DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) MÈTODES I TÈCNIQUES EN EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA Codi 12805201
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
6 Optativa 1Q
Modalitat i llengua d'impartició Vegeu grups activitat
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
 Adreça electrònica josep.remola@urv.cat
Professors/es
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
Web
Descripció general i informació rellevant L'excavació d'un jaciment pot fer-se de disferents maneres i, l'elecció de la estratègia variarà en funció dels objectius proposats i de les característiques de l'excavació (urgència, programada, intensiva, prospecció, en extensió, etc). Només un coneixement en profunditat de la metodologia d'excavació i registre permet fer d'una evidència física una font de coneixement històric.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Dominar metodologies específiques així com conèixer l'activitat investigadora en els camps de coneixement de l'arqueologia protohistòrica mediterrània, de l'arqueologia grega i romana i de l'antiguitat tardana. Adquirir capacitats en l'àmbit de l'arqueologia professional.
  AC2 Adquirir experiència teòrica i pràctica en arqueologia de camp (prospeccions, excavacions arqueològiques) amb bon coneixement de les metodologies i els sistemes de registre.
  AC3 Dominar els mètodes d'anàlisi de l'arqueologia territorial.
  AC4 Dominar els mètodes d'anàlisi de l'arquitectura arqueològica.
  AC5 Aprofundir en la cultura material de les societats mediterrànies antigues.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma col•laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer les tècniques d'excavació arqueològica: identificació i documentació d'unitats estratigràfiques, caracterització de dipòsits arqueològics i dinàmica estratigràfica. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
 BC4
BC5
Conèixer els sistemes de registre de la informació arqueològica obtinguda a partir d'una excavació estratigràfica. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
Entendre les diferents estrategies de l'excavació arqueològica i del seu ús en funció de la diversa tipologia de jaciments arqueològics. AC1
AC2
AC3
AC4
AC5
Iniciar-se en els procesos d'interpretació d'estratigrafies i de jaciments arqueològics. AC1
AC2

Continguts
Tema Subtema
1. Historiografia de l’arqueologia. Dels arqueòlegs erudits del segle XIX a l’arqueologia de mitjan segle XX.
L’arqueologia urbana.
2. Arqueologia i Història. L’arqueologia entre les ciències socials. El document arqueològic.
Descripció arqueològica i interpretació històrica. Dialèctica arqueòlegs-historiadors.
Altres fonts documentals (textos clàssics, epigrafia, papirologia, etc).
Les fonts jurídiques clàssiques i les evidències arqueològiques, dos exemples (eliminació de residus urbans i servituds): La oratio L de Libanius i el Digesto.
3.Arqueologia, entorn legal i situació professional.

 Excavacions d’urgència i excavacions programades.
Marc legal i administració.
Els arqueòlegs i les empreses d’arqueologia.
4. Metodologia arqueològica. Treball de camp i de laboratori.
Prospecció.
Excavació.
5. Programació i estrategia d’excavació. Plantejament, període d’execució i costos.
Denominació i numeració d’àrees, sectors, sondeigs, etc.
Arqueologia urbana i desenvolupament urbanístic: tipus de fonamentacions (tradicional, pilotatges i micropilotatges), pilars, pilots, encepats, riostrat, etc.
El programa de l’Unesco “Pour sauver Carthage”.
Les excavacions a Ostia Antica.
El Museum of London i el DUA.
El projecte d’excavacions de Lattes.
La Crypta Balbi (Roma): del projecte a la publicació i musealització.
El PERI-2 (Jaume I-Tabacalera) de Tarragona.
6. Evolució dels sistemes d’excavació. Els anticuaristas
B. Hernández Sanahuja i l’arqueologia decimonònica a Tarragona.
J. Serra Vilaró: un exemple destacat de l’arqueologia d’inicis del segle XX.
M. Wheeler i l’excavació reticular.
E.C. Harris i el sistema de registre normalitzat aplicat a jaciments pluriestratificats.
L’arqueologia medieval italiana.
7.Unitats Estratigràfiques (UE): descripció. Identificació, definició i registre.
Unitats de formació antròpica i unitats de formació natural.
Unitats Estratigràfiques negatives i positives.
Elements i estructures.
Identificació i numeració.
Composició geològica.
Composició orgànica (fauna i malacologia).
Cultura material: objectes ceràmics, metal.lics, etc.
Elements i estructures: anàlisi de paraments i estratigrafia estructural.
8. Unitats Estratigràfiques (UE): interpretació. Dipòsits i contextos arqueològics: processos deposicionals.
Tipologia de dipòsits: farciments i horitzons constructius, abocadors , nivells d’enderroc, nivells d’ús i d’abandonament, etc.
Arqueologia de la mort (Unitats Funeràries): fossa, contenidor, incineració/inhumació, sepulchrum i monumentum, etc.
Com datar: cronología relativa i cronología absoluta.
Restitucions arquitectòniques i anàlisi arqueològic dels edificis.
9. Relacions físiques i temporals: el registre arqueòlògic i la seqüència estratigràfica. Anterioritat-contemporaneitat-posterioritat: tallar i ser tallat, cobrir i ser cobert, lliurar i ser lliurat.
Sincronia i diacronia.
Diagràmes estratigràfics.
El diagrama (matrix) Harris.
10. Anàlisi de sediments i ecofactes. Sedimentologia i geomorfologia.
Extracció de mostres i flotació i rentat de sediments.
Antropología física.
Palinologia.
Antracologia.
Paleocarpologia.
Fauna.
Malacologia
Anàlisi de sediments.
Anàlisis físico-químiques.
Carboni 14.
11. Cultura material. Anàlisi objectual i anàlisi contextual: de l’objecte al context.
El dipòsit arqueològic com a unitat d’anàlisi.
Neteja, tractament (restauració i conservació) i siglat.
Inventari i estudi de materials.
Ceramologia.
Objectes metal.lics i d’altra mena.
Elements constructius i arquitectònics.
Numismàtica.
Estatuaria.
Epigrafía.
Documentació de peces significatives.
12. Registre gràfic i planimètric. Nocions bàsiques de topografia i cartografia.
Plànols de situació, plantes generals, plantes de detall, seccions, alçats, dibuix de material arqueològic.
Plantes esquematiques.
Nivells òptics i estacions totals.
Fotogrametria.
Dibuix assistit per ordinador.
Fotografia i video.
13. Presentació dels resultats i publicació. Arqueologia i informàtica: informatització dels registres i de la documentació.
Documentació administrativa: Propostes i projectes d’intervenció arqueològica, informes, memòries, projectes de desmontatge, etc.
Publicacions divulgatives i publicacions científiques.
Estructures de publicació: monografia d’excavació i estudi de materials arqueològics.
Metodologia de redacció en les publicacions científiques
Introducció, documentació i conclusió.
Làmines, gràfics, figures i indexs.
El repte de la globalització de la informació (Internet): què cercar i on.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Seminaris
14 0 14
Treballs
4 40 44
 
Atenció personalitzada
12 0 12
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Aproximació conceptual al treball arqueològic.
Seminaris Monogràfics.
Treballs Adreçat a demostrar la capacitat d'aplicar a un entorn proper els principals conceptes d'anàlisi estratigràfica
Atenció personalitzada Seguiment personalitzat de l'estudiant .

Atenció personalitzada
 
Seminaris
Treballs
Atenció personalitzada
Descripció
Seguiment personalitzat de l'aprenentatge dels mètodes d'excavació.

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs Presentació d'un treball relacionat amb la interpretació de contextos arqueològics. 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

Fonts d'informació

Bàsica

Estratigrafia y excavación

ACCORDI, B.  Lezioni di geologia stratigrafica, con particolare riguardo all'Italia, Roma, 1984.

CASTIGLIONI, G.B.  Geomorfologia, Turín, 1979.

DEVOTO, G.  Geologia applicata all'archeologia, Roma, 1985.

HAURY, E.W.  Archaeological stratigraphy. Geochronology, Tucson, 1955.

RICCI‑LUCCHI, F.  Sedimentografia, Bolonia, 1970.

NORTH, F.J., Geology for archaeologists en Archaeological Journal, 94, 1938.

 

Metodos de excavación arqueologica

FREDERIC, L.  Manuel practique d'archéologie, París, 1967.

FAURE D'AUVAL,D., Practique d'archéologie, París, 1967.

ALMAGRO, M.  Arqueología y prehistoria, Madrid, 1985 (dos volúmenes).

ALEXANDER, J.  The direction of archaeological excavation, Londres, 1970.

CARANDINI, A.  Storie dalla Terra. Manuale dello scavo archeologico, Bari, 1981.

ALMAGRO, M.  Introducción al estudio de la Prehistoria y de la Arqueología  campo, Madrid, 1967 (3 ed.).

DROOP, J.P., La technique des fouilles archéologiques en Mouseion, 43‑44, 1938.

BARKER, Ph.  Understanding archaeological excavation, Londres, 1986.

BARKER, Ph.  Techniques of Archaeological Excavations, Londres 1977.

HARRIS, E.C., Principios de arqueología estratigráfica, Barcelona, 1991.

WEBSTER, C.  Practical archaeology, Black, 1963.

MESNIL du BUISSON, R.du, La technique des fouilles archéologiques, París, 1934.

HESTER, Th., HEIZER, R.J., GRAHAM, J.A., Métodos de campo en arqueología, México, 1988.

WHEELER, M., Archaeology from the Earth, Oxford 1954 (Ed. española: Arqueología de campo, México, 1978, 2ªed.).
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
ARQUEOLOGIA D'INTERVENCIÓ I CARTES DE RISC/12805105
INTRODUCCIÓ A LA CERAMOLOGIA/12805204

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
DIBUIX I TÈCNIQUES DE RESTITUCIÓ DE L'ARQUITECTURA/12805102

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent