DATOS IDENTIFICATIVOS 2021_22
Asignatura (*) OPORTUNITATS I RISCOS EN LA COMUNICACIÓ ORGANITZACIONAL Código 12885101
Titulación
Comunicació Estratègica (2020)
Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
3 Obligatòria Primer 1Q
Modalidad y lengua de impartición
Departamento Estudis de Comunicació
Coordinador/a
GONZALO IGLESIA, JUAN LUÍS
Correo-e jordi.farre@urv.cat
juanluis.gonzalo@urv.cat
Profesores/as
FARRÉ COMA, JORGE
GONZALO IGLESIA, JUAN LUÍS
Web
Descripción general e información relevante

Aquesta assignatura té l'objectiu centra de problematitzar el concepte de risc en el seu context social, cultural i comunicatiu. La complexitat, ubiqüitat i polifonia d'aquest concepte el converteixen en clau per comprendre les dinàmiques institucionals, organitzatives i vitals en la societat del risc global. Parteix d'un plantejament teòric i reflexiu en el que l'estudiant aprofundirà en els principals dilemes i interrogants associats a la multidimensionalitat del risc des d'una perspectiva comunicativa crítica. L'estudiant aprendrà a posicionar la comunicació sobre els riscos estudiant aprendrà a posicionar la comunicació sobre els riscos al centre de la planificació estratègica de les organitzacions i el seu entorn. En la vessant més aplicada, l'estudiant haurà d'identificar un context de risc, amb els seus principals actors i interaccions, així com els seus principals dilemes i configuracions. Es tracta d'enfortir la capacitat analítica i comprensiva dels alumnes a l'hora de dibuixar mapes de risc conseqüents amb el seu caràcter complex, processual i transformador, ja sigui en termes d'oportunitats o amenaces. Es pretén configurar un marc teòric sobre el risc i la comunicació gràcies al qual discernir millor aquelles bones pràctiques a disposició de les organitzacions en les societats de risc contemporànies.


L'assignatura es realitzarà completament en format virtual.

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
 A1 Dominar conceptes avançats, teòrics i metodològics, per exercir posicions professionals en l'àmbit de la comunicació estratègica en entorns organitzacionals.
 A5 Desenvolupar treballs i projectes de recerca en l'àmbit de la comunicació, amb un domini de les bases teòriques, les metodologies i la transformació de resultats en un impacte positiu per a la societat.
Tipo B Código Competencias Transversales
 CT3 Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà o ciutadana i com a professional
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultats d'aprenentage
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A1 Comprendre el concepte de la comunicació en entorns de risc i crisi.
Reconèixer els processos constitutius de la comunicació en organitzacions.
 A5 Aprofundir en el gir comunicatiu que han pres les ciències socials, així com en la comunicació de risc com a àmbit disciplinari.
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 CT3 Incorporar la perspectiva de gènere en la seva activitat com a estudiant.
Analitzar els principals problemes ambientals des de la perspectiva del seu àmbit de coneixement en la seva activitat com a estudiant o professional.
Argumentar basant-se en valors socials i formular propostes compromeses en la millora de la comunitat.
Aplicar els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement des d’un compromís personal i professional.
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Continguts
tema Subtema
Tema 1. Una aproximació crítica al risc des de la comunicació. 1.1 Trets conceptuals i aproximacions disciplinàries al concepte de risc.

1.2 Societat del risc i societat del risc global

1.3 Comunicació de risc, comunicació sobre riscos
Tema 2. La constitució comunicativa de les organitzacions i el risc com a narrativa. 2.1 Canvi Climàtic: de la governança global a l'acció local

2.2 Indústria i energia a l'entorn local: del creixement econòmic al desenvolupament sostenible

2.3 La seguretat en la cadena alimentària: de la comunicació institucional a la comunicació de crisi

2.4 Salut digital i empoderament del pacient: de la infodèmia a l'era postpandèmia

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
Horas fuera de clase
(**) Horas totales
Activitats Introductòries
A1
A5
CT3
1 0 1
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada
A1
A5
CT3
1 38 39
Videoconferència
A1
A5
CT3
8 0 8
Activitats d’auto seguiment
A1
A5
CT3
0 2 2
Treballs
A1
A5
CT3
1 20 21
Fòrums de debat
A1
A5
CT3
0 2 2
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves de validació
A1
A5
CT3
1 0 1
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura.
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada Lectura i treball de documentació publicada en diversos formats. Aquesta pot ser seleccionada o elaborada pel professorat, amb l’objectiu de facilitar a l’estudiant el desenvolupament de les competències de caire més teòric i aquells coneixements necessaris per al desenvolupament d’activitats pràctiques.
Videoconferència Exposició de continguts de l'assignatura, presentació d’activitats, resolució de problemes i dubtes mitjançant webconferència. Aquesta activitat requereix presència síncrona d’estudiants i professorat. El seu desenvolupament permet diferents graus d’interactivitat en funció dels objectius pretesos. Aquesta activitat pot ser enregistrada en el moment del seu desenvolupament per tal de posar-la a disposició dels estudiants a l’aula virtual i facilitar-ne la seva consulta posterior.
Activitats d’auto seguiment Activitats proposades a l’estudiant, amb un pes mínim en la nota, que serveixen per a que l’estudiant pugui autoregular el seu aprenentatge. Poden ser de diferent tipus. Un dels formats més utilitzats són els test d’auto seguiment.
Treballs Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes.
Fòrums de debat Activitats on els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d’eines asíncrones com el fòrum del Campus Virtual.
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o webconferència.

Atenció personalitzada
descripción

Durant el curs 2021-22 s'atendrà a l'alumnat en tutoria individualitzada i(o grupal per resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. Les tutories seran virtuals.

Els alumnes podran demanar sessions d'atenció personalitzada fora de l'horari lectiu per resoldre qualsevol dubte relacionat amb l'assignatura a travès dels correus electrònics: jordi.farre@urv.cat i/o juanluis.gonzalo@urv.cat.


Avaluació
Metodologías Competencias descripción Peso        
Treballs
A1
A5
CT3
Dos treballs de desenvolupament i reflexió crítica sobre el temari.

1.- Identificació dels principals debats teòrics i connexions entre els conceptes risc, societat del risc global i comunicació.


2.-Anàlisi d'un context de risc proper a través de la identificació dels actors, la seva definició del risc, les interaccions entre ells i les estratègies de comunicació de risc desplegades.
30% + 50%
Fòrums de debat
A1
A5
CT3
Plantejament d'un debat sobre els conceptes de l'assignatura i participació en els debats desenvolupats pels companys/es. 10%
Proves de validació
A1
A5
CT3
Entrevista personalitzada per avaluar l'assimilació dels principals continguts de la matèria. 10%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

En el cas de no superar l'assignatura en primera convocatòria. L'alumne hauria de repetir, sota la supervisió del docent, aquelles parts de l'avaluació que no hagi superat.


Fonts d'informació

Bàsica
BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Althaus, C.E. (2005). A disciplinary perspective on the epistemological status of risk. Risk Analysis, 25(3), pp. 567–588.

Beck, U. (2008). La sociedad del riesgo mundial: en busca de la seguridad perdida, Barcelona: Paidós Ibérica.

Boholm, A. (2015) Anthropology and Risk. London and New York: Routledge

Cozzi, Juan Manuel (2019) La ubicuidad del riesgo : gestión de la comunicación en contextos de catástrofes / 1a ed . Concepción del Uruguay : Espacio Editorial Institucional UCU.

Ekberg, M., 2007. The Parameters of the Risk Society: A Review and Exploration. Current Sociology, 55(3), 343-366.

Fischhof, Baruch et al.(2011) Communicating Risks and Benefits: An Evidence-Based User’s Guide. Food and Drug Administration (FDA), US Department of Health and Human Services. https://www.fda.gov/media/81597/download

Gephart, R.P., Van Maanen, J., & Oberlechner, T. (2009). Organizations and Risk in Late Modernity. Organization Studies, 30(2–3), 141–155. https://doi.org/10.1177/0170840608101474

Gonzalo, J.L. & Farré, J. (2011) Teoría de la comunicación de riesgo. Barcelona: Editorial UOC

Höppner, C., Whittle, R., Bründl, M., & Buchecker, M. (2012). Linking social capacities and risk communication in Europe: a gap between theory and practice?. Natural hazards, 64(2), 1753-1778.

Krimsky, S. (2007). Risk communication in the internet age: The rise of disorganized skepticism. Environmental Hazards, 7(2), 157-164.

Livingstone, S. (2009) On the mediation of everything: ICA presidential address 2008. Journal of communication, 59 (1). pp. 1-18. DOI: 10.1111/j.1460-2466.2008.01401.x

Lundgren, R.E. & McMakin, A.H. (eds.) (2013) Risk Communication: A Handbook for Communicating Environmental, Safety, and Health Risks, Fifth Edition |Online ISBN:9781118645734 |DOI:10.1002/9781118645734 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/book/10.1002/9781118645734

Mairal Buil, Gaspar (2013). La década del riesgo Situaciones y narrativas de riesgo en España a comienzos del siglo XXI. Madrid: Los libros de la Catarata.

McPhee, R. D., & Zaug, P. (2000). The communicative constitution of organizations. A framework for explanation. The Electronic Journal of Communication, 10(1–2).

Matthew C. Nisbet (2009): Communicating Climate Change: Why Frames Matter for Public Engagement, Environment: Science and Policy for Sustainable Development, 51:2, 12-23.

Moreno Castro, C. (Ed.) (2009) Comunicar los riesgos. Ciencia y tecnología en la sociedad de la información (115-132). Madrid: Bilioteca Nueva.

OEDC (2003). Emerging Risks in the 21st Century. An agenda for action, Paris: OECD Publications Service.

Renn, O. (2008). Risk Governance: coping with uncertainty in a complex world, London: Earthscan.

Vallejos, A. (2012). La relevancia de la confianza institucional y la comunicación en la percepción y construcción social de riesgos. Perfiles latinoamericanos, 20(39), 151-176.

Wardman, J.K. (2008). The Constitution of Risk Communication in Advanced Liberal Societies. Risk Analysis, 28(6), 1619–1637.

Zinn, J. (ed) (2008). Social Theories of Risk and Uncertainty: An Introduction, Oxford: Blackwell Publishing

Complementària

Recomanacions


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.