DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) HISTÒRIA DE GRÈCIA CLÀSSICA I HEL·LENÍSTICA Codi 12294210
Ensenyament
Grau en Història (2018)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa 2Q
Impartició
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FERRÉ ANGUIX, RAMON
Adreça electrònica samuel.sarda@urv.cat
ramon.ferre@urv.cat
Professors/es
SARDÀ SEUMA, SAMUEL
FERRÉ ANGUIX, RAMON
Web
Descripció general i informació rellevant

L'objectiu fonamental de l'assignatura és conèixer i analitzar els succesos històrics i els principals processos socials que transcorren a l'Antiga Grècia, des d'època fosca fins al període hel·lenístic. Posant, això sí, un èmfasi especial en tot allò que transcorre durant l'època arcaica (S. VIII-VI aC), clàssica (segles V- IV aC) i hel·lenística (segles III-II aC). Es valoren de forma especialment detallada els canvis en les estratègies i formes de poder (aparició de la polis, tiranies, legisladors, democràcia atenesa, el cas d’Esparta, l’imperi alexandrí), els grans enfrontaments bèl·lics (guerres mèdiques i guerra del Pel·loponès) i també els principals episodis i processos lligats al procés colonitzador grec de la Mediterrània.

En començar el curs, el calendari amb totes les activitats docents previstes (amb horaris i espais) estarà disponible al Campus Virtual (Moodle) de l’assignatura. 


Si hi ha algun canvi durant el curs, s’afegirà a l’espai Moodle de l’assignatura. 

Aquesta assignatura s’impartirà amb la màxima presencialitat que permetin les indicacions de les autoritats sanitàries. En començar el curs, el calendari amb totes les activitats docents previstes (amb horaris i espais) estarà disponible al Campus Virtual (Moodle) de l’assignatura.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A3 Reconèixer i interpretar l'estructura diacrònica de la història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A4 Distingir els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s'integren.
 A8 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT2 Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC.
 CT4 Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A3 Comprèn els mecanismes de la transició entre períodes històrics.
Distingeix els diversos models d'estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
Reconeix els aspectes característics que identifiquen un període històric.
Relaciona les estructures i processos històrics d'un període amb els seus antecedents i consegüents.
Sap interpretar el desenvolupament polític, social i econòmic dels principals pobles mediterranis durant totes les etapes de la història i els seus sistemes de relació.
 A4 Comprèn conceptes fonamentals relacionats amb aspectes i mètodes propis de la geopolítica.
Identifica la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
 A8 Comprèn el mètode arqueològic com a instrument d'anàlisi del passat.
S'aproxima al treball de camp arqueològic.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT2 Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
 CT4 Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup.
Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment.
Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup.
Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Introducció
L'època arcaica en el món grec. Atenes i Esparta.
Les colonitzacions gregues.
Atenes, de Soló a Clístenes.
Els enfrontaments greco-perses.
Política i societat a Atenes en l'època clàssica.
L'imperialisme atenès.
La guerra del Peloponès.
Economia i comerç a la Grècia clàssica.
Macedònia sota Filip II II.
Alexandre el Gran i el món grec.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A3
3 3 6
Sessió Magistral
A3
A4
A8
CT2
CT4
36 36 72
Pràctiques de camp/sortides
A3
A4
A8
CT2
CT4
2 8 10
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A3
A4
A8
CT2
CT4
6 6 12
Atenció personalitzada
A3
15 15 30
 
Proves de desenvolupament
A3
A4
A8
CT2
CT4
10 10 20
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Els primers blocs temàtics són introductoris, En les primeres sessions s'efectuarà una introducció a l'assignatura (criteris d'avaluació i àmbits temàtics que es treballaran), axí com a les fonts d'informació i a la geografia de l'Hèl·lade.
Sessió Magistral Classes plenàries (exposició de teoria i continguts per part del professor)
Pràctiques de camp/sortides Obligatòries. Consistiran en la visita a museus, exposicions i/o jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Es tractaran diversos temes específics en format seminari-debat, a partir de la lectura i/o consulta de diverses fonts d'informació que facin referència a qüestions tractades a l'assignatura.
Atenció personalitzada Es procurarà que els alumnes tinguin un tracte directe amb el professorat per solucionar els problemes i/o dubtes derivats de les sessions plenàries o el marc de la realització del treball temàtic individual que cada alumne exposa i entrega al final del quadrimestre.

Atenció personalitzada
Descripció

L'atenció personalitzada s’efectuarà individualment o en grup. En el cas del grup, els objectius són bàsicament fomentar el treball en equip, l’expressió oral, la ressolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements adequats a la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular.

Durant el curs 2021-22 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Pràctiques de camp/sortides
A3
A4
A8
CT2
CT4
S'avaluarà la participació a les pràctiques a partir de l'entrega d'un exercici específic. 20%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A3
A4
A8
CT2
CT4
Es duran a terme 2 seminaris, en els quals els estudiants hauran de presentar un breu assaig a partir de la lectura i/o consulta de diversos recursos proporcionats pel professor. En aquests seminaris també es valora la participació activa en una sessió de debat (Fòrum Moodle + debat presencial). 40%
Proves de desenvolupament
A3
A4
A8
CT2
CT4
Avaluació dels coneixements específics de l’assignatura a través de l'entrega d'un treball temàtic individual. Es valora tant la seva seva presentació oral en una sessió expositiva com la presentació final del treball escrit.
40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Si l'evolució de la situació sanitària requereix reduir la presencialitat, s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà mitjançant el fòrum de notícies del Campus Virtual (Moodle).


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

BOARDMAN, J. (1986): Los griegos en ultramar. Comercio y expansión colonial antes de la era clásica, Ed. Alianza, Madrid.

CHADWICK, J. (1998): El mundo micénico, Ed. Alianza, Madrid.

DICKINSON, O. (2010): El Egeo. De la Edad del Bronce a la Edad del Hierro. Ed. Bellaterra, Barcelona.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1991): La polis y la expansión colonial griega, siglos VIII-VI aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.; PASCUAL GONZÁLEZ, J. (2007): Esparta y Atenas en el siglo V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2001): Historia de Grecia Antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2019): Geografía de lo exótico: los griegos y las otras culturas, Ed. Síntesis, Madrid.

JACOB, C. (2017): Geografía y etnografía en la Grecia Antigua, Ed. Bellaterra, Barcelona.

MALKIN, I. (2011): A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean, Oxford University Press, Oxford.

OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona

 

Complementària
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

AKIS, A. (1999): La Crète Minoenne. Du mythe à l´histoire, Ed. Adam, Peania.

APOL.LONI DE RODES (2002): Les Argonàutiques. Introducció, traducció i notes de F. J. Cuartero. Ed. La Magrana, Barcelona.

BERNAL, M. (1993), Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la civilización clásica. Ed. Crítica, Barcelona.

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua, Ed. Cátedra. Madrid.

BENGSTON, H. (2019): Historia de Grecia, Ed. Gredos, Barcelona

CULTRARO, Massimo (2006): I Micenei, Archeologia, storia, società dei Greci prima di Omero. Ed, Carocci, Roma.

DETIENNE, M. (2007): Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

DICKINSON, O. (2000): La Edad del Bronce Egea. Ed. Akal, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1989): La colonización griega en Sicilia, BAR, Oxford.

V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (2013): Alejandro Margo: rey de macedonia y Asia, Ed. Sílex, Madrid.

D0UMAS, C., (1999): The Wall-paintings of Thera. The Thera Foundation, Athens.

DOUMAS, C., (2000): Civilisation du cycladique ancien, Foundation Goulandris, Athènes.

FINLEY, M.I. (1975): El mundo de Odiseo, FCE, México.

FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor, Madrid

FINLEY M.I. (1983): La Grecia primitiva. Edad del Bronce y Era arcaica, Crítica, Barcelona

GSCHNITZER, F. (2005): Historia Social de Grecia: Desde el periodo micénico hasta el final de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

GALLEGO, J. (2003): El mundo rural en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2013): Memorias perdidas. Grecia y el mundo oriental, Ed. Akal, Madrid.

GRANT, M. (2002): Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C. al 565 d.C, Akal, Madrid.

HAMILAKIS, Y. (2015): Arqueología de los sentidos. Experiencia, Memoria y Afecto, JAS Ed, Madrid

HAZEL, J. (2002): Quién es quién en la historia de Grecia, Acento, Madrid.

HESÍODE (1999): Teogonia. Els treballs i els dies. Introducció, traducció i notes J. Castellanos. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1996): La Ilíada. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1998): L´Odisea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana.

HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 aC). Ed. Crítica, Barcelona.

IRIARTE, A. (1990): Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego, Ed. Taurus, Madrid.

IRIARTE, A. (2002): De amazonas a ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis.

LYNN, S., (2011): Images of woman and child from the Bronze Age. Reconsidering Fertility, Maternity, and Gender in the Ancient World.  Cambridge University Press.

MALKIN, I. (1987): Religion and colonization in ancient Greece, Ed. Brill, Leiden.

McENROE, J. (2010): Architecture of Minoan Crete. Constructing identity in the ancient bronze age, University of Texas, Austin.

MORKOT, R. (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris.

MOSSÉ, C. (1977): Historia de una democracia: Atenas, Ed. Akal, Madrid.

MOSSÉ, C. (1990): La mujer en la Grecia Antigua, Ed. Nerea, Madrid.

MURRAY, O. (1983): Grecia arcaica, Ed. Taurus, Madrid.

OLALLA, P., (2001), Atlas mitológico de Grecia. Road Editions, Atenes.

PLÁCIDO, D. (1977): La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la Guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.

POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed. Crítica, Barcelona.

RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987): El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid

SCHMITT-PANTEL, P., ZAIDMAN, L. B. (2002): La religión griega en la polis de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

SINCLAIR, R.K. (1999): Democracia y participación en Atenas, Ed. Alianza, Madrid.

SISSA, G.; DETIENNE, M. (1994): La vida cotidiana de los dioses griegos, Temas de Hoy, Madrid.

VIDAL NAQUET, P. (1992): La democracia griega. Una nueva visión, Ed. Akal, Madrid.

V.V.A.A., (1992), El mundo micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea, 1600-1100. Ministerio de Cultura, Madrid.

V.V.A.A., (1999), Minoans and Mycenaeans flavours of their time, Greek Ministry of Culture – National Archaeological Museum, Athens.


Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
SOCIETAT I CULTURA A L'ANTIGUITAT/12294005
HISTÒRIA ANTIGA/12294102
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent