DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE GRÈCIA Codi 12204257
Ensenyament
Grau en Història (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
6 Optativa Quart 2Q
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FERRÉ ANGUIX, RAMON
Adreça electrònica samuel.sarda@urv.cat
ramon.ferre@urv.cat
Professors/es
SARDÀ SEUMA, SAMUEL
FERRÉ ANGUIX, RAMON
Web
Descripció general i informació rellevant

L'objectiu fonamental del'assignatura és conèixer i analitzar els succesos històrics i els principalsprocessos socials que transcorren a l'Antiga Grècia, des d'època fosca fins alperíode hel·lenístic. Posant, això sí, un èmfasi especial en tot allò quetranscorre durant l'època arcaica (S. VIII-VI aC), clàssica (segles V- IV aC) ihel·lenística (segles III-II aC). Es valoren de forma especialment detalladaels canvis en les estratègies i formes de poder (aparició de la polis,tiranies, legisladors, democràcia atenesa, el cas d’Esparta, l’imperialexandrí), els grans enfrontaments bèl·lics (guerres mèdiques i guerra delPel·loponès) i també els principals episodis i processos lligats al procéscolonitzador grec de la Mediterrània.

Aquesta assignatura s’impartirà amb la màxima presencialitat que permetin les indicacions de les autoritats sanitàries. En començar el curs, el calendari amb totes les activitats docents previstes (amb horaris i espais) estarà disponible al Campus Virtual (Moodle) de l’assignatura.

Si hi ha algun canvi durant el curs, s’afegirà a l’espai Moodle de l’assignatura.


Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer, analitzar i interpretar la història general i la història pròpia del territori.
 A2 Conèixer, analitzar i interpretar l’estructura diacrònica de la Història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A3 Analitzar i interpretar el registre arqueològic.
 A4 Analitzar i interpretar els diferents llenguatges, procediments i tècniques artístiques: arquitectura, urbanisme, pintura, escultura, iconografia, fotografia, cinema, música, etc.
 A6 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
 A8 Entendre els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s’integren.
 A9 Identificar i comprendre les teories dels principals pensadors i els referents filosòfics i literaris compromesos en la construcció històrica.
 A10 Aplicar la didàctica de la Història.
 A11 Interpretar la història com a disciplina en construcció.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Coneix en profunditat temes específics tant històrics com metodològics.
 A2 Coneix i analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat.
Coneix els diversos models d’estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
Coneix el desenvolupament polític, social i econòmic dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació.
 A3 Introdueix els rudiments metodològics per utilitzar altres fonts no escrites com les arqueològiques i altres.
 A4 Coneix l’evolució de l’arquitectura i el seu significat socio-polític.
Identifica els models urbanístics i el seu desenvolupament al llarg de la Història.
 A6 Investiga en fonts històriques com a base als estudis o treballs de la matèria.
 A8 Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de dades.
Coneix la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
Sap representar i llegir la informació geogràfica per a la comprensió i interpretació de la història del territori.
 A9 Coneix les principals formes de pensament i teories filosòfiques de l’antiguitat.
 A10 Coneix, analitza i realitza estudis en relació a la divulgació del passat.
 A11 Comprèn la importància de la hipòtesi com a punt de partida de tota la investigació i sap aplicar-la a l’estudi.
Aplica una metodologia crítica tant en les fonts com en les publicacions existents.
Avalua el procés de construcció del coneixement.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B4 Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa
Presenta resultats d’allò que s’espera en la manera adequada d’acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C4 Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa

Continguts
Tema Subtema
BLOCS TEMÀTICS:

1.- Perspectives d’estudi: fonts escrites i arqueologia

2.- L'Hèl·lade: identitats i geografia

3.- L’època fosca i la desintegració de l’estat

4.- L’aparició de la polis a l’època arcaica

5.- El cas d’Atenes: de Dracó a Pericles

6. Els casos d’Esparta i Corint

7.- La guerra del Pel·loponès

8.- La dona a l’antiga Grècia

9.- Les colonitzacions gregues. Sicília i Magna Grècia.

10.- De Filip II de Macedònia a Alexandre el Gran

- La qüestió de Troia: fonts escrites i arqueologia

- Les fonts literàries

- Espais de culte i temples grecs

- Les produccions ceràmiques

- L’arqueologia de la mort i els rituals funeraris

- Les cases i l'evolució de l’arquitectura domèstica

- La crisi social: tirans v.s. legisladors

- La polis: Asty i Chora

- La moneda a les poleis gregues

- Política i societat a l'Atenes clàssica

- Els enfrontaments greco-perses: les Guerres Mèdiques

- Exèrcits, armament i estratègies de guerra

- Atenes v.s. Esparta: les Guerres del Peloponès

- La constitució espartana

- L'imperialisme atenès

- Oficiar la litúrgia: sacerdots i sacerdotesses

- Cuina i alimentació en el món grec

- El cultes: Atenea, Apol·lo, Démeter

- Àgores i espais públics d’ús col·lectiu

- Contacte cultural: migracions i colonitzacions

- Els grecs a Ibèria: Emporion i Rhode

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
7 0 7
Seminaris
A1
A8
A9
28 58 86
Pràctiques de camp/sortides
A1
A3
5 4 9
Atenció personalitzada
3 0 3
 
Proves pràctiques
A1
A2
A6
15 30 45
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Plantejament global de l´assignatura tant en la seva vesant teòrica com en la pràctica.
Seminaris Presentació d'un assaig crític i participació de l'alumne en els fòrums de debat, a partir de determinades lectures seleccionades.
Pràctiques de camp/sortides Visita a un jaciment o museu arqueològic
Atenció personalitzada Seguiment individual del treball fora de l´aula.

Atenció personalitzada
Descripció

L'atenció personalitzada s’efectuarà individualment o en grup. En el cas del grup, els objectius són bàsicament fomentar el treball en equip, l’expressió oral, la ressolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements adequats a la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular.

Durant el curs 2021-22 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Proves pràctiques
A1
A2
A6
Treball sobre un tema d'història o arqueologia del món grec 30%
Altres  

Sortida de pràctiques (25 %) Seminaris (35 %) Seguiment i participació activa (10 %)

70%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Si l'evolució de la situació sanitària requereix reduir la presencialitat, s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà mitjançant el fòrum de notícies del Campus Virtual (Moodle).


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

BOARDMAN, J. (1986): Los griegos en ultramar. Comercio y expansión colonial antes de la era clásica, Ed. Alianza, Madrid.

CHADWICK, J. (1998): El mundo micénico, Ed. Alianza, Madrid.

DICKINSON, O. (2010): El Egeo. De la Edad del Bronce a la Edad del Hierro. Ed. Bellaterra, Barcelona.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1991): La polis y la expansión colonial griega, siglos VIII-VI aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.; PASCUAL GONZÁLEZ, J. (2007): Esparta y Atenas en el siglo V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2001): Historia de Grecia Antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2019): Geografía de lo exótico: los griegos y las otras culturas, Ed. Síntesis, Madrid.

JACOB, C. (2017): Geografía y etnografía en la Grecia Antigua, Ed. Bellaterra, Barcelona.

MALKIN, I. (2011): A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean, Oxford University Press, Oxford.

OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona

 

Complementària
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

AKIS, A. (1999): La Crète Minoenne. Du mythe à l´histoire, Ed. Adam, Peania.

APOL.LONI DE RODES (2002): Les Argonàutiques. Introducció, traducció i notes de F. J. Cuartero. Ed. La Magrana, Barcelona.

BERNAL, M. (1993), Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la civilización clásica. Ed. Crítica, Barcelona.

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua, Ed. Cátedra. Madrid.

BENGSTON, H. (2019): Historia de Grecia, Ed. Gredos, Barcelona

CULTRARO, Massimo (2006): I Micenei, Archeologia, storia, società dei Greci prima di Omero. Ed, Carocci, Roma.

DETIENNE, M. (2007): Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

DICKINSON, O. (2000): La Edad del Bronce Egea. Ed. Akal, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1989): La colonización griega en Sicilia, BAR, Oxford.

V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (2013): Alejandro Margo: rey de macedonia y Asia, Ed. Sílex, Madrid.

D0UMAS, C., (1999): The Wall-paintings of Thera. The Thera Foundation, Athens.

DOUMAS, C., (2000): Civilisation du cycladique ancien, Foundation Goulandris, Athènes.

FINLEY, M.I. (1975): El mundo de Odiseo, FCE, México.

FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor, Madrid

FINLEY M.I. (1983): La Grecia primitiva. Edad del Bronce y Era arcaica, Crítica, Barcelona

GSCHNITZER, F. (2005): Historia Social de Grecia: Desde el periodo micénico hasta el final de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

GALLEGO, J. (2003): El mundo rural en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2013): Memorias perdidas. Grecia y el mundo oriental, Ed. Akal, Madrid.

GRANT, M. (2002): Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C. al 565 d.C, Akal, Madrid.

HAMILAKIS, Y. (2015): Arqueología de los sentidos. Experiencia, Memoria y Afecto, JAS Ed, Madrid

HAZEL, J. (2002): Quién es quién en la historia de Grecia, Acento, Madrid.

HESÍODE (1999): Teogonia. Els treballs i els dies. Introducció, traducció i notes J. Castellanos. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1996): La Ilíada. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1998): L´Odisea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana.

HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 aC). Ed. Crítica, Barcelona.

IRIARTE, A. (1990): Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego, Ed. Taurus, Madrid.

IRIARTE, A. (2002): De amazonas a ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis.

LYNN, S., (2011): Images of woman and child from the Bronze Age. Reconsidering Fertility, Maternity, and Gender in the Ancient World.  Cambridge University Press.

MALKIN, I. (1987): Religion and colonization in ancient Greece, Ed. Brill, Leiden.

McENROE, J. (2010): Architecture of Minoan Crete. Constructing identity in the ancient bronze age, University of Texas, Austin.

MORKOT, R. (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris.

MOSSÉ, C. (1977): Historia de una democracia: Atenas, Ed. Akal, Madrid.

MOSSÉ, C. (1990): La mujer en la Grecia Antigua, Ed. Nerea, Madrid.

MURRAY, O. (1983): Grecia arcaica, Ed. Taurus, Madrid.

OLALLA, P., (2001), Atlas mitológico de Grecia. Road Editions, Atenes.

PLÁCIDO, D. (1977): La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la Guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.

POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed. Crítica, Barcelona.

RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987): El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid

SCHMITT-PANTEL, P., ZAIDMAN, L. B. (2002): La religión griega en la polis de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

SINCLAIR, R.K. (1999): Democracia y participación en Atenas, Ed. Alianza, Madrid.

SISSA, G.; DETIENNE, M. (1994): La vida cotidiana de los dioses griegos, Temas de Hoy, Madrid.

VIDAL NAQUET, P. (1992): La democracia griega. Una nueva visión, Ed. Akal, Madrid.

V.V.A.A., (1992), El mundo micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea, 1600-1100. Ministerio de Cultura, Madrid.

V.V.A.A., (1999), Minoans and Mycenaeans flavours of their time, Greek Ministry of Culture – National Archaeological Museum, Athens.

 

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent