DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) SISTEMES MÈDICS Codi 12895107
Ensenyament
Antropologia Mèdica i Salut Global (2020)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
6 Obligatòria Primer 1Q
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
VALLVERDÚ VALLVERDÚ, JAIME
Adreça electrònica jaime.vallverdu@urv.cat
serena.brigidi1@urv.cat
jordi.moreras@urv.cat
juan.muela@urv.cat
Professors/es
VALLVERDÚ VALLVERDÚ, JAIME
BRIGIDI , SERENA
MORERAS PALENZUELA, JORDI
MUELA RIBERA, JUAN
Web
Descripció general i informació rellevant

L'assignatura permet contextualitzar i aprofundir teòricament i etnogràfica els sistemes mèdics dins de l’àmbit d’estudi de l’antropologia social. Tracta el concepte de sistemes mèdics i el seu abast en les dimensions històrica i transcultural. Això fa referència tant al registre etnogràfic i històric dels sistemes mèdics com al debat conceptual i metodològic sobre les estructures, els processos i les dinàmiques implicades en l’etnomedicina des d’una perspectiva eminentment cultural i simbòlica. A l’assignatura s’aborden paradigmes de la medicina occidental, el pluralisme mèdic africà, els sistemes mèdics populars i tradicionals, o d'arrel oriental, entre d'altres exemples.

Aquesta assignatura el curs 2021-2022 s’impartirà excepcionalment només mitjançant docència en línia. Els continguts, les competències i els resultats d’aprenentatge seran els ordinaris i els podeu consultar en l’apartat corresponent de la guia. Les metodologies, la planificació i l’avaluació seran tan similars com sigui possible a la modalitat presencial / semipresencial i cal que consulteu el detall en l’apartat d’Avaluació.



Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Dominar, avaluar i utilitzar críticament i de forma avançada les fonts, la bibliografia i els sistemes d'informació i documentació relacionats amb les ciències de la salut i les ciències socials.
 A2 Dominar i saber utilitzar les eines tècniques, metodològiques i teòriques avançades que es fan servir en recerca bàsica i aplicada en antropologia mèdica, salut global i altres camps afins.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT2 Resoldre problemes complexes de manera crítica, creativa i innovadora en contextos multidisciplinaris.
 CT3 Treballar en equips multidisciplinars i en contextos complexes.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Coneix i avalua críticament les fonts i la bibliografia científica sobre antropologia mèdica, història de la ciència, salut global i camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció.
Incorpora els coneixements teòrics i metodològics essencials sobre l'antropologia mèdica, incloent-hi aspectes ètics i de gènere.
Sap analitzar críticament les fonts i la bibliografia científica sobre salut pública, història de la ciència, salut global i camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció.
 A2 Coneix i sap utilitzar els instruments tècnics i metodològics que es fan servir actualment en recerca bàsica i aplicada en antropologia mèdica, salut global i altres camps relacionats amb els processos de salut, malaltia i atenció.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT2 Reconèixer la situació plantejada com un problema en un entorn multidisciplinari, investigador o professional, i afrontar-lo de manera activa.
Seguir un mètode sistemàtic amb un enfocament global per dividir un problema complex en parts i per identificar les causes aplicant el coneixement científic i professional.
Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris i disponibles per tal d’afrontar el problema.
Elaborar un model realista que concreti tots els aspectes de la solució proposada.
Avaluar el model proposat contrastant-lo amb el context real d’aplicació i ser capaç de trobar limitacions i proposar millores.
 CT3 Conèixer l’objectiu de l’equip i identificar el seu rol en contextos complexos.
Comunicar i actuar amb altres equips per assolir conjuntament els objectius.
Comprometre’s i afavorir els canvis i millores necessaris per assolir els objectius de l’equip.
Confiar en les pròpies capacitats, respectar les diferències i aprofitar-les en benefici de l’equip.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Mòdul 1. L'etnomedicina i el sector biomèdic 1. El sistema etnomèdic
1.1. Etnomedicina abans i després d'Alma Ata. Exemples
1.2. WHO. Salut/malaltia
1.3. Illness/desease/sickness. Exemples
2. El sistema biomèdic
2.1. Biomedine is not culture free
2.2. Signe/Simptomes. Terapeutes/Fàrmacs. Exemples
2.3. Hegemonia/condició subalterna. Exemples
2.4. Privilegi/Opressió-resistència
2.5. Èxits i fracasos del MMH. Exemples
Mòdul 2. Pluralisme mèdic a l'Àfrica 1. Pluralisme mèdic, algunes reflexions i conceptes
1.1. Teorització i debats a l'entorn del concepte "pluralisme mèdic"
1.2. Pluralisme mèdic i polítiques de salut
2. Diversitat de sistemes mèdics africans
2.1. La "medicina tradicional" a l'Àfrica
2.2. Pluralisme mèdic a l'Àfrica
Mòdul 3. Sistemes mèdics i espiritualitat: el pentecostalisme i l'ayurveda 1. Introducció: sistemes mèdics i religió
2. Models, sabers i formes d'atenció
3. Pentecostalisme
3.1. Introducció
3.2. Models i processos de conversió
3.3. Malaltia i processos terapèutics
3.4. Transnacionalització. Noves esglésies ètniques
4. Ayurveda

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A1
0 2 2
Sessió Magistral
A1
A2
10 0 10
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada
A1
A2
0 44 44
Seminaris
A1
CT2
4 14 18
Treballs
A1
A2
0 36 36
Fòrums de debat
A1
CT2
0 4 4
Presentacions / exposicions
A1
A2
4 20 24
Videoconferència
A1
A2
0 6 6
Atenció personalitzada
0 6 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada Lectura i treball de documentació publicada en diversos formats. Aquesta pot ser seleccionada o elaborada pel professorat, amb l’objectiu de facilitar a l’estudiant el desenvolupament de les competències de caire més teòric i aquells coneixements necessaris per al desenvolupament d’activitats pràctiques.
Seminaris Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional.
Treballs Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes.
Fòrums de debat Activitats on els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d’eines asíncrones com el fòrum del Campus Virtual.
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels estudiants sobre un tema concret.
Videoconferència Exposició de continguts de l'assignatura, presentació d’activitats, resolució de problemes i dubtes mitjançant webconferència. Aquesta activitat requereix presència síncrona d’estudiants i professorat. El seu desenvolupament permet diferents graus d’interactivitat en funció dels objectius pretesos. Aquesta activitat pot ser enregistrada en el moment del seu desenvolupament per tal de posar-la a disposició dels estudiants a l’aula virtual i facilitar-ne la seva consulta posterior.
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per a atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o webconferència.

Atenció personalitzada
Descripció
Les tutories individuals, en la mesura en què siguin requerides, seran concertades entre docents i alumnat i realitzades mitjançant l'aplicació Teams.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada
A1
A2
Activitat de comentari de text o documents audiovisuals 20%
Treballs
A1
A2
Assaig temàtic relacionat amb els continguts del curs 60%
Fòrums de debat
A1
CT2
Participació en propostes de debat 5%
Presentacions / exposicions
A1
A2
Aportacions i discussions temàtiques en forma de treballs breus o altres activitats puntuals 5%
Videoconferència
A1
A2
Exposició en línia del treball final 10%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Modalitat: docència en línia. Segons model d'avaluació continuada, consistent al lliurament de treballs de curs segons el calendari establert al programa.

L'avaluació continuada consisteix en el lliurament al llarg del curs de dues activitats principals: un comentari analític i un assaig crític. Es preveu, junt amb elles, i a mode complementari, la realització per part de l'alumne d'altres activitats proposades.

Les metodologies Fòrums de debat i Presentacions/exposicions (amb les activitats corresponents assenyalades), a criteri del professorat de l'assignatura, podran quedar subsumides quant a pes de qualificació dins de la metodologia Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada, a la qual se li atorgaria aleshores un pes del 30%.

La segona convocatoria consistirà en el lliurament de treballs pendents o considerats no aptes a la primera convocatòria.


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLOGRAFIA BÀSICA


Allué, M. (2013) El paciente inquieto. Barcelona: Bellaterra.

DiGiacomo, S. (1992) “Metaphor as Illness: Postmodern Dilemmas in the Representationof Body, Mind and Disorder”, Medical Anthropology , 14: 109-137.

Cantón, M.(1996) “’Curar y creer’ en Guatemala. A la conversión religiosa (Pentecostal)por la sanación física”, en González, J. A.; Rodríguez, S. (eds) Creer y curar: la medicina popular .Granada, Biblioteca de Etnología, Diputación Provincial de Granada, pp.457-481. 

Freidin, B.; Ballesteros, M. (2015) “Choosing Ayurveda as a healtcare practice in Argentina”, Current Sociology Monograph, 63(5): 669-684.

Garma, C.(2004) “La sanación por la fe”, en Buscandoel Espíritu. Pentecostalismo en Iztapalapa y Ciudad de México . México,UAM/PyV, pp.39-53. 

Gutiérrez-Zúñiga, C. (1997) "El New Age: lo heterogéneo en la cultura global", Renglones, 36: 11-16.

Muela, J.(2007) “Pluralismo medico en África”, en Álvarez, C. (coord.) Mujer, sida yacceso a la salud en África Subsahariana. Enfoque desde las ciencias sociales .Medicus Mundi Catalunya, pp. 104-114. 

Kleinman, A.M. (1978) “What Kind of Model for the Anthropology of Medical Systems?”, American Anthropology , 80: 661-665.

Menéndez, E.(2009) “Modelos, saberes y formas de atención de los padecimientos: deexclusiones ideológicas y de articulaciones prácticas”, De sujetos, saberes y estructuras . Buenos Aires: Lugar, pp. 25-72. 

Pool, R.;Geissler, W. (2005) “Medical systems and medical syncretism”, MedicalAnthropology , Open University Press, pp. 39-51.

Saavedra, N. I. (2016) "Conceptualización de las emociones en tres sistemas médicos: la medicina tradicional china, ayurveda y medicina tradicional mexicana", Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad, 20: 41-53.

Vallverdú, J. (2010) “Religión y salud (o curarse y convertirse)” en Martorell, M. A.; Comelles, J. M.; Bernal, M. (eds) Antropología y enfermería. Campos de Encuentro. Un Homenaje a Dina Garcés, vol II. Tarragona, Publicacions URV, pp. 237-258.

World Health Organisation (1978) The promotion and development of traditional medicine. Geneva: WHO. 

Complementària

Azevedo, M.J. (2017) Historical perspectives on the state of health and health systems in Africa. Vol. II, DOI 10.1007/978-3-319-32564-4_1. Pgs: 1-13.

Andrade, R. (2008) “Manos que sanan. Experiencia de salud en mujeres pentecostales chilenas”, Revista Cultura y religión, 2 (3). Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2785574.

Ackernecht, E. (1984) Medicina y Antropología Social. Madrid: Akal Universitaria.

Aguirre, B. (1986) Antropología médica. Barcelona: CIS.

Barrera, A. (2006) La enfermedad. Barcelona: Anagrama.

Beckerleg, S. (1994) “Medical pluralism and Islam in Swahili communities in Kenya”, Medical Anthropology Quarterly, 8(3): 299-313.

Benoist, J. (ed.) (1996) Soignier au pluriel. Essais sur le pluralisme médical. Paris: Karthala.

Brigidi, S. et al. (2007) “Inequalities and health: analysis of a model for the management of Latin American users of an emergency department”, Journal of Preventive Medicine & Hygiene, 49 (1): 6-12.

Comelles, J. (1984) Antropologia i salut. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.

Comelles, J.; Martínez, A. (1993) Enfermedad, Cultura y Sociedad. Un ensayo sobre las relaciones entre la Antropología Social y la Medicina. Madrid: Eudema.

DiGiacomo, S. M. (1987) “Biomedicine as a Cultural System: An Anthropologist in the Kingdom of the Sick”, en H. A. Baer (ed.) Encounters with Biomedicine: Case Studies in Medical Anthropology, Montreux: Gordon and Breach, pp. 315–346.

DiGiacomo, S. M. (1992) “Metaphor as Illness: Postmodern Dilemmas in the Representation of Body, Mind and Disorder”, Medical Anthropology, 14: 109-137.

DiGiacomo, S. M. (2004) “Autobiografia crítica i teoria antropològica. Reflexions a l’entorn de la identitat cultural i professional”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 25: 124-134. 

Elling, R.H. (1981) “Political economy, cultural hegemony, and mixes of traditional and modern medicine”, Social Science and Medicine, 15A:89-99.

Esteban, M.; Comelles, J. M.; Díez Mintegui, C. (eds.) (2010) Antropología, género, atención y salud.Barcelona: Bellaterra.

Foucault, M. (1966) El nacimiento de la clínica. Una arqueología de la mirada médica. Argentina: Siglo veintiuno editores.

Freidin,  B.; Ballesteros, M.; Echeconea, M. (2013) En búsqueda del equilibrio: salud, benestar y vida cotidiana entre seguidores del Ayurveda en Buenos Aires. Documentos de Trabajo, núm. 65. Instituto de Investigaciones Gino Germani. Disponible en: http://biblioteca.clacso.edu.ar/Argentina/iigg-uba/20130618055151/dt65.pdf

Garma, C. (1985) “Conversión y los poderes de curación entre los protestantes totonacas”, Iztapalapa, 12-13: 39-53.

Garma, C. (1993) “Liderazgo carismático y colectividad en la curación pentecostal” en Barbro Dahlgren, J. (comp) III Coloquio de Historia de la religión en Mesoamérica y áreas afines. IIA, UNAM, pp. 233- 241.

Garma, C. (2000) “La socialización del don de lenguas y la sanación en el pentecostalismo mexicano”, Alteridades, 10 (20): 85-92.

Granero, X., Mallart, Ll. (1984) Antropología y salud. Barcelona: Fundació La Caixa de Pensions.

Gil-Soo Han (2002) “The myth of medical pluralism: A critical realist perspective”, Sociological Research Online, vol. 6, No 4. Disponible en: htpp://www.socresonline.org.uk/6/4/han.htlm

Jennings, M. (2005) “Chinese medicine and medical pluralism in Dar es Salaam: Globalisation or glocalisation?” International Relations, 19(4): 457-473.

Kleinman, A. (1976) “Culture, illness and care: clinical lessons from anthropologic and cross-cultural research”, Annals of Internal Medicine, 88: 251-258.

Lad, Vasant (1988) “La constitución humana”, Ayurveda. La ciencia de curarse a uno mismo. Buenos Aires, México. Continente/Pax, pp. 29-51.

Leslie, C. (ed.) (1976) Asian Medical Systems: A Comparative Study. Berkeley: University of California Press.

Mahadevan, T.M.P. (1982) “El dualismo espíritu-materia del Shankhya”, Invitación a la filosofía de la India. México. Fondo de Cultura Económica, pp. 118-128.

Muela, J. (2007) Malaria en Lipangalala. Tesis doctoral, Barcelona UAB.

Menéndez, E. (2002) La parte negada de la cultura. Relativismo, diferencias y racismo. Barcelona: Bellaterra.

Menéndez, E.; Di Pardo, R. (1996) De algunos alcoholismos y algunos saberes. Atención primaria y proceso de alcoholización. MéxicoD.F.: CIESAS.

Olsen, W.C. and Sargent, C. (eds.) (2017) African Medical Pluralism. Indiana University Press.

Perdiguero, E.; Castejón, R. (eds.) (2003) “La constitución del sistema sanitario en España”, Trabajo Social y Salud, 43: 71-83.

Perdiguero, E.; Comelles J. M. (eds.) (2000) Medicina y Cultura. Estudios entre la antropología y la medicina. Barcelona: Bellaterra.

Press, I. (1980) “Problems in the definition and classification of medical systems”, Social Science and Medicine, 14B: 45-57.

Rubel, A.; O'nell, C.; Collado, R. (1989) Susto, una enfermedad folk. Mexico: Fondo de Cultura Económica.

Sontag, S. (1980) La enfermedad y sus metáforas Munich: Editores.

Muñoz, J. M. (2015) Ayurveda de Maharashtra: descripción e interpretación de la práctica médica contemporánea. Tesis doctoral, Universidad de Granada.

Nazrul, I. (2007) Repackaging ayurveda in post-colonial India: Revivalism and Global commodification. University of Hong Kong. Tesis doctoral.

Sanchiz, P. (1995) “Poder de la palabra y eficacia de los objetos. Pentecostalismo y ‘costumbre’ en Guatamala”, Iglesias, pueblos y culturas, 36: 43-69.

Vallverdú, J. (2008) Las lenguas del Espíritu. Religiones carismáticas y pentecostalismo en México. Tarragona, Publicacions URV.

Vallverdú, J. (2009) “¿Vuelve el Espíritu Santo? Dinámicas de la emoción religiosa y el trance extático en el cristianismo carismático” Ponencia en el Congreso “El cuerpo. Objeto y sujeto de las ciencias humanas y sociales”.  Institución Milà i Fontanals, CSIC. 28 a 31 de enero de 2009. Coord.: Josep Martí y Yolanda Aixalà. Edición CD Rom. ISBN: 978-84-00-08935-1.

Vallverdú, J. (2012) “El poder sobre el cuerpo y el poder del cuerpo religioso: dos casos para la comparación”, Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol LXVII, 1: 209-240.

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent