Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A1 |
Definir un mapa de coordenades espaciotemporals per a la producció material i historicoartística des de l'antiguitat fins a l'actualitat. |
| A4 |
Conèixer els fonaments teòrics de les humanitats digitals i gestionar els principals mitjans tecnològics aplicats al patrimoni historicoartístic i arqueològic. |
| A7 |
Aplicar la interdisciplinarietat en l'àmbit de les ciències humanes. |
| A8 |
Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
S'aproxima a l'estudi arqueològic d'edificis històrics com una etapa fonamental de l'estudi previ a la seva rehabilitació.
| | A4 |
Sap utilitzar les metodologies associades a l'estudi arqueològic de l'arquitectura.
| | A7 |
Coneix i sap relacionar religió, societat i política dins del discurs històric.
| | A8 |
Introdueix els rudiments metodològics per utilitzar fonts no escrites com les arqueològiques i altres.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
Tema 1. Arqueologia de l’arquitectura: estudi de la construcció i del projecte arquitectònic |
Aproximacions interdisciplinars a l’arquitectura antiga
El projecte arquitectònic. Utilitas Firmitas i Venustas
|
Tema 2. La metodologia: documentació, anàlisi i expressió gràfica de l’arquitectura |
L’aixecament arquitectònic concepte i història
La documentació gràfica finalitzada a l’estudi de l’arquitectura arqueològica
|
Tema 3. La vida dels edificis: fases de construcció, utilització i datació |
Datació directa i indirecta dels edificis.
La interpretació estratigràfica de l’alçat dels edificis històrics. Metodologia de registre i interpretació.
|
Tema 4. La construcció antiga: materials i tècniques |
La jerarquía projectual
Relacions entre materials i tècniques constructives
|
Tema 5. Elements estructural I: Estructures d’alçat |
La construcció “trilítica” i l’arquitectura pre i protohistòrica
El temple dòric i la formació del llenguatge clàssic a Grècia
|
Tema 6. Elements estructurals II: L’arc i la volta |
L’arquitectura de formigó: construcció i comportament mecànic d’arcs i voltes
La idea de l’espai interior a l’arquitectura de Roma i Bizanci
|
Tema 7. Restauració i restitució de l’arquitectura antiga |
Principis teòrics i criteris metodològics per a la restauració
Principis metodològics per a la restitució digital
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
Sessió Magistral |
|
36 |
0 |
36 |
Pràctiques de camp/sortides |
|
7 |
18 |
25 |
Seminaris |
|
12 |
36 |
48 |
Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
|
Proves de desenvolupament |
|
1 |
28 |
29 |
Proves pràctiques |
|
1 |
8 |
9 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació dels fonaments tèorics i els objectius de l'assignatura com a tal, amb les metodologies i les proves d'avaluació. |
Sessió Magistral |
Desenvolupament dels continguts a partir de lliçons magistrals i de seminaris de discussió a partir de lectures proposades. |
Pràctiques de camp/sortides |
Sortides de camp per observar directament els monuments romans de Tarragona. Exercici de documentació gràfica a mà alçada. |
Seminaris |
Sessions temàtiques centrades en casos o en divergències d'opinions. |
Atenció personalitzada |
Resolució de dubtes i seguiment de les proves de desenvolupament |
Descripció |
Durant el curs 2021-22 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Proves de desenvolupament |
|
Treball autònom de desenvolupament a partir d'articles o posant el focus en un tipologia arquitectònica |
70% |
Proves pràctiques |
|
Exercici d'aixecament a mà alçada i anàlisi de les fases de construcció |
30% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
L'avaluació de l'assignatura consistirà en 4 tasques, dos de pràctiques i dues de treball autònom, totes elles obligatòries. En cas de no poder assistir a alguna de les sessions pràctiques, caldrà pactar amb la professora un mètode alternatiu d'avaluació. Per a la segona convocatòria, es preveu una avaluació sincrònica amb preguntes obertes sobre el temari. Si l'evolució de la situació sanitària requereix reduir la presencialitat, s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà mitjançant el fòrum de notícies del Campus Virtual (Moodle). |
Bàsica |
GIULIANI, C.F., L'edilizia nell'antichità, 1990, Roma
ADAM, J.P., La construction romaine, matériaux et techniques, 1984, Paris
BIANCHINI, M., Le tecniche edilizie nel mondo antico, 2010, Roma
TAYLOR, R., Los constructores romanos, 2006, Barcelona
|
BROGIOLO,
Gian Pietro; CAGNANA, Aurora: Archeologia
dell’architettura. Metodi e interpretazioni, Firenze, 2012. CABALLERO
ZOREDA, L.; ESCRIBANO VELASCO, C. (eds):
Actas. Arqueología de la Arquitectura: El método arqueológico
aplicado al proceso de estudio y de intervención en edificios históricos,
Salamanca, 1996. CAGNANA,
Aurora: Archeologia dei materiali da
costruzione, Mantova, 2000. FRANCOVICH,
R.; PARENTI, R. (eds): Archeologia e
restauro dei monumenti. Florencia, 1988. FULLANA, M.:
Diccionari de l’art i els oficis de la
construcció, Palma de Mallorca, 1984. GINOUVÉS R.
et MARTIN, R.: Dictionnaire méthodique de
l’architecture grecque et romaine , Collection de l’École Française de
Rome, 3 vols. 1985-1998 . LANCASTER,
L. C.: Concrete vaulted Construction in
Imperial Rome: Innovations in context, Cambridge-New York, 2005. LUGLI, G.: La tecnica edilizia romana, Roma,1957 TAGLIABUE, R.: Architetto e archeologo. Confronto tra campi disciplinari. Milán,
1993. http://www.rilievoarcheologico.it/index.htm http://arqarqt.revistas.csic.es/index.php/arqarqt/issue/current http://www.laarch.unisi.it/index.php?page=default&id=157&lang=it http://www.arch.unipi.it/jacob/ebook/ilmanuale.html |
Complementària |
|
Recursos online en cas de confinament:
https://elibro-net.sabidi.urv.cat/es/ereader/urv/83491?col_q=arqueologia&col_page=17&col_code=ELC004ES&prev=col&page=11 https://urv.on.worldcat.org/oclc/864716764 https://ebookcentral-proquest-com.sabidi.urv.cat/lib/urv/detail.action?docID=201814 |
Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
CONSERVACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI ARTÍSTIC I ARQUEOLÒGIC/12304112 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|