Guia docent 2018

DADES IDENTIFICATIVES

2018_19

Assignatura (*)

COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI

Codi

12765219

Ensenyament

Comunicació Estratègica en la Societat del Risc (2012)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Horaris i dates d'examen

Optativa

Modalitat i llengua d'impartició

Vegeu grups activitat

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

ANDREU TOMÀS, AGUSTÍN

Adreça electrònica

agusti.andreu@urv.cat

Professors/es

ANDREU TOMÀS, AGUSTÍN

Web

Descripció general i informació rellevant

Es tracta de fer un recorregut al voltant de les nocions de patrimoni i de museu des dels seus orígens fins a l'actualitat. El nostre interès se centrarà, sobretot, en a) plantejar el patrimoni com a eina de desenvolupament local i mostrar la seva articulació amb els aspectes econòmics lligats al turisme i b) Mostrar les estratègies de divulgació, comunicació i visualització del patrimoni, així com mostrar l'impacte de les noves tecnologies en la comunicació corporativa d'aquestes institucions.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
		Comú
	AC3	Analitzar i avaluar l'impacte de l'entorn econòmic, polític, social i mediàtic, així com de les tecnologies de la informació i de la comunicació en la societat del risc, i la seva relació i aplicació en la comunicació estratègica
	AC4	Crear i desenvolupar estratègies de comunicació que siguin eficaces, correctes i atractives pels diferents tipus d'empreses, institucions, organitzacions o partits polítics, així com dominar els conceptes i tècniques de planificació estratègica de comunicació en entorns canviants
	AC5	Desenvolupar treballs d'investigació, anàlisi i planificació de comunicació d'alt nivell i exigència, dominant el llenguatge, els processos i la metodologia que s'utiliza per elaborar projectes científics i professionals
Tipus B	Codi	Competències Transversals
		Comú
	BC1	Aprendre a aprendre.
	BC3	Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
	BC4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
	BC5	Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
	BC6	Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret.
	BC7	Tenir sensibilització en temes mediambientals.
	BC8	Gestionar projectes tècnics i d'investigació o innovació.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
		Comú
	CC1	Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
	CC3	Gestionar la informació i el coneixement.
	CC4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
	CC5	Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
	CC6	Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Conèixer els diferents tipus de museus i ser capaç d'interpretar el seu paper en la societat Distingir i identificar les principals formes d'activació del patrimoni: com a coneixement, com a font d'identitat i com a desenvolupament econòmic. Conèixer el paper dels diferents organismes internacionals en la construcció social de la noció de patrimoni i en la delimitació del paper social i les funcions dels museus Ser capaç d'interpretar el paper que poden portar a terme els museus en relació al desenvolupament local i establr la relació entre patrimoni i turisme Conèixer l'estructura de comunicació disponible en els Museus. Conèixer com els Museus planifiquen la seva comunicació. Conèixer els instruments o tècniques de comunicació més utilitzats pels Museus	AC3 AC4 AC5	BC1 BC3 BC4 BC5 BC6 BC7 BC8	CC1 CC3 CC4 CC5 CC6

Continguts

Tema	Subtema
1.- El col.leccionisme i l'origen dels museus	1.1.- Del privat al públic. El col.leccionisme i l'origen dels museus (de la Grècia antiga al segle XVIII). La Revolució Francesa i l'aparició del museu modern. 1.2.- L'aparició dels museus de temàtica etnològica." L’exòtic": museus d'història natural i gabinets de curiositats. Antropologia i museus. 1.3.- El concepte de museu. A la recerca d'una definició de museu. el paper del Consell Internacional de Museus (ICOM-UNESCO). La declaració de Quebec i el Moviment Internacional per una Nova Museologia (MINOM).
2.-La noció de patrimoni	2.1.- Del patrimoni històric-artístic al patrimoni cultural. El patrimoni etnològic. Els usos del patrimoni i el concepte d'activació patrimonial. 2.2.- Patrimoni i museu. Tipologia de museus: museus tradicionals, museus a l'aire lliure, ecomuseus, museus de civilització, museus de societat, economuseus... 2.3.- Aspectes econòmics del patrimoni: patrimoni, desenvolupament local i turisme.
3.- Divulgació i comunicació del patrimoni.	3.1.- Marketing cultural i identitat corporativa. Estratègies de divulgació, comunicació i visualització del patrimoni. 3.2.- L'impacte de les noves tecnologies en la comunicació corporativa. Museus i exposicions virtuals.
4.- Estudi de cas.	Patrimoni i turisme en les festes temàtiques. Estratègies de comunicació i divulgació per dotar d'autenticitat als productes de la terra en la societat postmoderna.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

8.5

23.5

Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària

Debats

Treballs

21.5

Presentacions / exposicions

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants.Presentació dels eixos de l'assignatura i del discurs que articula els temes.
Sessió Magistral	Exposició dels continguts de l'assignatura.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària	Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global
Debats	Activitat on dos o més grups defensen unes postures contràries sobre un tema determinat.
Treballs	Treballs que realitza l'estudiant.
Presentacions / exposicions	Exposició oral per part dels estudiants d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita).
Atenció personalitzada	Temps reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants.

Atenció personalitzada

Treballs

Sessió Magistral

Presentacions / exposicions

Descripció

S'atendrà els estudiants en tutoria individualitzada per resoldre els dubtes sobre la matèria i per tal de guiar els treballs i exercicis de l'assignatura, bàsicament les presentacions a classe i el treball.

Avaluació

	Descripció	Pes
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària	Assistència a les sessions d'estudis de casos	5%
Debats	Assistència als debats	5%
Treballs	Elaboració de la proposta/projecte de treball Presentació d'un treball de tipus pràctic sobre una institució/associació o empresa relacionada amb la temàtica del patrimoni	10% 60%
Presentacions / exposicions	Presentació a classe del treball realitzat	20%

Altres comentaris i segona convocatòria
Bàsicament l'avaluació de l'assignatura consistirà en l'assistència i participació a classe (10%: assistència a la sessió magistral+estudis de casos+debat), la realització d'un treball escrit (10% elaboració proposta/projecte de treball i 60% presentació del treball) i la presentació oral de la proposta de treball a classe (20%). No hi ha segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	Agudo, J.1997 . “Patrimonio etnológico. Problemática en torno a su definición y objetivos”. Boletin del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, nº. 18, pp. 97-108. Andreu, A. 2008 . “Más allá del museo: las activaciones económicas del patrimonio. De los parques naturales a las fiestas temáticas”. I. ARRIETA comp. , Patrimonios culturales y museos más allá de la Historia y del Arte. Bilbao, Universidad del País Vasco: 61-88. ANDREU, Agustí.2008. De l’objecte etnogràfic al patrimoni etnològic. Antropologia, patrimoni i museus. Revista Valenciana d’Etnologia, n.3, p. 13-41. Bérard, Laurence et Philipe MARCHENAY (1994) Resources des terroirs et diversité bio-culturelle. Perspectives de recherche”. Journal d’Agriculture Traditionnelle et de Botanique Apliquée, année 36, n. 2: 87-91. Bérard, Laurence et Philipe MARCHENAY (1996) La construccion social de los productos de la tierra. Agricultura y Sociedad, 80-81: 31-56. Berry, D.M. 2006. ‘Beyond Public and Private: Reconceptualising Collective Ownership’, Eastbound Journal, Vol 1, no 1, Apr. 2006, pp. 151-173. Cáceres, M. M.2012. La comunicación del Patrimonio: análisis del papel didáctico del museo. En: Asensio, Rodriguez, Asenjo & Castro (Eds.). SIAM. Series Iberoamericanas de Museología.Vol. 2, pp. 99-108. Chaumier, S. 2003. Des musées en quête d’identité: Écomusée versus technomusée, Paris: L’Harmattan. Choay, Françoise. 2007. Alegoría del patrimonio. Barcelona: Gustavo Gili. Conforti, M.E. y Endere, M.L. 2012. La imagen de la arqueología y el patrimonio arqueológico en los medios de comunicación. un análisis sobre la prensa gráfica local. Antipod.Rev.Antyropol.Arqueol, 14: 163-184. Crozat, Dominique et Sébastien FOURNIER .2005. De la fête aux loisirs: événement, marchandisation et invention des lieux. Annales de Géographie, 643:307-328. Davallon, J. 2004 . “Objet concret, objet scientifque, objet de recherche”. Hermès, nº. 5, pp.76-83. De Varine, Hugues. 2005. Les Racines du futur : le patrimoine au service du développement local. Lusigny-sur-Ouche : Asdic éditions. Delfosse, Claire .1997. Noms de pays et produits du terroir: enjeux de dénominations géographiques. Espace Géographique, tome 26, num. 3: 220-230. Delfosse, Claire. La patrimonialisation des produits dits de terroir: quand ‘le rural’ rencontre ‘le urbain’. Anthropology of food, 8. URL: http//aof.revues.org/6772. Ducloss J.C... 1992 . “Pour des musées de l’homme et de la société”. Le Débat, nº 70. pp. 174-178. Duclos, J.C. 2001 “De l’ecomuseu al museu de societat”. Aixa. Revista Bianual del Museu Etnològic La Gabella d’Arbúcies, nº. 10, pp. 67-79 Fabre, D 1997 . “Le patrimnoine, l’ethnologie”. En: NORA, P. Dir. . Science et conscience du patrimoine. Paris: Fayard, Éditions du patrimoine. Pp. 59-72. Fernández de Paz, Esther. 2006. “De tesoro ilustrado a recurso turístico: el cambiante significado del patrimonio cultural.” Pasos: revista de turismo y patrimonio cultural 4 1 : 1-12. Fournier, Sébastien (2007) La fête thématique, nouveau visage de la fête locale en Provence (France). Recherches Sociologiques et anthropologiques, 38-2: 165-174. Frigolé, Joan (2014) Retoricas de la autenticidad en el capitalismo avanzado. Éndoxa: Series Filosóficas, 33: 37-70. García,J.L. 1998 . “De la cultura como patrimonio al patrimonio cultural”.Politica y sociedad, nº27, pp.9-20 Hainard. J, 1985 . “Le musée, cette obsession…”, Terrain, nº4,pp.106-110 Kirshenblatt-Gimblett, Barbara. 2001. “La cultura de les destinacions: teoritzar el patrimoni” Revista d’Etnologia de Catalunya 19: 44-61. Krebs, Anne. y MARESCA, Bruno. Coords . Le renouveau des musées. Problémes politiques et sociaux, 2005 Kreps, C. K. 2003 . Liberating culture : cross-cultural perspectives on museums, curation, and heritage preservation. London ; New York : Routledge. López, X., Margapoti, I., Maragliano, R. & Bove, G. (2010). The presence of Web 2.0 tools on museum websites: A comparative study betweenEngland, France, Spain, Italy, and the USA. Museum Managementand Curatorship, 25(2), 235-249. Losada-Díaz, J. C. & Capriotti, P. (Septiembre de 2015). La comunicación de los museos de arte en Facebook. Comparación entre las principales instituciones internacionales y españolas. Palabra Clave, 18(3), 889-904. Micoud, A. 2005. ‘La patrimonialisation ou comment dire ce qui nous relie un point de vue sociologique ’, in C Barrière, D Barthélemy, M Niedou & FD Vivien eds , Réinventer le patrimoine: De la culture à l’économie, une nouvelle pensée du patrimoine ?, Paris: L’Harmattan, pp. 81-96. Morisset, L.K. 2009. Des régimes d’authenticité: Essai sur la mémoire patrimoniale, Rennes: Presses Universitaires de Rennes. Padilla, A. & Del Águila, A. (2013). Web and social media usage by museums: Online value creation. International Journal of InformationManagement, 33, 892-898. Poria, Yaniv, Avital Biran and Arie Reichel. 2009. “Visitors’ preferences for interpretation at heritage sites”, Journal of travel research 48 1 : 92-105. Prado, P. 2003 .Territoire de l’objet : faut-il fermer les musées ?. Paris: Éd. des Archives Contemporaines. Prat, J. 1993 . “Antigalles, relíquies i essències: reflexions sobre el concepte de patrimoni cultural”. Revista d’Etnologia de Catalunya, nº. 3, pp. 122-131. Prats, Llorenç. 1997. Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel. Rautenberg, Michel, André Micoud, Laurence Bérard, and Philippe Marchenay. 2000. “Introduction.” In Campagnes de tous nos désirs : patrimoines et nouveaux usages sociaux, 1-10. Paris: Maison des sciences de l’Homme. Rautenberg, Michel. 2008. “Introduction du patrimoine comme œuvre au patrimoine comme image”. In Stratégies identitaires de conservation et de valorisation du patrimoine, edited by Jean-Claude Nemery, Michel Rautenberg, and Fabrice Thuriot, 9-18. Paris: L’Harmattan. Sanjuán, B. (Coord). 2007.Patrimonio cultural y medios de comunicación. Cuadenos PH, 14. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. Sims, Rebecca (2009) Food, place and authenticity: local food and the sustainable tourism experience, Journal of Sustainable Tourism, 17:3, 321-336, SiniscalchI, Valeria. 2010, « Regimi di singolarità e politiche della ripetizione », La Ricerca Folklorica, pp. 125-134. ValceschinI, Egizio et André TORRE. 2002.Politique de la qualité et valorisation des terroirs. In: SILVESTRE, J.P. (ed.) Agriculteurs, ruraux et citadins: les mutations des campagnes françaises. Dijon: Educagri, pp.273-290.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent