DATOS IDENTIFICATIVOS 2019_20
Asignatura (*) FONTS CLÀSSIQUES PER A LA RECERCA EN HUMANITATS Código 12875217
Titulación
Recerca Avançada en Estudis Humanístics (2019)
 Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
6 Optativa 2Q
Modalidad y lengua de impartición Ver grupos de trabajo
Departamento Filologia Catalana
Coordinador/a
GOROSTIDI PI, DIANA
 Correo-e diana.gorostidi@urv.cat
Profesores/as
GOROSTIDI PI, DIANA
Web
Descripción general e información relevante Curs d'introducció a les fonts textuals llatines i gregues necessàries per a la recerca històrica i arqueològica.

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
 A2 Dominar les eines de recerca pròpies de les ciències humanes i ser capaç d'aplicar, en un registre corresponent a un postgrau, les metodologies específiques de les diverses disciplines d'aquest àmbit científic.
Tipo B Código Competencias Transversales
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultats d'aprenentage
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A2 Analitzar i interpretar les fonts primàries –documentals, orals, materials i iconogràfiques– de les recerques en ciències humanes.
Adquirir destreses en l'ús dels instruments propis de la filologia clàssica per a la recerca en humanitats.
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Continguts
tema Subtema
Fonts Textuals per a la recerca arqueològica 1. La fonts clàssiques: formes i èpoques literàries.
2. La transmissió dels textos de l'Antiguitat fins avui.
3. Filologia, crítica textual i exègesi.
4. Edicions. La utilització de les fonts en la recerca històrica.
5. Problemes d'interpretació (o quan és necessari saber una mica de llatí i grec).
6. Casos d'estudi: identificació de fonts (utilitzades per un tercer)
7. Casos d'estudi: localització de fonts (per aplicar en un cas de recerca)
Epigrafia 1. Origen i evolució de l'alfabet llatí. Escriptura capital i cursiva.
2. Edició del text epigràfic: Fitxa, corpora i altres instruments bibliogràfics.
3. Suports i tipologies d'inscripcions.
4. Abreujaments i fórmules epigràfiques. Qüestions bàsiques d'onomàstica.
5. Cursus honorum (senadors, cavallers i magistrats municipals).
6. Casos d'estudi: inscripcions oficials monumentals.
7. Casos d'estudi: inscripcions religioses públiques i privades.
8. Casos d'estudi: documents públics (lleis, decrets...).
9. Casos d'estudi: economia i comerç (instrumentum inscriptum).
10. La societat romana a través de l'epigrafia.
Papirologia 1. Origen i evolució de l'alfabet grec.
2. Els suports i escriptura en la Grècia antiga.
3. El rotllo de papir: fabricació, ocupació, emmagatzematge, inconvenients.
4. Categories i tipus de papirs grecs.
5. L'edició i lectura de papirs grecs ( = Instrumenta bibliogràfics, utilització com a font històrica...).

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
 Horas fuera de clase
 (**) Horas totales
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A2
 22 44 66
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A2
 12 12 24
Presentacions / exposicions
A2
 10 7 17
Pràctiques de camp/sortides
A2
 4 8 12
Atenció personalitzada
3 0 3
 
Proves mixtes
A2
 3 6 9
Proves pràctiques
A2
 6 12 18
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels estudiants d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita)
Pràctiques de camp/sortides Realització de visites, estades de formació en empreses, institucions del sector, realització de treballs fora de l’aula (recull dades, observacions) que l’estudiant analitza críticament.
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants.
En un context virtual o semipresencial:
Resolució de dubtes als estudiants a través del fòrum de dubtes de l'assignatura, webconferència (Adobe Connect), xat o altres eines.

Atenció personalitzada
descripción
Resolució de qüestions no assolides a classe, dubtes i consultes, així com la tutorització dels diversos treballs. A més de les hores establertes, es podran pactar altres horaris de visita amb la professora.

Avaluació
Metodologías Competencias descripción Peso        
Proves mixtes
A2
 Examen sobre el temari mitjançant preguntes de desenvolupament o de resposta curta. 30%
Proves pràctiques
A2
 Realització i exposició de treballs de recerca curts destinats a la consolidació de continguts concrets treballats a classe. Un d'ells es farà dins del marc d'una pràctica fora de l'aula. 50%
Otros  

Participació activa, tant a classe com als temes de debat oberts a l'entorn moodle.

 20%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

L'avaluació es realitzarà prenent en consideració les proves pràctiques que es realitzaran al llarg del curs, que comptaran el 50% de la nota. Un 30% es resoldrà amb una prova final d'assoliment dels continguts. Es recorda que l'assistència és obligatòria. Per superar el curs caldrà haver seguit amb assiduïtat les classes, participant activament amb la realització dels exercicis.

Els alumnes que no puguin assistir amb regularitat a les classes per motius justificats es podran presentar directament a un examen únic (100%), sempre i quan PRÈVIAMENT HO PACTIN AMB LA PROFESSORA, qui determinarà llavors els criteris d'avaluació.

Fonts d'informació

Bàsica
  • Easterling, P.E. - Knox, B.W. (eds.), Historia de la Literatura Clásica. Literatura griega (Cambridge University), Madrid 1990
  • E.J. Kenney & W.v. Klausen, Historia de la Literatura Clásica. Literatura Latina (Cambridge University), Madrid, 1989
  • G. Cambiano, L. Canfora, D. Lanza, Lo spazio letterario della Grecia antica, Roma-Salerno, 1992-1995
  • G. Cavallo, P. Fedeli, A. Giardina, Lo Spazio letterario di Roma antica, Roma-Salerno, 1989-1991
  • Ch. Pelling, Literary Texts and the Greek Historian, Routledge, Londres, 2000
  • D.S. Potter, Literary Texts and the Roman Historian, Routledge, Londres, 1999
  • Calabi Limentani, I. , Epigrafia latina, Milán, 1991
  • Cortés Copete, Juan Manuel (ed.). Epigrafía griega, , Madrid, 1999
  • Andreu Pindado, J. (ed.)., Fundamentos de Epigrafía Latina, Madrid 2009
  • Susini, G.C. , Epigrafia romana, Roma, 1982
  • Guarducci, M., L'epigrafia greca dalle origini al tardo Imperio, Roma, 1987
  • Susini, G. C., Epigraphica dilapidata : scritti scelti, Bologna 1997
  • Haarmann, H., Historia Universal de la Escritura, Madrid, 2001
  • Cavallo, G., Hellenistic bookhands, Berlin, 2008
Complementària

Recomanacions
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.