Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A15 |
Conèixer les principals escoles, teories i mètodes de l’anàlisi i la crítica acadèmica del cinema i la televisió |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
| B10 |
Tendir cap a la qualitat. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A15 |
Coneix les principals teories cinematogràfiques i televisives i les sap aplicar a qualsevol tipus de producte audiovisual
S'inicia en la pràctica de l'anàlisi cinematogràfica i televisiva des d'una base teòrica fonamentada
Assumeix les relacions que s'estableixen entre tres institucions cinematogràfiques: la professional, la crítica i l'acadèmica
Entén la teoria i l'anàlisi cinematogràfica i televisiva com un aprenentatge d'ús social
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B3 |
Identifica necessitats de millora en situacions i contexts complexes
| | B10 |
Té motivació per la qualitat
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
|
Tema |
Subtema |
0-Glossari introductori: Informació, Opinió, Crítica, Teoria i Anàlisi. Conceptes bàsics a tenir en compte.
Bibliografia de referència.
|
|
I- L’anàlisi cinematogràfica i televisiva: aproximació pràctica i estat de la qüestió. |
Panoràmica per les principals fonts, mitjans i sites de referència en l'anàlisi de cinema i televisió contemporanis. |
II-Taller de crítica: elements per a l’anàlisi fílmic i televisiu. |
Conceptes i consideracions generals, qüestions d'estil, la llibertat creativa, l'estructura, per a qui escrivim?, els condicionants del mitjà on publiquem, elements a tenir en compte a l'hora de l'anàlisi (dels títols de crèdit als tipus de finals passant per l'estructura narrativa, gèneres i formats, modes de representació, punt de vista, ús dels elements propis de la posada en escena, la construcció de significat...) |
III- Teories cinematogràfiques i televisives: introducció |
Introducció, manifestos d'avantguarda, reflexions ontològiques i el debat al voltant del so. |
IV- Teories cinematogràfiques i televisives: les teories realistes.
|
Les tendències realistes després de la Segona Guerra Mundial. André Bazin i els teòrics del Neorrealisme. Cineastes de la imatge vs cineastes de la realitat. Del pla-seqüència com a element configurador de realisme. Vigència i llegat de les teories realistes al cinema contemporani. |
V- Teories cinematogràfiques i televisives: la política dels autors i Cahiers du Cinéma.
|
Cahiers du cinéma i la configuració d'un model de crítica. La política dels autors. El (re)naixement de la cinefília. De què parlem quan parlem de canon cinematogràfic.
Andrew Sarris-> la teoria de l'autor arriba a Estats Units + Film Comment
Pauline Kael vs Andrew Sarris-> contra la teoria de l'autor
Influència de la política dels autors al cinema -> el cinema d'autor europeu, el New Hollywood
Podem parlar d'autors a la producció televisiva?
Contradiccions i problemes de de la teoria de l'autor
Noves formes de la teoria de l'autor al cinema contemporani: el vulgar auterism |
VI- Teories cinematogràfiques i televisives: com s'analitza una sèrie de televisió? |
Analitzar la ficció televisiva: el repte teòric.
Coincidències i divergències entre l'anàlisi cinematogràfic i el televisiu.
La serialitat. Definició, història, formes televisives.
Qui detenta l'autoria en la ficció televisiva? Creador vs autor.
Tendències a la ficció televisiva contemporània.
Es pot parlar d'una "prestige tv"?
|
VII - La "gran teoria": lingüística, semiòtica i psicoanàlisi. |
El boom de la semiòtica arriba al cinema
El cinema entra a l'acadèmia.
Característiques, especificitats i limitacions de l'anàlisi semiòtic del cinema.
La gran sintagmàtica de Christian Metz.
Cinema i psicoanàlisi.
El significant imaginari de Christian Metz.
Identificació especular, voyeurisme i fetitxisme. |
VIII - Les teories feministes i els estudis de gènere. |
On són les dones a la Història del cinema?
Pioneres rere les càmeres, la industrialització com a forma de marginació femenina, dones i avantguarda, dones i cinema d'autor, dones i cinema industrial, el cinema feminista, la situació avui en dia.
Pioneres de la teoria feminista
Laura Mulvey -> Cinema narratiu i plaer visual
Molly Haskell-> El rol de les dones al cinema de Hollywood i la reivindicació del 'woman's film'
Claire Johnston -> El “woman's cinema” com a contracinema
Aportacions posteriors
Donna Haraway -> Un manifest cyborg
Carol J. Clover -> La “final girl” i el gènere al cinema de terror contemporani
Mary Ann Doane -> La feminitat com a mascarada
Mari Ruti i Hilary Radner-> La crítica al postfeminisme, el neo-feminisme i la hiperfeminitat al cinema i la televisió dels anys noranta i dosmil.
A quines qüestions respon el feminisme en el cinema contemporani? |
IX - Tercer Cinema, Quart Cinema i Multiculturalisme |
· El cinema com a dispositiu colonial.
· Símptomes de l'eurocentrisme en els canons, les teories i els referents hegemònics a l'hora de veure i analitzat cinema i ficció televisiva. Prejudicis negatius i prejudicis positius a l'hora d'aproximar-nos a altres cultures al cinema i la televisió. El whitewashing a Hollywood.
· El tercer cinema: concepte, teòrics i exemples específics.
· L'emergència d'un quart cinema.
· El multiculturalisme com a objectiu. |
X - Últimes tendències |
· El cinema i la televisió alls estudis culturals.
· L'espectador com a crític -> reivindicació del fan i de la cultura participativa (Henry Jenkins).
· Nous reptes teòrics i noves formes de crítica a l'era digital.
· La teoria davant del cinema digital.
· Movie Mutations i la nova cinefília.
· Tendències i especificitats de la crítica a Internet.
·El videoassaig com a forma de crítica visual: teoria i pràctica. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
4 |
0 |
4 |
Fòrums de debat |
|
13 |
16 |
29 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
2 |
2 |
4 |
Treballs |
|
0 |
50 |
50 |
Sessió Magistral |
|
24 |
0 |
24 |
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
|
1 |
4 |
5 |
Presentacions / exposicions |
|
4 |
4 |
8 |
Atenció personalitzada |
|
4 |
0 |
4 |
|
Proves de desenvolupament |
|
6 |
10 |
16 |
Proves pràctiques |
|
2 |
4 |
6 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Introducció dels objectius de la assignatura i metodfologia d' avaluació. |
Fòrums de debat |
Discussions i debats al voltant de pel·lícules, sèries i esdeveniments cinematogràfics d'actualitat. |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
|
Treballs |
Treballs que realitza l'alumne. |
Sessió Magistral |
Desplegament dels continguts teòrics de l'assignatura amb exemples visuals. |
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
Lectura dels articles que es comenten a classe i de la bibliografia obligatòria a l'hora de fer els treballs. |
Presentacions / exposicions |
Presentació per part dels alumnes dels seus videoassaigs a partir dels treballs d'anàlisi d'obres audiovisuals. |
Atenció personalitzada |
Trobades amb la professora pel seguiment personalitzat dels treballs de curs i per resoldre qualsevol altre dubte. |
Descripció |
Més enllà dels dubtes i preguntes que sorgeixen a classe i l'avaluació dels diferents exercicis, la professora du a terme tutories personalitzades amb cadascun dels alumnes per fixar el desenvolupament del treball d'anàlisi final: concretar tema, revisar marc i desenvolupament teòric, suggerir bibliografia complementària... |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Fòrums de debat |
|
Assistència a classe i participació als diferents debats plantejats. |
10% |
Treballs |
|
Treballs que realitza l'alumne. |
45% |
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
|
|
5% |
Presentacions / exposicions |
|
Presentació a classe del treball d'anàlisi i el videoassaig complemetari. |
5% |
Proves de desenvolupament |
|
Anàlisis d'obres audiovisuals a partir dels recursos plantejats a classe. |
25% |
Proves pràctiques |
|
Videoassaig al voltant d'un dels elements del treball de recerca. |
10% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Avaluació continuada P { margin-bottom: 0.21cm; }Cal assistir a un mínim de 11 classes senceres (les 4 hores) per optar a l'avaluació continuada. Qui no hagi superat la participació mínima requerida haurà de recuperar-la amb una prova oral en segona convocatòria sobre el contingut de les classes (teoria + lectures + comentaris de films d'actualitat i altres). Pràctiques: -> anàlisi a classe d'una projecció: no avaluable -> Fòrums de debat a classe + lectures -> 15% A totes les classes es reserva mitja hora com a mínim per al debat al voltant de temes proposats i consensuats la setmana abans: pel·lícules i sèries d'estrena, lectures obligatòries, i la cerimònia dels Oscar (a la qual dedicarem una sessió de debat sencera el dijous després de la cerimònia). · 5%-> participació a classe · 5% -> debat al voltant dels Oscar · 5% comentaris de lectures -> Proves de desenvolupament -> 25% · anàlisi d'una seqüència d'un film o sèrie en context: 10% · ressenya d'un film clàssic a partir, entre d'altres, d'articles i crítiques de referències, de la llista adjunta: 15 % -> treball d'anàlisi a través d'una de les metodologies explicades a classe-> 45% -> Proves pràctiques -> 10% · Videoassaig al voltant d'un dels elements del treball de recerca. -> presentació videoassaig -> 5% Segona convocatòria -> Recuperació de les proves no entregades o suspeses en primera convocatòria. -> En cas de no haver assistit al mínim de classes requerides, és fa un examen oral sobre la matèria teòrica, lectures i films comentats que equival al 20% i s'ha d'aprovar amb un 5. La resta es presenta com a primera convocatòria: videoassaig (10%) + treball d'anàlisi (45%) + 2 proves de desenvolupament (25%).
|
Bàsica |
Roland Barthes, Crítica y verdad, Ed siglo XXi, mexico
Francesco Casetti, Como se analiza un film, ,
Antoine de Baecque, La Poli?tica de los autores : manifiestos de una generacio?n de cine?filos, Paidós,
J. HOBERMAN, Escritos sobre cine norteamericano, Cuenco de plata, Buenos Aires
François Truffaut, El cine según Hitchcock, Alianza Editorial,
Manu Yáñez, La mirada americana. 50 años de Film Comment, T&B Editores, Madrid
Rick Altman, Los géneros cinematográficos, Paidós, Barcelona
Robert Stam, Teorías del Cine. Una introducción, Paidós, Barcelona
Francesco Casetti, Teorías del cine, Cátedra, Madrid
Ramón Cardona, Cómo se comenta un texto fílmico, Cátedra, Madrid
Glen Creeber, Tele-Visions. An introduction to studying television, BFI, Londres
Romaguera i Ramió Joaquim y Alsina Thevenet,Homero, Textos y manifiestos del cine, ,
|
|
Complementària |
|
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
CORRENTS ESTÈTICS CONTEMPORANIS EN COMUNICACIÓ/12234009 | HISTÒRIA DE L'AUDIOVISUAL/12234115 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|