DADES IDENTIFICATIVES 2018_19
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA DE L'ANTIGUITAT TARDANA Codi 12805213
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
MACÍAS SOLÉ, JOSEP MARIA
 Adreça electrònica eva.subias@urv.cat
josepmaria.macias@urv.cat
Professors/es
SUBIAS PASCUAL, EVA
MACÍAS SOLÉ, JOSEP MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant El coneixement de l'Antiguitat Tardana és indispensable per a la comprensió dels fenòmens que originaren la transició del món clàssic al període medieval. Un procés de transformació que abraçà aspectes tangibles arqueològicament en un context de transformació socioeconòmica i ideològica.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Coneixement del marc històric i econòmic de l'Antiguitat Tardana
Coneixement dels processos d'evolució de la ciutat tardoantiga. Especial referència al marc hispànic
Coneixement dels principals edificis públics tardoantics. Incidència en les tècniques constructives
Coneixements dels processos de transformació ideològica i materials vinculats a la cristianització de la ciutat tardoantiga.
Identificació dels elements vinculats a la definició de les societats medievals

Continguts
Tema Subtema
Les transformacions econòmiques en la Mediterrània Occidental. Crisis del model productiu.
Crisis de l'Evergetisme
Crisis de la capacitat econòmica de les ciutats.
Transformacions urbanístiques de la ciutat tardoantiga Crisis demogràfica i contracció urbana.
El fenomen de l'spolia.
Transformació de les infraestructures urbanes. Abastiment i eliminació de residus en les ciutats.
Decadença dels espectacles públics.
Una nova psicologia urbana. La ciutat desprotegida i les noves muralles.
El nou paper social dels espais termals.
La redimensió dels recursos econòmics.
La transformació dels fòrums urbans.
La cristianització de les societats urbanes. La influència creixent del bisbe i el fenomen del culte martirial.
Una nova topografia funerària.
Nous preceptes jurídics i la seva rellevància en l’urbanisme tardoantic.
Nous espais de poder i una nova escenografia urbana.
Nous poders i transformació escenogràfica de les ciutats.
Arqueologia Paleocristiana Origen i difusió del culte cristià.
Transformacions dels ritus funeraris: topografia i manifestacions artístiques.
L’arquitectura paleocristiana. Morfologia i representació del poder: basíliques, baptisteris, episcopis, monestirs.
L’Arqueologia Paleocristiana a Hispània: casos específics i trets unitaris.
Bases de la Hispània medieval La transformació del territori
Noves tècniques constructives i paràmetres residencials
Nova arquitectura civil

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
20 0 20
Presentacions / exposicions
4 8 12
Seminaris
4 0 4
Pràctiques de camp/sortides
16 0 16
Treballs
0 25 25
 
Atenció personalitzada
4 0 4
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura. Descripció del marc geogràfic i de les tècniques de recerca aplicades a l'Antiguitat Tardana. Recursos on line.
Sessió Magistral Exposició de continguts
Presentacions / exposicions Exposició de lectures obligatòries, anàlisi d'aspectes puntuals de cara al treball de l'assignatura.
Seminaris Assistència a seminaris específics de la matèria
Pràctiques de camp/sortides Visites jaciments emblemàtics o equipaments museogràfics
Treballs Realització de treball de desenvolupament de continguts específics com a prova d'adquisició de coneixements.
Atenció personalitzada Disponibilitat del professor envers l'alumna per orientació de continguts així com d'iniciació a la recerca.

Atenció personalitzada
 
Treballs
Descripció
Hauran tutories de seguiment dels treballs així com reunions orientatives per a definició dels objectius de recerca individuals de l'alumnat. Possibilitat de participar en els projectes de recerca conduït pel responsable de l'assignatura.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Avaluació dels continguts i de l'aparell crític 20
Treballs Avaluació dels contiguts i de l'assimilació de les tècniques de recerca. 60
Altres

Avaluació de la participació de l'alumne en la classe o en les sortides pràctiques a partir dels diàlegs interactius.

 20
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Recursos digitals:

  • http://www.uam.es/personal_pdi/filoyletras/afuen/index2.htm
  • http://antiquite-tardive.hautetfort.com/
  • http://lateantiquearchaeology.wordpress.com/
  • http://www.sc.edu/ltantsoc/
  • http://www.ub.es/grat/
  • http://198.62.75.4/opt/xampp/custodia/01sbf.php
  • http://researchnewsinla.blogspot.com/
  • http://www.fordham.edu/halsall/byzantium/index.html

    • Bibliografia general:

    1.      Geza Alföldy, "La crisis del Imperio y el cambio de la estructura social: la sociedad tardorromana" en su Historia social de Roma (Madrid 1987) 212-290.

  • Perry ANDERSON (1974) Transiciones de la Antigüedad al Feudalismo
  • Peter BROWN (1971) The World of Late Antiquity

    • a.       El cuerpo y la sociedad: los cristianos y la renuncia sexual (Madrid 1993).

    4.      Averil CAMERON, El mundo mediterráneo en la Antigüedad tardía 395-600 (Barcelona 1998).

    5.      E. DEMOUGEOT, L'Empire Romain et les Barbares d'Occident (IV-VII siècles) (París 1988).

    6.      A.GIARDINA, (a cura di), Società Romana e Impero Tardoantico III. Le merci, gli insediamenti (Roma-Bari 1986).

    a.       Società Romana e Impero Tardoantico II. Roma: politica, economia, paesaggio urbano (Roma-Bari 1986).

    b.      Società Romana e Impero Tardoantico I. Istituzioni, ceti, economie (Roma-Bari 1986).

    c.       Società Romana e Impero Tardoantico IV. Tradizione di Classici, Trasformazioni della cultura (Roma-Bari 1986).

  • Edward GIBBON (1776-1788) Historia de la decadencia y caída del Imperio romano

    • 8.      H.I. MARROU, L'Église de l'Antiquité tardive 303-604 (París 1985).

    9.      Ward-Perkings, B.  2007: La caída de Roma y el fin de la civilización (trad. 2005), Madrid.

    10.  M. SORDI (a cura di), L'impero romano-cristiano (Roma 1991)

  • Christopher WICKHAM (2005) Framing the early Middle Ages: Europe and the Mediterranean 400-800 (Una nueva historia de la Alta Edad Media, Crítica, 2009)

    •  

    Bibliografia seleccionada:

     

    1.      Alba Calzada, M.  2004: «Evolución y final de los espacios romanos emeritenses a la luz de los datos arqueológicos (pautas de transformación de la ciudad tardoantigua y altomedieval)», Nogales, T. (ed.), Augusta Emerita, Monografias emeritenses 8, Mérida, 207-256.

    2.      Alba, M.  2007: «Diacronía de la vivienda señorial de Emerita (Lusitania, Hispania): desde las domus altoimperiales y tardoantiguas a las residencias palaciales omeyas (siglos I-IX)», Archaeologia e società tra tardo antico e alto medioevo, Documenti di Archeologia 44, Mantova, 163-192.

    3.      Alba, M., Mateos, P.  2006: «Epílogo: Transformación y ocupación tardoantigua y altomedieval del llamado “Foro Provincial”», Mateos, P. (coord.), El foro provincial de “Augusta Emérita”: un conjunto monumental de culto imperial, Anejos de Aespa XLII, Madrid, 355-397.

    4.      Alföldy, G.  2013: «El Imperio romano durante los siglos II y III: continuidad y transformaciones», Macias, J. M., Muñoz, A. (eds.), Tarraco christiana ciuitas, Serie Documenta 24, Tarragona, 13-30.

    5.      Aparicio Pérez, A.  2006: Las grandes reformas fiscales del Imperio Romano. (reformas de Octavio Augusto, Diocleciano y Constantino), Oviedo.

    6.      Arbeiter, Achim  2003: «Los edificios de culto cristiano: escenarios de la liturgia», Mateos, P., Caballero (ed.), Repertorio de arquitectura cristiana en Extremadura. Época Tardoantigua y Medieval,  Anejos de AEspA XXIX, Mèrida, 177-230.

    7.      Arce, J.  2000: «La fundación de nuevas ciudades en el Imperio Romano tardío: de Diocleciano a Justiniano (s. IV-VI)», Gurt, J.M., Ripoll, G., Sedes Regiae. Regna Barbarica. Reial Academia de Bones lletres de Barcelona, Barcelona, 491-520 .

    8.      Arce, J.  2005: Bárbaros y romanos en Hispania (400-507 A.D.), Madrid.

    9.      Arce, J.  2006: «Fana, Templa, delubra destrui praecipimus: el final de los templos de la Hispania Romana», AEspA 79, Madrid, 115-124.

    10.  Azkárate Garai-Olaun, A.  2002: «De la tardoantigüedad al Medievo Cristiano. Una mirada a los estudios arqueológicos sobre el mundo funerario», Vaquerizo, D (ed.), Espacios y usos funerarios en el Occidente Romano, Córdoba, 115-139.

    11.  Baldini Lipollis, I.  2001: La domus tardoantica. forme e rappresentazioni dello spazio domestico nell’e citta’ del mediterranieo, Bolònia.

    12.  Beltran de Heredia, J.  2008: «Inhumaciones “privilegiadas” intramuros durante la antigüedad tardía: el caso de Barcino», Anales de Arqueología cordobesa 19, 231-260.

    13.  Bravo Castañeda, G.   1994: «La otra cara de la crisis: el cambio social», Ciudad y comunidad cívica en Hispania. Siglos II i III d.C.  Col.lecció de la Casa de Velázquez 40., Actes del coloqui organitzat per la Casa de Velázquez i pel CSIC, Madrid (1990), Madrid , 153-160.

    14.  Brogiolo, G. P.,   2007: «Archeologia e società tra Tardo Antico e Alto Medioevo», Archaeologia e società tra tardo antico e alto medioevo, Documenti di Archeologia 44, Mantova.

    15.  Brogiolo, G. P., Chavarría, A. (a cura di)  2007: Archaeologia e società tra tardo antico e alto medioevo, Documenti di Archeologia 44, Mantova.

    16.  Brogiolo, G.P., Gelichi, S.(ed.)  1994: Edilizia residenziale tra V e VIII secolo, Mantova.

    17.  Buenacasa  2004: «La Creación Del Patrimonio Eclesiástico De Las Iglesias Norteafricanas En Época Romana (Siglos Ii-V): Renovación De La Visión Tradicional».

    18.  Buenacasa, C.  1997: «La figura del obispo y la formación del patrimonio de las comunidades cristianas según la legislación imperial del reinado de Teodosio I (379-395)», Studia Ephemeridis “Augustinianum” 58/1, Roma, 121-139.

    19.  Cañavate Castejón, V.  2005: «Estructuras domésticas de combustión. Los hogares visigóticos del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete)», Gurt, J. M., Ribera, A. (coord.), VI Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica (València 2003), Barcelona, 371-374.

    20.  Castellanos, S.  1998: «Obispos y murallas. Patrocinio episcopal y defensa urbana en el contexto de las campañas de Atila en las galias (a. 451 d.C.)», Iberia 1, 167-174.

    21.  Cepas Palanca, A.  1997: Crisis y continuidad en la Hispania del siglo III, Anejos de AEspA XVII, Madrid.

    22.  Chic García, Genaro  2004: «Marco Aurelio i Cómodo. El hundimiento de un sistema económico», Actas del II Congreso Internacional de Historia Antigua “La Hispania de los Antoninos (98-180), (Valladolid 2004), Valladolid, 567-586.

    23.  Deichmann, F.W.  1993: Archeologie Cristiana, Roma.

    24.  Díaz, O. C.  2000: «El peregrino en la ciudad. Expresionismo religioso en la Hispania Tardoantigua», Iberia: Revista de la Antigüedad 3, 151-166.

    25.  Godoy Fernández, C.  1995: Arqueología y Liturgia. Iglesias Hispánicas (siglos IV al VII), Universitat de Barcelona, Barcelona.

    26.  Gurt, J. M.  2001: «Transformaciones en el tejido de las ciudades hispanas durante la Antigüedad Tardía: dinámicas urbanas», Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología 53-54, Salamanca, 443-471.

    27.  Gurt, J.M., Godoy, C.  2000: «Barcino de sede imperial a Urbs Regia en época visigoda», Gurt, J.M., Ripoll, G., Sedes Regiae. Regna Barbarica. Reial Academia de Bones lletres de Barcelona, Barcelona , 425-466.

    28.  Gurt, J. M., Sánchez, I.  2008: «Las ciudades hispanas durante la antigüedad tardía: una lectura arqueológica», Recópolis y la ciudad visigoda, Zona Arqueológica 9, Alcalá de Henares, 182-202.

    29.  Gutiérrez lloret, S.  1996: «Le città della Spagna tra romanità e islamismo», Brogiolo, G.P. (ed), Early Medieval Towns in the Western Mediterranean (Ravello, 1994), Documenti di Archeologia 10, Mantova, 55-66.

    30.  Guyon, J.  2006: «Émergence et affirmation d’une topographie chrétienne dans les villes de la Gaule Méridionale», Gallia 63, 85-110.

    31.  Heijmans, M.  2006: «La place des monuments publics du Haut-Empire dans les villes de la Gaule Méridionale durant l’Antiquité Tardive  (IVe-VIe S.)», Gallia 63, 25-41.

    32.  Heijmans, M.  2006: «La place des monuments publics du Haut-Empire dans les villes de la Gaule Méridionale durant l’Antiquité Tardive  (IVe-VIe S.)», Gallia 63, 25-41.

    33.  Jiménez Sánchez, J. L.  2003: «La crisis de las venationes clásicas. ¿Desaparición o evolución de un espectáculo tradicional?», Ludica, annali deu storia e civiltà del gioco 9, ,91-117.

    34.  Jiménez Sánchez, J.A.  2003: «<> A propósito de la cristianización de la liturgia imperial y del ritual circense durante el siglo V», Cristianesimo nella storia 24, 23-39.

    35.  López Quiroga, J., Martínez, A. M.   2006: «El destino de los templos paganos en Hispania durante la Antigüedad Tardía», Archivo Español Arqueología 79, Madrid, 125-153.

    36.  Macias, J. M.  2013: «La medievalización de la ciudad romana», Macias, J. M., Muñoz, A. (eds.), Tarraco christiana ciuitas, Serie Documenta 24, Tarragona, 123-147.

    37.  Macias, J. M.  2015: «Querer y no poder: la ciudad en el conuentus tarraconensis (siglos II-IV)», Études réunies par Laurent Brassous et Alejandro Quevedo (éds.), Urbanisme civique en temps de crise. Les espaces publics d’Hispanie et de l'Occident Romain entre le IIe et le IVe siècle, Collection de la Casa de Velázquez 149, Madrid, Madrid, 29-46.

    38.  Martínez Tejera, A. M.  2007: «El hábitat “cenobítico” en Hispania: Organización y dependencia de un espacio elitista en la Antigüedad Tardía y Alta Edad Media (siglos V-X)», López Quiroga, J., Martínez, A.M., Morín, J. (eds.), Monasteria et Territoria, BAR Inter. Series S. 1720, Oxford, 19-76.

    39.  Mateos, P.  2005: «Los orígenes de la cristianización urbana en Hispania», Gurt, J.M., Ribera, A. (coord.), VI Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica (València 2003), Barcelona, 49-62.

    40.  Moreno Martín, F. J.  2009: «Arquitectura y usos monásticos en el siglo VII. De la recreación textual a la invisibilidad material.», Caballero, L., Mateos, P., Utrero, Mª A. (eds.), El siglo VII frente al siglo VII. Arquitectura (Visigodos y Omeyas, 4, Mérida 2006), Madrid, 279-308.

    41.  Remolà, J. M.  2000: «Sobre la interpretación arqueológica de los vertederos», Dupre, X., Remolà, J. A., (ed.), Sordes Urbis. La eliminación de los residuos en la ciudad romana (1996), Monografías de la Escuela Española de Arqueología en Roma, Roma, 107-121.

    42.  Ripoll, G., Velázquez, I.  1999: «Origen y desarrollo de las parrochiae en la Hispania de la Antigüedad tardía», Pergola, Ph. y Barbini, P. Mª (eds.), Alle origini della parrocchia rurale (IV-VIII sec.), Ciudad del Vaticano, 101-165.

    43.  Sánchez Ramos, I.  2007: «La cristianización de las necrópolis de Corduba. Fuentes escritas y testimonios arqueológicos», AEspA 80, 191-206.

    44.  Ubric Rabaneda, P.  2004: La Iglesia en la Hispania del siglo V, Granada.

    45.  Utrero, Mª A.  2006: Iglesias tardoantiguas y altomedievales en la península Ibérica. Análisis arqueológico y sistemas de abovedamiento, Anejos de AEspA XL, Madrid.

    46.  Utrero, Mª A.  2009: «Las iglesias cruciformes del siglo VII en la península ibérica. Novedades y problemas cronológicos y morfológicos de un tipo arquitectónico», Caballero, L., Mateos, P., Utrero, Mª A. (eds.), El siglo VII frente al siglo VII. Arquitectura (Visigodos y Omeyas, 4, Mérida 2006), Madrid, 133-154.

    47.  Vizcaíno Sánchez, J.  2002: «Reutilización de material en la edilicia tardoantigua. El caso de Cartagena», Mastia 1, Cartagena, 207-220.
    Complementària

    Recomanacions
    (*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent