DATOS IDENTIFICATIVOS 2019_20
Asignatura (*) TÈCNIQUES AVANÇADES EN ETNOGRAFIA Código 12835109
Titulación
Antropologia Mèdica i Salut Global (2014)
Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
5 Obligatòria Primer Jul., Set.
Modalidad y lengua de impartición
Prerrequisitos
Departamento Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
MASANA BOFARULL, CATERINA
DE ZORDO , SILVIA
Correo-e lina.masana@urv.cat
Profesores/as
MASANA BOFARULL, CATERINA
Web
Descripción general e información relevante El maneig de conceptes, d'anàlisis i d'avaluació etnogràfica es farà mitjançant el estudi dels processos d'exclusió social. Una vegada clarificat aquest concepte es realitzaran estudis de cas en l'àmbit de la salut.
Como consecuencia de la extinción del plan de estudios que estás cursando, esta asignatura se realiza a través de tutoría. Para más información debes consultar el horario de atención personalizada del profesor.

Continguts
tema Subtema
En aquest seminari, analitzarem els mètodes d’investigació etnogràfica en salut, enfocant en particular les metodologies avançades de recerca i anàlisi de dades.

Analitzarem els desafiaments epistemològics i ètics amb als quals s'enfronten els/les investigadors/es que fan recerca en el camp de la salut i els debats generats en les últimes dècades per la inclusió d'una perspectiva feminista, de gènere, en aquest camp. Al mateix temps, examinarem en particular algunes de les tècniques avançades de recerca i anàlisi - la metodologia mixta (quanti-qualitativa), l’ús del dibuix, l’etnografia digital, ATLAS.ti - i, per finalitzar, discutirem les metodologies que cada estudiant pretén utilitzar.

A cada sessió de la Dra. De Zordo introduirà i presentarà el debat teòric sobre les temàtiques que s’exposaran. A continuació, invitarà els/les estudiants a analitzar i discutir les temàtiques principals de la sessió a partir de les referències suggerides i de les ponències d'investigadors/es experts/es (per cada sessió els/les estudiants seran invitats/des a escollir i llegir un o dos textos científics que es discutiran durant la classe).

Al final del curs, els/les estudiants seran convidats/des a escollir un dels temes tractats i a escriure un assaig de 3-5 pàgines a partir de la literatura suggerida i discutida durant les sessions.

Atenció personalitzada
descripción
Tutories amb cita prévia

Avaluació
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

Avaluació:

20% assistència, 30% presentació / discussió de textos científics i participació en els debats durant el seminari, 50% assaig final.


Fonts d'informació
Bàsica

Referències per temes

·       La investigació etnogràfica en el camp de la salut: dilemes i desafiaments metodològics i socials

o   Anspach, R et Mizrahi N. (2006) “THE FIELD WORKER'S FIELDS: ETHICS, ETHNOGRAPHY AND MEDICAL SOCIOLOGY”, Sociology of Health and Illness, 28-6, 713-731

o   Barrio-Cantalejo, I. M. & Simón-Lorda P. (2006) “Problemas éticos de la investigación cualitativa”, Med Clin (Barc), 126(11): 418-23.  

o   Finkler, K. (2004) “Biomedicine globalized and localized: western medical practices in an outpatient clinic of a Mexican hospital”, Social Science & Medicine, Volume 59, Issue 10, Pages 2037-2051

o   Inhorn, M. C. (2004) “Privacy, privatization, and the politics of patronage: ethnographic challenges to penetrating the secret world of Middle Eastern, hospital-based in vitro fertilization”, Social Science & Medicine Volume 59, Issue 10, Pages 2095-2108

o   Marshall, P. A. (2003) “Human Subjects Protections, Institutional Review Boards, and Cultural Anthropological Research”. Anthropological Quarterly, 76(2): 269-285.

o   Van der Geest, S (2003) “CONFIDENTIALITY AND PSEUDONYMS: A FIELDWORK DILEMMA FROM GHANA”, Anthropology Today, 19:1, p. 14-18;

o   Van der Geest, S., Finkler, K. (2004), “Hospital ethnography: introduction”, Social Science & Medicine 59, 1995–2001

 

·       La bio-medicalizació de l'inici de la vida i l'impacte de les tecnologies audiovisuals: el avortament i el fetus "persona"

o   Bestard J. (2005) “Com fer visible l’interior del cos o diferents maneres d’imaginar el fetus”. Quaderns de l’Intitut Català d’Antropologia, Universitat de Barcelona, Barcelona, 21: 72-89.

o   De Zordo, S. (2017) “From women’s ‘irresponsibility’ to foetal ‘patienthood’: Obstetricians-gynaecologists’ perspectives on abortion and its stigmatisation in Italy and Cataluña”, Global Public Health (Special Issue: “Re-situating Abortion: Bio-politics, Global Health and Rights in Neo-liberal Times”): 711-723.

o   Duden, B. (1999) “The Fetus on the “farther shore”. Towards a history of the unborn”, in Fetal Subjects, Feminist Positions, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, pp. 13-25.

o   Howes-Mischell, R. (2016) “WITH THIS YOU CAN MEET YOUR BABY: FETAL PERSONHOOD AND AUDIBLE HEARTBEATS IN OAXACAN PUBLIC HEALTH”, Medical Anthropology Quarterly, 30:2-186-202.

o   Kaufman, S. R. & Morgan, L. M. (2005) THE ANTHROPOLOGY OF THE BEGINNINGS AND ENDS OF LIFE, Annual Review of Anthropology, Vol. 34:317-341, https://doi.org/10.1146/annurev.anthro.34.081804.120452

o   Mattalucci C. (2012) “Pro-Life Activism, Abortion and Subjectivity Before Birth: Discursive Practices and Anthropological Perspectives”. Mediterranean Journal of Social Sciences, 3(10), 109-118.

o   Morgan L.M. (2006) “Life begins when they steal your bicycle”, Journal of Law, Medicine &Ethics: 8-15.

o   Michaels M. W. (1999) “Some questions about what we see”, in Fetal Subjects, Feminist Positions, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, pp. 113-131.

o   Petchesky, R.P. (1987) “The Power of Visual Culture in the Politics of Reproduction”, Feminist Studies, Vol. 13, No. 2: 263-292.

o   Rapp R. (2000) “The disabled fetal imaginary”, in Testing women, Testing the Fetus, Routledge, NY & London, pp. 128-164

  

·        Métodos etnogràfics versus mètodes mixtos: els desafiaments i els límits de la investigació transdisciplinària i de la teoria fonamentada com a metodologia de recerca

o   Bryant, A. & Charmaz, K. Eds. (2007). The Sage Handbook of Grounded Theory. London: Sage Publications. (en particular: Introduction and Part I, chapter 1)

o   Coast E. E., Hampshire K. R., Randall S. C. (2007) “Disciplining anthropological demography”, Demographic Research, 16 (article 16): 493-518.

o   Creswell et al. (2011) “Best Practices for Mixed Methods Research in the Health Sciences”. Bethesda: NIH.

o   Gerdts C., De Zordo S., Mishtal J., Barr-Walker Jill, Lohr Patricia, “Experiences of women who travel in England for abortion: an exploratory pilot-study”, The European Journal of Contraception and Reproductive Health Care, Aug. 2016: 21 (5): 401-407.

o   Hamui-Sutton A. (2013) “Un acercamiento a los métodos mixtos de investigación en educación médica”.

o   Kroll, T. & Neri, M. (2009) “Designs for Mixed Methods Research”, in Andrew S., Halcomb, Mixed Methods Research for Nursing and the Health Science, Wiley-Blackwell, pp. 31-49.

o   Martin, L. E. et al. (2018) “Evaluation of Abortion Stigma in the Workforce: Development of the Revised Abortion Providers Stigma Scale”, Women's Health Issues, 28: 159–67.

o   Mishtal, J. Z. (2009) “Understanding low fertility in Poland: Demographic consequences of gendered discrimination in employment and postsocialist neoliberal restructuring”, Demographic Research, 21 (article 20): 599-626.

o   Muñoz Justicia, J. (2005). Análisis cualitativo de datos textuales con ATLAS.ti 5. (http://psicologiasocial.uab.es/juan/index.php/investigacion-mainmenu-42/publicaciones-mainmenu-45/41-atlas2005).

o   Sandelowski, M. (2000). “Focus on Research Methods Combining Qualitative and Quantitative Sampling, Data Collection, and Analysis Techniques in Mixed-Method Studies”. Research in Nursing & Health, 23: 246–255.

o   Steinberg, JR, McCulloch, C.E., Adler, N.E. (2014) “Abortion and mental health: findings from The National Comorbidity Survey-Replication”. Obstet Gynecol., 123(2 Pt 1): 263-70.

o   Van Ditzhuijzen, J.et al. (2017). “Does abortion increase the incidence and recurrence of mkental disorders on the long term?”, in Abortion and mental health, Ridderprint BV, pp. 83-94.

·        La investigació i antropologia feminista i aplicada: traspassant fronteres

o   Bullen, M. (2012) “Antropología feminista, antropología aplicada. Encuentros y desencuentros”. Revista de Antropologi?a Experimental, Monogra?fico: Antropología en España: Nuevos Caminos Profesionales, n. 12: 92-102.

o   Cubillos Almendra, J. (2015). “La importancia de la interseccionalidad para la investigación feminista”, Oxímora. Revista internacional de ética y política, 7: 119-137.

o   D'Andrade, R. (1995), “Moral Models in Anthropology”, Current Anthropology, Vol. 36, No. 3: 399-408.

o   Estalella, A. & Sánchez Criado, T. (2016) Temas emergentes - Colaboraciones experimentales: una modalidad etnográfica, Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, Vol 71, No 1: 9-73.

o   Fassin D, (2008) “Beyond good and evil? Questioning the anthropological discomfort with morals”, Anthropological Theory, vol. 8, issue 4: 333-344

o   Gregorio Gil, C. (2014) “Traspasando las fronteras dentro-fuera: Reflexiones desde una etnografía feminista”. AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, vol. 9, n. 3: 297-322.

o   Lugones, M. (2005). “Multiculturalismo radical y feminismos de mujeres de color”, Revista Internacional de Filosofía Política, 25: 61-76.

o   Robles-Silva, L. (2012) “Dilemas éticos en el trabajo de campo: temas olvidados en la investigación cualitativa en salud en Iberoamérica”. Ciênc. saúde coletiva, vol.17, n.3: 603-612. 

o   Scheper-Hughes, N. (1995). “The Primacy of the Ethical: Propositions for a Militant Anthropology”, Current Anthropology, 36(3): 409-440.

 

·       Etnografia digital

o   Adolfo, E. & Ardèvol, E. (2007) “Ética de campo: hacia una ética situada para la investigación etnográfica de internet”, Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 8 (3), 19: http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs070328

o   Beneito-Montagut, R., Begueria, A. & Cassián, N. (2017) “Doing digital team ethnography: being there together and digital social data”, Qualitative Research, Vol 17, Issue 6, pp. 664 – 682.

o   Hine, C. (2015). Ethnography for the Internet: embedded, embodied and everyday. London, UK; New York, NY, USA: Bloomsbury Academic, cap. 2: pp.19-54.

o   Jociles, MI. & Rubio, BL. (2016) “Las comunidades virtuales como marcos

de cuidados horizontales entre mujeres: el caso de las familias que acuden a la donación reproductiva en España”. Revista de Antropología Iberoamericana, v. 11, n. 2: 199 – 224.

o   Pink, S. et a. (2016). Digital Ethnography. Sage.

 

·       L'ús del dibuix a la investigació qualificativa en salut

o   Coad, J. & Lewis, AL. (2004). Engaging children and young people in research. Literature Review for NECF (National EvaluationoftheChildren'sFund).Birmingham:UniversityofBirmingham,InstituteofAppliedSocial Studies.

o   Nic Gabhainn, S. & Kelleher, C. (2002). “The sensitivity of the draw and write technique”. Health Education, 102(2): 68-75.

o   Horstman, M. et al. (2008). “Methodological Issues When Using the Draw and Write Technique With Children Aged 6 to 12 Years”. Qualitative health Research, 18(7): 1001-1011.

o   McIntosh, C. et al.  (2012). “Young children’s meaning making about the causes of illness within the family context”. Health, 17(1): 3-19.

o   Muñoz, A. (2016) «¡Cuida tu cuerpo!»: Los niños y la gestión de significados en torno a la salud. Martí, Josep; Porzio, Laura (eds.). Cuerpos y agencia en la arena social. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2016. pp. 195 – 216

 

Referències generals

o   Bernard, HR (2006) Research Methods in Anthropology: Qualitative and Quantitative Approaches. Oxford: Altamira Press.

o   ESTEBAN, M.L.; COMELLES, J.M.; DÍEZ MINTEGUI, C. (2010) Antropología, género, salud y atención. Barcelona: Edicions Bellaterra (en particular: Prólogo, capítulos 1-2).

o   Lock, M. & Nguyen, V.K. (2010), An Anthropology of Biomedicine,Wiley-Blackwell (en particular: Introduction, Part I, chapter 1).

o   Pujadas, J.J. Ed. (2010). Etnografía. Barcelona: Editorial UOC.

o   Kleinman, A. Writing at the margins, Universiy of California Press, 1995 (en particular: chapters 2-3-9).

o   Valles, M.-S. (1999): Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis

Complementària

(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.