| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A6 | Aplicar la gramàtica específica del so i la imatge en moviment a la producció de productes audiovisuals, dominant els aspectes bàsics de la producció, el guionatge, el muntatge i la postproducció de programes i productes de ràdio i televisió | |
| A13 | Conèixer de forma crítica i analítica els diversos gèneres i formats de la comunicació audiovisual, parant un atenció especial a la seva transformació creativa | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| B5 | Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. | |
| B10 | Tendir cap a la qualitat. | |
| B11 | Tenir capacitat innovadora, emprenedora i d'adaptació a les noves situacions. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A6 |
Reconeix les variables genèriques i de formats en una inconosfera audiovisual en constant canvi És capaç d'analitzar les diferents variants genèriques i de format de programes Aprèn a generar propostes audiovisuals segons les necessitats pròpies dels diferents gèneres i formats | |
| A13 |
És capaç d’oferir innovacions creatives de formats i programes a través de processos d’hibridació i creativitat Entén els formats i programes com dinàmiques canviants i per tant amb una història acumulada | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B4 |
Reconeix els encerts i errors en el desenvolupament de la seva tasca Analitza les seves limitacions i possibilitats per desenvolupar la seva tasca/treball | |
| B5 |
Amb la seva forma de comunicar i relacionar-se contribueix a la cohesió del grup | |
| B10 |
Té motivació per la qualitat | |
| B11 |
Té capacitat innovadora, emprenedora i d'adaptació a noves situacions | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C3 |
Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació | |
| C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa Produeix un text escrit gramaticalment correcte Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1-Introducció a la teoria dels "gèneres i els formats" audiovisuals | a. Macrogèneres i modes: MRI i altres modes de producció b. El gènere com a sistema classificatori: de característiques formals o narra-tives, d’escenaris, d’escenaris en què es basa el producte, de condicions de producció, de públic objectiu, d’emocions evocades... b. La multidimensionalitat del gènere: Altman i la proposta sintàctico-semàntico-pragmàtica c. Límits de les definicions genèriques: cinema d’autor, cinema independ-ent, art film (Bordwell), cinema de culte, etc. d. Condicions de producció/gènere: el pressupost com a estilema, la precarietat com a estilema e. Intertextualitat i gènere: adaptacions, serialitat, paròdies, remakes… f. Escenaris pràctics: entre la reproducció de les codificacions genèriques i la transgressió g. Reflexions crítiques: la producció de cultura visual com a producció de ‘realitat’ se serveix de les codificacions genèriques |
| 2-Introducció als gèneres audiovisuals de no ficció | a. Audiovisuals de no-ficció: videovigilància, registres científics, ecografies, vídeos etnogràfics, reportatges, notícies, making-of’s, documentals b. Repàs als modes documentals: per a què serveix pensar en ‘modes’ i.Observacional, poètic, expositiu, participatiu, reflexiu, performatiu ii. Altres classificacions habituals: found footage, assaig fílmic i videogràfic, fals documental, documental web, … iii. Documental i periodisme iv.Temps convulsos: documental polític c. La moda de les codificacions documentals i de no-ficció en la producció de ficció d. La postveritat des del segle XIX: relativitzant la noció de ‘no-ficció’ e. El procés de producció: com guionitzar i preveure “la realitat històrica”? |
| 3-Introducció als gèneres plàstics: experimental i vídeos musicals | a. Experimental/avantgarde/cinemes matèrics/cinemes purs (una reflexió des dels experiments pioners fins al glitch). b. Gèneres coreogràfics: Videodansa, videoclip... les múltiples matèries d'expressió i el ritme en l'audiovisual c. La fagocitació publicitària: els espots |
| 4-Introducció als gèneres de ficció | a. La consolidació dels gèneres cinematogràfics clàssics b. Enumeració i descripció: factors definitoris i casos d’estudi: la comèdia, el western, el cinema de gàngsters, el film noir, el terror, el melodrama, el musical, el cinema de tribunals, el thriller, el romcom, la buddy movie, … c. La hibridació com a factor definitori d. L’emergència dels subgèneres e. Existeixen els gèneres? Etiquetes de circuit: cinemes populars, cinemes de gènere, cinemes d’autor f. "Gender & Genre": interseccions entre els dos gèneres. Homes cuidadors (noves masculinitats), dones violentes (postfeminismes), "feminisme" com a gènere? |
| 5-Entreteniment i formats televisius | a. La serialització de les produccions i la “formatització” b. El format com el mecanisme i dispositiu c. Missions televisives: entretenir, formar, informar d. La creació de formats: mercat, innovació i post-televisió e. La relació entre el documental observacional (i confessional) i els reali-ties f. Adaptació i venda de formats televisius |
| 6-Breu reflexió final: possibilitats d'Internet i el transmèdia | Expansió de l’audiovisual per pantalles ubiqües i consums simultanis: els multiplataforma b. Produccions per a Internet: websèries, webdocumentals... c. Gèneres i formats interactius: possibilitats i produccions possibles (els límits) d. Formats autogenerats o generats per l’usuari: tutorials, videoblocs, diaris filmats, fan fictions, slash fictions, els ‘lives’, l'autoretrat persistent en xarxes, la twitter-novel·la... l’espontaneïtat reconstruïda i la seva explotació comercial e. Una cultura jo-cèntrica? |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
4 | 9 | 13 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 24 | 54 | ||||||
| Debats |
|
5 | 10 | 15 | ||||||
| Pràctiques de camp/sortides |
|
2 | 50 | 52 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
25 | 10 | 35 | ||||||
| Proves de desenvolupament |
|
4 | 16 | 20 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
5 | 16 | 21 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura i desenvolupament d'una anàlisi col·lectiva introductòria. |
| Sessió Magistral | Exposició amb estudis de cas i exemples audiovisuals del temari de la teoria. |
| Debats | Exposició de casos i discussió conjunta a l'aula, amb lectures obligatòries en alguns casos. Es debatrà tant sobre audiovisuals que es projectaran a l'aula o a alguna sala de cinema o esdeveniment audiovisual rellevant (festivals, mostres de cinema, etc.) com sobre els projectes de l'alumnat. |
| Pràctiques de camp/sortides | Els blocs de no-ficció, experimental/plàstic i ficció comportaran la realització d'una o dues peces de cadascun d'aquests registres per part de l'alumnat. La majoria de treballs seran en grup, però d'altres seran individuals. Sempre es tindrà en compte el rol individual de cada alumne en la dinàmica de grup. |
| Atenció personalitzada | El seguiment i desenvolupament dels projectes d'aprenentatge de cada grup faran indispensables les tutories per grup i individualitzades de cadascun dels projectes que es realitzaran. Caldrà que l'alumnat entregui els materials de treball a temps per assegurar que hi ha un seguiment adient dels projectes. A més, l'alumnat haurà de modificar de manera progressiva el projecte seguint les correccions de la tutora. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'atenció personalitzada, en el cas d'aquesta assignatura, anirà guanyant pes a mesura que els projectes de l'alumnat siguin de més complexitat (pels requisits de l'assignatura). Així, cal esperar que hi haurà molt pes del seguiment dels projectes. Per assegurar aquest seguiment, caldrà que l'alumnat es comprometi a complir amb els terminis i presentar la informació de manera adequada. A banda, el seguiment també implicarà la discussió amb el professor tant de les presentacions/exposicions com de les pràctiques de camp/sortides, i la recollida de feedback sobre la matèria i el curs. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | |||||
| Sessió Magistral |
|
Monogràfic sobre codificacions de productes culturals | 20% | |||||
| Debats |
|
L'alumnat haurà d'escollir els seus referents audiovisuals i saber defensar-los, així com entendre els circuits on es poden inserir aquests productes i la discursivitat entorn els mateixos. | ||||||
| Pràctiques de camp/sortides |
|
Miniput: treball reflexiu i critic sobre les jornades MIniput. Presentació escrita (i pot ser oral) | 5% | |||||
| Proves pràctiques |
|
Realització d'una peça audivisual relativa a questions de generes i formats audiovisuals. La peça ha incloure elements autorreferencials a la cuestió del genere o el format (Remake) | 35% | |||||
| Proves de desenvolupament |
|
Desevolupament d'un format televisiu | 25% | |||||
| Altres | Desenvolupament d'un projecte de documental |
15% |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Els treballs/proves per superar l'assignatura Treballs audiovisuals pràctics: 1. Realització pràctica documental (1Q) 20% de la nota 2. Realització pràctica gèneres plàstics (videoclip o experimental) (1Q) 10% de la nota 3. Realització pràctica escena codificació genèrica clàssica (2Q) 10% de la nota 4. Curtmetratge de ficció (2Q) 30% de la nota Treballs per a l'avaluació teòrica de l'assignatura: 1. Anàlisi format / crítica ressenya Miniput (1Q) 5% nota final 2. Anàlisi pel·lícula + activitat REC (1Q) 5% 3. Reflexió teòrica que acompanya el remake (2Q) 10% nota final
4. Prova final (2Q) 10% nota final AVALUACIÓ L'avaluació d'aquesta assignatura és de seguiment continuat. Per tant és obligatori assistir a totes les sessions pràctiques i les presentacions de grup. Per tal de rebre una avaluació en primera convocatòria cal que els/les estudiants entreguin i superin tots els exercicis proposats per separat, amb excepció de la pràctica Miniput, la nota de la qual serà acumulativa amb les altres pràctiques. . La nota final serà, doncs, la que resulti de les mitjanes ponderades dels exercicis avaluables entregats. El plagi en alguna de les pràctiques suposa el suspens automàtic de la mateixa en la primera convocatòria. Si algú té dubtes respecte què considerem un plagi, pot adreçar-se a les professores abans de cometre'l. SEGONA CONVOCATÒRIA Les pràctiques entregades no superades podran recuperar-se a segona convocatòria. No es poden recuperar pràctiques no entregades. En el cas de les pràctiques en grup suspeses, es poden proposar treballs alternatius a cadascun dels membres del grup. AVALUACIÓ ÚNICA En el cas de que un/a alumne/a no podrà assistir a les sessions pràctiques presencials, es pot acollir a l'avaluació única. En aquesta modalitat, les estudiants hauran de preparar pel seu compte totes les pràctiques de laboratori - condicions a convenir amb la professora prèviament - i fer una prova de desenvolupament. La prova de desenvolupament consistirà en un exàmen escrit i oral, en el qual s'haurà de desenvolupar algun tema de la BIBLIOGRAFIA BÀSICA (veure Guia de l'assignatura), aplicant la teoria a un cas pràctic. Les pràctiques contaran un 60% de la nota i la prova de desenvolupament un 40%. S'hauran d'aprovar totes dues parts per separat. L'acolliment a l'avaluació única s'ha de sol·licitar per escrit, enviant un email a la professora de l'assignatura, com a màxim el 31 d'octubre de l'any en curs. Passada aquesta data, es considerarà que l'alumne/a s'acull a l'avaluació continuada. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Rick Altman, Los géneros cinematográficos, Paidos, 2000
Jason Mittell, Genre and Television, Routledge, 2004
Henry Jenkins, Convergence Culture, Paidos, 2008
Glen Creeber, The Television Genre Book, BFI, 2008
Raphaëlle Moine, Cinema Genre, Blackwell, 2002
Núria Araüna Baró, El poder de los débiles. El cine de Rosa Vergés (capítol de: Construyendo una mirada propia: mujeres directoras en el cine español. De los orígenes al año 2000), Síntesis, 2015
Núria Araüna Baró, Cilia Willem i Iolanda Tortajada, Portrayals of Caring Masculinities in Fiction Film: The Male Caregiver in Still Mine, Intouchables and Nebraska, Masculinidades y Cambio Social / Masculinities and Social Change, 7(1), 2018 |
||||||||
| Complementària |
Núria Araüna Baró, El poder de los débiles. El cine de Rosa Vergés (capítol de: Construyendo una mirada propia: mujeres directoras en el cine español. De los orígenes al año 2000), Síntesis, 2015
Núria Araüna Baró, Cilia Willem i Iolanda Tortajada, Portrayals of Caring Masculinities in Fiction Film: The Male Caregiver in Still Mine, Intouchables and Nebraska, Masculinidades y Cambio Social / Masculinities and Social Change, 7(1), 2018
Núria Araüna Baró, Laia Quílez Esteve, Género y posmemoria en el cine documental sobre la Guerra Civil y el Franquismo. A: Laia Quílez i José Carlos Rueda-Laffond (Eds.) Posmemoria de la Guerra Civil y el Franquismo. Narrativas Audiovisual, Comares, 2017 |
||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | |||
|
|||
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | |||||
|
|||||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||
|
|||
| Altres comentaris | |
| Aquesta és una assignatura eminentment presencial i basada en el desenvolupament de projectes, l'anàlisi d'audiovisuals i la reflexió entorn el panorama audiovisual. Per tant, gran part de les informacions i els ritmes de treball de cada grup es parlaran en l'aula o en les tutories de projecte/grup. És important que l'alumnat sigui constant, vingui a l'aula, faci els treballs que es requereixen de manera puntual, i segueixi les instruccions de seguiment de la professora. Si alguna persona considera que no té la disposició per a aquest tipus de treball presencial, en grup i continuat, caldrà que ho comuniqui aviat a la professora (abans de l'últim dia d'octubre) per tal que se li pugui plantejar un sistema d'aprenentatge alternatiu. De totes maneres, no seria la manera òptima d'aprofitar aquesta assignatura. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent