|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A1 |
Comprendre i dominar els conceptes i temes més importants de la història general, des de la prehistòria fins als nostres dies. |
| | A2 |
Conèixer, entendre i interpretar els fets històrics del territori propi. |
| | A3 |
Reconèixer i interpretar l'estructura diacrònica de la història i un o més períodes específics del passat de la humanitat. |
| | A4 |
Distingir els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s'integren. |
| | A5 |
Identificar, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques. |
| | A8 |
Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques. |
| | A10 |
Interpretar la història com a disciplina en construcció. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | CT2 |
Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC. |
| | CT3 |
Resoldre problemes de forma crítica, creativa i innovadora en el seu àmbit d'estudi. |
| | CT4 |
Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa. |
| | CT5 |
Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses. |
| | CT6 |
Identificar el procés d'aprenentatge i l'orientació acadèmica i professional. |
| | CT7 |
Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà i com a professional. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A1 |
Identifica i comprèn l'evolució històrica d'Europa.
| | | A2 |
Identifica i comprèn l'evolució històrica de la península Ibèrica.
Interpreta la història de l'entorn proper local i regional.
| | | A3 |
Analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat.
Comprèn la història evolutiva humana.
Distingeix els diversos models d'estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
Identifica les relacions politicosocials del segle XX.
Reconeix els aspectes característics que identifiquen un període històric.
Relaciona les estructures i processos històrics d'un període amb els seus antecedents i consegüents.
Sap interpretar el desenvolupament polític, social i econòmic dels principals pobles mediterranis durant totes les etapes de la història i els seus sistemes de relació.
| | | A4 |
Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de dades.
Comprèn conceptes fonamentals relacionats amb aspectes i mètodes propis de la geopolítica.
Sap representar i llegir la informació geogràfica per a la comprensió i interpretació de la història d'un territori.
| | | A5 |
Analitza de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o en general.
Utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques.
| | | A8 |
Comprèn el mètode arqueològic com a instrument d'anàlisi del passat.
Introdueix els rudiments metodològics per utilitzar fonts no escrites com les arqueològiques i unes altres.
Sap usar els diferents instruments d'anàlisi del passat: fonts escrites, numismàtica i arqueologia.
S'aproxima al treball de camp arqueològic.
| | | A10 |
Demostra que posseeix un coneixement bàsic de les metodologies, les teories, les tècniques i els instruments de recerca.
Reconeix la recerca aplicada a determinades qüestions històriques.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | CT2 |
Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
| | | CT3 |
Identificar la situació plantejada com un problema en l’àmbit de la disciplina i tenir la motivació per afrontar-lo.
Seguir un mètode sistemàtic per dividir el problema en parts, identificar les causes i aplicar els coneixements propis de la disciplina.
Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris per afrontar el problema.
Incloure els aspectes concrets de la solució proposada en un model realista.
Reflexionar sobre el model proposat i ser capaç de trobar-hi limitacions i proposar millores.
| | | CT4 |
Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup.
Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment.
Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup.
Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
| | | CT5 |
Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques.
Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu.
Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral.
Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
| | | CT6 |
Aprofundir en l’autoconeixement acadèmic, laboral o professional.
Identificar el propi procés d’aprenentatge.
Analitzar l’entorn laboral o professional de l’àmbit d’estudi.
Dissenyar itineraris acadèmics i d’inserció laboral o professional.
| | | CT7 |
Conèixer les principals desigualtats i discriminacions que es produeixen per raó de gènere i comprendre’n les causes.
Identificar els principals problemes ambientals.
Reconèixer i reflexionar sobre les necessitats i problemàtiques socials, i implicar-se en la millora de la comunitat.
Reconèixer els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement, mostrar capacitat crítica i de diàleg, i fer un ús responsable de les normes que l’afecten com a membre de la comunitat universitària.
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| Tema 1. Conceptes, mètodes i fonts. |
|
| Tema 2. L'àmbit geogràfic. |
|
| Tema 3. Els contactes amb les cultures mediterrànies. |
|
| Tema 4. Els pobles preromans de la Península Ibèrica. |
|
| Tema 5. La presència púnica a la Península Ibèrica. |
|
| Tema 6. La conquesta romana de la Península Ibèrica. |
|
| Tema 7. La República romana a Hispània. |
|
| Tema 8. L'Alt Imperi. |
|
| Tema 9. El Baix Imperi. |
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
4 |
4 |
8 |
| Sessió Magistral |
|
40 |
40 |
80 |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
12 |
20 |
32 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
4 |
6 |
10 |
| Atenció personalitzada |
|
4 |
4 |
8 |
| |
| Proves de desenvolupament |
|
2 |
10 |
12 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Introducció a l'assignatura, objectius, metodologia, continguts i avaluació. |
| Sessió Magistral |
Classes teòriques impartides presencialment o virtualment. És important l'ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació, per part de professor / alumnes. S'aprofundirà en els continguts per assolir els objectius d'aprenentatge de l'assignatura i s'orientarà a l'alumne en les seves necessitats acadèmiques. |
| Pràctiques de camp/sortides |
Les pràctiques de camp/ sortides estan orientades a complementar l'aprenentatge de l'alumne a través de la mostra real d'elements relacionats amb la temàtica de l'assignatura. Es preveu la visita a jaciments arqueològics o a museus a nivell presencial o virtual. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
S'efectuaran exercicis pràctics sobre el temari de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
S'intentarà orientar als alumnes de forma personal en qualsevol aspecte acadèmic relacionat amb l'assignatura. |
|
Descripció |
|
L'avaluació continuada preveu un seguiment tutoritzat de l’alumnat que permeti controlar la participació en totes les activitats proposades, alhora que serveixi per orientar-lo curricularment, en la mesura del possible, impulsant les seves aptituds i les possibilitats de desenvolupament de la seva pròpia elecció curricular. En aquest sentit es preveu una assistència personalitzada, presencial i /o virtual, als alumnes que ho demanin. Així mateix, donada la situació d'emergència sanitària, durant el curs 2020-21 s’atendrà als estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre
possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb el desenvolupament de l'assignatura. Aquesta atenció es farà de forma presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre
com es portarà a terme i qualsevol canvi s'especificarà a través de l'espai Moodle. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Pràctiques de camp/sortides |
|
S'avaluarà l'assistència i es farà una prova de preguntes curtes sobre les pràctiques. |
30% |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Treball sobre temes específics relacionats amb els continguts. |
20% |
| Proves de desenvolupament |
|
Prova teòrica sobre els continguts impartits en les sessions magistrals. |
50% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
La segona convocatòria serà igual que la primera. Recordeu que l'assignatura té 6 crèdits, 4,5 teòrics i 1,5 pràctics, per tant tot s'avalua a les dues convocatòries. Cal indicar que aquesta guia docent és orientativa. En el cas de situacions d'emergència sanitària s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà a través del campus virtual (Moodle).
|
| Bàsica |
|
BIBLIOGRAFIA GENERAL. Textes literaris i obres clàssiques: Bibliotheca scriptorum graecorum et latinorum TEUBNERIANA. Leipzig. LoebClassical Library . Londres, Cambridge, Massachusets.Collection des universités de France . París.
Biblioteca Clásica . Ed. Gredos. Madrid. Colección hispánica de autores griegos y latinos. Barcelona.
Bibliografía general: AA. DD. (1978): Historia de España Antigua. Ed. Cátedra. Madrid. AA. DD. (1978): Hispania Romana. Madrid. AA. DD. (1960-1982): Historia de España. Dirigida por R. Menéndez Pidal. Madrid. AA. DD. (1980-1981): Historia de España. Dirigida por M. Tuñón de Lara. Barcelona. AA. DD. (1986): Historia de España. Ed. Gredos. Madrid. AA. DD. (1986): Iberos. I Jornadas Arqueológicas sobre el mundo ibérico. Ed. Juntade Andalucía. Jaen.AA. DD. (1991): Los Celtas en la Península Ibérica. “Revista de Arqueología”. Madrid. AA. DD. (1992): Paletnología de laPenínsula Ibérica . “Complutum” 2-3. U.C. Madrid. AA. DD. (1998): Els ibers, Prínceps d’Occident . Barcelona. ALARÇÂO, J. DE (1988): O domínio romano em Portugal , Lisboa. ALMAGRO-GORBEA, M. et alii (1999): Las guerras cántabras ,Santander.ALMAGRO, M., ARTEAGA, O., BLECH, M., RUIZMATA, D., SCHUBART, H. (2001): Protohistoria de la Península Ibérica. EditorialAriel (Ariel Prehistoria), Barcelona ARCE, J. (1982): El último siglo de la España romana: 284-409 , Madrid 1982. ARCE, J. (1989): Aspectos de la colonización y municipalización de Hispania , Mérida 1989. AUBET. M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de Occidente . Ed. Crítica. Barcelona. BLÁZQUEZ, J.M. (1978): Historia económica de la Hispania romana. Ed. Cristiandad. Madrid. BLÁZQUEZ, J.M. (1989): Nuevos estudios sobre la Romanización . BLÁZQUEZ,J.M. (1996): Españaromana , Madrid.BLÁZQUEZ, J.M. et alii (1988): Historiade España Antigua. I i II. Ed. Cátedra, Madrid.
CABO, A.; VIGIL, M. I. (1973): Historia de España . Edad Antigua Alfaguara. Madrid. CARO BAROJA, J. (1975): Los pueblos de España. (2 vols.). Ed. Istmo. Madrid. CHAPA, M.T.; MAYORAL, V. (2007): Arqueología del trabajo. El ciclo de la vidaen un poblado ibérico . Ed. Akal. CHAVES, F. (ed.) (1982): Griegos en Occidente . Ed. Universidad de Sevilla. Sevilla.GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria.Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C. GRACIA, F. (coord.) (2008): DeIberia a Hispania . Ed. Ariel. HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid. KEAY, S.E.(1992): Hispania romana ,Barcelona. KRUTA, V.(1977): Los Celtas . Ed. Edaf. LOMAS, F.J. (1980): Pueblos celtas de la Península Ibérica. Instituciones Indoeuropeas.Historia de España Antigua. Madrid. MANGAS, J. (1980): Hispania romana .Historia 16. Madrid MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (1992): La campaña de Catón en Hispania. Ed.Universitat de Barcelona. MELCHOR GIL, E. (1993): Evergetismo en la Hispania romana , Córdoba. OLESTI, O. (2014): Paisajes de la Hispania romana . Sabadell. OLMOS, R. (1992): La sociedad ibérica a través de la imagen . Ed. Ministerio deCultura. Madrid. PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C.(1991): La formación de los estadosen el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis. RODRÍGUEZ COLMENERO, a. (1979): Augusto e Hispania , Bilbao. ROLDAN, J.M. (1974): Hispania y el ejército romano. Contribución a la historia social deEspaña , Salamanca. ROLDAN, J.M. (1989): Ejército y sociedad en la España romana , Granada. ROLDAN, J.M. (2006): Diccionario Akal de la Antigüedad hispana. Ed. Akal.ROLDÁN J.M. (2001): Historia Antigua de España I , Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid. RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Losíberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica.Barcelona. SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (2005): Elsibers del nord . Dalmau ed. SALINAS DE FRÍAS, M. (1995): El gobierno de las provincias hispanas durante la República romana (218-27 a.C.) , Salamanca. SANTOSYANGUAS, J. (1986): Asimilación y resistencia a la romanización en el Norte de Hispania , Bilbo. SANTOS YANGUAS, J. (1989): Lospueblos de la España Antigua. Biblioteca Historia 16, núm. 17. SANTOS YANGUAS, J.; TEJA, R. (EDS.); TORREGARAY, E. (COL.) (2000): El Cristianismo. Aspectos históricos de su origen y difusión en Hispania. Actasdel Symposium . Vitoria. Revisionesde Historia Antigua III, Vitoria. SAYAS ABENGOCHEA J. J. (2001): HistoriaAntigua de España II , Universidad Nacional de Educación a Distancia,Madrid. TARRADELL, M. (1963): Les arrels de Catalunya. Ed. Vicens Vives.Barcelona. TOVAR, A.; BLÁZQUEZ, J.M.: Historia de la Hispania romana. Alianza Editorial. Madrid.
Així mateix, s'inclouran cada curs les novetats en forma d'articles que puguin contribuir al desenvolupament teòric de l'assignatura. |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA CORONA D'ARAGÓ/12294112 | | HISTÒRIA MEDIEVAL D'ESPANYA/12294113 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| ARQUEOLOGIA GENERAL/12294001 | | HISTÒRIA ANTIGA/12294102 | | PREHISTÒRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA/12294114 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|