DATOS IDENTIFICATIVOS 2019_20
Asignatura (*) SOCIETAT I CULTURA A L'ANTIGUITAT Código 12294005
Titulación
Grau d'Història (2018)
Ciclo 1r
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
6 Formació bàsica Primer 1Q
Modalidad y lengua de impartición
Departamento Història i Història de l'Art
Coordinador/a
DILOLI FONS, JORDI
Correo-e jordi.diloli@urv.cat
samuel.sarda@urv.cat
Profesores/as
DILOLI FONS, JORDI
SARDÀ SEUMA, SAMUEL
Web
Descripción general e información relevante Amb aquesta assignatura es pretén que l’alumne conegui els processos de formació i evolució de les primeres societats complexes: l’aparició de l’escriptura, de l’urbanisme, les diferents formes d’organització social, política i econòmica, les formes artístiques com a representació del poder polític i religiós i tots els canvis que van significar el pas de la prehistòria a la història en uns espais geogràfics determinats: Egipte, el Proper Orient i la Mediterrània Oriental. La informació que proporciona aquesta assignatura als alumnes es completa amb la proporcionada a Història Antiga, oferint així una panoràmica complerta sobre el desenvolupament de les societats històriques Mediterrànies i del Proper Orient durant l’antiguitat.

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
 A1 Comprendre i dominar els conceptes i temes més importants de la història general, des de la prehistòria fins als nostres dies.
 A3 Reconèixer i interpretar l'estructura diacrònica de la història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A4 Distingir els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s'integren.
 A8 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
Tipo B Código Competencias Transversales
 CT2 Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC.
 CT4 Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultats d'aprenentage
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A1 Analitza els sistemes econòmics i la seva influència en el desenvolupament polític dels pobles.
Reconeix els conceptes principals i les dinàmiques de la història general o universal.
 A3 Distingeix els diversos models d'estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
Reconeix els aspectes característics que identifiquen un període històric.
Relaciona les estructures i processos històrics d'un període amb els seus antecedents i consegüents.
 A4 Identifica la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
 A8 Analitza i valora els conceptes apresos a partir de les fonts històriques mitjançant el comentari de text o material afí.
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 CT2 Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
 CT4 Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup.
Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment.
Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup.
Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Continguts
tema Subtema
1.- Marc històric, cronològic i geogràfic de les primeres civilitzacions històriques.
1.1.- Egipte
1.2.- Proper Orient
2.- Metodologia per al coneixement del món antic. 2.1.- Fonts literàries
2.2.- Arqueologia
2.3.- Antropologia
3.- Egipte 3.1.- La dinastia 0: l'origen de l'estat.
3.2.- L'imperi antic. El món funerari.
3.3.- La crisi del primer període intermedi.
3.4.- L'imperi mig.
3.5.- El segon període intermedi.
3.6.- L'imperi nou. El cisma amarnià.
3.7.- Societat i cultura a l'Egipte faraònic.
4.- Proper Orient 4.1.- Història de la investigació.
4.2.- Els primers assentaments. De l'aldea a la ciutat.
4.3.- Societat i cultura al POA antic. El naixement de l'escriptura.
4.4.- Els imperialismes a Mesopotàmia. De Sumer a Assur.
4.5.- Anatòlia: L'imperi hitita.
4.6.- La crisi dels imperis: els pobles del mar.

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
Horas fuera de clase
(**) Horas totales
Activitats Introductòries
2 2 4
Sessió Magistral
A1
A3
A4
A8
CT2
CT4
38 62 100
Pràctiques de camp/sortides
A1
A3
A4
A8
CT2
CT4
10 16 26
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A3
A8
CT2
4 4 8
Atenció personalitzada
2 4 6
 
Proves de desenvolupament
A1
A3
A4
A8
CT2
CT4
2 4 6
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries L'assignatura es divideix en dos grans blocs; Egipte i el Mediterrani Oriental i el POA. La primera sessió de cada bloc serà una introducció a l'assignatura, l'explicació dels mètodes d'avaluació, la bibliografia recomanada i un panorama general del temari.
Sessió Magistral Les sessions magistrals consistiran en classes teòriques presencials que seguiran el temari.
Pràctiques de camp/sortides Pràctiques. De caràcter obligatori. Consistiran en la visita a museus, exposicions i/o jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Integrats a les classes teòriques, s'analitzaran textos, imatges i mapes geopolítics relacionats amb el temari, que serveixin per clarificar o argumentar conceptes.
Atenció personalitzada Es procurarà que els alumnes tinguin un tracte directe amb el professorat per solucionar els problemes derivats del seu ensenyament en aquesta assignatura.

Atenció personalitzada
descripción
L'atenció personalitzada s’efectuarà tant individualment com, si s'escau, per grups de treball. Es fomentarà l'ús de les TIC tant per l'intercanvi d'impressions professor/a - alumnes, com per la presentació de treballs, etc. Es farà especial atenció amb l’expressió oral, la resolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements relacionats amb la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular.

Avaluació
Metodologías Competencias descripción Peso        
Pràctiques de camp/sortides
A1
A3
A4
A8
CT2
CT4
S'avaluarà mitjançant una pregunta teòrica inclosa a la prova de desenvolupament, o a través d'un treball 30%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A3
A8
CT2
S'efectuaran anàlisis de mapes geopolítics relacionats amb el temari i anàlisis de textos històrics. 20%
Proves de desenvolupament
A1
A3
A4
A8
CT2
CT4
Prova teòrica sobre els continguts impartits en les sessions magistrals. 50%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

A la segona convocatòria se seguiran els mateixos criteris que a la primera.


Fonts d'informació

Bàsica

BLÁZQUEZ, J.M. et alii (1992): Historia de Oriente Antiguo, Ed. Cátedra, Madrid.

BRAVO, G. (1994): Historia del Mundo Antiguo. Una introducción crítica, Alianza Editorial, Madrid.

CASTELLANOS, C., GASSÓ, J., SERRANO, A. (2006): La història de Sinuhè i altres contes, Pagès ed., Lleida.

COTTERELL, A. (ed.) (1984): Historia de las civilizaciones antiguas, I.- Egipto, Oriente Próximo. Ed. Crítica. Barcelona.

FOSTER, B.; FOSTER, K. (2011): Las civilizaciones antiguas de Mesopotamia. Ed. Crítica

GRIMAL, N. (2004): Historia del Antiguo Egipto, Akal, Ed., Madrid.

KUHRT, A. (2000): El Oriente Próximo en la Antigüedad I (c. 3000-330 a.C.), Ed. Crítica, Barcelona

KUHRT, A. (2001): El Oriente Próximo en la Antigüedad, II (c. 3000-330 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

LAMBERT, T. (2004): Diccionario de los dioses y mitos del antiguo Egipto, Ed. Oceano, Barcelona

LIVERANI, M. (2012): El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía. Ed. Crítica, Barcelona. (1a edició 1991).

MORENO, J.C. (2004): Egipto en el Imperio Antiguo (2650-2150 a.C.). Ed. Bellaterra, Barcelona.

MOSCATI, S. (ed.) (1988): El alba de la civilización. Sociedad, economía y pensamiento en el Próximo Oriente Antiguo. Ed. Cristiandad. Madrid.

PADRÓ, Josep (1997), Historia del Egipto faraónico, Madrid, Alianza Editorial.

ROBINS, G. (1996): Las mujeres en el antiguo Egipto, Ed. Akal, Madrid.

ROUX, G. (1987): Mesopotamia. Historia política, económica y cultural. Akal Universitaria, Madrid (1a edició de 1985).

SANMARTÍN, J.; SERRANO, J.M. (2003): Historia Antigua del Próximo Oriente. Mesopotamia y Egipto. Ed. Akal. Madrid.

SHAW, I. (ed),(2007), Historia del antiguo Egipto. Oxford, Madrid, La esfera de los libros.

ZIEGLER, CH., BOVOT, J.L. (2001) Art et archéologie : l´Égypte ancienne, École du Louvre, Paris.

Atles antics:

BELTRÁN, F.; MARCO, F. (1987): Atlas de Historia Antigua. Zaragoza.

GRANT, M. (2002): Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C. al 565 d.C. Ed. Akal. Madrid.

MANLEY, Bill (1998), Atlas historique de l´Égypte ancienne, Paris, Ed. Autrement.

STIER, H. Et alii (1976): Westermann grosser Atlas zur Weltgeschichte, ed. Westermann, Braunschweig

Altres:

http://www.egyptianmuseum.gov.eg/

www.louvre.fr/

www.thebritishmuseum.ac.uk

http://www.man.es/man/home.html

Complementària

Recomanacions

Asignaturas que continúan el temario
ART ANTIC/12294002
HISTÒRIA ANTIGA/12294102


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.