DATOS IDENTIFICATIVOS 2021_22
Asignatura (*) LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I Código 12254112
Titulación
Grado en Lengua y Literatura Catalanas (2009)
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Obligatoria Cuarto 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Filología Catalana
Coordinador/a
SANCHIS FRANCÉS, RAÜL
Correo-e raul.sanchis@urv.cat
Profesores/as
SANCHIS FRANCÉS, RAÜL
Web
Descripción general e información relevante <p> Introducción a la literatura catalana medieval.&nbsp;</p><div><br /></div><div><br /></div>

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
 A7 Demostrar que conoce la historia de la literatura en lengua catalana
Tipo B Código Competencias Transversales
 CT3 Resolver problemas de manera crítica, creativa e innovadora en su ámbito de estudio.
 CT4 Trabajar de forma autónoma y en equipo con responsabilidad e iniciativa.
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultados de aprendizaje
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A7 Conoce los orígenes de la literatura catalana.
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 CT3 Identificar la situación planteada como un problema en el ámbito de la disciplina y tener motivación para afrontarlo.
Seguir un método sistemático para dividir el problema en partes e identificar sus causas aplicando los conocimientos propios de la disciplina.
Diseñar una solución innovadora utilizando los recursos necesarios para afrontar el problema.
Incluir los aspectos concretos de la solución propuesta en un modelo realista.
Reflexionar sobre el modelo propuesto y ser capaz de encontrar limitaciones y proponer mejoras.
 CT4 Identificar el propio rol dentro del equipo y conocer los objetivos y tareas del grupo.
Comunicarse con los miembros del equipo para facilitar la cohesión y el rendimiento del grupo.
Comprometerse con las tareas y con la agenda del grupo.
Colaborar con los miembros del grupo en la resolución de problemas procurando un buen clima de trabajo.
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Contenidos
tema Subtema
1. INTRODUCCIÓ 1.1 L'univers medieval i la literatura
1.2 L'accés dels laics al saber
2. LA HISTORIOGRAFIA De les cròniques medievals a la literatura memorialística.
3. Narrativa breu (segles XIV-XV). La Història de Jacob Xalabín.
4. Lírica posttrobadoresca. 3.1 Ausiàs March
3.2 Joan Roís de Corella
3.2. La lírica popular

5. La teatralitat a les fonts literàries medievals.

6. La literatura religiosa, moral i didàctica.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
Horas fuera de clase
(**) Horas totales
Actividades introductorias
6 0 6
Sesión magistral
A7
30 30 60
Resolución de problemas/ejercicios
A7
CT3
CT4
12 38 50
Atención personalizada
3 0 3
Prácticas de campo / salidas
A7
CT3
CT4
10 10 20
 
Pruebas de desarrollo
A7
1 10 11
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Joc inicial cooperatiu: coneixements previs de l'alumnat, relacionar-los entre ells i amb els continguts de l'assignatura
Sesión magistral Introduccions contextuals, històriques i biogràfiques dels autors i anàlisi de les obres més importants
Resolución de problemas/ejercicios Lectura, comentaris de textos i treball amb les fonts
Atención personalizada Atenció als dubtes dels estudiants presencialment en horari de despatx, per correu electrònic o mitjançant el Fòrum del Moodle.
Prácticas de campo / salidas Sortida per determinar: visita a la Tarragona medieval o visita a la sala de reserva de la Biblioteca de Catalunya

Atención personalizada
descripción

Durante el curso 2021-22 se atenderá al alumnado en tutoría individualizada y/o grupal con tal de resolver posibles dudas, consultas y otras cuestiones relacionadas con la asignatura. La tutoría podrá ser presencial y/o virtual. A principios de curso se informará al estudiantado sobre cómo se llevará a cabo esta atención personalizada (horarios, si será presencial, por correo electrónico, Moodle…).


Evaluación
Metodologías Competencias descripción Peso        
Resolución de problemas/ejercicios
A7
CT3
CT4
Comentar i analitzar un text literari medieval 25%
Pruebas de desarrollo
A7
Examen o Treball 65%
Otros  

Es valorarà l'assistència a classe, a les conferències i a la sortida acadèmica

10%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Si la evolución de la situación sanitaria requiere reducir la presencialidad, se adaptará la evaluación para que se pueda llevar a cabo de acuerdo con las directrices que establezcan los organismos pertinentes. Cualquier modificación se informará mediante el fórum de noticias del Campus Virtual (Moodle).


Fuentes de información

Básica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I). Dels orígens al segle xiv (2013):dir. Lola Badia, Barcelona: Enciclopèdia catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona.

Panorama crític de la literatura catalana. Edat Mitjana. vol I. Dels inicis a principis del segle xv. vol.II. Edat Mitjana. Segle d’or (2010-11), dir. Albert Hauf, Barcelona: Vicens Vives.

Rubió i Balaguer, Jordi (1984): Història de la literatura catalana, I, Barcelona: PAM.

Riquer, Martí de (1964): Història de la Literatura Catalana, vols. 1-3, Barcelona: Ariel.

Soler, Albert (2003): Literatura Catalana Medieval. Un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos, Barcelona: editorial UOC-Pòrtic.

Turró, Jaume (2004): “La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia”, Mot so razo, 3.

Bibliografía complementària


2. Historiografia

Asperti, Stefano (1993): “La qüestió de les prosificacions en les crò­niques cata­lanes”, Antoni Ferrando i Lluís Bertomeu Messeguer (coord.), Actes del V Col×loqui In­ter­nacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant–Elx 9–14.IX.1991), Montse­rrat: Publi­cacions de l’Abadia, pp. 85-137.

Asperti, Stefano (1985): “El rei i la història. Propostes per a una nova lectura del Libre dels feyts de Jaume I”, Randa, 18, pp. 5-24.

Badia, Lola (1993): “Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner”, Tradició i modernitat als segles xiv i xv: estudis de cultura literària, ed. Lola Badia, Barcelona: PAM, pp. 19-38.

Cingolani, Stefano M.  (2007): La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle x al xiv, Barcelona: Base-Enciclopèdia Catalana.

Cingolani, Stefano M.  (2006): Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii:Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Cingolani, Stefano M.  (2000): “Memòria i estratègies comunica­tives al «Llibre» del rei Jaume I”, Revista de Catalunya, 154, pp. 111-141.

Coll i Alentorn, M.  (1991): Historiografia, Barcelona: Curial Edicions-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Desclot, Bernat (2010): Llibre del rei en Pere, ed. Stefano Cingolani, Barcelona: Barcino.

Hauf, Albert (2004): “Les cròniques catalanes medievals: Notes entorn de la seva intencionali­tat”, Història de la historiografia catalana, ed. Albert Balcells, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 39-75.

Jaume I (1991): Llibre dels fets, ed. Josep M. Pujol, Barcelona: Teide. [Edició divulgativa fragmentària.]

Les quatre grans cròni­ques (1971): ed. Ferran Solde­vila, Barcelona: Edito­rial Selecta.

Les quatre grans cròniques: II: Crònica de Bernat Desclot (2008):revisada per Maria Teresa Ferrer i Mallol i Jordi Bruguera, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Pujol, Josep M. (2010): “El rei En Jaume i Maria F.: la construcció artística del relat oral interactiu”, El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, ed. Carme Oriol i Emili Samper, Tarragona: Publicacions URV.

Pujol, Josep M. (2003): “Jaume I, Rex facetus: notes de filologia humorística”, Estudis Romànics, XXV, pp. 215-236.

Pujol, Josep M. (2001): “¿Cultura eclesiàstica o competència retòrica? El llatí, la Bíblia i el rei En Jaume”, Estudis Romànics, XXIII, pp. 147-172.

Pujol, Josep M. (1996): “The Llibre del rei En Jaume: a Matter of Style”, Historical Literature in Medieval Iberia, ed. A. Deyermond, Londres: DHS-Queen Mary&Westfield College, pp. 35-65.

Vinas, Agnès i Robert (2008): El Llibre dels Fets de Jaume el Conqueridor, versió al català modern de Josep M. Pujol, Palma de Mallorca: ed. Moll.

Vinas, Agnès i Robert (2007): La conquesta de Mallorca. Textos i documents. Modernització del Llibre dels Fets de Josep M. Pujol, regularització cròniques Desclot i Muntaner de Marina Navàs, Palma de Mallorca: ed. Moll.


3. Ramon Llull

Badia, Lola (1991): Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull, Barcelona: Quaderns Crema.

Bonillo, Xavier (2008): Literatura al “Llibre de Meravelles” de Ramon Llull, Barcelona: UOC.

Bonner, Anthony (2012): L’Art i la lògica de Ramon Llull. Manual d’ús. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bonner, Anthony (1989): Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), Palma de Mallorca: Edicions Moll, 2 vols.

Bonner, A. & Badia, L. (1988): Ramon Llull: vida, pensament i obra literària,Barcelona: Empúries.

Hillgarth, J.N. (1998): Ramon Llull i el naixement del lul·lisme, Barcelona: Curial-PAM.

Llull, Ramon (2011): Llibre de meravelles I, dir. Lola Badia, Xavier Bonillo, Eugènia Gisbert i Montserrat Lluch, Palma: Patronat Ramon Llull, NEORL.

Llull, Ramon (2012): Hores de Nostra Dona Santa Maria. Desconhort de Nostra Dona,  Palma-Barcelona: Patronat Ramon Llull-PAM, NEORL.

Llull, Ramon (2009): Romanç d’Evast e Blaquerna, ed. Joan Santanach i Albert Soler, Palma-Barcelona: Patronat Ramon Llull-PAM, NEORL.

Llull, Ramon (2009): Llibre de contemplació, ed. Josep E. Rubio, Barcelona: Barcino.

Llull, Ramon (1988): Llibre de l’orde de cavalleria, ed. Soler Albert, Barcelona: Barcino.

Llull, Ramon (1992): Pàgines pedagògiques, ed. Lola Badia i Albert Soler, Barcelona: Eumo Editorial, Diputació de Barcelona.

Pring-Mill, R. (1991): Estudis sobre Ramon Llull (1956-1978), Barcelona: Curial-PAM.

Pring-Mill, R. (1961): El microcosmos lul·lià, Palma: Moll.

Soler, Albert (2007): “El Llibre d’Evast e Blaquerna de Ramon Llull”, De Ramon Llull a T. S. Eliot: grans obres literàries del cristianisme, ed. Antoni Blanch, Barcelona: Proa, pp. 41-68.


4.  Literatura a la cort de Joan I

Badia, Lola (2003): Tres contes meravellosos del segle xiv, edició i comentaris, Barcelona: Quaderns Crema.

Badia, Lola (1991/92): “Bernat Metge i els «auctores»: Del material de construcció al producte elaborat”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 43, pp. 25-40.

Badia, Lola (1988): De Bernat Metge a Joan Roís de Corella: Estu­dis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barce­lona: Quaderns Crema.

Badia, Lola (1983): Poesia catalana del segle xiv: Estudi i edició del “Canço­neret de Ripoll”, Barcelona: Quaderns Crema.

Bohigas, Pere & Vidal Alcover, Jaume, eds. (1986): La Faula, Tarragona: Tàrraco.

Butinyà, Júlia (1993): “De Metge a Petrarca pasando por Boccaccio”, Epos, 9, pp. 217–231.

Cabré, Miriam; Sadurní Martí i Marina Navàs (2009): "Geografia i història de la poesia occitanocatalana del segle XIV", Traslatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500), ed. L. Badia, Ll. Cabré i A. Alberni, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, pp. 349-376.

Cingolani, Stefano M. (1999): “Lo somni de Bernat Metge: Prolegòmens per a una nova edició”. Llengua & Literatura 10, pp. 245–278.

Cingolani, Stefano M. (2002): El somni d´una cultura: «Lo somni» de Bernat Metge, Barcelona, Quaderns Crema.

Fleming, J. (1982): “The major source of Bernat Metge’s «Libre de Fortuna e Pru­dència»”. Journal of Hispanic Philology, 7, pp. 5–13.

Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu i Jill Kraye,  Warburg: Warburg Institute Colloquia.

Metge, Bernat (2012): El somni, versió d’Alba Dedeu, Barcelona: Barcino.

Metge, Bernat (2010): Llibre de Fortuna i Prudència,ed. Lluís Cabré, Barcelona: Barcino.

Metge, Bernat (2006): Lo somni, ed. Stefano M. Cingolani. Barcelona: Editorial Barcino.

Metge, Bernat (1999): Lo somni, ed. Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema.

Pacheco, Arseni, ed. (1983): Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, Barcelona: Edicions 62.

Pacheco, Arseni (1982): "Notes per a l´estudi de la narrativa catalana en vers dels segles XIV i XV", Actes del Segon Col·loqui d´Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona: PAM, pp. 151-162.

Pacheco, Arseni (1973): “Viatge del vescomte Ramon de Perellós i de Roda fet al Purgatori anomenat de Sant Patrici”, A. Pacheco: Viatges a l’altre món, Barcelona: Edicions 62.

Renedo, Xavier (1994): “L’heretge i l’epicuri a «Lo Somni» de Bernat Metge”, Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana, coord. Lola Badia i Albert Soler Barcelona: Curial Edicions-PAM, pp. 109–127.

Rico, Francisco (1983). "Petrarca y el "humanismo catalán", Actes del 6è Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM.

Riquer, Martín de, ed. (1959): Bernat Metge, Obras, Barcelona.


5. Lírica a la cort d'Alfons el Magnànim: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

 

Alemany, Rafael (1997), Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona-València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM.

Alemany, Rafael et al. (2005), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Archer, Robert (1996), Aproximació a Ausiàs March, Barcelona: Empúries.

Archer, Robert (1997), Ausiàs March. Obra Completa, 2 vols., Barcelona: Barcanova.

Badia, Lola (1993), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, Barcelona-València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM.

Badia, Lola (2003). "De l'amor que educa a la passió culpable: Jordi de Sant Jordi, IX versus Ausiàs March, IV", Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, Barcelona: Universitat, vol. I, p. 85-97.

Bohigas, Pere (2000), Ausiàs March. Poesies, Barcelona: Barcino "Els Nostres Clàssics".

Chiner Gimeno, Jaume (1997), Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), València: Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura.

Dilla, Xavier (2000), En passats escrits. Una lectura de la poesia d'Ausiàs March, Barcelona: Empúries.

Escartí, Vicent Josep (1993), Ausiàs March. Poesies, València: Edicions d'Alfons el Magnànim.

Ferraté, Joan (1992), Llegir Ausiàs March, Barcelona: Quaderns Crema.

Ferraté, Joan (1994), Les poesies d'Ausiàs March, Barcelona: Quaderns Crema.

Garcia-Oliver, Ferran (1998), En la vida d'Ausiàs March, Barcelona: Edicions 62.

Gómez, Francesc i Josep Pujol (2008), Ausiàs March. Per haver d'amor vida, Barcelona: Barcino.

Lectures d'Ausiàs March (1998), València: Fundació Bancaixa.

McVaugh, Michael i Sebastià Giralt (2011), Arnau de Vilanova. Tractat sobre l'amor heroic, Barcelona: Barcino.

Pagès, Amadeu (1990), Auzias March i els seus predecessors, trad. V. Gómez, València: Edicions d'Alfons el Magnànim [original francès Champion, 1912].

Pagès, Amadeu (1995), Les poesies d'Auzias March, 2 vols., València: Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura [1a ed. IEC 1912-1914].

Pujol, Josep (1992), Ausiàs March. Antologia poètica, Barcelona: Teide.

Pujol, Josep i Francesc Gómez (1998), Tria de poemes d'Ausiàs March, Barcelona: Hermes, Clàssics Catalans.

Riquer, Martí de i Lola Badia (1998). Les poesies de Jordi de Sant Jordi. València: Tres i Quatre.

Torró, Jaume (2005), "Ausiàs March, falconer d'Alfons el Magnànim", dins Alemany 2005.

Zimmermann, Marie-Claire (1998), Ausiàs March o l'emergència del jo, Barcelona-València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM.

 

Complementaria

Recomendaciones

Asignaturas que continúan el temario
LITERATURA CATALANA TARDOMEDIEVAL Y MODERNA/12254109


 
Otros comentarios
En el cas que es doni alguna circumstància que impliqui un nou confinament i/o alguna modificació d’algun dels apartats de la guia docent, s’explicaran les adaptacions de la docència que calgui dur a terme a través de l’espai Moodle.
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.