| Competències |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| Comú | ||
| AC4 | Identificar perfectament la relació entre nutrients i patologies. | |
| Professionalitzador | ||
| Recerca | ||
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| Comú | ||
| BC4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| Comú | ||
| CC3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objetivos | Competencias | ||
| AC4 |
BC4 |
CC3 |
|
| Continguts |
| tema | Subtema |
| 1. Homeòstasis i balanç energètic | Concepte d’homeòstasis. Descripció d’un model homeostàtic. Precisió i cost energètic de manteniment. Equació general del balanç energètic d’un organisme. Factors estables i modulació de l’equació del balanç energètic. Termogènesis. Eficiència energètica en l’utilització de substrats. |
| 2. Homeòstasis tèrmica | Reaccions bioquímiques i manteniment de la temperatura corporal, valor de Q10 de les reaccions. Importància de l’homeotèrmia. Concepte de temperatura corporal, variabilitat i manteniment. Paper del calor residual i de la termogènesi obligatòria i adaptativa. Eficiència dels sistemes de manteniment de la temperatura corporal, influencia sobre la generació de calor. Pèrdues globals d’energia, balanç energètic, equilibri entre producció y pèrdues de calor. Sistemes de manteniment de la temperatura. Termòstat. Hipotèrmia. Febre, cost energètic. |
| 3. Taxa metabòlica | Taxa metabòlica, concepte. Mesura directa e indirecta. Modulació fisiològica. Taxa metabòlica basal, relacions al·lomètriques. Hipòtesis que expliquen la relació entre massa corporal i taxa metabòlica. Llei de superfícies. Homeotèrmia i flux de sang. |
| 4. Termogènesis |
Termogènesis. Concepte, formes de termogènesis. Termogènesis adaptativa i obligatòria. Termogènesis induïda per la dieta i termogènesis ‘pura’. Mecanismes de termogènesis. Hipòtesis, cicles fútils. Tremolor i termogènesis muscular no tremolosa. Termogènesis al teixit adipós marró, UCP1, estructura i funció. D’altres proteïnes desacobladores, possibles funciones. |
| 5. Control de la ingesta d’aliments |
Control de la ingesta d’energia. Sistemes de control de la ingesta de glúcids i lípids. Senyals gàstriques i intestinals. Paper de les hormones i pèptids intestinals. D’hipotàlem. Paper en el control del pes corporal. Neuropèptids: POMC, NPY, etc. Senyals perifèriques. |
| 6. El teixit adipós | Teixit adipós. Emmagatzematge d’energia i òrgan endocrí. Funcions dels adipòcits: endocrina, autocrina i paracrina. Citoquines. Control nerviós. Interaccions hormonals. Control de l’adipogènesi i de la lipòlisi. El teixit adipós i els processos inflamatoris. |
| 7. Dèficit energètic i proteic: malnutrició calòric-proteica i caquèxia |
Malnutrició calòric-proteica. Tipus. Mecanismes patogènics i conseqüències metabòliques. Tractament i recuperació. Caquèxia. Definició i tipus, orígens. Envelliment. Caquèxia del càncer i malalties consuntives. |
| 8. Interaccions glúcids-lípids energia: la síndrome metabòlica | Historia natural de la síndrome metabòlica: dieta primitiva, excés nutricional, protecció enfront de l’excés de nutrients, resistència a la insulina. Paper dels lípids i aminoàcids. La síndrome metabòlica, orígens i definició. Components, malalties associades. Relacions patogèniques entre els components de la síndrome metabòlica Dislipèmies. Lipotoxicitat. Aterosclerosis. Els lípids en la dieta. L’adipòcit, paper fisiològic i regulació. Diferenciació. Funcions endocrines, paracrines i immunes. L’adipòcit malalt, dany endotelial. |
| 9. Nutrició i malalties metabòliques | Concepte de malaltia metabòlica, tipus i varietats: malalties susceptibles de millora amb la dieta, efectes coadjuvants i contraindicacions. Estudis sistemàtics de les malalties metabòliques i adaptacions de la dieta al seu tractament. Paper global de la dieta com a element terapèutic. |
| 10. Nutrició i biota | Grandària, funcions i diversitat de la biota. Relacions amb la dieta. Efectes simbiòtics, comensals i parasítics. Probiòtics. La formació de merda, las seves característiques i composició. Defensa: barreres contra la biota, sistema immune. Manteniment de la composició i alteracions de la biota. Malalties causades per alteracions de la biota. Mites i realitats. |
| Planificació |
| Metodologías :: Pruebas | |||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase | Horas fuera de clase | (**) Horas totales | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | |||||||||
| Metodologies |
| descripción | |
| Activitats Introductòries | |
| Atenció personalitzada |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| descripción | Peso | ||
| Otros | Avaluació única. Un examen tipus test V/F de 100-120 preguntes al acabar la docència teòrica de l'assignatura. |
||
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
|
L'assignatura té convocatòria única. Un examen tipus test V/F de 100-120 preguntes al acabar la docència teòrica de l'assignatura. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Ruiz Pons, M; Sánchez-Valverde Visus, F; Dalmau Serra, M; López Gómez, L., Tratamiento nutricional de los errores innatos del metabolismo, 2ª ed, Drug Farma S.L.,, 2007
Alemany, M., Concepto de dieta mediterránea: ¿un grupo de alimentos saludables, una dieta o una panacea publicitaria?, Med.Clin. 136 (13):594-599, 2011
Alemany, M. , Different effects of hyperlipidic diets in human lactation and adulthood: growth versus the development of obesity, Reprod. Biol. Endocrinol. 9 (101), 2011
Maury E, Brichard SM, Adipokine dysregulation, adipose tissue inflammation and metabolic syndrome, Mol Cell Endocrinol 314: 1-16, 2010
Cannon B, Nedergaard J., Brown Adipose Tissue: Function and Physiological Significance, Physiol Rev 84: 277–359, 2004
Cannon B, Nedergaard J. , Neither brown nor white, Nature 488: 286-287, 2012
Cummings DE, Overduin J., Gastrointestinal regulation of food intake, J Clin Invest 117: 13-23, 2007
Keesey RE, Hirvonen MD, Body-weight set-points: determination and adjustment, J Nutr 127: 1875S-1883S, 1997
Nedergaard J, Bengtsson T, Cannon B., Unexpected evidence for active brown adipose tissue in adult humans, Am J Physiol Endocrinol Metab 293: E444–E452, 2007
Speakman JR. , The history and theory of the doubly labeled water technique, Am J Clin Nutr 68 (suppl): 932S–8S, 1998
Alemany, M. , Metabolic syndrome: A multifaceted disease of affluence, J. Endocrinol. Metab. 2 (4-5):155-165, 2012
Alemany, M. , The problem of nitrogen disposal in the obese, Nutr. Res. Rev. 25 (1):18-28, 2012
Alemany, M. , Do the interactions between glucocorticoids and sex hormones regulate the development of the metabolic syndrome?, Front. Endocrinol. 3 (27), 2012
Alemany, M. , Regulation of adipose tissue energy availability through blood flow control in the metabolic syndrome, Free Radic. Biol. Med. 52 (10):2108-2119, 2012
Alemany, M. , Utilization of dietary glucose in the metabolic syndrome, Nutr.Metab. 8 (74), 2011
Alemany, M. , Adipose tissue hypoxia, a conceptual alometric view, J. Endocrinol. Metab. 1 (4):155-158, 2011 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.