Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Professionalitzador |
|
AP1 |
Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d'ensenyament i aprenentatge respectius. Per a la formació professional s'inclourà el coneixement de les respectives professions. |
|
AP2 |
Planificar, desenvolupar i evaluar el procés d'ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l'adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants, així com a l'orientació dels mateixos, tant de forma individual com en col·laboració amb el personal docent i els professonals del centre. |
|
AP3 |
Cercar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l'especialització cursada. |
|
AP4 |
Concretar el currículum que s'hagi d'implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix, desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants. |
|
AP5 |
Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat dels drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte als drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible. |
|
AP6 |
Adquirir estratègies per estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per ells mateixos i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i decisió que facilitin l'autonomia, la confiança i la iniciativa personal. |
|
AP7 |
Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i enfrontar-se a problemes de disciplina i resolució de conflictes. |
|
AP8 |
Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura a l'entorn on estigui ubicat. Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada. Participar en l'evaluació, la investigació i la innovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge. |
|
AP9 |
Conèixer la normativa i l'organització institucional del sistema educatiu i dels models de millora de la qualitat amb l'aplicació als centres d'ensenyament. |
|
AP10 |
Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual, les perspectives i la interrelació amb la realitat social de cada època. |
|
AP11 |
Informar i assessorar a les famílies sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i sobre l'orientació personal, acadèmica i professional dels seus fills. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Comú |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Objectius |
Competències |
Conèixer els desenvolupaments teòric-pràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura. |
AP1
|
|
|
Transformar els currículums en programes d'activitats i de treball. |
AP2 AP4 AP5 AP6 AP8 AP9
|
|
|
Adquirir criteris de selecció i elaboració de materials educatius. |
AP2 AP4 AP5
|
|
|
Fomentar un clima que faciliti l'aprenentatge i valori les aportacions dels estudiants. |
AP2 AP7
|
|
|
Integrar la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en el procés d'ensenyament/aprenentatge de la llengua i la literatura. |
AP5 AP8
|
|
|
Identificar estratègies i tècniques d'avaluació i entendre l'avaluació com un instrument de regulació i estímul a l'esforç. |
AP2 AP6
|
|
|
Conèixer la normativa i organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat amb aplicació als centres d'ensenyament. |
AP1 AP9
|
|
|
Treballar en equip i cooperar amb altres docents, amb professionals de l'educació, professionals dels serveis educatius i amb les famílies. |
AP11
|
|
|
Interessar-se per la pròpia formació permanent, reconeixent aspectes de millora en el seu exercici professional. |
AP10
|
|
|
Prendre consciència de les pròpies creences i estereotips culturals i les implicacions d'aquests en la seva actuació professional. |
AP10 AP11
|
|
|
Identificar el potencial educatiu i pedagògic de les TIC per utilitzar-lo com a instrument pel disseny i desenvolupament de la docència. |
AP3 AP8
|
|
|
Tema |
Subtema |
1. Ensenyament-aprenentatge de la Llengua Catalana. |
1.1. APRENDRE I ENSENYAR LLENGUA I LITERATURA A L’AULA
1.1.1. De la literatura a la llengua i de la llengua a la literatura
1.1.2. Recursos per treballar la llengua i la literatura en contextos digitals
1.2. APLICACIONS DIDÀCTIQUES DEL CÒMIC
1.2.1. El còmic com a eina pedagògica a l’aula
1.2.2. La millora de l’expressió oral, de l’expressió escrita i de l’escriptura
|
2. Ensenyament-aprenentatge de la Literatura Catalana |
2.1.LA LITERATURA POPULAR COM A FONT DE RECURSOS EDUCATIUS
2.1.1. Les possibilitats didàctiques de les rondalles
2.1.2. Treballar (i jugar) amb la llengua
2.2. LA RUTA LITERÀRIA COM A EINA PER A L’EDUCACIÓ
2.2.1. Tipologia de rutes i propostes didàctiques
2.3. USOS DIDÀCTICS DEL CINEMA
2.3.1. Les adaptacions cinematogràfiques de la literatura catalana
2.3.2. El cinema com a recurs a l’aula: més enllà de l’adaptació
|
3. Enseñanza-aprendizaje de la Lengua Española |
3.1. FUNDAMENTOS DE DIDÁCTICA DE LA LENGUA
3.1.1. Antecedentes
3.1.2. Emergencia de la didáctica de la lengua
3.1.3. Objeto de la didáctica de la lengua
3.2. CURRÍCULO OFICIAL, PROGRAMACIÓN Y EVALUACIÓN
3.2.1. Elementos del currículo: Competencias, dimensiones y contenidos
3.2.2. Programación: Secuencia de objetivos y contenidos
3.2.3. Evaluación: Tipos e instrumentos
3.3. ENSEÑANZA/APRENDIZAJE DE LA GRAMÁTICA
3.3.1. ¿Qué enseñar?
3.3.2. ¿Cómo enseñarlo?
3.3.3. ¿Para qué enseñarlo?
3.4. ENSEÑANZA/APRENDIZAJE DEL LÉXICO
3.4.1. Adquisición del vocabulario
3.4.2. Didáctica del léxico
3.5. COMPRENSIÓN Y EXPRESIÓN ORAL
3.5.1. Contenidos
3.5.2. Estrategias para el desarrollo de la competencia oral
3.6. COMPRENSIÓN Y EXPRESIÓN ESCRITA
3.6.1. Leer para aprender
3.6.2. Complejidad del proceso de escritura
|
4. Enseñanza-aprendizaje de la Literatura Española |
4.1. ¿QUÉ TIPO DE PROFESOR QUIERO SER?
4.1.1. Presentación de la asignatura.
4.1.2. Reflexiones a partir de situaciones.
4.2. ¿MOTIVAR PARA ENSEÑAR LITERATURA?
4.2.1. Enseñar Literatura desde las emociones.
4.2.2. El acto de leer.
4.2.3. Hacia el acto de crear.
4.3. CURRÍCULOS, LIBROS DE TEXTO, LECTURAS PRESCRIPTIVAS
4.4 TIPOS DE CLASES PARA LA EDUCACIÓN LITERARIA Y LAS TIC
4.4.1. Algunas orientaciones.
4.4.2. Enseñar Literatura hoy.
4.5. EVALUAR
4.5.1. Criterios de evaluación.
4.5.2. Tipos de exámenes.
4.6. COMPORTAMIENTOS DISRUPTIVOS Y PI. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
|
Sessió Magistral |
|
40 |
20 |
60 |
Treballs |
|
2 |
60 |
62 |
Treballs |
|
2 |
60 |
62 |
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
40 |
20 |
60 |
|
Atenció personalitzada |
|
4 |
1 |
5 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Es presentarà el programa de l'assignatura.
Es donarà informació clara sobre el mètode d'avaluació.
Es presentaran els tipus d'exercicis i proves a resoldre com pràctiques personals de l'alumne.
Es comentarà la bibliografia bàsica recomanada.
|
Sessió Magistral |
A les sessions magistrals s'exposaran els continguts bàsics de l'assignatura.
Després de les sessions magistrals l'alumne haurà d'ampliar els continguts exposats a classe amb bibliografia complementària |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la llengua |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la literatura |
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
Supòsits pràctics i estudi de casos a l'aula ordinària sobre didàctica de la llengua i la literatura |
Atenció personalitzada |
L'atenció personalitzada es durà a terme a través de consultes que l'alumne pot realitzar, sempre que ho cregui necessari, a les hores de despatx que s'indicaran oportunament. |
|
Descripció |
Donada la situació d'emergència sanitària, durant el curs 2021-22 s’atendrà els estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...). |
|
|
Descripció |
Pes |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la llengua |
50% |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la literatura |
50% |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Als treballs, a més de la correcció i adequació del contingut, es tindrà en compte de manera especial el rigor en l'exposició, la coherència i l'estructura ordenada i eficaç del discurs, la cohesió, la riquesa lèxica i sintàctica i la correcció ortogràfica i gramatical. Per a poder ser avaluat, l'alumne ha d'assistir, com a mínim, al 80% de les sessions presencials.
Procediment per avaluar la segona convocatòriaecuperació: En cas que l'alumne no superi la primera avaluació, la recuperació consistirà en el disseny d'una activitat (de llengua/literatura) i en la seva presentació per escrit. El contingut de l'activitat dependrà de la part no superada a la primera convocatòria. |
Bàsica |
|
BIBLIOGRAFIA APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA LLENGUA I LITERATURA CATALANA - Ambròs, Alba i
Ramon Breu (2007). Cinema i educació: El
cinema a l’aula de primària i secundària. Barcelona: Graó.
- Anciola,
Montserrat de (coord.) (2015). La
literatura com a patrimoni i desenvolupament del territori: espais i rutes
literàries. Reus/Tarragona: Centre de Lectura de Reus/Arola/Publicacions
URV.
- Bataller, Alexandre
i Margalida Coll (eds.) (2014). Literatura
oral i educació. Simbiosi i complicitats. Altea: Grup d’Estudis Etnopoètics
de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis
Catalans/Arxiu de Tradicions de l’Alguer.
- Bataller,
Alexandre i Héctor H. Gassó (eds.) (2014). Un
amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries.
València: Publicacions de la Universitat de València.
- Bowkett, Steve i
Tony Hitchman (2016). La utilización del
cómic para mejorar la expresión oral, la lectura y la escritura. San
Sebastián de los Reyes: Morata.
- Camps, Anna
(coord.) (2011). Llengua catalana i
literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.
- Camps, Núria,
Mariona Casas, Llorenç Comajoan i Teresa Puntí (coords.) (2016). L’ensenyament del català als territoris de
parla catalana. Estat de la qüestió i perspectives de futur. Barcelona:
Universitat de Vic/Universitat Central de Catalunya.
- Casas, Daniel i
Francesc Foguet (cur.) (2012). La Llengua
i la literatura catalanes a les aules del segle xxi.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Universitat Autònoma de Barcelona.
- Casas, Daniel i
Francesc Foguet (cur.) (2015). Raons de
futur. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Universitat Autònoma de
Barcelona.
- Cruces, Francisco
(dir.) (2017). ¿Cómoleemos en la sociedad
digital? Lectores, booktubers y prosumidores. Madrid/Barcelona: Fundación
Telefónica/Ariel.
- Ítaca. Revista de Filologia núm. 6 (2015). Dossier: L’ensenyament de
la literatura (i de la llengua): noves perspectives, nous reptes.
- Martín Escribà,
Àlex; Adolf Piquer Vidal i Fernando Sánchez Miret (cur.) (2014). Actes del Setzè Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes. Volum I [Llengua i literatura catalanes en
l’ensenyament]. Barcelona: AILLC/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- Munmany Muntal,
Mireia (2017). La gestió del patrimoni
literari. Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès.
Patrimoni Literari/1. Tarragona: Publicacions URV.
BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LENGUA ESPAÑOLA - Alvar
Ezquerra, M. (2003). La enseñanza del
léxico y el uso del diccionario. Madrid: Arco Libros.
- Alvarez
Méndez, J.M. (1988). Didáctica de la lengua materna. Un enfoque
desde la lingüística. Madrid: Akal.
- Björk,
L. y Blomstand, I. (2000). La escritura
en la enseñanza secundaria. Los procesos del pensar y del escribir.
Barcelona: Graó.
- Camps,
A. y Zayas, F. (coord.) (2003). Secuencias didácticas para aprender a escribir.
Barcelona: Graó.
- Camps,
A. y Zayas, F. (coord.) (2006). Secuencias
didácticas para aprender gramática. Barcelona: Graó.
- Cervera,
A. (1995). Lengua para todos en
Secundaria. Madrid: Narcea Ediciones.
- Durán,
C. (2009). La palabra compartida. La competencia
comunicativa en el aula. Barcelona. Octaedro.
- Fernández
Ramírez, S. (2009). La enseñanza de la
gramática y de la literatura. Madrid: Arco Libros.
- Fontich
Vicens, X. (2006). Hablar y escribir para
aprender gramática. Barcelona: Horsori.
- Gómez Camacho, A. (2016).
La alfabetización multimodal: nuevas
formas de leer y escribir en el entorno digital. Madrid: Síntesis.
- Guerrero, P. y Caro,
M.T. (2015). Didáctica de la lengua y
educación literaria. Madrid: Pirámide.
- Jover, G. y García,
J.M. (2009). Hablar, escuchar, conversar.
Teoría y práctica de la conversación en las aulas. Barcelona: Octaedro.
- López Valero, A. y
Encabo Fernández, E. (2002). Introducción
a la didáctica de la lengua y la literatura: Un enfoque sociocrítico.
Barcelona: Octaedro
- López Valero, A. y
Encabo Fernández, E. (2013). Fundamentos didácticos de la lengua y la
literatura. Madrid: Síntesis.
- Lozano, G. (2012). Cómo enseñar y aprender sintaxis: modelo,
teorías y prácticas según el grado de dificultad. Madrid: Cátedra.
- Martín Vegas, R.A.
(2009). Manual de Didáctica de la Lengua y la
Literatura. Madrid: Síntesis.
- Martínez Ezquerro, A.
y Campos Fernández-Fígares, M. (2016). Cultura en la diversidad. Educación
lingüística y literaria en las aulas del siglo XXI. Barcelona Octaedro.
- Mendoza, A. (1998). Conceptos clave en didáctica de la lengua y
la literatura. Barcelona: Horsori.
- Prado, J. (2011). Didáctica de la lengua y la literatura
para educar en el siglo XXI. Madrid: La Muralla.
- Ribas Seix, T.
(coord.) (2010). Libros de texto y
enseñanza de la gramática. Barcelona: Graó.
- Ruiz Bikandi, U.
(coord.) (2011). Didáctica de la lengua
castellana y la literatura. Barcelona: Graó.
- Ruiz Bikandi, U.
(coord.) (2011). Lengua castellana y
literatura. Complementos de formación disciplinar. Barcelona: Graó.
- Ruiz Bikandi, U.
(coord.) (2011). Lengua castellana y
literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó.
- Sánchez, E., García,
R. y Rosales, J. (2010). La lectura en el
aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Barcelona: Graó.
- Vicente Mateu, J.A. y
Vicente Ruiz, P.A. (2013). Enseñar y
aprender lengua. Madrid: Síntesis.
- Vilà i Santasusana, M. (coord.) (2005). El
discurso oral formal. Contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas.
Barcelona: Graó.
BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LITERATURA ESPAÑOLA- Agüera, Isabel (2002). Estrategias para una lectura reflexiva. Madrid: Narcea.
- Ballester, Josep (2007). L' educació literària. València: PUV.
- Bordons, Glòria. y DÍAZ-PLAJA, Anna. (coords.) (2006). Enseñar Literatura en Secundaria: la formación de lectores críticos, motivados y cultos. Barcelona: Graó. (Edición también en catalán).
- Cárdenas Sánchez, Jésus y Timón Benítez, Luis Manuel (coords.) (2010). La lírica en la materia de Lengua castellana y Literatura. ¿Cómo enseñar lírica en la ESO? Propuestas educativas desde el marco curricular andaluz. Sevilla: Editorial Waucelen.
- Chedas Redondo, Candelaria (2011). Enseñar-aprender Literatura en secundaria a través del cine y la música ("docere et delectare"). [San Benito]: Edita.
- Cosem, Michel (20135). El poder de leer. Barcelona: Gedisa.
- Esteve, Abraham (1990). La educación de la sensibilidad literaria. Murcia: Universidad de Murcia.
- Font, Carme (2008). Cómo crear emoción en la Literatura: una guía para lograr la mejor expresión de los sentimientos. Barcelona: Alba.
- Marina. José Antonio (2000). Teoría de la inteligencia creadora.Barcelona: Anagrama,
- Rodari, Gianni (2006). Gramática de la fantasía: introducción al arte de inventar historias. Barcelona: Booket.
- Rodari, Gianni (2016). Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Labutxaca.
- Romero Tobar, Leonardo (1985). La aventura del leer. Aula abierta. Barcelona: Salvat.
- Steiner, George y Ladjali, Cécile (2016). Elogio de la transmisión: maestro y alumno. Madrid: Siruela.
|
Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|