DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA Codi 12204224
Ensenyament
Grau en Història (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Quart 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SARDÀ SEUMA, SAMUEL
Adreça electrònica samuel.sarda@urv.cat
ramon.ferre@urv.cat
Professors/es
SARDÀ SEUMA, SAMUEL
FERRÉ ANGUIX, RAMON
Web
Descripció general i informació rellevant <p> L'objectiu essencial de l'assignatura és conèixer els processos de canvi social i de contacte cultural que experimenten les comunitats protohistòriques en diferents territoris mediterranis (segles XII - IV a.C). En la primera part del temari s'analitzen els successos històrics i les interaccions culturals protagonitzades per diferents pobles del Pròxim Orient i de la Mediterrània oriental (egipcis, assiris, hitites, micènics); mentre que a la segona part, l'objectiu es desplaça vers la Mediterrània central i occidental. En aquest cas es valoren de forma específica els procesos colonitzadors (fenicis i grecs) documentats en diverses àrees de la Mediterrània (Xipre, Cartago, Sicília, Sardenya, Etrúria) i, de manera específica, els contactes colonials i l'evolució de les societats de la Península Ibèrica (cultures del bronze final, Tartessos, món ibèric).&nbsp;</p><div>Aquesta assignatura s’impartirà amb la màxima presencialitat que permetin les indicacions de les autoritats sanitàries. En començar el curs, el calendari amb totes les activitats docents previstes (amb horaris i espais)&nbsp; estarà disponible al Campus Virtual (Moodle) de l’assignatura.</div><div><br /></div><div>Si hi ha algun canvi durant el curs, s’afegirà a l’espai Moodle de l’assignatura.&nbsp;</div>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A2 Conèixer, analitzar i interpretar l’estructura diacrònica de la Història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A3 Analitzar i interpretar el registre arqueològic.
 A4 Analitzar i interpretar els diferents llenguatges, procediments i tècniques artístiques: arquitectura, urbanisme, pintura, escultura, iconografia, fotografia, cinema, música, etc.
 A8 Entendre els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s’integren.
 A10 Aplicar la didàctica de la Història.
 A11 Interpretar la història com a disciplina en construcció.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa
 B5 Treballar en equip de forma cooperativa i amb responsabilitat compartida
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A2 Coneix i analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat.
Coneix els diversos models d’estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
Coneix el desenvolupament polític, social i econòmic dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació.
 A3 Introdueix els rudiments metodològics per utilitzar altres fonts no escrites com les arqueològiques i altres.
Coneix el mètode arqueològic com a instrument auxiliar de la història.
 A4 Coneix l’evolució de l’arquitectura i el seu significat socio-polític.
Identifica els models urbanístics i el seu desenvolupament al llarg de la Història.
 A8 Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de dades.
Coneix la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
Sap representar i llegir la informació geogràfica per a la comprensió i interpretació de la història del territori.
 A10 Coneix, analitza i realitza estudis en relació a la divulgació del passat.
 A11 Comprèn la importància de la hipòtesi com a punt de partida de tota la investigació i sap aplicar-la a l’estudi.
Aplica una metodologia crítica tant en les fonts com en les publicacions existents.
Avalua el procés de construcció del coneixement.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B4 Presenta resultats d’allò que s’espera en la manera adequada d’acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
 B5 S’interessa per la importància de l’activitat que es desenvolupa en el grup
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
 C4 Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç

Continguts
Tema Subtema
1.- El concepte de Protohistòria i el seu àmbit d’estudi. Marc geogràfic i cronològic

2.- La crisi de les estructures socio-polítiques de la Mediterrània oriental i els Pobles del Mar

3.- Xipre i el pas de l’edat del bronze a l’edat del ferro

4.- De Canaàn a Fenícia: la gènesi del món fenici

5.- La colonització fenícia de la Mediterrània central: Cartago, Sicília i Sardenya

6.- La cultura nuràgica de Sardenya

7.- Les cultures protohistòriques de la península itàlica: el món etrusc

8.- La Península Ibèrica
8.1. - Del Neolític a les primeres entitats jerarquitzades (Los Millares i El Argar)
8.2. - El Bronze Final: Bronze Atlàntic, Cultura de Cogotas i Camps d’Urnes
8.3. - Tartessos i els contactes amb el món fenici: del mite a l’arqueologia
8.4. - Els ibers: Oppida, aristocràcies i xarxes clientelars
- Perioditzacions, etnònims i i cultures arqueològiques

- L´activitat econòmica: producció i comerç

- La navegació mediterrània: vaixells, rutes i ports

- Les fonts: textos bíblics i textos clàssics

- L´art xipriota. Metal·lúrgia i santuaris

- Creta a les rutes marítimes: ports i ciutats

- El Llevant oriental i les ciutats fenícies: les relacions internacionals

- La religió fenícia. Els santuaris i els tofets.

- El coure i els bronzes sards

- L´orientalitzant a la mediterrània

- La colonització fenícia de Sardenya: Sulcis i Monte Sirai

- Cartago: fundació i evolució de la ciutat

- La colonització fenicia de Sicília: el cas de Mozia

- Tartessos, territori i recursos: l´or i la plata

- Les aristocràcies tartèssiques: dinasties mítica i històrica

- La colonització fenícia a la Península Ibèrica i a Eivissa

- Les dones a la protohistòria mediterrànea

- Els rituals funeraris: de la inhumació a la incineració

- Origen i difusió de la moneda

- Formes de banquet i ritual de la beguda: el vi


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A2
A3
3 3 6
Sessió Magistral
A2
A3
A4
A8
A10
A11
B4
36 36 72
Pràctiques de camp/sortides
A2
A3
2 8 10
Resolució de problemes, exercicis
A2
A3
A4
A8
A10
A11
B4
B5
C3
6 6 12
Atenció personalitzada
15 15 30
 
Proves de desenvolupament
A2
A3
A4
A8
A10
A11
B4
B5
C3
C4
10 10 20
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Les sessions corresponents al primer bloc temàtic són introductòries i tenen l'objectiu de situar l'alumne en les problemàtiques generals referents a la investigació protohistòrica actual.
Sessió Magistral Classes plenàries (exposició de teoria i continguts per part del professor)
Pràctiques de camp/sortides Obligatòries. Consistiran en la visita a museus, exposicions i/o jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura.
Resolució de problemes, exercicis Es tractaran diversos temes específics en format seminari-debat, a partir de la lectura i/o consulta de diverses fonts d'informació que facin referència a qüestions tractades a l'assignatura.
Atenció personalitzada Es procurarà que els alumnes tinguin un tracte directe amb el professorat per solucionar tots aquells problemes i/o dubtes derivats de les sessions plenàries o de la realització dels exercicis efectuats per l'alumne.

Atenció personalitzada
Descripció

L'atenció personalitzada s’efectuarà individualment o en grup. En el cas del grup, els objectius són bàsicament fomentar el treball en equip, l’expressió oral, la ressolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements adequats a la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular.

Durant el curs 2021-22 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Pràctiques de camp/sortides
A2
A3
S'avaluarà la participació a les pràctiques a partir de l'entrega d'un exercici específic. 20%
Resolució de problemes, exercicis
A2
A3
A4
A8
A10
A11
B4
B5
C3
Es duran a terme 2 seminaris, en els quals els estudiants hauran de presentar un breu assaig a partir de la lectura i/o consulta de diversos recursos proporcionats pel professor. En aquests seminaris també es valora la participació activa en una sessió de debat (Fòrum Moodle + debat presencial). 40%
Proves de desenvolupament
A2
A3
A4
A8
A10
A11
B4
B5
C3
C4
Avaluació dels coneixements específics de l’assignatura a través de l'entrega d'un document final en què l'alumne haurà de resoldre i exposar a través d'una dissertació crítica, dues qüestions d'àmbit troncal formulades pel professor el darrer dia de classe. 40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Si l'evolució de la situació sanitària requereix reduir la presencialitat, s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà mitjançant el fòrum de notícies del Campus Virtual (Moodle).


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA:

Aubet, M. E. (2009): Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Ed. Bellatera.

Bernardini, P. (2020): Las torres nuragas y el metal. Cerdeña: historias antiguas de una isla mediterránea, Ed. Bellaterra.

Celestino, S. (ed.) (2017): La protohistoria en la Península Ibérica, Ed. Akal.

Dietler, M., López-Ruiz, C. (2009): Colonial encounters in Ancient Iberia: Phoenician, Greek and Indigenous relations, University of Chicago Press.

Karageorghis, V. (2004): Chipre. Encrucijada del Mediterráneo oriental 1600-500 a.C., Ed. Bellaterra.

Kristiansen, K., Larsson, T. (2006): La emergencia de la sociedad del Bronce. Viajes, transmisiones y transformaciones, Ed. Bellaterra.

Gracia Alonso, F., Munilla, G. (2004): Protohistòria. Pobles i cultures de la Mediterrània entre els segles XIV i II aC., Edicions UB.

Gracia Alonso, F. (ed.) (2008): De Iberia a Hispania. Ed. Ariel.

Riva, C. (2011): La urbanización de Etruria. Prácticas funerarias y cambio social, 700-600 a.C , Ed. Bellaterra.

Ruiz Galvez, M. (2013): Con el fenicio en los talones.  Los inicios de la Edad del Hierro en la cuenca del Mediterráneo, Ed. Bellaterra.

Sandars, N. K. (2005): Los Pueblos del Mar. Invasores del Mediterráneo, Ed. Oberon

Van Dommelen, P., Knapp, A.B. (eds.) (2012): Material Connections in the Ancient Mediterranean: Mobility, Materiality and Identity. Ed. Routledge.

 

*BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

Almagro, M. (ed.) (2014): Protohistoria de la Península Ibérica: del neolítico a la romanización, Universidad de Burgos- Fundación Atapuerca.

Belén, M., Chapa, T. (1997): La Edad del Hierro, Ed. Síntesis.

Blasco, M. C. (1999): El Bronce Final, Ed. Síntesis.

Bosch, J.; Santacana, J. (2009): Blat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberització. Barcelona: Rafael Dalmau editor.

Celestino, S. (2001): Estelas de guerreros y estelas diademadas. La precolonización y formación del mundo tartésico, Ed. Bellaterra.

Celestino, S., López-Ruiz, C. (2016): Tartessos and the Phoenicians in Iberia, Oxford University Press.

Cruz Andreotti, G., Mora, B. (eds.) (2004): Identidades étnicas e identidades políticas en el mundo prerromano hispano, Ed. Universidad de Málaga.

Cruz Berrocal, M., García Sanjuán, L. y Gilman, A. (eds.) (2013): The Prehistory of Iberia: Debating Early Social Stratification and the State. Ed. Routledge.

Cruz Cardete, M. (2010): Paisaje, identidad y religión. Imágenes de la Sicilia antigua, Ed. Bellaterra.

Delibes de Castro, G.; Fernández, M. (1999): Los orígenes de la civilización. El Calcolítico en el Viejo Mundo, Ed. Síntesis.

Dothan, T., Dothan, M. (2002): Los pueblos del mar. Tras las huellas de los filisteos, Ed. Bellaterra.

González Marcén, P., Llull, V., Risch, R. (1999): Arqueología de Europa. 2250-1200 aC. Una introducción a la Edad del Bronce, Ed. Síntesis, Madrid.

Guirguis, M. (ed.) (2017): La Sardegna Fenicia e Punica. Storia e materiali, Ed. Poliedro.

Hernando, A. (1999): Los primeros agricultores de la Península Ibérica. Ed. Síntesis.

Rojo, M., Garrido, R. i Garcia, I. (2012): El Neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo, Ed. Cátedra.  

Ruiz Galvez, M. (1999): El Bronce final atlántico, Ed. Crítica.

Ruiz, A. i Molinos, M. (2003): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico, Ed. Crítica

Sanmartí, J. i Santacana, J. (2005): Els Ibers del Nord. Ed. Rafael Dalmau.

Tejera, A., Fernández, J. (2012): Los dioses de los tartesios, Ed. Bellaterra. 

Complementària

Webs/Recursos electrònics:

www.thebritishmuseum.ac.uk/

www.louvre.fr/

www.man.es/man/coleccion/catalogo-cronologico/protohistoria.html

www.museosdeandalucia.es/web/

www.mac.cat/Col-leccions

museebeyrouth-liban.org/en

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent