DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) SALUT, DESENVOLUPAMENT I MEDI AMBIENT Codi 12835115
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Global (2014)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Obligatòria Segon Jul., Set.
Llengua d'impartició
Català
Prerequisits
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
DE ZORDO , SILVIA
Adreça electrònica silvia.dezordo@urv.cat
Professors/es
DE ZORDO , SILVIA
Web
Descripció general i informació rellevant Assignatura centrada en l'anàlisi antropològica de les interseccions entre salut, desenvolupament i medi ambient.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A3 Dominar i saber utilitzar les eines tècniques i metodològiques avançades emprades actualment en investigació bàsica i aplicada en antropologia mèdica, salut global i altres camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció per aplicar-los correctament en el context de les investigacions sobre aspectes socials i culturals de la salut.
 A5 Dissenyar projectes d'investigació avançats, en base a les diferents metodologies i tipologies de projectes d'investigació en el camp de l'antropologia mèdica i salut global.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B6 Escriure textos acadèmics crítics (articles científics, informes de recerca, programes) en el camp de l'antropologia mèdica.
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A3 Coneix i sap utilitzar les eines tècniques i metodològiques avançades utilitzades actualment en investigació bàsica i aplicada en antropologia mèdica, salut global i altres camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció.
Interpreta críticament dades etnogràfiques, fonts històriques, font documentals i estadístiques referents a antropologia mèdica i salut global i camps afins relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció.
Pren contacte amb les línies d'investigació més innovadores dins del camp de l'antropologia mèdica i la salut global per poder discutir-les amb experts en aquest camp.
 A5 Coneix i sap implementar els diferents tipus de projectes d'investigació avançats en antropologia mèdica i salut global i saber dissenyar-los.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B6 Adapta la seva argumentació als diferents grups i/o situacions preestablertes
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C2 Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors
Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...

Continguts
Tema Subtema
Després d'una introducció inicial sobre la investigació sobre salut i desenvolupament, analitzarem els programes de desenvolupament implementats per reduir la morbimortalitat maternoinfantil i el seu impacte en la salut sexual-reproductiva, amb un enfocament particular a Amèrica Llatina, des de la perspectiva de l'antropologia crítica del desenvolupament i de l'antropologia de la reproducció i feminista. Durant el seminari discutirem temes com els programes de control poblacional (planificació familiar) i l'esterilització femenina, la medicalització de la reproducció (anticoncepció i part), la prevenció de les malalties sexualment transmissibles i l'avortament.
Cada sessió serà estructurada en tres parts:
- Introducció i presentació del tema a partir de la literatura pertinent i de diversos casos etnogràfics (Prof.ra Silvia De Zordo)
- Discussió (en grups / col • lectiva) a partir de les lectures per al dia, o de la ponència d'un expert @ en el tema tractat durant la sessió
- Debat final
Final del curs: els i les estudiants seran convidats/des i a triar un dels temes tractats i a escriure un assaig de 3-5 pàgines

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A3
5 5 10
Debats
A3
C2
28 28 56
Sessió Magistral
A5
10 15 25
Atenció personalitzada
2 2 4
Treballs
B6
0 15 15
Seminaris
A5
5 10 15
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Utilització de casos, textos i filmografia
Debats Debats a l'aula o utilitzant forums
Sessió Magistral Exposició de temes associats a l'assignatura
Atenció personalitzada Tutories amb la professora
Treballs Assaig final
Seminaris Seminari/ponència sobre desenvolupament i salut sexual i reproductiva

Atenció personalitzada
Descripció
Tutories amb cita prévia

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Debats
A3
C2
Debats a classe i a l'entorn virtual 30%
Treballs
B6
Assaig final 50%
Altres  

Assistència

20%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.


Fonts d'informació

Bàsica

Referències per tema:

Desenvolupament, salut i gènere a Llatinoamèrica: morbimortalitat materno-infantil i medicalització de la reproducció

Escobar, A. (1995). Encountering Development: The Making and Unmaking of the Third World. Princeton: Princeton University Press.

 

Escobar, A. (2005). « El ‘postdesarrollo’ como concepto y práctica social”, en Mato, D. (ed.) Políticas de economía, ambiente y sociedad en tiempos de globalización. Caracas, Facultad de Ciencias Económicas y Sociales, Universidad Central de Venezuela, pp. 17-31.

 

Fassin, D. (2000). “La production de la santé reproductive », in Les enjeux politiques de la santé, Paris, Karthala, pp.161-174.

McCallum C. (2005).  “Explaining caesarean section in Salvador da Bahia, Brazil”, Sociology of Health and Illness, 27(2):215-42.

Mohanty, C. et al. (1991). Third World Women and the Politics of Feminism, Indiana University Press.

Quattrocchi, P. (2006). “¿Qué es la sobada? Elementos para conocer y entender una práctica terapéutica en Yucatán”, Península, I (2), Unidad Académica de Ciencias Sociales y Humanidades de la Universidad Nacional Autonoma de México:143-170.

 

Quattrocchi, P. (2017). “La demanda del Papanicolau por parte de las mujeres e Peto, Yucatán. Sugerencias para mejorar la calidad de los programas de detección oportuna desde la perspetiva de género, la interculturalidad y los derechos humanos”, en Ortega Canto & Pérez Mutul (Eds.) Cánceres en mujeres mayas e Yucatán, Ed. Plaza y Valdés, pp. 113-145.

Quattrocchi, P. & Guémez Pineda, M. (2014) “El Proyecto ‘El tiempo de la Sobada. Prácticas y saberes del parto en Yucatán. Una experiencia de co-construcción y co-labor entre academia y población”, en Periferias, Diálogos y Fronteras, Actas del XIII Congreso de Antropología de la Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español. Universitat Rovira y Virgili, Tarragona, Spain, pp. 3568-3579 (exposición fotos sobada en:

http://www.mayas.uady.mx/exposiciones/exp11.html

 

Scheper-Hugues, N. (1992). Death without weeping (introduction, chap. 7-8), Berkeley and Los Angeles, University of California Press.

________________(2000). “Demografía sin números. El contexto económico y cultural de la mortalidad infantil en Brasil”, in Viola, A. (2000) Antropología del desarrollo, Barcelona, Ed. Paidós Ibérica, pp.267-304.

Viola, A. (2000). Antropología del desarrollo, Barcelona, Ed. Paidós Ibérica.

 

 

 

La crítica al desenvolupament: control poblacional i drets reproductius en qüestió

 

De Zordo, S. (2006). “La planificación familiar en blanco y negro: algunas imágenes de Bahia (Brasil)”, in Viveros Vigoya M. (Ed.) Imágenes y palabras en torno al género y la sexualidad en América Latina, Universidad Nacional de Colombia ed.: 129-159.

 

De Zordo, S. (2012). “In search of pleasure and respect: biomedical contraceptive technologies in Bahia, Brazil”, in Manderson Lenor (Ed.) Technologies of Sexuality, Identity and Sexual Health, Routledge ed., London & New York, May 2012:16-34.

De Zordo S. (2012) “Programming the body, planning reproduction, governing life: the ‘(ir-) rationality’ of family planning and the embodiment of social inequalities in Salvador da Bahia (Brazil)”, Anthropology & Medicine (Special Issue: "Irrational Reproduction: New Intersections of Politics, Gender, Race, and Class, across the North-South divide”), 19 (2): 207-223.

Ewig, C. (2008). “Hijacking Global Feminism. Feminists, the Catholic Church and the Family Planning Debacle in Peru”, in Elliott, C. M. (Ed.) Global Empowerment of women. Responses to Globalization and Politicized Religions, Routledge, London & New York: 327-347.

Foucault, M. (1976). Histoire de la sexualité 1. La Volonté de savoir. Paris, Gallimard.

Foucault, M. (1976). « Il faut défendre la société ». Cours au Collège de France1976. Paris, Hautes Etudes-Gallimard-Seuil.

Krause E. L. & De Zordo S. “Introduction. Ethnography and biopolitics: tracing ‘rationalities’ of reproduction across the north–south divide”, Anthropology & Medicine (Special Issue: "Irrational Reproduction: New Intersections of Politics, Gender, Race, and Class, across the North-South divide”), August 2012, 19 (2): 137-151.

Lopez, I. (2008). Matters of Choice. Puerto Rican Women’s Struggle for Reproductive Freedom (introduction, ch.7-8), Rutgers University Press.

Morgan, L. M., & Roberts, E. F. S. (2014 [2012]) “Reproductive governance in Latin America”. In S. De Zordo, & M. Marchesi [Eds.] Reproduction and Biopolitics: Ethnographies of Governance, "Irrationality" and Resistance (pp. 105-118). London and New York: Routledge. Reprint from: (2012) Anthropology and Medicine, 19(2), 241–254.

Sargent, C. & Kotobi, L. (2012). “Contraceptive secrets: body battels among North and West African migrants in Paris”, in Manderson L. (Ed.) Technologies of Sexuality, Identity and Sexual Health, Routledge ed., London & New York, May 2012: 35-54.

Souza de, G. A. A. (1996). « Sucessão das gerações na Bahia » Tese de Doutoramento em Ciências Sociais, Campinas, Universidade Estatual de Campinas, UNICAMP.

Stepan, L. (1991). The hour of eugenics. London, Ithaca, Cornell University Press.

Stoler, A. (2002). Carnal Knowledge and Imperial Power : Race and the Intimate in Colonial Rule. Berkeley, Los Angeles, London, University of California Pres

Marchesi, M. (2012). “Reproducing Italians: contested biopolitics in the age of replacement anxiety”, Anthropology & Medicine, Special Issue ed. by De Zordo S., Marchesi M.: “Irrational reproduction: new intersections of politics, gender, race and class across the north-south divide”, 19 (2): 171-188.

Varley, E. (2012). “Islamic logics, reproductive rationalities: family planning in northern Pakistan”, Anthropology & Medicine, Special Issue ed. by De Zordo S., Marchesi M.: “Irrational reproduction: new intersections of politics, gender, race and class across the north-south divide”, 19 (2), pg. 189-206.

 

Contracepció i prevenció de les malalties sexualment transmissibles, entre control social, empoderament i reproducció de les desigualtats

Agot, K. (2008) “Women, Culture, an HIV/AIDS in Sub-Saharan Africa. What does the ‘Empowerment’ Discourse leave out”, in Elliott, C. M. (Ed.) Global Empowerment of women. Responses to Globalization and Politicized Religions, Routledge: 288-302.

Bretin, H. (1992). Contraception : quel choix pour quel vie? Récits de femmes, paroles de médecins. Paris, Inserm.

Bretin, H. (2004). « Marginalité contraceptive et figures du féminin : une expérience de la contraception injectable hormonale en France » Sciences Sociales et Santé. Ed. John Libbey Eurotext, vol. 23, n. 3 : 87-110.

Hardon, A. (2012) “The turn to female-controlled safe sex technologies” in Manderson Lenor (Ed.) Technologies of Sexuality, Identity and Sexual Health, Routledge ed., London & New York: 55-72.

Higgins, JA and Hirsch, JS (2007) "The Pleasure Deficit: Revisiting the "Sexuality Connection" in Reproductive Health", Perspectives on Sexual and Reproductive Health, 39(4): 240-247.

Sanabria, E. (2010). “From Sub- to Super-Citizenship: Sex Hormones and the Body Politic in Brazil”, Ethnos, 75 (4): 377 – 401.

Rose, N. (2007). The Politics of Life itself. Princeton University Press, Princeton.

Viveros Vigoya, M. & Gil, F. (2013). “From social inequalities to cultural differences: gender, “race” and ethnicity in sexual and reproductive health in Colombia” in Sivori H. et al. (Eds) Sexuality, Culture and Politics - A South American Reader, CLAM-CEPESC, Rio de Janeiro: 560-572.

 

Desenvolupament i morbimortalitat materna: el dret a l'avortament segur

Chavkin, C. (2010). “Anthropology and advocacy”, CAR newsletter, vol. 17, Issue 1, p. 5-6.

De Zordo S., Mishtal J. (2011) “Physicians and Abortion: Provision, Political Participation and Conflicts on the Ground. The cases of Brazil and Poland”, Women’s Health Issues, Supplement: “Abortion, Reproductive Rights and Health”, 21 (35): S 32-S36.

 

De Zordo S. (2012). “Representações e experiências sobre aborto legal e ilegal dos ginecologistas-obstetras trabalhando em dois Hospitais maternidade de Salvador da Bahia”, Ciência e Saúde Coletiva, Special Issue on abortion, 17 (7): 1745-1754.

De Zordo S. (2016). “The biomedicalization of illegal abortion: tensions around the use (and abuse) of self-administered misoprostol in Salvador da Bahia’s public hospitals”, Manguinhos: História, Ciências, Saúde (Special Issue: “The biomedicalization of Latin-American bodies: anthropological perspectives”), 23 (1): 19-35.

Diniz, D. & Medeiros, M. (2010). “Aborto no Brasil: uma pesquisa domiciliar com técnica de urna”.Ciênc. saúde coletiva ,  15( Suppl 1 ): 959-966.

Diniz, D. et al. (2014) “La verdad de la violación en los servicios de aborto legal en Brasil”, Rev. bioét., 22 (2): 292-9.

Heilborn, M. L. et al. (2013) “Abortion and life trajectories in four Latin American cities”, Sivori H. et al. (Eds) Sexuality, Culture and Politics - A South American Reader, CLAM-CEPESC, Rio de Janeiro: 246-259.

Kumar, A. et al. (2009). “Conceptualising abortion stigma”. Culture Health & Sexuality, 11(6): 625-39.

Norris, A. et al. (2011). “Abortion stigma: A reconceptualization of constituents, causes and consequences”, Women’s Health Issues, Supplement, 21 (35): S49-S54.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent