioinformàtiques a Internet (SwissProt i els seus links, ExPaSy i l’accès a les eines, GeneCards i localització de gens als cromosomes). Splicing electrònic (GenScan). Traducció conceptual i ORFs, Identificació de la funció del gen (BLAST). Cerca de motius a la seqüència de proteïna (PROSITE). Altres bases de dades molt anotades (VEGA), d’informació biomèdica (SNPs-database), bibliogràfiques (MEDLINE), Human Gene Nomenclature Comitee (HGNC). |
9. El genoma eucariòtic |
El genoma eucariòtic. Com està organitzada la informació? Introns i exons, splicing alternatiu, teoria de l’exon shuffling. DNA repetitiu. Metilació i transcripció. Gens i pseudogens. Famílies de gens. Gens codificats dins altres gens i gens solapats. Com podem definir “gen”?. Macroorganització dels genomes de plantes, animals i unicel.lulars eucariotes: mida, número de cromosomes, de gens, percentatges de DNA repetitiu, d’introns, etc. Genòmica comparada en l'evolució de la diversoitat animal. |
10. El genoma humà |
Genòmica. Interaccions entre gens i entre gens i ambient. Medicina i genòmica. Teràpies de les malalties genètiques. Farmacogenòmica. Genoma mitocondrial i malalties mitocondrials. Anàlisi dels gens i de l’expressió gènica. Aspectes ètics i socials. |
11. Bases genètiques del càncer |
Oncogens. Retrovirus amb i sense oncogen. Protooncogens cel.lulars. Anormalitats cromosòmiques. Amplificacions del DNA. Gens supresors de tumors. Gen RB1. Defectes en els sistemes de reparació del DNA. Metilació del DNA. Cicle cel.lular, apoptosi i càncer. Gen TP53. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
0 |
0 |
0 |
|
Sessió Magistral |
|
0 |
0 |
0 |
Metodologies integrades |
|
0 |
0 |
0 |
Seminaris |
|
0 |
0 |
0 |
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
0 |
0 |
0 |
|
Atenció personalitzada |
|
0 |
0 |
0 |
|
Proves de desenvolupament |
|
0 |
0 |
0 |
Proves objectives de preguntes curtes |
|
0 |
0 |
0 |
Proves pràctiques |
|
0 |
0 |
0 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura. Recull d'informació dels estudiants. Explicació del funcionament i de la metodologia del curs. |
Sessió Magistral |
Exposició teòrica dels continguts per part del professor. |
Metodologies integrades |
Bona part dels temes 4, 6 i 7 i tot el tema 8 estan en format PBL. Cal que l'alumne/a (en grup o individualment) resolgui els problemes "guiats" que se li plantegen, per la qual cosa haurà d'utilitzar bibliografia, TICs, anglès, informació de cases comercials, redacció científica, etc. |
Seminaris |
Utilització de textos amb preguntes perparades pel professorat. Comentar conjuntament les diverses respostes i/o seminaris sobre temes d'actualitat en base a publicacions científiques. |
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
Pràctiques bioinformàtica, PBL, bibliografia, etc. |
Atenció personalitzada |
|
|
Seminaris |
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
Sessió Magistral |
Metodologies integrades |
|
Descripció |
Sobre qualsevol qüestió de funcionament de l’assignatura, continguts o problemes.
Atenció personalitzada depenent del nivell de coneixements de l’alumne en la utilització de les TIC.
Assessorament en funció de les necessitats de cada grup d’alumnes.
Assessorament sobre formes d’accedir a les eines necessàries per resoldre prpoblemes concrets, etc.
|
|
|
Descripció |
Pes |
Proves objectives de preguntes curtes |
De preguntes curtes a raonar o textos curts a completar o discutir sobre alguna qüestió concreta del text. Proves de respostes múltiples. |
|
Proves de desenvolupament |
Escriure un assaig sobre un tema de genètica molecular i/o enginyeria genètica |
|
Proves pràctiques |
Examen pràctic a l'aula d'informàtica |
|
Altres |
Opcionalment presentació d'un tema de seminari |
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
L'avaluació es concretarà a l'inici de l'assignatura. L'assignatura té convocatòria única. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
Bàsica |
Lewin B., GENES VIII, 8th edition Oxford University Press, 2004
Lesk A.M., INTRODUCTION TO BIOINFORMATICS, 2nd edition. Oxford University Press, 2005
Micklos D.A., et. al., DNA SCIENCE, A FIRST COURSE, 2nd ed. Cold Spring Harbor Laboratory Press, 2003
Primose S.B. and Twyman R.M., PRINCIPLES OF GENE MANIPULATION AND GENOMICS, 7th ed. Blackwell Publishing, 2006
Watson J.D. et al., BIOLOGÍA MOLECULAR DEL GEN, 5a. ed. Editorial Médica Panamericana, 2005
|
|
Complementària |
|
- Kreuzer H., Massey A.
RECOMBINANT DNA AND BIOTECHNOLOGY 2nd ed, American Society Microbiology,
2001 (1555811760).
- Watson J.D. et. al. RECOMBINANT
DNA. W. H. Freeman, 1992.
- Watson J. D. et al. MOLECULAR
BIOLOGY OF THE GENE 5th ed,. Benjamin Cummings, 2003.
- Strachan T., Read A.P.
HUMAN MOLECULAR GENETICS (3rd ed), Garland Science Publishing, 2003.
- Passarge E., COLOUR ATLAS
OF GENETICS 3erd ed Thieme Medical Pub, 2005 (1588903362) setembre 2005.
- Cummings M. R. HUMAN HEREDITY
PRINCIPLES AND ISSUES Books/Cole Publishing 6th ed, 2003.
- Singer
M., Berg P. GENES Y GENOMAS, UNA PERSPECTIVA CAMBIANTE. Omega, 1993.
- McConkey E.H., HOW THE HUMAN
GENOME WORKS. Jones and Barlett Publishers, 2004.
- Primose S.B., Twyman R.M.
GENOMICS, APPLICATIONS IN HUMAN BIOLOGY. Blackwell Pub. 2004.
- A la Web
asignatura: hi ha problemes per resoldre, exercicis tipus PBL, Múltiples
enllaços a webs d’altres universitats, preguntes d’exàmens d’anys
anteriors, el guió de practiques de Bioinformática amb vincles a servidors
europeus i americans, bibliografía, glosaris de terminología, etc.:
http://www.quimica.urv.es/~segues
/GenMol/ - BioRom
2005 (2006) “Ayudas al aprendizaje de la Bioquímica, Biotecnología y
Biología Molecular” DL: MA-867-2004.
|
|
Altres comentaris |
Per cursar aquesta asignatura és recomanable haver superat un curs de Bioquímica general, de Biosíntesi de Macromolècules (o similar) i Biologia Cel.lular. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|