DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA II Codi 22204128
Ensenyament
Grau d'Arquitectura (2010)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Unitat Predepartamental d'Arquitectura
Coordinador/a
MIRALLES JORI, ROGER
Adreça electrònica roger.miralles@urv.cat
jorge.guerrero@urv.cat
Professors/es
MIRALLES JORI, ROGER
GUERRERO FERNANDEZ, JORGE
Web
Descripció general i informació rellevant Història de l'art i de l'arquitectura del Romànic a la Il·lustració, a partir de les formes constructives de l'arquitectura.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A60 Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
 A64 Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
 A65 Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història dels bells arts i els arts aplicats.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
 B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
 B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A60 Coneixement de la història de l'arquitectura, les seves formes constructives i les bases de les tradicions arquitectòniques de la cultura occidental.
 A64 Coneixement de la història de l'arquitectura, les seves formes constructives i les bases de les tradicions arquitectòniques de la cultura occidental.
 A65 Coneixement de la teoria de l'arquitectura, fonaments d'estètica i anàlisi crítica de l'arquitectura moderna i contemporània.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B3 Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses
 B4 Pren decisions de manera encertada basant-se en dades
 B6 Les presentacions estan estructurades, complint amb els requisits exigits, si n’hi hagués
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C2 Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
 C4 Produeix un text escrit gramaticalment correcte

Continguts
Tema Subtema
Edat Moderna i Humanisme en arquitectura
De Sant climent de Taüll a Ravenna, Arquitectura romànica i bizantina
Societat gòtica i Arquiectura
Giotto i la capella Scrovegni
Brunelleschi i la cúpula a Santa Maria in Fiore
Alberti i la teoria de l'arquitectura
Palladio i les cases no urbanes
Michelangelo, il divino
La ciutat barroca
Bernini i borromini
La cambra del rei a Versalles
Ilustració i la Revolució francesa

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A60
A64
A65
B3
C2
C3
20 13 33
Treballs
B3
B4
C2
C3
C4
6 25 31
Atenció personalitzada
A60
C4
3 0 3
 
Proves mixtes
A60
A65
C4
3 3 6
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Petits tests per entendre el nivell de coneixement linguistic i històric dels alumnes
Sessió Magistral Exposar el contingut de l'assignatura.
Utilitzant imatges.
Treballs Fer un treball sobre una obra local del període estudiat
Atenció personalitzada resoldre dubtes concrets sobre la matèria impartida a les sessions magistrals.

Atenció personalitzada
Descripció
S'atendran els alumnes que tinguin qualsevol dubte. Presencialment en el despatx 3.6 Per correu electrònic a l'adreça roger.miralles@urv.cat

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
B3
B4
C2
C3
C4
Treball d'anàlisi gràfic sobre alguna de les obres que analitzem al llarg del curs. 40% És obligatori aprovar aquesta part per fer la mitjana amb l'altra part del curs.
Proves mixtes
A60
A65
C4
Examen Exàmen escrit sobre els continguts de les lliçons magistrals. 60% És obligatori aprovar aquesta part per fer la mitjana amb l'altra part del curs.
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La segona convocatòria es planteja igual que la primera.

Cada una de les tres parts, funciona de forma autònoma. Els alumnes s'hauran de presentar a treball, lectura o examen ordinari, en funció dels resultats de la primera convocatòria. Una part suspesa fa que tot el curs estigui suspès.


Fonts d'informació

Bàsica Rudolf Wittkower, La arquitectura en la edad del humanismo, Nueva Visión, , Buenos Aires, 1958
Bruno Zevi, Saber ver la arquitectura : ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura , Apóstrofe, Barcelona, 1998

- Schapiro, Meyer, Estudios sobre el Románico, Alianza Forma, Madrid 1984 (especialment: “Sobre la actitud estética en el arte románico”)

 

- Frankl, Paul, Arquitectura Gótica, Manuales Arte Cátedra, Madrid 2002 (especialment: “El término gótico y el concepto de estilo gótico”)

- Panofsky, Erwin, Arquitectura gòtica y el pensamiento estolástico, Piqueta, Madrid 1986

- Worringer, Wilheim, La Esencia del estilo Gótico, Nueva visión, BB.AA. 1942

 

- Argan, Giulio Carlo, Renacimiento y Barroco, Akal, Torrejón de Ardoz 1987 (el capítol I: “El Trecento. Giotto”)

- Bellosi, Luciano. La oveja de Giotto.: Akal, Madrid 1992

- Wolf, Norbert. Giotto. Taschen, Köln 2006

 

- Scott, Geoffrey, La arquitectura del humanismo. Un estudio sobre la historia del gusto. Barral, Barcelona 1970 (especialment: introducció, capítol I, VIII, IX)

 

- Fanelli, Giovanni, La Cúpula de Brunelleschi: Historia y futuro de una grande estructura. Mandragora, Firenze, 2004

- Argan, Giulio Carlo. Brunelleschi. Xarait. Madrid 1981

 

- Tafuri, Manfredo, Sobre el Renacimiento. Principios; Ciudades; Arquitectos, Catedra, Madrid 1995 (especialment: Capítol II i III)

- Alberti, Leon Batista, De Re aedificatoria. Akal, Torrejón de Ardoz 1991.

 

- Rowe, Colin, “Las Matematicas de la vivienda ideal”, en Manierismo y Arquitectura Moderna y otros ensayos Gustavo Gili, Barcelona 1999.

- Vidler, Anthony, Historias del presente inmediato: la invención del movimiento moderno arquitectónico, Gustavo Gili, Barcelona 2011 (especialment el capítol sobre Colin Rowe: “Movimiento Moderno Manierista: Colin Rowe; Un Palladio Inglés, Palladianismo moderno, Palladio en diagrames, Matemáticas, etc.”)

-  Burns, Howard, “Una nova arquitectura”, a: Burns, Howard i Beltramini, Guido, Palladio catàleg de l’exposició a La Caixa obra social, Barcelona 2009

 

- Pietro Ruschi, Michelangelo architetto a San Lorenzo, Mandagora, Firenze, 2007

- Miguel Ángel, Cartas Alianza editorial. Madrid, 2008

 

http://www.museodelprado.es/es/pagina-principal/coleccion/galeria-on-line/

- Blunt, Anthony. Arte y arquitectura en Francia 1500-1700. Ed. Cátedra. Madrid 1992

- Quaroni, Ludovico. Una ciudad eterna. Cuatro lecciones de veintisiete siglos. Fundación Caja de arquitectos. Madrid 2008 (1959)

 

- Blunt, Anthony. Borromini. Alianza Editorial. Madrid, 1987 (1982/1979)

- Borsi, Franco. Bernini. Ed. Akal (Colección Akal arquitectura). Madrid 1998.

- Wittkower, Rudolf. Arte y arquitectura en Italia 1600/1750. Cátedra. Madrid, 2002.(1979/1958)

 

- Portoghesi, Paolo, Storia di San Carlino alle Quatro Fontane, Newton & Compton, 2001

 

 

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent