|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | CE5 |
Conèixer els principis, la instrumentació i les aplicacions de les principals tècniques de Bioquímica i Biologia molecular. |
| | CE8 |
Analitzar adequadament dades i resultats experimentals propis del camp científic i saber-los interpretar. |
| | CE13 |
Aplicar coneixements moleculars a la interpretació fisiològica del funcionament normal o patològic de l'organisme. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | CE5 |
Conèixer els principals marcadors de patologies
Conèixer l'ús dels resultats de la bioquímica clínica en el diagnòstic i maneig de les malalties mèdiques comunes
Descriure les principals aplicacions de la bioquímica clínica
Explicar què significa el terme marcador en bioquímica clínica
| | | CE8 |
Explicar què significa el terme marcador en bioquímica clínica
Interpretar els resultats dels paràmetres bioquímics d'una analítica de sang i orina
| | | CE13 |
Conèixer els principals marcadors de patologies
Conèixer l'ús dels resultats de la bioquímica clínica en el diagnòstic i maneig de les malalties mèdiques comunes
Descriure les principals aplicacions de la bioquímica clínica
Explicar què significa el terme marcador en bioquímica clínica
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| 1. INTRODUCCIÓ A LA BIOQUÍMICA CLÍNICA I PATOLOGIA MOLECULAR |
Laboratori de bioquímica clínica i patologia molecular. Ús del laboratori. Interpretació dels resultats i intervals de referència. |
| 2. BIOQUÍMICA CLÍNICA GENERAL |
Equilibri d'aigua i ió sodi. Transtorns de l'ió potassi. Exàmen bioquímic de la funció renal. Equilibri àcid-base. Proteïnes i enzims. Immunoglobulines. Infart agut de miocardi. Exàmen bioquímic de la funció hepàtica. Metabolisme de la glucosa i diabetes mellitus. Regulació del calci. Fosfat i magnesi. Malatia òssia. |
| 3. BIOQUÍMICA CLÍNICA ENDOCRINOLÒGICA |
Control endocrinològic. Funció hipofisària. Fisiopatologia tiroidea. Fisiopatologia suprarenal. Funció gonadal. |
| 4. EXÀMENS BIOQUÍMICS ESPECIALS |
Ferro. Coure i zinc. Etanol. Metabolisme de lipoproteïnes. Marcadors tumorals. |
| 5. PEROXIDACIÓ I PATOLOGIA (RADICALS LLIURES) |
Reactivitat dels radicals lliures (ROS i RNS). Funcionalitat dels radicals lliures. Els radicals lliures alteren l'estructura d'altres molècules. Patologies vinculades amb els radicals lliures. Sistemes de defensa antioxidant (enzimàtica vs. no enzimàtica) |
| 6. INFLAMACIÓ I PATOLOGIA (CITOQUINES) |
Components primaris del sistema immune (limfòcits i altres leucòcits sanguinis). Definició de citoquina i nomenclatura (característiques moleculars). Efectes en les cèl•lules i especificitat deguda a receptors. Secreció de citoquines i activitat biològica de tipus Th1 i Th2. Resum de les principals patologies inflamatòries (el cas especial de l'asma bronquial). Ciqtoquines proinflamatòries primàries i secundàries (TNF, el seu receptor i l'activació de la resposta en el nucli). Possibles usos terapèutics derivats del coneixement de les citoquines. |
| 7. APOPTÒSI I PATOLOGIA |
Apoptòsi com a mort en condicions fisiològiques. L'apoptòsi està programada genèticament. Diferències i semblances entre apoptòsi i necrosi.Els receptors d'apoptòsi: FAS i FAS ligand. El TNFR1. Activació citoplasmàtica del procés apotòtic: les caspases. El mitocondri allibera que regulen apoptòsi. Les fases incials: la fragmentació del DNA. |
| 8. ESTRÈS DE RETICLE ENDOPLASMÀTIC I PATOLOGIA |
Definició de l'estrès de reticle endoplasmàtic (RE stress). La resposta adaptativa a l'estrès de reticle - Unfolding protein response (UPR). Vies de senyalització vinculades amb RE stress i UPR (ATF6, eiF2alfa i xbp-1). Chaperones i proteasoma. Patologies vinculades amb l'estrès de reticle endoplasmàtic. |
| 9. MUTACIONS DE CARÀCTERS GENÈTICS COM A MOTOR DE CANVI |
Polimorfismes i variabilitat dels grups humans. Mutacions silencioses. Agents alquilants, agents intercalants, nitrits, la oxidació i les fonts externes d'energia radiant. El sol i les radiacions ultraviolades. L'estudi del Xeroderma Pigmentosum, malaltia de Huntington i síndrome del cromosoma X fràgil. |
| 10. MITOCONDRI I PATOLOGIA |
Organització del DNA mitocondrial de l'èsser humà. Genètica mitocondrial. Variants genètiques del DNA mitocondrial. Malalties mitocondrials: definicions i tipus. Alteracions genètiques del mtDNA (mutacions puntuals; delecions; associació entre haplogrup i patologia mitocondrial). Alteracions de la comunicació entre els genomes mitocondrial i nuclear. Disfuncions mitocondrials en les patologies neurodegeneratives. Mètodes d'anàlisi. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
29 |
48 |
77 |
| Seminaris |
|
15 |
23 |
38 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
15 |
15 |
30 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves pràctiques |
|
1 |
0 |
1 |
| Proves de desenvolupament |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Descripció dels continguts i organització de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Desenvolupament dels continguts teòrics de l'assignatura a l'aula |
| Seminaris |
Lectura, anàlisi, presentació i discussió crítica per part de l'alumne d'articles/documents relacionats amb els continguts de l'assignatura.
Anàlisi i resolució d'un problema o exercici pràctic concret relacionat amb la temàtica de l'assignatura. |
| Pràctiques a laboratoris |
Desenvolupament dels continguts pràctics de l'assignatura al laboratori |
| Atenció personalitzada |
Ressolució de dubtes teòrico-pràctics fora de l'aula |
|
Descripció |
|
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes. L'atenció a l'estudiant es podrà realitzar mitjançant reunions en línia o presencials, en horaris concertats prèviament per correu electrònic. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Seminaris |
|
Avaluació del format i realització del seminari a l'aula |
5% |
| Proves pràctiques |
|
Entrega i avaluació informe de pràctiques |
15% |
| Proves de desenvolupament |
|
Realització de dues proves relacionades amb els continguts de l'assignatura |
80% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els exàmens es realitzaran de forma presencial. L'avaluació de l'assignatura a través de les proves de desenvolupament es durà a terme mitjançant dos examens parcials. En total els dos exàmens parcials tindran un pes d'un 80% de la nota final. Per tal de ponderar tots els apartats, caldrà una nota mínima de 4.5/10 a cada examen parcial. En cas contrari, les parts suspeses hauran de recuperar-se a segona convocatòria. La segona convocatòria consistirà en un examen final (Pes: 80% Examen final) Es guardarà la nota de pràctiques per l'any següent per aquells alumnes que finalment no superin l'assignatura. L'assistència a pràctiques és obligatòria.La falta d'assistència de forma injustificada farà que l'assignatura quedi suspesa. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
| Bàsica |
Gaw, A. etal., Bioquímica clínica ilustrada, Harcourt, 2006
Diaz Portillo,Jacobo, 770 Preguntas Y Respuestas : Determinaciones Bioquimicas :Utilidad Y Valoracion Clinica, Masson, 2004
Gonzalez de Buitrago, JoseManuel, Patologia molecular, McGraw Hill, 2001
Carl A. Burtis, Edward R. Ashwood, David E. Bruns, Tietz Fundamentals of Clinical Chemistry and Molecular Diagnostics, Saunders Elsevier, 2015
Carl A. Burtis, Edward R. Ashwood, David E. Bruns, Tietz Fundamentals of Clinical Chemistry, Elsevier Saunders, 2008
o William J. Marshall & Stephen K Bangert & Márta Lapsley, Bioquímica clínica, Elsevier, 2013
Henry, John Bernard, El laboratorio en el diagnóstico clínico, Marbán, 2017
William B. Coleman, Gregory J. Tsongalis, olecular pathology : the molecular basis of human disease, Academic Press Elsevier, 2017
Jesús M. Prieto Valtueña, José R. Yuste Ara, Balcells : la clínica y el laboratorio : interpretación de análisis y pruebas funcionales : exploración de los síndromes : cuadro biológico de las enfermedades, Amsterdam ; Barcelona [etc.] : Elsevier Masson, 2010
Gil, José L., Hematología sin microscopio : el hemograma en la práctica clínica, Masson, 2003
|
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| BIOQUÍMICA/13214008 | | SENYALITZACIÓ I CONTROL DE FUNCIONAMENT CEL·LULAR/13214115 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|