|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A7 |
Aplicar la interdisciplinarietat en l'àmbit de les ciències humanes. |
| | A8 |
Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A7 |
Adquireix coneixements literaris i culturals.
| | | A8 |
Distingeix i valora les teories dels principals pensadors i filòsofs, amb especial referència a l'estudi de la història i de la història de l'art.
Sap usar els diferents instruments d'anàlisi del passat: fonts escrites, numismàtica i arqueologia.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| Tema 1. Tipologia de les fonts escrites de l'Antiguitat: introducció als diversos tipus de fonts textuals (manuscrites, epigràfiques, literàries, documentals...), convencions de citació i orientació bibliogràfica (col·leccions i edicions de referència), instruments telemàtics (bases de dades, etc.). |
|
| Tema 2. Fonts escrites gregues i llatines: presentació de les principals fonts literàries (gèneres, autors i obres) i no literàries d'interès per l'arqueòleg o historiador de l'art. |
|
| Tema 3. Fonts del pensament antic sobre l'art i l'estètica. |
|
| Tema 4. La historiografia antiga: introducció a la problemàtica del gènere historiogràfic en l'Antiguitat i la seva relació amb la història. |
|
| Tema 5. La literatura tècnica en l'Antiguitat: arquitectura, poliorcètica, enginyeria, agricultura, agronomia, artesania i art. |
|
| Tema 6. Introducció a les fonts documentals: epigrafia i papirologia. |
|
| Tema 7. Els nivells de la interpretació: desenvolupament d'un exemple metodològic de lectura de fonts heterogènies al voltant d'un tema d'interès per l'arqueòleg i l'historiador de l'art antic. |
|
| Tema 8. Les fonts per a la història de l'art. Concepte i tipologia. |
|
| Tema 9. L'Edat Mitjana. |
|
| Tema 10. L'època moderna. |
|
| Tema 11. L'època contemporània. |
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Fòrums de debat |
|
53 |
70 |
123 |
| Presentacions / exposicions |
|
3 |
10 |
13 |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
1 |
1 |
2 |
| Treballs |
|
1 |
1 |
2 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves de desenvolupament |
|
2 |
6 |
8 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura. |
| Fòrums de debat |
Assistència a les classes
Participació
1.- Examen de les fonts literàries més destacades que informen sobre l’arqueologia i la història de l’art des de l’antiguitat fins a l’època contemporànoia.
2.- Coneixement dels procediments d’interpretació i d’investigació que l’hi són aplicables.
3.- Comentaris de textos en què s’examinarà i s’interpretarà el contingut de determinades fonts.
|
| Presentacions / exposicions |
Els alumnes, en grups reduïts, treballaran al llarg del curs fragments significatius de textos considerats fonts literàries de l’arqueologia i de la història de l'art, tot seguint unes pautes prèvies, en què hauran d'analizar el contingut i posar-lo en relació amb la producció artística de l'època. |
| Pràctiques de camp/sortides |
Visita a un museu per tal de conèixer en directe elements d'epigrafia |
| Treballs |
Ressenya individual d'una font literària fonamental d’arqueologia o d’història de l’art, tot seguint unes pautes proporcionades prèviament. |
| Atenció personalitzada |
Els alumnes rebran una atenció personalitzada per part de les professores, que podrà ser presencial i/o virtual. |
|
Descripció |
|
Donada la situació d'emergència sanitària, durant el curs 2020-21 s’atendrà els estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...) |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Fòrums de debat |
|
Assistència i participació regular a classe |
10% |
| Presentacions / exposicions |
|
Presentacions a classe en grups |
30% |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
Visita a un centre cultural |
10% |
| Treballs |
|
Ressenya d'una font literària |
10% |
| Proves de desenvolupament |
|
Prova escrita |
40% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els alumnes que no segueixin l'avaluació contínua podran optar a la segona convocatòria, que consistirà en un examen. Aquesta guia docent és orientativa. En el cas de situacions d'emergència sanitària s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà, si escau, mitjançant el fòrum de notícies del campus virtual (Moodle). |
| Bàsica |
BODEL, J., The Epigraphic Evidence. Ancient history from inscriptions, London: Routledge, 2001,
BRUYNE, E. de, La estética de la Edad Media, Madrid: Visor, 1987,
CALVO SERRALLER, F. (et al.), Ilustración y Romanticismo, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VII), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
CALVO SERRALLER, F., La teoría de la pintura en el siglo de Oro, Madrid: Cátedra, 1991,
CALVO SERRALLER, F. ; PORTÚS, J., Fuentes de la Historia del Arte II, (Conocer el Arte, 22)., Madrid: Historia 16, 2001,
CHECA CREMADES, F.; GARCÍA FELGUERA, M. S.; MORÁN TURINA, M., Guía para el estudio de la Historia del Arte, M, Madrid: Cátedra, 1980,
CHIPP, H. B.; SELZ, P. (colab.); TAYLOR, J. C. (colab.), Teorías del arte contemporáneo: fuentes artísticas y opiniones críticas, (Fuentes del arte, Serie Mayor, 12), Madrid: Akal, 1995,
CIRLOT, L., Primeras vanguardias artísticas. Textos y documentos, Barcelona: Labor, 1995,
D'ORS, X., Antología de textos jurídicos de Roma, Madrid: Akal, 2001,
FERNÁNDEZ ARENAS, J. F. (ed.), Renacimiento y Barroco en España (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VI), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
FERNÁNDEZ ARENAS, J. F., Teoría y metodología de la Historia del Arte, Barcelona: Anthropos, 1982,
FERNÁNDEZ ARENAS, J. F.; BASSEGODA, B. (eds), Barroco en Europa (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, V),, Barcelona: Gustavo Gili, 1983,
FERNÁNDEZ CORTE, J. C.; MORENO HERNÁNDEZ, A., Antología de la literatura latina: ss. III a.C.-II d.C, Madrid: Gredos, 1996,
FREIXA, M., La historia del arte como historia. Las técnicas de investigación y el problema de las fuentes, dins Introducción a la Historia del Arte, Barcelona: Barcanova, 1991,
FREIXA, M. (ed), Las vanguardias del siglo XIX, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VIII), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
FREIXA, M.;MUÑOZ, J. M., Les fonts de la Història de l’Art d’època moderna i contemporània, (Textos Docents 157), Barcelona: Edicions Universitat de Barcleona, Departament d'Història de l'Art, Divisió de Ciències H,
GARCÍA MELERO, J. E., Literatura española sobre artes plásticas, Madrid: Encuentro, 2002,
GARRIGA RIERA, J. (ed), Renacimiento en Europa, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, IV),, Barcelona: Gustavo Gili, 1983,
GÓMEZ PALLARÈS, J., Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002,
GONZÁLEZ GARCÍA, A.; CALVO SERRALLER, F.; MARCHAN FIZ, S., Escritos de arte de vanguardia. 1900-1945, Madrid: Turner/ Fundación F. Orbegozo, 1979,
GUALANDI, M. L., L'antichità clàssica. Le fonti per la storia dell’arte, Roma: Carocci, 2004 [2001],
HELLWIG, K., La literatura artística española en el siglo XVII, Madrid: Visor, 1999,
HOLT, E. G., Storia documentaria dell’arte, Milano: Feltrinelli, 1977 [1947],
JOSÉ PITARCH, A. (ed.), Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma, (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, I), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
MANGO, C., The Art of the Byzantine Empire 312-1453 (Sources and documents in the History of Art series), New Jersey: Englewood Clifts, 1972,
MOLAS, J.; RIU, X. (ed.), Manifestos d’avantguarda. Antologia, Barcelona: Edicions 62, 1995,
MORALES, M. V.; BERMEJO, C.; FERNÁNDEZ, A. M., Textos para la Iconografía clásica, Oviedo: Universidad de oviedo, 1997,
SCHLOSSER, J. Von, La literatura artística. Manual de fuentes para la historia moderna del arte (Arte Cátedra. Grandes temas), Madrid: Cátedra, 1993 (4ª ed),
ÚBEDA DE LOS COBOS, A., Pensamiento artístico español del siglo XVIII. De Antonio Palomino a Francisco de Goya, (Colección Universitaria, 1), Madrid: Museo Nacional del Prado, 2001,
VELAZA, J. (ed.), Antologia de la literatura llatina, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017,
VILLALBA, P., Roma a través dels historiadors clàssics, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1996,
WIEBENSON, D., Los tratados de arquitectura. De Alberti a Ledoux, Madrid: hermann Blume, 1988,
YARZA LUACES, J. (ed.), Arte Medieval I. Alta Edad Media y Bizancio, 1982 (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, II), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
YARZA LUACES, J. (ed.), Arte Medieval II. Románico y Gótico (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, III), Barcelona: Gustavo Gili, 1982,
|
|
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|