DADES IDENTIFICATIVES 2022_23
Assignatura (*) ONOMÀSTICA Codi 12254212
Ensenyament
Grau en Llengua i Literatura Catalanes (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
NAVARRO GÓMEZ, PERE
Adreça electrònica pere.navarro@urv.cat
Professors/es
NAVARRO GÓMEZ, PERE
Web
Descripció general i informació rellevant <p>Aquesta assignatura tractarà sobre l'estudi i l'anàlisi dels noms propis de llocs i de persona.</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A9 Demostrar que coneix l'estructura, l'ús, la variació i l'evolució històrica de la llengua catalana.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A9 Coneix la relació entre la llengua i la nominació de l’entorn.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Onomàstica: teoria i elements descriptius.
L'onomàstica catalana
1. INTRODUCCIÓ A L’ONOMÀSTICA. TEORIA GENERAL
1.1. Els noms propis i els noms comuns
1.1.1. Definició, valor semàntic i referencial. Funció i motivació
1.1.2. Categories i tipologies
1.1.3. Antonomàsia i deonomàstica
1.1.4. El nom propi a la normativa (a la gramàtica, a l’ortografia, al DIEC, etc.)
1.2. Morfosintaxi del nom propi

2. ANTROPONÍMIA
2.1. Sistemes de denominació personal (noms, cognoms, sobrenoms, renoms, malnoms, motius, gentilicis, paragentilicis)
2.2. Evolució històrica de l’antroponímia i sistema modern
2.3. Tendències actuals
2.4. Tractament de l’antroponímia estrangera

3. TOPONÍMIA
3.1. Els noms comuns o genèrics en la toponímia
3.1.1. Oròníms: relleus en sentit positiu, relleus en sentit negatiu, relleus en sentit neutre
3.1.2.Hidrònims i talassònims: cursos majors, cursos menors, elements hidronímics puntuals
3.1.3. Geotopònims: noms de paratges, indrets i llocs del medi físic en general
3.1.4. Biotopònims: fitònims, zoònims
3.2. Els genèrics referits a l’ésser humà i a la seva activitat
3.2.1. Toponímia relativa al poblament col·lectiu (població, barri, raval, urbanització) o en
sentit singular (mas, masia, masada)
3.2.2. Toponímia relativa a aspectes complementaris del poblament o activitat econòmica,
edificacions auxiliars, complementaris del poblament, elements relacionats amb l’activitat
agrària, elements relacionats amb altres activitats, edificis i elements singularitzats
3.2.3. Hodonímia: toponímia relativa a les vies de comunicació en general, passos, indrets
relacionats amb les comunicacions
3.3. Antropotopònims, hagiotopònims (topònims referits a persones o a sants)

4. ORIGENS DELS NOSTRES TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS
4.1. Topònims preromans
4.2 Topònims i antropònims llatins
4.3. Topònims i antropònims germànics
4.4. Topònims i antropònims àrabs
4.5. Topònims mossàrabs
4.6. Topònims catalans
4.7. Topònims i antropònims d’altres orígens
4.8. Els exotopònims antics i tradicionals

5. METODOLOGIA PER A L’ELABORACIÓ DE RECULLS ONOMÀSTICS
5.1. Definicions, propòsits i mètode
5.2. Fonts escrites i fonts orals

6. HISTÒRIA DE L’ONOMÀSTICA ALS PAÏSOS CATALANS
6.1. Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans
6.2. Secció d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
6.3. Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears
6.4. Comissió de Toponímia d’Andorra
6.5. Acadèmia Aragonesa de la Llengua
6.6 Societat d’Onomàstica
6.7. Joan Coromines i l’Onomasticon Cataloniae
6.8. Enric Moreu-Rey i l’onomàstica a la Universitat de Barcelona
6.9. Ramon Amigó i l’escola d’onomasiòlegs del Camp de Tarragona

7. ELS INVENTARIS ONOMÀSTICS ALS PPCC
7.1. Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès), Conca de Barberà i Priorat
7.2. Penedès: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia
7.3. Terres de l’Ebre: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Montsià
7.4. A la resta del territori dels PPCC

8. INTERDISCIPLINARIETAT DE L’ONOMÀSTICA
8.1. Onomàstica i lexicologia: formació dels topònims
8.2. Onomàstica i lingüística diacrònica
8.3. Onomàstica i geolingüística
8.4. Onomàstica, història, geografia, medi ambient, arqueologia, excursionisme
8.5. Onomàstica i legislació
8.6. Onomàstica i planificació lingüística (estandardització, retolació, adaptació dels exotopònims)
8.7. Onomàstica, turisme, patrimoni cultural, literatura


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A9
35 40 75
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A9
8 25 33
Treballs
A9
10 25 35
Pràctiques de camp/sortides
A9
4 0 4
Atenció personalitzada
1 0 1
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Treballs Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes.
Pràctiques de camp/sortides Realització de visites, estades de formació en empreses, institucions del sector, realització de treballs fora de l’aula (recull dades, observacions) que l’estudiant analitza críticament.
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o videoconferència.

Atenció personalitzada
Descripció

S’atendrà a l'alumnat en tutoria individualitzada o grupal per tal de resoldre dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A9
Pràctiques consistents en la realització de lectures i resolució d’exercicis; debats a l’aula; i posterior presentació d’un exercici per escrit. 15%
Treballs
A9
Presentació del treball que es pactarà amb els estudiants. 80%
Altres  

Es valorarà la assistència i participació a classe.

5%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.

Hi haurà una segona convocatòria, que consistirà en un examen sobre els continguts de l'assignatura i els temes explicats a classe (100%).


Fonts d'informació

Bàsica

ALCOVER, Antoni M.; Francesc de Borja MOLL (1930-1962): Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 10 volums.

AMIGÓ I ANGLÈS, Ramon (1989): Sobre inventaris de noms de lloc. Introducció metodològica. Reus: Ed. Centre de Lectura.

––– (1999): Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

––– (2000): Llenguatge endins. Un recorregut històric pels noms de lloc. Reus: Edicions del Centre de Lectura.

––– (2004): Les etimologies. El territori de Tarragona. L’aigua de Reus. Un tríptic reusenc. Reus: Associació d’Estudis Reusencs.

––– (2011): Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.

BADIA I MARGARIT, Antoni (2004): Diccionari d’antroponímia catalana. Volum de mostra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

BALAÑÀ I ABADIA, Pere (1989): Els noms de lloc de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

BATLLE, Mar; BAGUR, Òscar; NAVARRO, Pere (2021): Manual per a l’elaboració de reculls onomàstics. Barcelona: Societat d’Onomàstica.

BOFARULL I TERRADES, Manuel (1991): Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Barcelona: Ed. Milà.

BORJA I SANZ, Joan; Vicent BROTONS RICO (coords.) (2011): Paisatges de Valor. Enric Valor 1911-2000. Alacant: Museu de la Universitat d’Alacant.

BOVER I FONT, August (1996): Diccionari dels gentilicis catalans. Barcelona: Edicions 62.

COROMINES, Joan (1965 i 1970): Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Ed. Barcino, dos volums.

––– (1976-1977): Entre dos llenguatges. Barcelona: Ed. Barcino.

––– (1980-1991): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Eds., 9 volums.

––– (1989-1997): Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Eds., 8 volums

DOMINGO I FRANCÀS, Carles (1997): Els noms de les formes del relleu. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.

ENCICLOPÈDIA CATALANA (1986-1988): Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A.

GENERALITAT DE CATALUNYA (2003): Nomenclàtor oficial de toponímia majorde Catalunya. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques / Institut Cartogràfic de Catalunya.

––– (2009): Nomenclàtor oficial de toponímia majorde Catalunya 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans.

––– (2009): Nomenclàtor oficial de toponímia majorde Catalunya 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans.

––– (2009): Nomenclàtor oficial de toponímia majorde Catalunya. Índex . Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans.

GRAELLS COSTA, Jordi (1999): Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims. Barcelona: Dep. de la Presidència. Secretaria de Política Lingüística.

IGLÉSIES, Josep (1987): La població de les vegueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa, segons el fogatge de 1496. Reus: Associació d’Estudis Reusencs.

LLULL MARTÍ, Antoni (2010): Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca (Dades històriques, lingüístiques, hagiogràfiques). Palma de Mallorca: Ed. Moll.

MANENT I SEGIMON, Albert (2003): Llunari de noms i mots. Reus: Eds. del Centre de Lectura.

MARCO MOLINA, Juan Antonio (2004): Atles fitonímic d’Alacant. Alacant. Universitat d’Alacant.

MOLL, Francesc de Borja (1959): Els llinatges catalans. Palma de Mallorca: Ed. Moll.

MOLL, Juli; Joan TORT (1985): Toponímia i cartografia. Assaig de sistematització. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.

MORAN I OCERINJÀUREGUI, Josep (1995): Estudis d’onomàstica catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

––– (2009): Característiques del nom propi. Estudi d’interpretació lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

MORAN, Josep; Mar BATLLE; Joan Anton RABELLA (2002): Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

MOREU-REY, Enric (1965): Els noms de lloc. Introducció a la toponímia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya.

––– (1974): Toponímia urbana i onomàstica vària. Palma de Mallorca: Ed. Moll.

––– (1981): Renoms, motius, malnoms i noms de casa. Barcelona: Ed. Millà.

––– (1993): Antroponímia. Història dels nostres prenoms, cognoms i renoms. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2a. edició.

––– (1999): Els nostres noms de lloc. Mallorca: Ed. Moll, 2a. ed.

MUNTANYA I MARTÍ, Maria-Teresa (1991): Els noms de llocs sotaiguats de la mar sitgetana a la rapitenca. Estudi. Tarragona: Diputació de Tarragona.

––– (1991): Els noms de llocs sotaiguats de la mar sitgetana a la rapitenca. Inventari. Tarragona: Diputació de Tarragona.

––– (1991): Els noms de llocs sotaiguats de la mar sitgetana a la rapitenca. Plànols. Tarragona: Diputació de Tarragona.

NAVARRO, Pere (2016): “Onomàstica i dialectologia de les Terres de l’Ebre”, dins Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre p. 31-84.

––– (2018): “Onomàstica i dialectologia al Camp de Tarragona i la Conca de Barberà”, dins Noms de lloc i de persona del Camp de Tarragona i altres estudis d’onomàstica. Barcelona: Societat d’Onomàstica, p. 153-253.

ORDINAS GARAU, Antoni (2001): Geografia i toponímia a les Illes Balear. Mallorca: Ed. Moll.

ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. (2004): Toponímia, geografia i cartografia. València: Universitat de València.

SANCHIS GUARNER, Manuel (1982-1983): Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Ed. 3i4, 4 volums.

SOLER I JANER, Josep M. (1979): Gentilicis dels Països Catalans. Paragentilicis, malnoms i sobrenoms. Barcelona: Ed. Milà.

TORT DONADA, Joan (2002): La toponímia del Baix Camp. Una interpretació geogràfica. Reus: Associació d’Estudis Reusencs.

TURULL, Albert (2007): La toponímia de les comarques de ponent. Un assaig d’interpretació tipològica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

VILLANUEVA, Jaime (1803-1852): Viage literario a las iglesias de España. Madrid/Barcelona, 22 volums. (Malgrat el títol, només comprèn els Països Catalans. Transcriu documents antics, alguns ara perduts. Només consultable en algunes biblioteques).

VENY, Joan (1996): Onomàstica i dialectologia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent