DATOS IDENTIFICATIVOS 2019_20
Asignatura (*) ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE. MÈTODES I TÈCNIQUES Código 12805109
Titulación
Arqueologia Clàssica (2013)
Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
3 Obligatòria Segon 1Q
Modalidad y lengua de impartición
Departamento Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Correo-e joseignacio.fiz@urv.cat
josepmaria.palet@urv.cat
Profesores/as
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Web
Descripción general e información relevante Es presentaran les bases conceptuals i teòriques de l’Arqueologia del Paisatge i la incidència que aquesta disciplina ha tingut en l’Arqueologia clàssica en els darrers 40 anys. Es presentaran les aportacions més notables en aquest camp a partir de l’estudi de casos i territoris concrets amb l’objectiu de promoure la discussió entre els estudiants, i per tal de mostrar el coneixement que avui es té sobre l’estructuració i ocupació dels territoris en època prerromana, antiga i medieval.

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comú
  AC1 Dominar metodologies específiques així com conèixer l'activitat investigadora en els camps de coneixement de l'arqueologia protohistòrica mediterrània, de l'arqueologia grega i romana i de l'antiguitat tardana. Adquirir capacitats en l'àmbit de l'arqueologia professional.
  AC3 Dominar els mètodes d'anàlisi de l'arqueologia territorial.
  AC9 Conèixer les línies de recerca actuals de l'arqueologia.
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comú
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.

Objectius d'aprenentatge
Objetivos Competencias
Entender las diferentes metodologías de la investigación arqueológica en función de las diversas formes de aproximación al registro arqueológico. Conocer las técnicas de investigación arqueológica específicas para la reconstrucción del paisaje. Profundizar en los conceptos y el estado de la investigación. AC1
AC3
AC9
BC2
BC3
CC2
CC3

Continguts
tema Subtema
1. Introducció:Presentació de l’assignatura. Ha. de la disciplina. Enfocaments Problemes de mètode. Situació i perspectives de l’arqueologia del paisatge dins l’arqueologia clàssica. Historiografia i línies de recerca actuals.
2.Arqueomorfologia I. Formes del paisatge. Fotointerpretació i cartointerpretació i metodologies SIG aplicades a l’Arqueologia del Paisatge. Els mètodes“regressius” i els estudis diacrònics. Prospeccions arqueomorfològiques.
3.Arqueomorfologia II i arqueologia dels assentaments. Procesos postdeposicionals i registre arqueològic. Prospeccions intensives. Les estructures: topografia i datació d’estructures del paisatge agrari. El diagnòstic amb sondeigs.
4. Paisatge i territori al món romà I. Estudis de cas
5.Paisatge i territori al món romà II. Estudis de cas
6. La preparació d'un projcte GIS per l'estudi del Paisatge.

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
11 0 11
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
8 0 8
Presentacions / exposicions
2 20 22
 
Atenció personalitzada
8 0 8
 
Proves pràctiques
0 25 25
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Presentació assignatura
Sessió Magistral Exposició dels contiguts de l'assignatura
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques Práctiques de GIS per tal de desenvolupar un projecte d'arqueologia del paisatge.
Presentacions / exposicions Preparació i exposició de lectures sobre articles de recerca.
Atenció personalitzada Atenció a l'alumne.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
descripción
Atenció a l'alumne al laboratori.

Avaluació
  descripción Peso
Proves pràctiques Els alumnes desenvoluparan un projecte d'arqueología del Paisatge en el qual podran fer servir els coneixements adquirits a classe. 100%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.


Fonts d'informació

Bàsica

Teoria de l’arqueologia del paisatge

 

OREJAS, A.; RUIZ DEL ÁRBOL, M.; LÓPEZ, O.: “Los registros del paisaje en la investigación arqueológica”, AespA, 75, 2002, 287-311

LEVEAU, Ph.: “Le paysage aux époques historiques. Un document archéologique”, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2000, 3, 555-582.

 

Estructures agràries i centuriacions

 

ORENGO, H. A.; PALET, J. M.: “Methodological insights into the study of Centuriated Field Systems: A Landscape Archaeology perspective”, Agri Centuriati. An International Journal of Landscape Archaeology, 6/2009 (Atti convegno Borgoricco-Lugo), 2010, 171-185.

COLEMAN.J et alii: “La Chora de Chersonesos in Crimea.Ukranie”, American Journal of Archaeology, Vol 104, 4 (Oct. 2000), 707-741.

PALET, J. M.; ORENGO, H. A.: «The Roman Centuriated Landscape: Conception, Genesis, and Development as Inferred from the Ager Tarraconensis Case», American Journal of Archaeology 115, 3, 2011, 383-402.

LEVEAU, Ph., “La centuriation des territoires des cités romaines d’Arles (Arelate) et d’Aix-en-Provence (Aquae Sextiae). Un retour historiographique”, RAN, 43, 2010: 129-154.

 

Assentaments, Territori i Paisatge

 

PÈLACHS, A., NADAL, J., SORIANO, J.M., MOLINA, D., CUNILL, R., “Changes in Pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2,000 years of metallurgy in Vallferrera, northeast Iberian Peninsula”, Veget Hist Archaeobot, 2009, 18: 403–416.

VERMEULEN. F 2005: “Espace, sol et urbanisation romaine dans una vallée des marches (Italie)” en Berger.J. et alii (dir) : Temps et espaces de l’homme en societé . Analyses et modèles spatiaux en archéologie (Actes des rencontres 21-23 octubre 2004), Antibes,353-364.

VOGEL; MAKER : Reconstructing the Roman topography and environmental features of the Sarno River Plain (Italy) before the AD 79 eruption of Somma–Vesuvius.

FIZ.I; SUBIAS.E; CUESTA.R (2012): Deconstructing and reconstructing the landscape of Oxyrhynchus using Textual Sources, GIS and Cartography. British Archaeological Reports International Series, 2344,pp. 131 - 154.

 

SIG

GARCIA, L. et al Los SIG y el análisis espacial en Arqueología. Aplicaciones en la Prehistoria reciente del sur de Espanya , MAC. Monografies del Casc , 2009.

GRAU, I. “Transformaciones culturales y modelos espaciales. Aproximación SIG a los paisajes de la romanización”. La aplicación de los SIG en Arqueología del Paisaje. Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. 2006. Alacant. pp: 211-226

GRAU, I.: “La construcción del paisaje ibérico: aproximación SIG al territorio protohistórico de la Marina Alta”. Saguntum: 36, 2004, pp: 61-76

MONTUFO A. M. et al., Visibility and monumentality in late prehistory graves of western Granada. A GIS analysis BAR 2151, 2010.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.