DATOS IDENTIFICATIVOS 2017_18
Asignatura (*) METODOLOGIA HISTÒRICA Código 12204114
Titulación
Grau d'Història (2008)
 Ciclo 1r
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
6 Obligatòria Tercer 1Q
Modalidad y lengua de impartición Ver grupos de trabajo
Departamento Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SALA RAMOS, ROBERT
DUCH PLANA, MONTSERRAT
ROIG ROSICH, JOSEP MARIA
 Correo-e montserrat.duch@urv.cat
robert.sala@urv.cat
Profesores/as
DUCH PLANA, MONTSERRAT
SALA RAMOS, ROBERT
Web
Descripción general e información relevante Aquesta assignatura ha de permetre conèixer els diversos mètodes per a la recerca. També es presenta com a eina útil per a la realització de treballs d’investigació parant atenció a les tipologies documentals més generals, les seves possibilitats i la forma com poden ser treballades per tal de treure’n dades per a la recerca històrica. Els objectius de la matèria són, per tant, a nivell teòric i a nivell pràctic, i es resumeixen en dos aspectes generals: els métodes de diverses escoles historiogràfiques i l’aplicació d’aquestes en els documents o altres testimonis històrics procedents de l'arqueologia o altres.

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
 A3 Analitzar i interpretar el registre arqueològic.
 A5 Aplicar la interdisciplinarietat en l’àmbit de les ciències humanes.
 A6 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
 A7 Conèixer, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques.
 A10 Aplicar la didàctica de la Història.
 A11 Interpretar la història com a disciplina en construcció.
Tipo B Código Competencias Transversales
 B1 Aprendre a aprendre
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d'innovació
 B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets
Tipo C Código Competencias Nucleares
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.

Resultats d'aprenentage
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A3 Introdueix els rudiments metodològics per utilitzar altres fonts no escrites com les arqueològiques i altres.
 A5 Coneix i usa mètodes i tècniques d’altres ciències humanes.
 A6 Aplica els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l’anàlisi del coneixement històric.
 A7 Analitza les fonts i els estudis històrics a partir de la historiografia.
Coneix i utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques.
Realitza i gestiona informes, memòries, projectes i monografies sobre temes concrets.
 A10 Realitza projectes relacionats amb el coneixement històric.
Coneix i aplica les diferents tecnologies de la informació.
 A11 Coneix l’estat de la recerca.
Comprèn la importància de la hipòtesi com a punt de partida de tota la investigació i sap aplicar-la a l’estudi.
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 B1 Contrasta els esquemes mentals propis amb els dels demés i ho aprofita com a oportunitat d’aprenentatge
 B3 Troba nous mètodes per fer les coses
 B6 Intervé de forma efectiva i transmet informació rellevant
Tipo C Código Resultados de aprendizaje
 C2 Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors
Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús
Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació

Continguts
tema Subtema
1. Història i historiografia, aspectes introductoris
2. La historiografia contemporània
3. Els mètodes de la Història Contemporània
4. Teoria i mètodes en Arqueologia de l'evolució humana, aspectes introductoris
5. Teoria en Arqueologia de l'evolució humana
6. Mètodes en Arqueologia de l'evolució humana

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
 Horas fuera de clase
 (**) Horas totales
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A5
A6
A7
A10
 50 65 115
Treballs
A5
A6
A7
A10
A11
 4 23 27
Atenció personalitzada
2 2 4
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Finalitat de l'assignatura i introducció als temes bàsics
Sessió Magistral Explicació dels continguts de l'assignatura
Treballs Treball de recerca breu a partir de fonts primàries
Atenció personalitzada Els professors quedaran a disposició de l'alumne dins del seu horari d'atenció a l'alumnat.

Atenció personalitzada
descripción
Els professors quedaran a disposició de l'alumne dins del seu horari d'atenció a l'alumnat.

Avaluació
Metodologías Competencias descripción Peso        
Treballs
A5
A6
A7
A10
A11
 Treball de curs 25%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fonts d'informació

Bàsica

Aróstegui Julio, La investigación histórica. Teoría y método, Crítica, 1995.

Bloch, M., Introducción a la historia, Mèxic, 1958.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Burke, P., La revolucion historiográfica francesa, Barcelona, 1994.

Carr, E.H., Qué es la historia?, Barcelona, 1978.

Egido, A, (coord.); Alted, A.; Montero, F. y Sepúlveda, I., La historia contemporánea en la práctica. Textos escritos y orales, mapas, imágenes y gráficos comentados,Madrid, Editorial Universitaria Ramón Areces, 1996.

Fontana, J., La historia de los hombres: el siglo XX, Barcelona, 2002.

Kocka, J., Historia social y conciencia histórica. Madrid, Marcial Pons, 2002.

Pagès, P., Introducción a la historia. Epistemología, teoría y problemas de método en los estudios históricos, Barcelona, 1983.

Thompson, P., La voz del pasado. Historia oral. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

Tuñón de Lara, M., Por qué la Historia, Barcelona, 1985.

Vilar, P., Iniciación al vocabulario del análisis histórico, Barcelona, 1980.

Complementària

1. PRIMERA PART (Dr. Moreno Julià)

AAVV., Las Ciencias Sociales en Internet. Mérida, Junta de Extremadura, 2001.

Alcina, J., Aprender a investigar. Métodos de trabajo para la redacción de tesis de trabajo, Madrid, 1994.

Aurell, Jaume, La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, Valencia, Universidad de Valencia, 2005.

Black, J., Maps and politics, Londres, 1993.

Bourde, G., Martin, H., Las escuelas históricas, Madrid, 1992.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Collingwood, R.G., Idea de la historia, Mèxic, 1972.

Cardoso, C. F. S. y Pérez Brignoli, H., Los métodos de la historia. Barcelona, Crítica, 1979.

Febvre, L., Combates por la historia, Barcelona, 1975.

Ferreter Mora, J., Cuatro visiones de la historia universal, Madrid, 1984.

Jabinet, M.P., Introduction a la historiographie, París, 1994.

Le Goff, J., Pensar la historia. Modernidad. Presente. Proceso. Barcelona, 1991.

Marrou, H.I., De la conaissance historique, París, 1954.

Mitre, E., Historia y pensamiento histórico. Estudio y antología, Madrid, 1997.

Romano, D., Elementos y técnica del trabajo científico, Barcelona, 1979.

Rabadal, M. y Lara Peinado, F., Comentario de textos históricos. Madrid, Cátedra, 1997.

Rosentone, R. A., El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la historia. Barcelona, Ariel. 1997.

Schaft, A., Historia y verdad, Barcelona, 1983.

Valdeón, J., En defensa de la historia, Valladolid, 1988.

Vilar, P., Historia marxista, historia en construcción, Barcelona, 1973.

Vogt, J., El concepto de la historia de Ranke a Toynbee, Madrid, 1971.

Woods, D., The power of maps, Londres, 1993.

2. SEGONA PART (Dr. Sala Ramos)

La bibliografia està composta per obres de referència. Per al treball concret a classe es donaran puntualment articles de recerca actual que exemplifiquin la metodologia en arqueologia de l’evolució humana

Binford, L. R. (1988). En busca del pasado. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica S.A.

Chalmers, A. F. (1986). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Childe, V. G. (1972). Introducción a la arqueología. Barcelona, Editorial Ariel.

Clark (1980). Arqueología y sociedad. Barcelona, Editorial Crítica.

Hempel, C. G. (1991). Filosofía de la ciencia natural. 47. Madrid, Alianza Editorial.

Hodder, I. (1988). Interpretación en Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica.

Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica. Ariel Historia. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Koyré, A. (1990). Estudios de historia del pensamiento científico. Madrid, Siglo XXI de España Editores s.a.

Kuhn, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. 213. Madrid, Fondo de Cultura Ecónomica.

Oldroyd, D. (1993). El arco del conocimiento. Introducción a la historia de la filosofía y metodología de la ciencia. General, 228. Barcelona, Crítica.

Trigger, B. G. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica, S.A.

Renfrew, C. &P. Bahn (1993). Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Ediciones Akal, S.A.

Russell, B. (1989). La perspectiva científica. Colección Ariel, 5. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Watson, P. J., E. A. Le Blanc, et al. (1974). El método científico en Arqueología. Alianza Universidad. Madrid, Alianza editorial, S.A.

Bibliografia complementària

Anfruns, J. and E. Llobet (1990). El canvi cultural a la Prehistòria. Barcelona, Columna.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Categorías. Tópicos. Sobre las refutaciones sofísticas. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 51. Madrid: Editorial Gredos, 1982.1.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Sobre la Interpretación. Analíticos Primeros. Analíticos Segundos. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 115, 2. Madrid: Editorial Gredos, 1982.

Arquímedes El método. (Introducción y notas de L. Vega; traducción de M.L. Puertas y L. Vega) El libro de bolsillo, serie clásicos 1151. Madrid, Alianza Editorial, S.A., 1986.

Ayer, A. J. (1983). Llenguatge, veritat i lògica. Clàssics del pensament modern, 3. Barcelona, Edicions 62. Diputació de Barcelona.

Binford, L. R. (1981). Bones. Ancient Men and Modern Myths. Orlando, Academic Press, Inc.

Binford, S. R. and L. R. Binford (1968). New Perspectives in Archaeology. Chicago, Aldine.

Bunge, M. (1985). Teoría y realidad. Colección Ariel, 52. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica. Crítica/Arqueología. Barcelona, Crítica. Grijalbo Mondadori.

Chalmers, A. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Chang, K. C. (1967). Nuevas perspectivas en Arqueología. Madrid, Alianza editorial.

Clarke, D. L. (1982). Arqueología analítica. Barcelona, Editorial Bellaterra.

Crick, F. (1989). Qué loco propósito. Una visión personal del descubrimiento científico. Metatemas, 19. Barcelona, Tusquets Editores, S.A.

Daniel, G. (1968). El concepto de Prehistoria. Nueva colección Labor. Barcelona, Editorial Labor.

Daniel, G. (1974). Historia de la arqueología. De los anticuarios a V. Gordon Childe. Libro de bolsillo. Madrid, Alianza Editorial.
Recomanacions
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.