DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) INTRODUCCIÓ A LA CERAMOLOGIA Codi 12805204
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa 1Q
Impartició Modalitat per grup d'activitat Idioma d'impartició, horaris i dates d'examen
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
 Adreça electrònica josep.remola@urv.cat
Professors/es
REMOLÀ VALLVERDÚ, JOSEP ANTON
Web
Descripció general i informació rellevant La ceràmica és, per la seva difusió i durabilitat, un dels indicadors arqueològics més utilitzats per a establir la cronologia de les activitats històriques detectades mitjançant excavació o prospecció. Per altra banda, l'estudi de determinats contextos ceràmics permet una aproximació a questions tan importants com poc tractades per altres fonts de coneixement històric, com són el mercat, el consum, la producció o el comerç.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC5 Aprofundir en la cultura material de les societats mediterrànies antigues.
  AC7 Exercitar-se en el dibuix tècnic (materials), topogràfic i arquitectònic (excavacions), fotografia i familiarització amb les bases de dades informatitzades.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Assolir un coneixement bàsic de les principals produccions ceràmiques d'època clàssica, amb una especial incidència en el període romà i tardoantic. AC5
AC7

Continguts
Tema Subtema
1.- La ceramologia. Introducció.
Justificació del tema.
Articulació de l'assignatura.
2.- Tecnologia. Introducció.
La matèria primera bàsica: l'argila.
Les matèries primeres complementaries.
La preparació de l'argila.
El modelatge.
Les decoracions.
Els revestiments.
L'assecat.
La cocció i els forns.
3.- Classificació, morfologia i organització de la producció. Classificació de la producció ceràmica.
Classificació funcional.
Vaixella fina o de taula (servei de presentació).
Ceràmica comuna o de cuina (elaboració i manipulació d'aliments).
Contenidors d'emmagatzematge i transport.
Material constructiu.
Classificació tipològica.
Morfologia descriptiva.
Organització de la producció ceràmica en època romana.
Centres de producció.
Distribució i transport.
Centres de consum.
4.- Ceràmica preromana. Introducció.
Principals produccions de la Mediterrània Occidental.
5.- Època tardo-republicana (c. 200-50/25 aC). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
6.- Època augustiana i juli-claudia (c. 25 aC-70 dC). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
7.- Època flavia (c. 70-100/125). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
8.- Època antoniniana (c. 100/125-200/225). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
9.- Època severiana i segle III (c. 200/225-300/325). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
10.- Segle IV (c. 300/325-400/425). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
11.- Segle V (400/425-475/500). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
12.- Segles VI-VII (c. 500-700). Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
13.- Documentació i anàlisi. Vaixella Fina.
Ceràmica comuna.
Àmfores.
Altres materials ceràmics.
14.- Datació de contextos arqueològics. Valoració tipològica dels dipòsits i anàlisi dels contextos ceràmics.
15.- La ceràmica com a document històric Economia.
Societat.
Producció.
Distribució.
Consum i amortització.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
100 0 100
 
Seminaris
100 0 100
Taller (arquitectura)
40 0 40
 
Atenció personalitzada
10 40 50
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Assimilació del concepte general.
Seminaris Específics en funció dels interessos mostrats per l'alumnat.
Taller (arquitectura) Us d'una col·lecció de referència de mostres de les principals classes ceràmiques d'època romana.
Atenció personalitzada Coneixements pràctics en relació a la identificació i classificació de les principals classes ceràmiques d'època romana.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
En función de los conocimientos de base del alumnado.

Avaluació
  Descripció Pes
Atenció personalitzada Interes i capacitat de l'alumnat. 10
Altres

Avaluació continuada Prova escrita i treball

 20%
80%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

Fonts d'informació

Bàsica

AADD (1992): Tecnología de la cocción cerámica desde la Antigüedad a nuestros dias, Ponencias del Seminario celebrado en el Museo de la Alfarería en Agost (Alicante) del 4 al 6 de octubre de 1990, Alacant

AADD (1995): Ceràmica comuna romana d’època Alto-Imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió, Monografies Emporitanes VIII

Atlante delle forme ceramiche I. Ceramica fina romana nel bacino Mediterraneo (Medio e Tardo impero) (1981), Roma

Atlante delle forme ceramiche II, Ceramina fina romana nel bacino Mediterráneo (1985), Roma

M. Beltrán (1990): Guía de la cerámica romana, Zaragoza

Céramiques hellénistiques et romaines  I (1980), Annales littéraires de l'Université de Besançon, vol. 242

Céramiques hellénistiques et romaines  II (1987), Annales littéraires de l'Université de Besançon, vol. 331

E. Cooper (1981): Historia de la ceramica, ediciones Ceac, Barcelona CUOMO DI

N. Cuomo di Caprio (1987): La ceramica in archeologia. Antiche tecniche di lavorazione e moderni metodi d'indagine, "L'Erma" di Bretschneider, Roma

A. Carandini/Cl. Panella (Ed.) (1973): Le terme del Nuotatore, Scavo degli ambienti III, V, VII. Scavo dell'ambiente V e di un saggio nell'area SO, Studi Micellanei 21, Roma

A. Carandini/Cl. Panella (Ed.) (1977): Le terme del Nuotatore, Scavo dell'ambiente XVI e dell'area XXV, Studi Micellanei 23, Roma

E. Ettlinger et alii (1990): Conspectus formarum terrae sigillatae italico modo confectae, Römisch-germanische Kommission des deutschen archäologischen Institus zu Frankfurt A.M., Bonn

J. Hayes (1972): Late Roman Pottery. A catalogue of Roman Fine Wares, London

S.J. Keay (1984): Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean. A tipology and economic study: the catalan evidence, "BAR International Series" 196, Oxford

D.P.S. Peacock (1982): Pottery in the Roman World. An Ethnoarchaeological Approach, London-New York

D.P.S. Peacock/D.-F. Williams (1986): Amphorae and the Roman economy, an introductory guide, Londres

M. Py (Dir.) (1993): Dictionnaire des Cerámiques Antiques (VIIème s. av. n. è.-VIIème s. de. n. è) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara 6, Lattes, 1993

J.-P. Morel (1981): Céramique campanienne, les formes, BEFAR 244, Paris, 2 vols

P.M. Rice (1987): Pottery Analysis, a Sourcebook, The University of Chicago Press/Chicago and London

A. Vernhet: La Graufesenque, atelier de céramiques gallo-romain, Millau
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent