DATOS IDENTIFICATIVOS 2018_19
Asignatura (*) ANÀLISI DE DISCURSOS PERSUASIUS Código 12765104
Titulación
Comunicació Estratègica en la Societat del Risc (2012)
Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
3 Obligatòria Primer 1Q
Modalidad y lengua de impartición
Departamento Estudis de Comunicació
Coordinador/a
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Correo-e arantxa.capdevila@urv.cat
Profesores/as
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Web
Descripción general e información relevante L'objectiu principal d'aquesta assignatura és dotar als i a les alumnes d'eines per a construir discursos persuasius en l'àmbit de la comunicació política i institucional així com d'estratègies d'anàlisi dels discursos públics.

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comú
  AC1 Aprendre els conceptes teòrics i metodològics relacionats amb la comunicació estratègica per a partits polítics, empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc, tant per a la seva aplicació professional com d'investigació
  AC2 Identificar i interpretar els processos i els fenòmens informatius i comunicatius de partits polítics, les empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc
  AC4 Crear i desenvolupar estratègies de comunicació que siguin eficaces, correctes i atractives pels diferents tipus d'empreses, institucions, organitzacions o partits polítics, així com dominar els conceptes i tècniques de planificació estratègica de comunicació en entorns canviants
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comú
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Objectius d'aprenentatge
Objetivos Competencias
Reflexionar sobre els components estratègics dels discursos polítics, institucionals i de las organitzacions. AC1
BC3
Estudiar l'estructura dels discursos persuasius AC2
Construir discursos persuasius adaptats a situacions comunicatives concretes. AC4
BC4
BC6
CC4
Analitzar discursos persuasius dels àmbits de la comunicació institucional, política i corporativa AC1
BC4
BC5
BC6
CC3
CC4

Continguts
tema Subtema
Tema 1. Conceptualització teòrica del discurs persuasiu 1.1. Comunicació estratègica. La clau persuasiva.
1.2. La importància de la interpretació.
1.3. Definició retòrica de discurs.
1.4. El fet retòric i el text retòric.
Tema 2. Formes de construir i d'analitzar discursos. 2.1. Storytelling.
2.2. La perspectiva retòrica.
Tema 3. El discurs persuasiu com a estratègia. 3.1. Les etapes en la construcció/anàlisi dels discursos.
3.2. Intellectio: La valoració pragmàtica de la situació comunicativa.
3.3. Inventio: La base argumentativa del discurs.
3.4. Dispositio: L'estructura del discurs.
3.5. Elocutio: Els elements textuals.
3.6. Actio: La posada en escena del discurs.

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
15 0 15
Presentacions / exposicions
3 0 3
Treballs
5 45 50
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
4 0 4
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Presentació del curs. Explicació de les dinàmiques de treball: debats en grup, presentacione, discusions i treball individual.
Sessió Magistral Exposició dels principals conceptes relacionats amb la comunicació estrtègica. En concret les explicacions se centraran en els discursos polítics, institucionals i corporatius.
Presentacions / exposicions Presentació a l'aula de les conclusions a les que s'han arribat en les sesions de cas a l'aula.
Treballs Els treballs consisteixen en l'aplicació dels conceptes explicats a classe a l'anàlisi de discursos.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària A partir d'un discurs proposat per la professora, els alumnes/as han d'aplicar categories d'análisis explicades a classe.
Atenció personalitzada Poden demanar-se cites personalitzades.
Tutories no presencials per mitjà del correu electrònic.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
descripción
Horari d'atenció: Dilluns de 16:00 a 17:00 hores Poden demanar-se cites personalitzades. Tutories no presencials a través del correu electrònic.

Avaluació
  descripción Peso
Presentacions / exposicions Exposició a classe de les conclusions extretes en els estudis de cas. Discussió entre els grups. 10%
Treballs Els alumnes hauran de lliurar un treball individual 45%
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Anàlisi en grup de dos discursos proposats per la professora. 45%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fonts d'informació

Bàsica

ALBALADEJO MAYORDOMO, A. (1993a): La retórica. Madrid: Síntesis, [1989].

- (1993b): “Algunos aspectos pragmáticos del sistema retórico”. En RODRÍGUEZ PEQUEÑO, M. (Comp.): Teoría de la literatura. Investigaciones actuales. Valladolid: Universidad de Valladolid. Páginas 47-61.

- (1998a): “Textualidad y comunicación: perspectiva y renovación del sistema retórico (La retórica recepta como base de la retórica moderna). En RUIZ CASTELLANOS, A.; VIÑEZ SÁNCHEZ, J.; SAEZ DURAND, J. (Coord.) (1998). Cádiz: Universidad de Cádiz. Páginas 3-14.

- (1998b): Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa. Alicante: Universidad de Alicante. [1986]

- (2009): "El sistema de la retórica". En Ferreira, i.; Gómez Cervantes, M. M. (Org.): Retórica e mediatizaçao. Covilha: Libros Labcom, pp. 5-28.

ALBALADEJO, T.; CHICO RICO, F. (1998): “La intellectio en la serie de las operaciones retóricas no constituyentes de discurso”. En Teoría/Crítica, nº 5. Alicante: Universidad de Alicante. Páginas 339-352.

ARDUINI. S. (2000): Prolegómenos a una teoría general de las figuras. Murcia: Universidad de Murcia.

ARISTÓTELES (1985): La retórica. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

BRETON, P. (1996): L’argumentation dans la communication. París: Editions la Découverte.

BRETON, P., GAUTHIER, G. (2000): Histoire des théories de l’argumentation. París: Editions La Découverte.

CANALETA, P. (2011): Explica't amb una història. Onze claus per construir un relat guanyador. Barcelona: Editorial UOC.

CAPDEVILA, A. (2004): El discurso persuasivo. Barcelona: Aldea Global.

CARVER, T.; PIKALO, J (eds.) (2008): Political Language and Metaphor. Interpreting anf changing the world. London: Routledge.

CATTANI, A. (2003): Los usos de la retórica. Madrid: Alanza Ensayo.

DEL RÍO, E.; CABALLERO, J.; ALBALADEJO, T. (1998): Quintiliano y la formación del orador político. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos.

DUEÑAS, B.; FERNÁNDEZ, E., VELA, D. (2011): De Ciceron a Obama. El arte de comunicar con eficacia. Retórica, oratoria y técnicas de expresión oral. La Coruña: Netbiblo.

ECO, U. (1992): Los límites de la interpretación. Barcelona: Lumen. [1990]

- (1993): Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Lumen. [1979]

- (1996): Seis paseos por los bosques narrativos. Barcelona: Lumen. [1994]

- (2000): Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen. [1976]

GARCÍA NOBLEJAS, J.J. (1996): Comunicación y mundos posibles. Pamplona: Eunsa.

GAUDREAULT, A.; JOST, F. (1995): El relato cinematográfico. Cine y narratología. Barcelona: Paidos. [1990]

GIL-JUAREZ, A.; VITORES, A. (2011): Comunicación y discurso. Barcelona: Editorial UOC.

GÓMEZ ALONSO, J. C. (1994): “Influencia de memoria y actio en la construcción del discurso retórico”. En The Journal of Rhetorical Studies/Le Revue Canadienne d’Études Rhétoriques, nº 8. Páginas 9-15.

GÓMEZ CERVANTES, M. M. (2006): Propuestas para la nueva retórica empresarial. La programación neurolingüística y la metodología del problem solving. Tonos Digital, 12. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/viewArticle/61

- (2007): "La presencia de los géneros retóricos en la realidad comunicativa de la empresa". Tonos Digital, 13. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/viewArticle/112

GOODMAN, N. (1990): Maneras de hacer mundos. Madrid: Visor. [1978]

GRUPO m (1987): Retórica general. Barcelona: Paidos. [1982]

- (1993): Tratado del signo visual. Madrid: Cátedra. [1992]

HERNÁNDEZ GUERRERO, J.A. (1998a): “Hacia un planteamiento pragmático de los procedimientos retóricos”. En Teoría/Crítica, nº 5. Alicante: Universidad de Alicante. Páginas 403-425.

- (1988b): “De la actio de Quintiliano a la imagen pública”. En ALBALADEJO, T.; DEL RÍO, E.; CABALLERO, J. (1998): Quintiliano: Historia y actualidad de la retórica. Vol. II. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 87-100.

HOOGAERT, C. (1995): “Perelman et Toulmin. Pour une rhétorique neo-dialèctique. A Hermès, 15. París: CNRS. Pàgines 155-171.

LAKOFF, G.; JOHNSON, M. (1998): Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra. [1980]

LAUSBERG, H. (1990): Manual de retórica literaria. Madrid: Gredos. 3 vol. [1967]

LE GUERN, M. (1981): “Metaphore et argumentation”. En DD. AA. (1981): L’argumentation. Lyon: Presses Universitaires du Lyon. Páginas 65-74.

- (1990): La metáfora y la metonimia. Madrid: Cátedra. [1973]

LO CASCIO, G. (1998): Gramática de la argumentación. Madrid: Alianza.

LÓPEZ EIRE, A. (2000): Esencia y objeto de la retórica. Salamanca: Universidad de Salamanca.

LUNTZ, F. (2011): La palabra es poder, Lo importante no es lo que dices sino lo que la gente cree entender. Madrid: La esfera de los libros.

MARIMON LLORCA, C. (1998): “La especificidad pragmática de la pronuntiatio y su incidencia en la construcción del discurso retórico”. En ALBALADEJO, T.; DEL RÍO, E.; CABALLERO, J. (1998): Quintiliano: Historia y actualidad de la retórica. Vol. II. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 645-658.

MARZOCCHI, C. A. (1998): Interpretare il discorso argumentativo. Teoria, aspetti e problemi. Trieste: Universidad de Trieste.

NUÑEZ, A. (2007): ¡Será mejor que lo cuentes!: Los relatos como herramientas de comunicación: Storytelling. Barcelona: Empresa Activa.

- (2011). La estrategia del pingüino. Influir con mensajes que se contagian de persona a persona. Madrid: Conecta.

PASTOR, Ll. (2010): Retórica exprés: el sistema rápido basado en los clásicos para comunicar con éxito. Barcelona: Editorial UOC.

- (2011): Escritura sexi. Barcelona: Editorial UOC.

PERELMAN, Ch. (1997): El imperio retórico. Retórica y argumentación. Santa Fe de Bogotá: Norma. L’empire rhétorique. Rhétorique et argumentation. París: Libraire Filosofique J. Vrin. [1977]

PERELMAN, Ch,; OLBRECHTS-TYTECA, L. (1994): Tratado de la argumentación. La Nueva Retórica. Madrid: Gredos. [1958].

PERICOT, J. (1997): “Transitar por los mundos posibles”. En Temes de Disseny, 14. Barcelona: Elisava. Páginas

- (2002): Mostrar para decir. La imagen en contexto. Barcelona: Aldea Global.

PUJANTE, D. (2003): Manual de retórica. Madrid: Castalia Universidad.

RAMON-CORTÉS, F. (2007): La isla de los cinco faros. Un recorrido por las claves de la comunicación. Barcelona: RBA.

SALMON, Ch. (2008): Storytelling: La máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Barcelona: Península.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.