DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE. MÈTODES I TÈCNIQUES Codi 12805109
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
3 Obligatòria Segon 1Q
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Adreça electrònica joseignacio.fiz@urv.cat
josepmaria.palet@urv.cat
Professors/es
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant Es presentaran les bases conceptuals i teòriques de l’Arqueologia del Paisatge i la incidència que aquesta disciplina ha tingut en l’Arqueologia clàssica en els darrers 40 anys. Es presentaran les aportacions més notables en aquest camp a partir de l’estudi de casos i territoris concrets amb l’objectiu de promoure la discussió entre els estudiants, i per tal de mostrar el coneixement que avui es té sobre l’estructuració i ocupació dels territoris en època prerromana, antiga i medieval.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Dominar metodologies específiques així com conèixer l'activitat investigadora en els camps de coneixement de l'arqueologia protohistòrica mediterrània, de l'arqueologia grega i romana i de l'antiguitat tardana. Adquirir capacitats en l'àmbit de l'arqueologia professional.
  AC3 Dominar els mètodes d'anàlisi de l'arqueologia territorial.
  AC9 Conèixer les línies de recerca actuals de l'arqueologia.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Entender las diferentes metodologías de la investigación arqueológica en función de las diversas formes de aproximación al registro arqueológico. Conocer las técnicas de investigación arqueológica específicas para la reconstrucción del paisaje. Profundizar en los conceptos y el estado de la investigación. AC1
AC3
AC9
BC2
BC3
CC2
CC3

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció:Presentació de l’assignatura. Ha. de la disciplina. Enfocaments Problemes de mètode. Situació i perspectives de l’arqueologia del paisatge dins l’arqueologia clàssica. Historiografia i línies de recerca actuals.
2.Arqueomorfologia I. Formes del paisatge. Fotointerpretació i cartointerpretació i metodologies SIG aplicades a l’Arqueologia del Paisatge. Els mètodes“regressius” i els estudis diacrònics. Prospeccions arqueomorfològiques.
3.Arqueomorfologia II i arqueologia dels assentaments. Procesos postdeposicionals i registre arqueològic. Prospeccions intensives. Les estructures: topografia i datació d’estructures del paisatge agrari. El diagnòstic amb sondeigs.
4. Paisatge i territori al món romà I. Estudis de cas
5.Paisatge i territori al món romà II. Estudis de cas
6. La preparació d'un projcte GIS per l'estudi del Paisatge.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
11 0 11
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
8 0 8
Presentacions / exposicions
2 20 22
 
Atenció personalitzada
8 0 8
 
Proves pràctiques
0 25 25
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació assignatura
Sessió Magistral Exposició dels contiguts de l'assignatura
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques Práctiques de GIS per tal de desenvolupar un projecte d'arqueologia del paisatge.
Presentacions / exposicions Preparació i exposició de lectures sobre articles de recerca.
Atenció personalitzada Atenció a l'alumne.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Atenció a l'alumne al laboratori.

Avaluació
  Descripció Pes
Proves pràctiques Els alumnes desenvoluparan un projecte d'arqueología del Paisatge en el qual podran fer servir els coneixements adquirits a classe. 100%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.


Fonts d'informació

Bàsica

Teoria de l’arqueologia del paisatge

 

OREJAS, A.; RUIZ DEL ÁRBOL, M.; LÓPEZ, O.: “Los registros del paisaje en la investigación arqueológica”, AespA, 75, 2002, 287-311

LEVEAU, Ph.: “Le paysage aux époques historiques. Un document archéologique”, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2000, 3, 555-582.

 

Estructures agràries i centuriacions

 

ORENGO, H. A.; PALET, J. M.: “Methodological insights into the study of Centuriated Field Systems: A Landscape Archaeology perspective”, Agri Centuriati. An International Journal of Landscape Archaeology, 6/2009 (Atti convegno Borgoricco-Lugo), 2010, 171-185.

COLEMAN.J et alii: “La Chora de Chersonesos in Crimea.Ukranie”, American Journal of Archaeology, Vol 104, 4 (Oct. 2000), 707-741.

PALET, J. M.; ORENGO, H. A.: «The Roman Centuriated Landscape: Conception, Genesis, and Development as Inferred from the Ager Tarraconensis Case», American Journal of Archaeology 115, 3, 2011, 383-402.

LEVEAU, Ph., “La centuriation des territoires des cités romaines d’Arles (Arelate) et d’Aix-en-Provence (Aquae Sextiae). Un retour historiographique”, RAN, 43, 2010: 129-154.

 

Assentaments, Territori i Paisatge

 

PÈLACHS, A., NADAL, J., SORIANO, J.M., MOLINA, D., CUNILL, R., “Changes in Pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2,000 years of metallurgy in Vallferrera, northeast Iberian Peninsula”, Veget Hist Archaeobot, 2009, 18: 403–416.

VERMEULEN. F 2005: “Espace, sol et urbanisation romaine dans una vallée des marches (Italie)” en Berger.J. et alii (dir) : Temps et espaces de l’homme en societé . Analyses et modèles spatiaux en archéologie (Actes des rencontres 21-23 octubre 2004), Antibes,353-364.

VOGEL; MAKER : Reconstructing the Roman topography and environmental features of the Sarno River Plain (Italy) before the AD 79 eruption of Somma–Vesuvius.

FIZ.I; SUBIAS.E; CUESTA.R (2012): Deconstructing and reconstructing the landscape of Oxyrhynchus using Textual Sources, GIS and Cartography. British Archaeological Reports International Series, 2344,pp. 131 - 154.

 

SIG

GARCIA, L. et al Los SIG y el análisis espacial en Arqueología. Aplicaciones en la Prehistoria reciente del sur de Espanya , MAC. Monografies del Casc , 2009.

GRAU, I. “Transformaciones culturales y modelos espaciales. Aproximación SIG a los paisajes de la romanización”. La aplicación de los SIG en Arqueología del Paisaje. Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. 2006. Alacant. pp: 211-226

GRAU, I.: “La construcción del paisaje ibérico: aproximación SIG al territorio protohistórico de la Marina Alta”. Saguntum: 36, 2004, pp: 61-76

MONTUFO A. M. et al., Visibility and monumentality in late prehistory graves of western Granada. A GIS analysis BAR 2151, 2010.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent