IDENTIFYING DATA 2020_21
Subject (*) HISTÒRIA DE L'AUDIOVISUAL Code 12234115
Study programme
Grau de Comunicació Audiovisual (2009)
 Cycle 1r
Descriptors Credits Type Year Period Exam timetables and dates
6 Obligatòria Tercer 1Q
Modality and teaching language See working groups
Department Estudis de Comunicació
Coordinator
ARAÜNA BARO, NURIA
 E-mail nuria.arauna@urv.cat
Lecturers
ARAÜNA BARO, NURIA
Web
General description and relevant information L'assignatura 'Història de l'Audiovisual' proposa un recorregut pels mitjans audiovisuals de reproducció mecànica des de finals del segle XIX fins als nostres dies; des de la fotografia i el fonògraf fins a la plataforma Youtube, passant pel cinema, la ràdio i la televisió. L'evolució d'aquests mitjans s'estudiarà de manera interconnectada, comprenent com un seguit d'inventors diferents, des de localitzacions i vocacions diverses (científiques, econòmiques, comercials, filantropes...) s'esforcen per donar moviment a la fotografia (el cinema) o imatge a la ràdio (la televisió) i de quina manera el desenvolupament tecnològic es connecta amb la generació de continguts que segueixen les tradicions de l'entreteniment popular o elevat. El punt final de l’assignatura és la cultura mediàtica contemporània. L'assignatura repassarà l'evolució tecnològica dels mitjans en relació a les estructures de producció i l'impacte sociològic que tindran al llarg del darrer segle. A més, s'estudiaran algunes de les principals formes expressives dels diferents audiovisuals, així com les representacions que proposaran al llarg de la seva història. Es repassarà per tant l'emergència de diferents formats alhora que la de la seva estructura de producció i el seu paper econòmic, social i cultural en una societat determinada. Per exemple, com i quan neixen les pel·lícules 'llargues' (long feature film) que ara entenem com a 'pel·lícules normals'? Què suposaran a l'hora d'explicar una història audiovisual? Des de quan hi ha sèries audiovisuals i de quina manera transformen les pràctiques de consum o, contràriament, reprodueixen pautes prèvies? L'objectiu de l'assignatura és que els alumnes comprenguin les formes audiovisuals actuals com el resultat d'una evolució històrica complexa i, per tant, qüestionin la naturalitat i transparència que es pressuposa als formats i llenguatges consolidats actualment. Així mateix, l'assignatura vol proveïr l'alumnat d’eines per a la reflexió estètica i social entorn l’audiovisual a les quals puguin recórrer a l’hora de dur a terme els seus propis projectes. Finalment, es tracta de comprendre les representacions audiovisuals com a productes de contexts específics; com a artefactes humans amb diferents funcions i implicacions sobre la societat: per exemple, què suposa un programa de televisió com Soul Train per a la comunitat afroamericana dels Estats Units o bé Televisió de Catalunya per a la identitat catalana -o què han intentat suposar-. Dins un camp de coneixement inabastable per ampli, l'assignatura dibuixarà un itinerari a partir d'una selecció de materials i moments històrics que suposin l'obertura de clarianes (algunes amb continuïtat fins als nostres dies; d'altres de tancades, per ara) a diversos mitjans i maneres de comprendre la creació audiovisual en un arc que abasta des dels productes de consum massiu fins a la producció per a contexts artístics.

Competències
Type A Code Competences Specific
 A8 Comprendre l’estructura del sistema audiovisual de Catalunya (estructura, polítiques, finançament i funcionament) en el context espanyol, europeu i mundial
Type B Code Competences Transversal
 CT5 Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses.
 CT6 Identificar el procés d'aprenentatge i l'orientació acadèmica i professional.
Type C Code Competences Nuclear

Resultats d'aprenentage
Type A Code Learning outcomes
 A8 Coneix i entén l'evolució de les indústries discogràfica, cinematogràfica, radiofònica i televisiva-videogràfica de forma conjunta i profundament imbricada
Entén les raons dels canvis que les formes audiovisuals han experimentat durant els seus més de 100 anys d'història
Sap reconèixer i situar adequadament qualsevol producte audiovisual en el context històric-social
Comprèn l'audiovisual en general com quelcom més que una pura pràctica de creació personal: com un element socialitzador destacat durant tot el segle XX
Type B Code Learning outcomes
 CT5 Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques.
Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu.
Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral.
Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
 CT6 Aprofundir en l’autoconeixement acadèmic, laboral o professional.
Identificar el propi procés d’aprenentatge.
Analitzar l’entorn laboral o professional de l’àmbit d’estudi.
Dissenyar itineraris acadèmics i d’inserció laboral o professional.
Type C Code Learning outcomes

Continguts
Topic Sub-topic
1- Orígens de la reproducció mecànica del so, de la imatge, i de la imatge-moviment (cinema). 1. La reproductibilitat tècnica de la imatge: invents pre-cinematogràfics, l'aura i les masses.
2. De la camera lucida a la fixació de la imatge mecànica.
3. La captació i reproducció del so: de Tin Pan Alley al cilindre i al disc de Berliner i Edison. 1895, indústria establerta.
4. Audiovisuals sincronitzats: Illustrated Songs.
5. Thomas A. Edison, i el film de consum individualitzat.
6. Naixement del cinema com a espectacle col·lectiu: els germans Lumière.
7. La ciència ficció i la màgia de les imatges de Georges Méliès i Segundo de Chomón.
8. L'explotació industrial del cinema: Gaumont i Pathé.
9. Les Films d'Art, adaptacions cultes per a un públic burgès.
10. La recuperació de la memòria americana: el western i els muntatges de Porter i Ince.
2- La institucionalització del llenguatge i la indústria cinematrogràfiques. 1. David W. Griffith i la consolidació del Mode de Representació Institucional
2. Edison apreta i els independents funden la Meca del Cine: Hollywood.
3. Sistema d'estudis, star system, i Zuckor.
4. El cinema còmic i slapstick. Consolidació dels gèneres.
5. Monopolis a Europa i super-produccions italianes.
3- Cinemes des de la perspectiva artística. 1. Cinema soviètic, muntatge: Kulechov, Vertov i Eisenstein.
2. L'Expressionisme alemany, kammerspiel i futurisme: Murnau i Lang.
3. Escola Impressionista francesa: Epstein, Dulac, l'Herbier, Clair i Gance.
4. Nord i natura, cinemes d'exteriors: Von Stroheim, Dreyer i Schiller.
4- Funcionament del sistema d'Estudis. La popularització del jazz i l'experimentació en suports sonors. 1. Warner Bros aposta per la transició al sonor; renovació de l'star system.
2. Anys 20-30, Època Daurada de Hollywood i recessió europea.
3. Cinema de productors i revolta dels stars: United Artists.?
4. L'establiment dels gèneres cinematogràfics clàssics.
5. Indústria musical: desaparició del cilindre, consolidació del disc, experimentació amb les cintes magnètiques (1935-36).
6. Expansió de la ràdio i auge del jazz (transnacionalització del jazz!).?7. Primers experiments televisius: BBC, CBS i NBC.
5- Cinemes durant la guerra i la postguerra: activació de militàncies. La postguerra del rock'n roll: arriben els LP's i la tele. 1. Cinemes feixistes. El cas d'Espanya.
2. Refer el país: el Neorrealisme italià i austeritat cinematogràfica.
3. Pel·lícules per a la Guerra Freda. Persecució política de McCarthy als cineastes (1950-1957).
4. Legitimitat intel·lectual del cinema com a mitjà d'expressió, i de la seva pertinència com a objecte acadèmic (instituts, universitats).
5. Exponencial millora de l'enregistrament sonor i aparició de l'LP (microgroove). La cultura del rock'n'roll.
6. Desenvolupament de la televisió, distribució de l'espai, i normatives internacionals. Inici de la cultura catòdica.
6- Modernitat i nous cinemes. La indústria musical consolida el casette.
 1. Nous cinemes europeus: Free Cinema, Nouvelle Vague, New American Cinema, Nou Cinema Alemany...
2. A casa nostra: Nou Cinema Espanyol i Escola de Barcelona.
3. Expansió de la televisió i adaptació dels llenguatges audiovisuals.
4. Hollywood fagocita el cinema independent. Dinàmiques de fragmentació-integració al mainstream.
5. Música en suport portable. Phillips treu el casette al mercat. Beat, pop, punk.
7- Postmodernitat i noves formes d'expressió audiovisual. Dinàmiques de concentració i nous circuits de distribució. Auge i límits dels 'indies'. 1. Crisi del cinema d'autor europeu.
2. L'última teoria ontològica del cinema: El Dogma 95.
3. Derives del cinema documental: subjectivisme, interactivitat, resignificacions.
4. Noves plataformes, altres llenguatges: videoclip, videojoc, productes multiplataforma.
5. La televisió digital, l'apagada analògica. Neotelevisió i noves formes de consum: a la carta.
6. L'Oligopoli discogràfic dels 80-90 (EMI, CBS, BMG, MCA, WEA i PolyGram) i el posterior impacte d'Internet en la fragmentació de la indústria: l'auge de l'indie.

Planificació
Methodologies  ::  Tests
  Competences (*) Class hours
 Hours outside the classroom
 (**) Total hours
Activitats Introductòries
1 1 2
Sessió Magistral
A8
 29 2 31
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
CT6
 30 30 60
Treballs
A8
CT6
 1 40 41
Resolució de problemes, exercicis
A8
 2 10 12
Atenció personalitzada
2 2 4
 
 
(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students.

Metodologies
Methodologies
  Description
Activitats Introductòries 1. Presentació assignatura i bibliografia.
2. Avaluació inicial.
Sessió Magistral 1. Continguts teòrics de l'assignatura.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària 1. Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
2. Debats documentats.
Treballs 1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum.
Resolució de problemes, exercicis 1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura.
Atenció personalitzada 1. Tutories i seguiment del treball.

Atenció personalitzada
Description
Els alumnes podran demanar sessions de tutoria per correu electrònic o a través de Moodle. Les tutories han de servir per al seguiment de l'assignatura i de supervisió de l'avenç dels treballs d'assignatura.

Avaluació
Methodologies Competences Description Weight        
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
CT6
 1. Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
2. Debats documentats. 		40%
Treballs
A8
CT6
 1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum.

2. Elaboració d'un vídeo que posi en forma algunes de les teories cinematogràfiques o estils audiovisuals vistos a l'aula.
50%
Resolució de problemes, exercicis
A8
 1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura. 		10%
Others  
 
Other comments and second exam session

S'aconsella seguir l'avaluació continuada per a un bon aprofitament de l'assignatura, atès que es visionaran i comentaran molts materials a classe que després s'hauran d'emprar en el treball d'assignatura i en l'examen.

Els alumnes només podran faltar a una de les pràctiques per a seguir l'avaluació continuada, però podran acollir-s'hi a totes dues convocatòries.

Per als alumnes que no vulguin seguir l'avaluació continuada, l'examen ('Resolució de problemes, exercicis') comptarà un 60% de la nota i inclourà diverses preguntes per a desenvolupar. De nou, es recomana que segueixin les classes de totes maneres per seguir els continguts amb què es trobaran.


Fonts d'informació

Bàsica

Abel, Richard (2001) That most american of attractions, The Illustrated Songs, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema, Indiana University Press.

Altman, Rick (2004) Silent Film Sound, New York: Columbia University Press.

Anger, Kenneth (1987 [1975]) Hollywood Babilonia, Barcelona: Tusquets.

Aumont, Jacques (2002): Les théories des cinéastes. Paris: Nathan.

Benjamin, Walter (1989) La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, a Discursos interrumpidos I, Buenos Aires: Taurus.

Benet, Vicente J, La cultura del cine. Introducción a la historia y la estética del cine, Paidós, Barcelona.

Benjamin, Walter (1989) La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, a Discursos interrumpidos I, Buenos Aires: Taurus.

Bordwell, David (1997) On the History of Film Style. Harvard: Harvard University Press.

Bordwell, David; Thompson, Kristin (2004) Film Art: an introduction. London: McGraw-Hill.

Bowser, Eileen (1990) The transformation of cinema. 1907 -1915. London: MacMillan Publishing / California University Press.  [sobre la consolidació de la indústria cinematogràfica; informació molt precisa dels pactes i patents de les primeres companyies i de l'entramat industrial].

Burch, Nöel (2011) El tragaluz del infinito: contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid: Cátedra.

Castro de Paz, José Luis; Cerdán, Josetxo (2011) Del sainete al esperpento: reelecturas del cine español de los años 50. Madrid: Cátedra.

Català, Josep Maria; Cerdán, Josetxo; Torreiro, Casimiro (2001) Imagen, memoria y fascinación: notas sobre el documental en España. IV Festival de Cine Español de Málaga. Madrid: Ocho y medio libros de cine.

Christie, Ian (2001) Early Phonograph Culture and Moving Pictures, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema. Indiana: Indiana University Press.

Crespo, Lluís; Vlastelica, Gregorio; Sánchez, Jordi; Matas, J. (1985) Be bop a lula. Biografía del rock. Barcelona: Kairós.

Epstein, Jean (1946) L’intelligence d’une machine. Paris: Jacques Melot.

Gebesmair, Andreas; Smudits, Alfred (2001) Global repertoires. Popular music within and beyond the transnational music industry. Burlington: Ashgate.

Gillett, Charlie (2003) Historia del rock. El sonido de la ciudad. Barcelona: Robinbook (Ma non troppo). 

Gonzalo, Jaime (2011) Poder Freak. Una crónica de la contracultura. Madrid: Libros crudos.

Gubern, Roman (1997 [1989]) Historia del cine, Barcelona: Lumen.

Gunning, Tom (2001) Doing for the eye what the Phonograph does for the ear, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema, Indiana University Press.

Fecé, José Luis (1997 [1992]) ‘Prólogo’, en Lagny, Michele: Cine e historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch (Pp: 11-15).

Herbert, Stephen (2000) A history of pre-cinema. Volume 1. London and New York: Routledge.

Ituarte, Leire y Letamendi, Jon (2002) Los inicios del cine. Desde los espectáculos precinematrogràficos hasta 1917, Barcelona: Serbal.

Julian Smith, Paul (2006) Spanish visual culture. Cinema, television, Internet. Manchester: Manchester University Press. Palgrave.

Kellner, Douglas (1995) Media Culture. Cultural Studies, Identity and Politics. Between the modern and the postmodern. London: Routledge.

Lagny, Michele (1997 [1992]) Cine e historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch.

Macgowan, Kenneth (1965) Behind the screen. The history and techniques of the motion picture. New York: Delacorte Press.

Mulvey, L. (1975), ‘Visual pleasure and narrative cinema’, Screen, 16:3, pp. 6–18.

Sánchez-Biosca, Vicente (2006) Cine de historia, cine de memoria: la representación y sus límites. Madrid: Cátedra.

Strauven, Wanda (2006) The cinema of attractions reloaded. Amsterdam: Amsterdam University Press.

Talens, Jenaro y Zunzúnegui, Santos (1998) Prólogo, en Jenaro Talens y Santos Zunzúnegui (Eds.) Historia general del cine. Vol. II.  EEUU  (1908 - 1915). Madrid: Cátedra.

Torreiro, Casimiro; Cerdán, Josetxo (2005) Documental y Vanguardia. Madrid: Cátedra.





[La resta de la bibliografia es proporcionarà durant el curs en funció dels temes i de les aportacions més recents sobre cinema i mitjans audiovisuals en general. També es proporcionarà una webgrafia adequada a determinats temes del curs].

Complementària

Recomanacions

Subjects that continue the syllabus
CORRENTS ESTÈTICS CONTEMPORANIS EN COMUNICACIÓ/12234009
GÈNERES I FORMATS AUDIOVISUALS/12234112
TEORIA I ANÀLISI CINEMATOGRÀFICA I TELEVISIVA/12234116
AUDIOVISUAL CONTEMPORANI I IDENTITATS/12234209
DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA I DE SO/12234212
AULA DE POSTPRODUCCIÓ: IMATGE I SO/12234210

Subjects that are recommended to be taken simultaneously
GÈNERES I FORMATS AUDIOVISUALS/12234112
NARRATIVA I GUIÓ AUDIOVISUAL/12234111

Subjects that it is recommended to have taken before
TECNOLOGIA AUDIOVISUAL I D'INTERNET/12234006
TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL/12234103
 
Other comments
Recomanable que vingueu amb les lectures de 'El tragaluz del infinito' (Noël Burch) i havent vist la pel·lícula 'Forgotten Silver' de Peter Jackson.
(*)The teaching guide is the document in which the URV publishes the information about all its courses. It is a public document and cannot be modified. Only in exceptional cases can it be revised by the competent agent or duly revised so that it is in line with current legislation.