Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | FB4 |
Coneixements bàsics sobre l'ús i programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació en enginyeria.
|
| FB5 |
Coneixement de l'estructura, organització, funcionament i interconnexió dels sistemes informàtics, els fonaments de la seva programació, i l'aplicació per resoldre problemes propis de l'enginyeria.
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B2 |
Coneixement de les matèries bàsiques i tecnologies, que capacitin per a l’aprenentatge i desenvolupament de nous mètodes i tecnologies, així com les que els dotin d’una gran versatilitat per adaptar-se a noves situacions. |
| CT2 |
Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l’ús eficient de les TIC |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| FB4 |
Comprèn la correspondència existent entre els elements fonamentals dels llenguatges d'alt nivell i els elements del llenguatge màquina que donen suport.
Utilitza les eines de desenvolupament i depuració de programari, específicament en l'àmbit de programació a baix nivell
Utilitza els recursos que proporciona un sistema operatiu des de la interfície d'usuari.
| | FB5 |
Avalua valors expressats en diferents bases de numeració, especialment en binari i hexadecimal, sent capaç de convertir valors entre base decimal i base 2 o base 16 i viceversa, a més de saber realitzar operacions aritmètiques bàsiques (sumar, restar) amb valors naturals i sencers codificats en complement a 2
Coneix els diferents components d'un sistema informàtic compost per maquinari i programari.
Comprèn el funcionament, les interrelacions i l'estructura de nivells d'un computador.
Comprèn els circuits lògics combinacionals.
Comprèn els circuits lògics seqüencials.
Analitza màquines d'estats finits bàsiques.
Analitza l'organització i el funcionament de subsistemes de l'arquitectura Von Neumann: processador, memòria, i entrada / sortida.
Analitza el funcionament dels elements digitals que constitueixen un processador (ALU, registres, càlcul de direcció, seqüenciador, etc.) i entendre com intervenen en l'execució de programes escrits en llenguatge màquina.
Comprèn la correspondència existent entre els elements fonamentals dels llenguatges d'alt nivell i els elements del llenguatge màquina que donen suport.
Comprèn els factors essencials que afecten el temps d'execució d'un programa.
Avalua els diferents components del llenguatge màquina: organització de la memòria, codificació d'instruccions / dades, seqüenciament del programa, operands d'una instrucció, maneres d'adreçament, tipus d'instruccions, ús de la pila, implementació de rutines, etc.
Utilitza els recursos que proporciona un sistema operatiu des de la interfície d'usuari.
Sintetitza programes escrits en llenguatge màquina
Analitza la relació entre un programa escrit en pseudocodi o en algun altre llenguatge d'alt nivell amb la seva corresponent versió en llenguatge màquina
Comprèn el funcionament de les eines de compilació, acoblament i enllaçat, en el seu paper de generació de codi màquina a partir del codi font.
Utilitza les eines de desenvolupament i depuració de programari, específicament en l'àmbit de programació a baix nivell
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B2 |
Avalua valors expressats en diferents bases de numeració, especialment en binari i hexadecimal, sent capaç de convertir valors entre base decimal i base 2 o base 16 i viceversa, a més de saber realitzar operacions aritmètiques bàsiques (sumar, restar) amb valors naturals i sencers codificats en complement a 2
Coneix els diferents components d'un sistema informàtic compost per maquinari i programari.
Comprèn el funcionament, les interrelacions i l'estructura de nivells d'un computador.
Comprèn els circuits lògics combinacionals.
Comprèn els circuits lògics seqüencials.
Analitza màquines d'estats finits bàsiques.
Analitza l'organització i el funcionament de subsistemes de l'arquitectura Von Neumann: processador, memòria, i entrada / sortida.
Analitza el funcionament dels elements digitals que constitueixen un processador (ALU, registres, càlcul de direcció, seqüenciador, etc.) i entendre com intervenen en l'execució de programes escrits en llenguatge màquina.
Comprèn els factors essencials que afecten el temps d'execució d'un programa.
Avalua els diferents components del llenguatge màquina: organització de la memòria, codificació d'instruccions / dades, seqüenciament del programa, operands d'una instrucció, mètodes d'adreçament, tipus d'instruccions, ús de la pila, implementació de rutines, etc.
Sintetitza programes escrits en llenguatge màquina
Analitza la relació entre un programa escrit en pseudocodi o en algun altre llenguatge d'alt nivell amb la seva corresponent versió en llenguatge màquina
Comprèn el funcionament de les eines de compilació, ensamblador i enllaçat, en el seu paper de generació de codi màquina a partir del codi font.
Utilitza les eines de desenvolupament i depuració de programari, específicament en l'àmbit de programació a baix nivell
| | CT2 |
Domina les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital
Cerca i obté informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença
Organitza la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques
Elabora informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i ho fa de manera honesta
Utilitza les TIC per compartir i intercanviar informació
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
Components i funcionament d'un sistema informàtic |
|
La informació en un computador |
|
Disseny lògic |
Circuits lògics combinacionals.
Circuits lògics seqüencials.
Anàlisi de màquines d'estats finits bàsiques. |
Llenguatge màquina i assemblador |
|
Ús bàsic del sistema operatiu |
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
Sessió Magistral |
|
29 |
25 |
54 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
15 |
15 |
30 |
Pràctiques a laboratoris |
|
26 |
29 |
55 |
Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
|
Proves objectives de tipus test |
|
1 |
3 |
4 |
Proves pràctiques |
|
1 |
3 |
4 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Explicació dels objectius, continguts i procés d'avaluació. |
Sessió Magistral |
Explicació de conceptes teòrics mitjançant transparències i pissarra. Es formulen preguntes a l'alumnat per tal que desenvolupi les seves pròpies solucions davant la problemàtica plantejada. |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Durant el curs es plantejaran exercicis relacionats amb el context teòric presentat en les sessions magistrals. |
Pràctiques a laboratoris |
Aplicació dels coneixements teòrics a situacions concretes, utilitzant ordinadors, simuladors i altres elements pràctics dels laboratoris. |
Atenció personalitzada |
Els professors estaran disponibles durant les classes i en horari de consultes, per atendre als alumnes i respondre els dubtes que se'ls plantegi durant el desenvolupament de l'assignatura. |
Descripció |
Els alumnes poden acudir personalment al despatx del professor en hores de consulta per tal de plantejar-li qualsevol dubte relacionat amb l'explicació teòrica o pràctica, relització de problemes o pràctiques i evolució i dificultats en el seu procés d'aprenentatge. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Proves objectives de tipus test |
|
Vàries proves objectives de preguntes curtes i/o tipus test.
- Examen 1a part (30%)
- Examen 2a part (30%) |
60% |
Proves pràctiques |
|
Laboratoris. Resolució, en grup, de pràctiques de laboratori: anàlisi preliminar, disseny, implementació i documentació. En alguna de les pràctiques: defensa oral individual (entrevista).
- Laboratoris/pràctica 1a part (20%)
- Laboratoris/pràctica 2a part (20%) |
40% |
Altres |
|
Es pot aconseguir sumar fins a 1 punt a la nota final, realitzant activitats optatives que es plantegen en diversos laboratoris. |
+1 punt |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els elements d'avaluació de l'assignatura són 4: examen 1a part, laboratoris/pràctica 1a part, examen 2a part, laboratoris/pràctica 2a part. Cal obtenir una nota mínima en cadascun dels 4 elements d'avaluació, per poder aprovar l'assignatura. Si algun element d'avaluació no arriba a la nota mínima, la nota final de l'assignatura no podrà ser superior a 4,5. La nota mínima és la mateixa en 1a i 2a convocatòria. L'avaluació en 1a convocatòria serà de forma continuada. En 2a convocatòria l'avaluació consistirà en 2 exàmens (1a part, 2a part), i un segon termini per lliurar els laboratoris/pràctica de 1a i 2a part. Només caldrà examinar-se dels elements d'avaluació que no hagin obtingut la nota mínima en 1a convocatòria. En cas de presentar-se a 2a convocatòria, la nota serà la de 2a convocatòria (tant si és superior com inferior a la de 1a convocatòria). Es guarden les notes del curs anterior que superin el mínim per fer mitjana. Durant la realització de les proves escrites, no es permet la utilització de cap tipus de dispositiu electrònic (calculadores, ordinadors, tauletes, telèfons, rellotges, etc). En cas de detectar còpìa en alguna activitat d'avaluació, la nota global d'aquella convocatòria serà 0, i caldrà tornar a realitzar totes les proves avaluatives a la segûent convocatòria (no es guardarà nota de les activitats que tinguessin la nota mínima en la convocatòria que s'ha detectat la còpia). |
Bàsica |
Professors/es Fonaments Computadors, Transparències Fonaments Computadors, 2020, ETSE-URV (Tarragona)
William Stallings, Computer Organization and Architecture, 11th ed (2018), Pearson
Thomas L. Floyd, Fundamentos de Sistemas Digitales, 11ª ed (2016), Pearson Prentice-Hall
Javier García Zubía, Problemas Resueltos de Electrónica Digital, 2003, Thomson
|
|
Complementària |
William Hohl, ARM assembly language : fundamentals and techniques, 2nd ed (2014), CRC Press
Mano M. Morris, Charles R. Kime, Fundamentos de diseño lógico y de computadores, 2005, Pearson Prentice-Hall
John P. Hayes, Introducción al diseño lógico digital , 1996, Addison-Wesley
Steve Furber, ARM System-on-Chip Architecture, 2nd ed (2000), Addison-Wesley Professional
|
|
Assignatures que en continuen el temari |
ESTRUCTURA DE COMPUTADORS/17234108 | COMPUTADORS/17234107 |
|
Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
FONAMENTS DE PROGRAMACIÓ II/17234131 |
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
FONAMENTS DE PROGRAMACIÓ I/17234001 |
|
|
Altres comentaris |
És molt important el treball dia a dia.
Per obtenir una informació més acurada, detallada i actualitzada, consulteu freqüentment el campus virtual (Moodle) i estigueu pendents del correu electrònic d'estudiant URV. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|