Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A7 |
Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques |
| A8 |
Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics |
| A11 |
Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | C5 |
Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A7 |
Genèric
| | A8 |
Obté una visió crítica dels diferents punts de vista i perspectiva dels vessants del Dret
| | A11 |
Genèric
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B3 |
Analitza una situació donada i proposa noves idees, oportunitats o solucions a problemes i/o processos coneguts
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| C5 |
Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones
|
Tema |
Subtema |
TEMA I.-RECAPITULACIÓ SOBRE EL CONCEPTE DE DRET |
1. Estructura, funció i fonamentació del Dret
2. Normes, drets i injustícies
3. Legalitat i legitimitat. Legitimació i deslegitimació
4. Validesa, eficàcia i justificació del Dret
5. Formalisme, sociologisme, iusnaturalisme |
TEMA II.- PRESSUPÒSITS I CONDICIONS HEGEMÒNIQUES DE LA DOGMÀTICA JURÍDICA |
1. Causes de l'aparició i origen del positivisme jurídic. La reacció front al iusnaturalisme racionalista
2. Trets bàsics i característiques del formalisme jurídic. El model del legislador racional, la noció de sistema jurídic i els seus criteris ideals: unitat, plenitud i coherència del Dret |
TEMA III.- MODIFICACIONS ACTUALS EN LA CONCEPCIÓ NORMATIVISTA DEL DRET |
1. De l'imperativisme a la textura oberta de les normes jurídiques. Els problemes del llenguatje jurídic
2. De l'estructura coercitiva a la regulació de la sanció i els mecanismes alternatius. Sancions negatives i positives
3. La distinció entre principis i regles. Diversos sentits de l'expressió principi jurídic |
TEMA IV.- SOCIETAT, ESTAT I DRET |
1. Dret estatal i pluralisme jurídic
2. Funcionalitat-legitimitat en la relació poder social i poder político-jurídic
3. L'Estat de Dret: formació i caracters
4. Drets humans i Estat democràtic de Dret |
TEMA V.- EL PROBLEMA DE L'OBEDIÈNCIA AL DRET: LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL |
1. La desobediència civil. Anàlisi conceptual i classes. Possible justificació moral, política i jurídica
2. L'objecció de consciència. Aproximació conceptual |
TEMA VI.- IGUALTAT I DIFERÈNCIA: LA DISCRIMINACIÓ INVERSA |
1. Discriminació positiva o inversa. Concepte i característiques
2. Possible justificació teòrica de la discriminació inversa |
TEMA VII.- SOBRE EL PRINCIPI DE SOLIDARITAT |
1. La solidaritat com a principi polític i juríric
2. Drets i deures de solidaritat. Els deures positius |
TEMA VIII.- LA TOLERÀNCIA I ELS SEUS LÍMITS |
1. Concepte i tipus de tolerància
2. El problema de la tolerància amb els intolerants |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
Sessió Magistral |
|
20 |
20 |
40 |
Presentacions / exposicions |
|
4 |
17 |
21 |
Resolució de problemes, exercicis |
|
4 |
4 |
8 |
Atenció personalitzada |
|
1 |
1 |
2 |
|
Proves mixtes |
|
2 |
0 |
2 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura, tant de la part teòrica com de la pràctica, dels seus objectius i sistema d'avaluació |
Sessió Magistral |
Classes teòriques d'explicació dels temes del temari. |
Presentacions / exposicions |
Presentació d'un treball i exposició pública d'un treball. |
Resolució de problemes, exercicis |
Presentació d'exercicis amb preguntes teòrico-pràctiques sobre els quatre darrers temes del temari, a lliurar i corregir en l'aula |
Atenció personalitzada |
Establiment de tutories per dubtes i per determinar el tema i contingut de l'exposició de la part pràctica |
Descripció |
S'establiran tutories, especialment per orientar en la presentació de l'exposició |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Presentacions / exposicions |
|
Presentació d'una exposició sobre un dels quatre darrers temes del temari |
20% de la nota final |
Resolució de problemes, exercicis |
|
Realització d'una prova avaluativa escrita consistent en preguntes teòrico-pràctiques sobre els temes 5 i 6 del temari, a lliurar en l'aula |
30% de la nota final |
Proves mixtes |
|
Realització d'una prova combinada consistent en preguntes tipus test i preguntes curtes
|
50% de la nota final |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Per tal de procedir a realitzar la mitjana de les qualificacions de l'assignatura caldrà haver superat amb una nota mínima de 4 cadascuna de les parts, tant la part pràctica com la part teòrica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova mixta (50%). La part pràctica consisteix en la resolució d'exercicis (30%) i l'exposició (20%). L'avaluació en segona convocatòria seguirà el mateix sistema de la primera, és a dir, en una prova final consistent en una combinació de preguntes test i preguntes curtes que suposarà un 50% de la nota final. La nota obtinguda de la part pràctica (exposició i resolució d'exercicis) es conserva per a la segona convocatòria de l'assignatura. En cas de suspendre o no presentar-se a la part pràctica, en segona convocatòria es determinarà una prova pràctica addicional que determinarà el professor/a encarregat/da i es realitzarà en la mateixa data, lloc i hora que l'examen previst per la segona convocatòria de l'assignatura. |
Bàsica |
E. DÍAZ, Curso de Filosofía del Derecho, 1998, Marcial Pons
G. PECES-BARBA, Introducción a la Filosofía del derecho, 1983, Debate
N. BOBBIO, El positivismo jurídico, 1993, Debate
G. PECES-BARBA, Derecho y derechos fundamentales, 1993, Centro de Estudios Constitucionales
E. GARZÓN VALDÉS, Derecho, Ética y Política, 1994, Centro de Estudios Constitucionales
C. S. NINO, Introducción al análisis del derecho, 1983, Ariel
R. ALEXY, Teoría de los derechos fundamentales, 1993, Centro de estudios Constitucionales
E. DÍAZ, Sociología y Filosofía del Derecho, 2ª ed. 1980, Taurus
E. FERNÁNDEZ, Filosofía, Política y Derecho, 1995, Marcial Pons
M. ATIENZA y J. RUIZ MANERO, Las piezas del Derecho. Teoría de los enunciados jurídicos, 1996, Ariel
VV.AA., MORESO, J. J. y MARTÍ, J. l. (eds.), Contribuciones a la Filosofía del Derecho, 2012, Marcial Pons
M. CALVO, Los fundamentos del método jurídico: una revisión crítica, 1994, Tecnos
A. CALSAMIGLIA, Introducción a la ciencia jurídica, 1986, Ariel
L. FERRAJOLI, Derecho y razón, 1994, Trotta
L. FERRAJOLI, Derechos y garantías. La ley del más débil, 1999, Trotta
R. GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateroría del Derecho, 1999, Trotta
J. HABERMAS, Facticidad y validez, 1998, Trotta
J. J. MORESO, La indeterminación del Derecho y la interpretación de la Constitución, 1997, Centro de estudios constitucionales
A. E. PÉREZ LUÑO, Derechos humanos, Estado de Derecho y Constitución, 1981, Tecnos
G. PECES-BARBA, Curso de derechos fundamentales, 1999, Universidad Carlos III-BOE
VV. AA. (E. GARZÓN y F. LAPORTA, eds.), El Derecho y la justicia, 1996, Trotta
L. PRIETO, Ideología e interpretación jurídica, 1987, Tecnos
L. PRIETO, Sobre principios y normas. Problemas del razonamiento jurídico, 1992, Centro de Estudios Constitucionales
L. PRIETO, Constitucionalismo y positivismo, 1997, Fontamara
G. ZAGREBELSKY, El derecho dúctil. Ley, derechos, justicia, 1995, Trotta
N. BOBBIO, El tiempo de los derechos, 1993, Sistema
J. DE LUCAS, El desafío de las fronteras, 1994, Temas de hoy
J. DE LUCAS, Puertas que se cierran. Europa como fortaleza, 1996, Icaria
R. DWORKIN, Los derechos en serio, 1984, Ariel
RUIZ SANZ, M., Sistemas jurídicos y conflictos normativos , 2002, Dykinson
RUIZ SANZ, M, La construcción coherente del Derecho, 2009, Dykinson
P. SINGER, Democracia y desobediencia, 1985, Ariel
G. PECES-BARBA, Los valores superiores, 1984, Tecnos
GALIANA SAURA, A., La ley: entre la razón y la experimentación, 2008, Tirant lo Blanch
GALIANA SAURA, A., La legislación en el Estado de Derecho, 2003, Dykinson
C. S. NINO, La constitución de la democracia deliberativa, 2000, Gedisa
E. GARZÓN VALDÉS, Filosofía, política, derecho. Escritos seleccionados, 2001, Universitat de València
TROPER, M, La filosofia del Derecho, 2008, Tecnos
RODRÍGUEZ PANIAGUA, J.M, Historia del pensamiento jurídico(2 vols), 1988, SPFD U. Complutense
TRUYOL Y SERRA, A, Historia de la filosofia del Derecho y del Estado, 2010, Alianza Universidad
FASSÒ, G, Historia de la filosofia del Derecho, 1996, Pirámide
PRIETO SANCHÍS, L., El constitucionalismo de los derechos. Ensayos de filosofía jurídica, 2013, Trotta
|
A la pàgina Moodle de l'assignatura hi haurà informació, bibliografia/webgrafia, recursos i avisos que s'aniran actualitzant durant tot el període lectiu. |
Complementària |
|
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
TEORIA DEL DRET/15214004 | SOCIOLOGIA DEL DRET/15214225 |
|
|
Altres comentaris |
Cal mantenir l'atenció a la pàgina Moodle de l'assignatura i als avisos de les sessions presencials.
No sempre serà possible respondre els correus electrònics de l'alumnat; aquest mitjà només s'ha de fer servir per tal de resoldre qüestions particulars. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|