|
Tipo A
|
Código |
Competencias Específicas | | | A1 |
Dominar conceptes avançats, teòrics i metodològics, per exercir posicions professionals en l'àmbit de la comunicació estratègica en entorns organitzacionals. |
| | A4 |
Desenvolupar i gestionar estratègies de comunicació efectives, eficaces i correctes per a diversitat d'organitzacions, així com dominar els principals conceptes per planificar-les en equips multidisciplinaris. |
|
Tipo B
|
Código |
Competencias Transversales | | | CT1 |
Resoldre problemes complexes de manera crítica, creativa i innovadora en contextos multidisciplinaris. |
|
Tipo C
|
Código |
Competencias Nucleares |
|
Tipo A
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| | A1 |
Conèixer els conceptes de discurs, relat de marca (storytelling) i framing, i la seva aplicació en organitzacions de tota mena.
Analitzar temes, discursos, narratives i marcs interpretatius a les organitzacions i als mitjans de comunicació.
| | | A4 |
Produir i gestionar discursos, arguments, relats i marcs interpretatius organitzacionals de manera efectiva i coherent.
|
|
Tipo B
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| | CT1 |
Reconèixer la situació plantejada com un problema en un entorn multidisciplinari, investigador o professional, i afrontar-lo de manera activa.
Seguir un mètode sistemàtic amb un enfocament global per dividir un problema complex en parts i per identificar les causes aplicant el coneixement científic i professional.
Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris i disponibles per tal d’afrontar el problema.
Elaborar un model realista que concreti tots els aspectes de la solució proposada.
Avaluar el model proposat contrastant-lo amb el context real d’aplicació i ser capaç de trobar limitacions i proposar millores.
|
|
Tipo C
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| tema |
Subtema |
| Tema 1. L'organització com a espai de creació de sentit i la seva mediatització. |
|
| Tema 2. Temes i contingut: eines d'anàlisi. |
|
| Tema 3. Bases per entendre i aplicar l'storytelling organitzacional. |
|
| Tema 4. Els marcs interpretatius (framing) i la gestió de temes (issue management). |
|
| Tema 5. L'organització com a agent discursiu: estructures, metàfores i actors. |
|
| Metodologías :: Pruebas |
| |
Competencias |
(*) Horas en clase
|
Horas fuera de clase
|
(**) Horas totales |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
|
0 |
42 |
42 |
| Videoconferència |
|
2 |
2 |
4 |
| Activitats d’auto seguiment |
|
0 |
4 |
4 |
| Treballs |
|
0 |
19 |
19 |
| Fòrums de debat |
|
0 |
2 |
2 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves de validació |
|
1 |
0 |
1 |
| |
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos |
Metodologías
| |
descripción |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura. |
| Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
Lectura i treball de documentació publicada en diversos formats. Aquesta pot ser seleccionada o elaborada pel professorat, amb l’objectiu de facilitar a l’estudiant el desenvolupament de les competències de caire més teòric i aquells coneixements necessaris per al desenvolupament d’activitats pràctiques. |
| Videoconferència |
Exposició de continguts de l'assignatura, presentació d’activitats, resolució de problemes i dubtes mitjançant webconferència. Aquesta activitat requereix presència síncrona d’estudiants i professorat. El seu desenvolupament permet diferents graus d’interactivitat en funció dels objectius pretesos. |
| Activitats d’auto seguiment |
Activitats proposades a l’estudiant, amb un pes mínim en la nota, que serveixen per a que l’estudiant pugui autoregular el seu aprenentatge. Poden ser de diferent tipus. Un dels formats més utilitzats són els test d’auto seguiment. |
| Treballs |
Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes. Durant l'assignatura es portaran a terme dos treballs, un sobre storytelling i un sobre framing organitzacional, amb un pes de 40% cada un sobre la nota final |
| Fòrums de debat |
Activitats on els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d’eines asíncrones com el fòrum del Campus Virtual. |
| Atenció personalitzada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o webconferència. |
|
descripción |
|
Los estudiantes pueden concertar horas de tutorias con los profesores. |
|
Metodologías |
Competencias
|
descripción |
Peso |
|
|
|
|
| Activitats d’auto seguiment |
|
-L'assignatura conté tests d'autoseguiment online on es comprova el nivel de comprensió i aprenentatge dels conceptes impartits durant l'assignatura. |
10% |
| Treballs |
|
-Durant el curs es presentaran treballs, un sobre el tema d'Storytelling organitzacional i un altre sobre Framing organitzacional, a partir de les instruccions dels professors al Moodle i en base als continguts impartits online. Cada part té un pes del 40% de la nota. |
80% |
| Fòrums de debat |
|
Els Fórums de debat articularan els conceptes centrals de l'assignatura a través de la participación asíncrona dels alumnes, amb la moderació del profesor. |
10% |
| Proves de validació |
|
La prova de validació consisteix en una comprovació presencial de la identitat de l'alumne, a qui se li demanarà un resum oral dels treballs presentats. El resultat d'aquesta prova de validació és APTE/NO APTE |
APTO/NO APTO |
| Otros |
|
|
|
| |
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
|
-Los trabajos suspendidos o no presentados deberán ser recuperados según las indicaciones de los tutores de la asignatura previa solicitud de una tutoria individual online. -Respecto a la participación en el fórum, si el alumno no ha cumplimentado esta parte, puede solicitar un trabajo individual compensatorio sobre las lecturas y discusiones llevadas a cabo en el fórum, siempre pactándola en tutoria online con sus tutores de la asignatura. -Igualmente, y de acuerdo con los tutores de la materia, el alumno deberá hacer una práctica compensatoria si no ha realizado a tiempo el text de autoseguimiento. En la segunda convocatoria se deben presentar los trabajos suspendidos o no presentados en primera. |
| Bàsica |
Altheide, D. L., & Schneider, C. J, Qualitative media analysis., 2013, Thousand Oaks, London & New Delhi: Sage Public
Content Analysis in Communication Research., Berelson, B., 1952, Glencoe III: Free Press
Boje, D. M., Storytelling in Organizational Practices. Managing in the Quantum Age., 2014, London and New York: Routledge.
Carr, A., Jung, archetypes and mirroring in organizational change management: Lessons from a longitudinal case study., 2002, Journal of Organizational Change Management, 15(5)
Castelló, E., Identidades mediáticas. Introducción a las teorías, métodos y casos, 2008, (Ediuoc, Ed.). Barcelona
Castelló, E, Comunicación y ser de la organización., 2019, València: Tirant lo Blanch.
Cooren, F., Textual agency: How texts do things in organizational settings, 2004, Organization, 11(3), 373–393. https://doi.org/10.1
Dowling, G. R., Communicating Corporate Reputation through Stories, 2006, California Management Review, 49(1), 82–100. https
Entman, R. M, Framing: Toward clarification of a fractured paradigm., 1993, ournal of Communication, 43(4), 51–58. https://doi
Goffman, E., Frame Analysis. An Essay on the Organization of Experience., 1974, New York: Harper & Row.
Hepp, A., Hjarvard, S., & Lundby, K., Mediatization: theorizing the interplay between media, culture and society, 2015, Media, Culture and Society, 1–11. https://doi.org/
Hjarvard, S., The mediatization of society. A theory of the media as agents of social and cultural change, 2008, Nordicom Review, 29(2), 105–134.
Kent, M. L, The power of storytelling in public relations: Introducing the 20 master plots, 2015, Public Relations Review, 41(4), 480–489. https://d
Krippendorff, K., Content Analysis An Introduction to Its Methodology, 2018, Thousand Oaks, London, New Delhi: Sage Publication
McPhee, R. D., & Zaug, P., The communicative constitution of organizations. A framework for explanation, 2000, he Electronic Journal of Communication, 10(1–2).
Parker, M, Shut down the business school. What’s wrong with management education., 2018, London: Pluto Press.
Reissner, S., & Pagan, V., Storytelling in Management Practice, 2014, London and New York: Routledge.
Riffe, D., Lacy, S., Fico, F., & Watson, B., Analyzing Media Messages Using Quantitative Content Analysis in Research, 2019, New York: Routledge.
Schoeneborn, D., Kuhn, T. R., & Kärreman, D., The Communicative Constitution of Organization, Organizing, and Organizationality., 2018, Organization Studies, 1–22. https://doi.org/10.117
Anderson, L. B, How frames present BMW as embracing an aging workforce, 2013, Public Relations Review, 39(5), 484-490.
Hallahan, K., Seven models of framing: Implications for public relations, 1999, Journal of public relations research, 11(3), 205-2
Knight, M. G., Getting past the impasse: Framing as a tool for public relations, 1999, Public Relations Review, 25(3), 381-398.
Austin, L. L., Framing diversity: A qualitative content analysis of public relations industry publications, 2010, Public Relations Review, 36(3), 298-301.
van der Meer, T. G., Organizational crisis-denial strategy: The effect of denial on public framing., 2014, Public Relations Review, 40(3), 537-539.
Hallahan, K, Political public relations and strategic framing, 2011, Political public relations: Principles and applica
Wang, A, Priming, framing, and position on corporate social responsibility, 2007, Journal of Public Relations Research, 19(2), 123-1
Van Gorp, B., The constructionist approach to framing: Bringing culture back in, 2007, Journal of Communication 57(1)
|
|
Boje, D. M. (2014). Storytelling in Organizational Practices. Managing in the Quantum Age. London and New York: Routledge.
Castelló, E. (2019). Comunicación y ser de la organización. València: Tirant lo Blanch.
Cooren, F. (2004). Textual agency: How texts do things in organizational settings. Organization, 11(3), 373–393. https://doi.org/10.1177/1350508404041998
Entman, R. M. (1993). Framing: Toward clarification of a fractured paradigm. Journal of Communication, 43(4), 51–58. https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.1993.tb01304.x
Goffman, E. (1974). Frame Analysis. An Essay on the Organization of Experience. New York: Harper & Row.
Hepp, A., Hjarvard, S., & Lundby, K. (2015). Mediatization: theorizing the interplay between media, culture and society. Media, Culture and Society, 1–11. https://doi.org/10.1177/0163443715573835
Hjarvard, S. (2008). The mediatization of society. A theory of the media as agents of social and cultural change. Nordicom Review, 29(2), 105–134.
McPhee, R. D., & Zaug, P. (2000). The communicative constitution of organizations. A framework for explanation. The Electronic Journal of Communication, 10(1–2).
Parker, M. (2018). Shut down the business school. What’s wrong with management education. London: Pluto Press.
Reissner, S., & Pagan, V. (2014). Storytelling in Management Practice. London and New York: Routledge.
Schoeneborn, D., Kuhn, T. R., & Kärreman, D. (2018). The Communicative Constitution of Organization, Organizing, and Organizationality. Organization Studies, 1–22. https://doi.org/10.1177/0170840618782284
|
| Complementària |
|
|
| Asignaturas que continúan el temario |
| CAMPANYES I PLANS DE COMUNICACIÓ/12885106 | | DIRECCIÓ DE COMUNICACIÓ/12885108 | | GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ EN LÍNIA I COMMUNITY MANAGEMENT/12885110 |
|
| Asignaturas que se recomienda cursar simultáneamente |
| PERSUASIÓ A TRAVÉS DEL DISCURS/12885102 |
|
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|