| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A36 | Alimentació i cultura. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A36 |
Comprendre la diversitat cultural dels comportaments alimentaris Conèixer i debatre sobre l'origen i l'abast dels problemes alimentaris del món contemporani Predir efectes canvis / factors socioculturals en la salut Conèixer l'evolució de l'alimentació al llarg temps / espai Coneixer i comprendre la història de la dietètica i la nutrició | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Història de la alimentació | L’alimentació dels nostres ancestres. L’alimentació i la dietètica en la cultura egípcia. L’alimentació y la dietètica en la Grècia clàssica. L’alimentació dels pobles pre romans a la península ibèrica. L’alimentació y la dietètica en l’antiga Roma. L’alimentació cristiana en l’Occident durant l’Edat Mitja, la dietètica i ell simbolisme dels aliments. Alimentació, dietètica i nutrició a l’al-Andalus. Flux d’aliments entre continents: la primera globalització. Història de les hambrunes. Els trastorns del comportament alimentari a través de la història. L’obesitat a través de la història. Història de la deficiència del iode. Història de les vitamines. Història de l’alimentació infantil. Història de metabolisme energètic i proteic. Història de la conservació dels aliments. L’alimentació i la nutrició contemporànies: realitat i futur. Història de la dietètica i la nutrició al nostre país i al mon. Problemes alimentaris del futur. |
| Construcció teòrica de l'antropologia de l'alimentació | Diferents enfocaments en la recerca en antropologia |
| L'alimentació: un fenomen biocultural | 1. ¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. De les relacions entre la naturalesa i la cultura 2. Usos atribuïts als aliments: les funcions sòcioculturals de l'alimentació |
| Maneres de fer, maneres de pensar, maneres de menjar | 1.- Factors condicionants dels comportaments alimentaris 2.- Influència de les variables sòciodemogràfiques en els comportaments alimentaris 3. El procés migratori i l’alimentació. Impacte de la immigració sobre canvis en patrons alimentaris i les seves repercussions sobre la salut. Patrons alimentaris tradicionals en els països d’origen dels principals col•lectius d’immigrants que es troben en Espanya: Marroc, Senegal, Filipines, Xina, Pakistan i República Dominicana. Adaptacions en els països d’acollida. |
| Religió, celebracions i alimentació en diferents cultures | Influència de la religió en la alimentació. Funcions terapèutiques i religioses dels aliments. |
| Alimentació, cos i cultura | 1.- Trastorns de la conducta alimentària: influència dels factors socioculturals 2.-L'obesitat des de una perspectiva sociocultural |
| Seguretat i inseguretat alimentària al món | 1. Fam i pobresa a les societats contemporànies 2. Definició del problema: dades i xifres 3. Teories i mites sobre la fam |
| Tendències en l'alimentació contemporània | 1. La industrializació de l'alimentació: de la cuina a la fàbrica 2. La diversitat de l’oferta alimentària: entre els aliments-serveis i els productes de la terra 3. La desestructuració dels comportaments alimentaris 4. Maneres de menjar avui: el cas de la societat espanyola |
| Publicitat i comportament alimentari | Influència de la publicitat en el comportament alimentari |
| Pràctiques | Resolució del quadern de pràctiques sobre texts seleccionats amb preguntes sobre aspectes històrics, antropològics i de interculturalitat . Treball en grup dels tema plantejat als seminaris. Presentació i defensa dels resultats del treball en grup. |
| Seminaris | Relació entre les cultures i el comportament alimentari Imatge corporal. Influència i evolució de les imatges culturals del cos: una anàlisi transcultural Determinants de les eleccions alimentaries. Per què mengem el que mengem? |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes |
|
10 | 20 | 30 | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 60 | 90 | ||||||
| Seminaris |
|
20 | 30 | 50 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Proves mixtes |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes | Sessions de treball en grups petits de 20 alumnes aproximadament, on es treballarà el desenvolupament dels aspectes històrics, antropologics i culturals d'un tema comú. En cas de no poder fer les sessions presencials s'obtarà per classes virtuals. En cas de que no sigui possible la presencialitat es buscaran els mitjans adients per a que l'alumnat pugui seguir les classes virtualitzant els continguts o bé per videoconferència. |
| Activitats Introductòries | Exposició de l'assignatura. En cas de no poder fer les clases presencials s'obtarà per classes virtuals. S'obtarà per la millor opció i es proposarà la docència amb classes inverses. És a dir, les classes teòriques es faran a distància i s’aprofitarà la presencialitat, en primer lloc, per reforçar els conceptes teòrics més complexos i, en segon lloc, per dur a terme les classes més pràctiques. En cas de que no sigui possible la presencialitat es buscaran els mitjans adients per a que l'alumnat pugui seguir les classes virtualitzant els continguts o bé per videoconferència. |
| Sessió Magistral | Explicació teòrica d'alguns temes a tota la classe En cas de no poder fer les clases presencials s'obtarà per classes virtuals. S'obtarà per la millor opció i es proposarà la docència amb classes inverses. És a dir, les classes teòriques es faran a distància i s’aprofitarà la presencialitat, en primer lloc, per reforçar els conceptes teòrics més complexos i, en segon lloc, per dur a terme les classes més pràctiques. En cas de que no sigui possible la presencialitat es buscaran els mitjans adients per a que l'alumnat pugui seguir les classes virtualitzant els continguts o bé per videoconferència. |
| Seminaris | Exposició i debat entre diferents situacions. En cas de no poder fer les clases presencials s'obtarà per classes virtuals. S'obtarà per la millor opció i es proposarà la docència amb classes inverses. És a dir, les classes teòriques es faran a distància i s’aprofitarà la presencialitat, en primer lloc, per reforçar els conceptes teòrics més complexos i, en segon lloc, per dur a terme les classes més pràctiques. En cas de que no sigui possible la presencialitat es buscaran els mitjans adients per a que l'alumnat pugui seguir les classes virtualitzant els continguts o bé per videoconferència. |
| Atenció personalitzada | Els alumnes podran contactar amb els professors al finalitzar les classes teòriques per plantejar les seves qüestions i acordar una reunió si es necessari. En cas de no poder contactar presencialment s'obtarà per tutories en línia o l’horari en què es pot contactar directament amb el docent. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
Els alumnes podran contactar amb els professors al finalitzar les classes teòriques per plantejar les seves qüestions i acordar una reunió si es necessari. En cas de no poder contactar presencialment s'obtarà per tutories en línia o l’horari en què es pot contactar directament amb el docent. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes |
|
Avaluació conituada de les pràctiques (25%) L’avaluació es realitzarà mitjançant un treball en grup que s’haurà d’exposar oralment. (15%) Es considera necessària l'assistència al 90% de les pràctiques, per a presentar-se a l'examen escrit. |
40% |
||||
| Proves mixtes |
|
Examen de preguntes tipus test i/o exercicis i/o preguntes curtes o llargues. També es preguntarà sobre el coneixements plantejats en la part pràctica i seminaris. |
60% |
||||
| Altres |
Competències transversals. Durant el desenvolupament de l'assignatura, i principalment en la part pràctica, es valora l'aprenentatge continuat i autònom, la motivació, l'assistència i puntualitat a les classes i en l'entrega de treballs. Es valora el comportament i l'actitud vers als altres. En cas de no poder realitzar l'avaluació presencial s'obtaran per altres mitjans que s'informaran a través del Moodle. |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Qualificació Per poder fer mitjana entre les diferents proves d'avaluació, s'ha d'obtenir com a mínim un 50% de la nota màxima en l'examen teòric. Tant a la primera i segona convocatòria. S'aprova amb el 50% de la puntuació màxima possible. La part pràctica no es podrà reavaluar ja que consta d'una treball d'avaluació continuada. Informació per als repetidors Els repetidors que l'any anterior haguessin aprovat la part pràctica, se'ls guardarà la nota per aquest curs sempre i quan presentin al moodle un document signat expressant que desitgen que es guardi la nota pràctica del curs passat. La nota de la part pràctica tindrà el pes establert en el curs actual. Normativa En les proves d'avaluació i en la revisió d'exàmens no està permès l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves (art. 21 NAM Grau i art. 20 NAM Màster), a més de les indicacions específiques que faci el professor. L' incompliment d'aquesta norma invalida la prova d'avaluació. El incompliment de les normes generals en les proves d'avaluació comportarà una avaluació negativa i o expedient de l'alumne. En cas de no poder fer sessions i avaluació presencial (mesures extraordinaries per COVID o similar) Es modificarà les avaluacions i el pes de la nota (40% teoria i 60% pràctiques). S'informarà previament dels canvis que els professors considerin oportuns. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Contreras J., Gracia M., Alimentación y Cultura. Perspectivas antropológicas, Ariel, 2005
Jordi Salas-Salvado, Pilar Garcia-Lorda, Jose M. Sanchez Ripolles, La alimentacion y la nutricion a traves de la historia, Editorial Glosa, 2005 |
||||||||
· Contreras J., Gracia M., 2005.Alimentación y Cultura. Perspectivas antropológicas. Ed. Ariel. · Germov J, Williams L. A., 1999. Sociology of food and nutrition. The Social Appetite . Ed. Oxford University Press. UK · Serra Majem L, Aranceta Bartrina J., 2006. Nutrición y Salud Pública . 2ª Edición. Ed. Masson. Barcelona. . Jordi Salas-Salvado (Editor), Pilar Garcia-Lorda (Editor), Jose M. Sanchez Ripolles (Editor). La alimentacion y la nutricion a traves de la historia (Spanish Edition). Publisher: Editorial Glosa, S.L. ISBN: 8474292573 Edition: Hardcover; 2005-12-01
|
|||||||||
| Complementària | |||||||||
Harris M., 1985. Bueno para comer. Ed. Alianza (España). Expeitx E i Cáceres J. Cuines en migració: alimentació i salut d'equatorians, marroquins i senegalesos a Catalunya. Sabadell : Fundació Caixa Sabadell; Barcelona : Fundació Jaume Bofill; 2006. Germov J, Williams L. A., 1999. Sociology of food and nutrition. The Social Appetite . Ed. Oxford University Press. UK Serra Majem L, Aranceta Bartrina J., 2006. Nutrición y Salud Pública . 2ª Edición. Ed. Masson. Barcelona. |
|||||||||
| Recomanacions |