DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE. MÈTODES I TÈCNIQUES Codi 12805109
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Segon 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FIZ FERNÁNDEZ, JOSÉ IGNACIO
PALET MARTÍNEZ, JOSEP MARIA
Adreça electrònica
Professors/es
Web
Descripció general i informació rellevant Es presentaran les bases conceptuals i teòriques de l’Arqueologia del Paisatge i la incidència que aquesta disciplina ha tingut en l’Arqueologia clàssica en els darrers 40 anys. Es presentaran les aportacions més notables en aquest camp a partir de l’estudi de casos i territoris concrets amb l’objectiu de promoure la discussió entre els estudiants, i per tal de mostrar el coneixement que avui es té sobre l’estructuració i ocupació dels territoris en època prerromana, antiga i medieval.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, aquesta assignatura es realitza a través de tutoria. Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció:Presentació de l’assignatura. Ha. de la disciplina. Enfocaments Problemes de mètode. Situació i perspectives de l’arqueologia del paisatge dins l’arqueologia clàssica. Historiografia i línies de recerca actuals.
2.Arqueomorfologia I. Formes del paisatge. Fotointerpretació i cartointerpretació i metodologies SIG aplicades a l’Arqueologia del Paisatge. Els mètodes“regressius” i els estudis diacrònics. Prospeccions arqueomorfològiques.
3.Arqueomorfologia II i arqueologia dels assentaments. Procesos postdeposicionals i registre arqueològic. Prospeccions intensives. Les estructures: topografia i datació d’estructures del paisatge agrari. El diagnòstic amb sondeigs.
4. Paisatge i territori al món romà I. Estudis de cas
5.Paisatge i territori al món romà II. Estudis de cas
6. La preparació d'un projcte GIS per l'estudi del Paisatge.

Atenció personalitzada
Descripció

Atenció a l'alumne al laboratori.

Donada la situació d'emergència sanitària, durant el curs 2020-2021 s’atendrà els estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

Aquesta guia docent és orientativa. En el cas de situacions d'emergència sanitària s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà, si escau, mitjançant el fòrum de notícies del campus virtual (Moodle).


Fonts d'informació
Bàsica

Teoria de l’arqueologia del paisatge

 

OREJAS, A.; RUIZ DEL ÁRBOL, M.; LÓPEZ, O.: “Los registros del paisaje en la investigación arqueológica”, AespA, 75, 2002, 287-311

LEVEAU, Ph.: “Le paysage aux époques historiques. Un document archéologique”, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2000, 3, 555-582.

 

Estructures agràries i centuriacions

 

ORENGO, H. A.; PALET, J. M.: “Methodological insights into the study of Centuriated Field Systems: A Landscape Archaeology perspective”, Agri Centuriati. An International Journal of Landscape Archaeology, 6/2009 (Atti convegno Borgoricco-Lugo), 2010, 171-185.

COLEMAN.J et alii: “La Chora de Chersonesos in Crimea.Ukranie”, American Journal of Archaeology, Vol 104, 4 (Oct. 2000), 707-741.

PALET, J. M.; ORENGO, H. A.: «The Roman Centuriated Landscape: Conception, Genesis, and Development as Inferred from the Ager Tarraconensis Case», American Journal of Archaeology 115, 3, 2011, 383-402.

LEVEAU, Ph., “La centuriation des territoires des cités romaines d’Arles (Arelate) et d’Aix-en-Provence (Aquae Sextiae). Un retour historiographique”, RAN, 43, 2010: 129-154.

 

Assentaments, Territori i Paisatge

 

PÈLACHS, A., NADAL, J., SORIANO, J.M., MOLINA, D., CUNILL, R., “Changes in Pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2,000 years of metallurgy in Vallferrera, northeast Iberian Peninsula”, Veget Hist Archaeobot, 2009, 18: 403–416.

VERMEULEN. F 2005: “Espace, sol et urbanisation romaine dans una vallée des marches (Italie)” en Berger.J. et alii (dir) : Temps et espaces de l’homme en societé . Analyses et modèles spatiaux en archéologie (Actes des rencontres 21-23 octubre 2004), Antibes,353-364.

VOGEL; MAKER : Reconstructing the Roman topography and environmental features of the Sarno River Plain (Italy) before the AD 79 eruption of Somma–Vesuvius.

FIZ.I; SUBIAS.E; CUESTA.R (2012): Deconstructing and reconstructing the landscape of Oxyrhynchus using Textual Sources, GIS and Cartography. British Archaeological Reports International Series, 2344,pp. 131 - 154.

 

SIG

GARCIA, L. et al Los SIG y el análisis espacial en Arqueología. Aplicaciones en la Prehistoria reciente del sur de Espanya , MAC. Monografies del Casc , 2009.

GRAU, I. “Transformaciones culturales y modelos espaciales. Aproximación SIG a los paisajes de la romanización”. La aplicación de los SIG en Arqueología del Paisaje. Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. 2006. Alacant. pp: 211-226

GRAU, I.: “La construcción del paisaje ibérico: aproximación SIG al territorio protohistórico de la Marina Alta”. Saguntum: 36, 2004, pp: 61-76

MONTUFO A. M. et al., Visibility and monumentality in late prehistory graves of western Granada. A GIS analysis BAR 2151, 2010.

Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent