DADES IDENTIFICATIVES 2018_19
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE. MÈTODES I TÈCNIQUES Codi 12805109
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
3 Obligatòria Segon 1Q
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Adreça electrònica joseignacio.fiz@urv.cat
josepmaria.palet@urv.cat
Professors/es
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant Es presentaran les bases conceptuals i teòriques de l’Arqueologia del Paisatge i la incidència que aquesta disciplina ha tingut en l’Arqueologia clàssica en els darrers 40 anys. Es presentaran les aportacions més notables en aquest camp a partir de l’estudi de casos i territoris concrets amb l’objectiu de promoure la discussió entre els estudiants, i per tal de mostrar el coneixement que avui es té sobre l’estructuració i ocupació dels territoris en època prerromana, antiga i medieval.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Dominar metodologies específiques així com conèixer l'activitat investigadora en els camps de coneixement de l'arqueologia protohistòrica mediterrània, de l'arqueologia grega i romana i de l'antiguitat tardana. Adquirir capacitats en l'àmbit de l'arqueologia professional.
  AC3 Dominar els mètodes d'anàlisi de l'arqueologia territorial.
  AC9 Conèixer les línies de recerca actuals de l'arqueologia.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
AC1
BC2
CC2
AC3
BC3
CC3
AC9

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció:Presentació de l’assignatura. Ha. de la disciplina. Enfocaments Problemes de mètode. Situació i perspectives de l’arqueologia del paisatge dins l’arqueologia clàssica. Historiografia i línies de recerca actuals.
2.Arqueomorfologia I. Formes del paisatge. Fotointerpretació i cartointerpretació i metodologies SIG aplicades a l’Arqueologia del Paisatge. Els mètodes“regressius” i els estudis diacrònics. Prospeccions arqueomorfològiques.
3.Arqueomorfologia II i arqueologia dels assentaments. Procesos postdeposicionals i registre arqueològic. Prospeccions intensives. Les estructures: topografia i datació d’estructures del paisatge agrari. El diagnòstic amb sondeigs.
4. Paisatge i territori al món romà I. Estudis de cas
5.Paisatge i territori al món romà II. Estudis de cas
6. La preparació d'un projcte GIS per l'estudi del Paisatge.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
11 0 11
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
8 0 8
Presentacions / exposicions
2 20 22
 
Atenció personalitzada
8 0 8
 
Proves pràctiques
0 25 25
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació assignatura
Sessió Magistral Exposició dels contiguts de l'assignatura
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques Práctiques de GIS per tal de desenvolupar un projecte d'arqueologia del paisatge.
Presentacions / exposicions Preparació i exposició de lectures sobre articles de recerca.
Atenció personalitzada Atenció a l'alumne.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Atenció a l'alumne al laboratori.

Avaluació
  Descripció Pes
Proves pràctiques Els alumnes desenvoluparan un projecte d'arqueología del Paisatge en el qual podran fer servir els coneixements adquirits a classe. 100%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Teoria de l’arqueologia del paisatge

 

OREJAS, A.; RUIZ DEL ÁRBOL, M.; LÓPEZ, O.: “Los registros del paisaje en la investigación arqueológica”, AespA, 75, 2002, 287-311

LEVEAU, Ph.: “Le paysage aux époques historiques. Un document archéologique”, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2000, 3, 555-582.

 

Estructures agràries i centuriacions

 

ORENGO, H. A.; PALET, J. M.: “Methodological insights into the study of Centuriated Field Systems: A Landscape Archaeology perspective”, Agri Centuriati. An International Journal of Landscape Archaeology, 6/2009 (Atti convegno Borgoricco-Lugo), 2010, 171-185.

COLEMAN.J et alii: “La Chora de Chersonesos in Crimea.Ukranie”, American Journal of Archaeology, Vol 104, 4 (Oct. 2000), 707-741.

PALET, J. M.; ORENGO, H. A.: «The Roman Centuriated Landscape: Conception, Genesis, and Development as Inferred from the Ager Tarraconensis Case», American Journal of Archaeology 115, 3, 2011, 383-402.

LEVEAU, Ph., “La centuriation des territoires des cités romaines d’Arles (Arelate) et d’Aix-en-Provence (Aquae Sextiae). Un retour historiographique”, RAN, 43, 2010: 129-154.

 

Assentaments, Territori i Paisatge

 

PÈLACHS, A., NADAL, J., SORIANO, J.M., MOLINA, D., CUNILL, R., “Changes in Pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2,000 years of metallurgy in Vallferrera, northeast Iberian Peninsula”, Veget Hist Archaeobot, 2009, 18: 403–416.

VERMEULEN. F 2005: “Espace, sol et urbanisation romaine dans una vallée des marches (Italie)” en Berger.J. et alii (dir) : Temps et espaces de l’homme en societé . Analyses et modèles spatiaux en archéologie (Actes des rencontres 21-23 octubre 2004), Antibes,353-364.

VOGEL; MAKER : Reconstructing the Roman topography and environmental features of the Sarno River Plain (Italy) before the AD 79 eruption of Somma–Vesuvius.

FIZ.I; SUBIAS.E; CUESTA.R (2012): Deconstructing and reconstructing the landscape of Oxyrhynchus using Textual Sources, GIS and Cartography. British Archaeological Reports International Series, 2344,pp. 131 - 154.

 

SIG

GARCIA, L. et al Los SIG y el análisis espacial en Arqueología. Aplicaciones en la Prehistoria reciente del sur de Espanya , MAC. Monografies del Casc , 2009.

GRAU, I. “Transformaciones culturales y modelos espaciales. Aproximación SIG a los paisajes de la romanización”. La aplicación de los SIG en Arqueología del Paisaje. Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. 2006. Alacant. pp: 211-226

GRAU, I.: “La construcción del paisaje ibérico: aproximación SIG al territorio protohistórico de la Marina Alta”. Saguntum: 36, 2004, pp: 61-76

MONTUFO A. M. et al., Visibility and monumentality in late prehistory graves of western Granada. A GIS analysis BAR 2151, 2010.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent