Tipo A
|
Código |
Competencias Específicas | | CE7 |
Ser consciente de la función del derecho como sistema regulador de las relaciones sociales y económicas |
| CE8 |
Reconocer el carácter unitario del ordenamiento jurídico y la interdisciplinariedad de los problemas jurídicos |
| CE11 |
Distinguir entre el razonamiento jurídico y los argumentos de naturalesa ética, política, económica y social |
Tipo B
|
Código |
Competencias Transversales | | CT7 |
Aplicar los principios éticos y de responsabilidad social como ciudadano y como profesional. |
Tipo C
|
Código |
Competencias Nucleares |
Resultados de aprendizaje |
Tipo A
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| CE7 |
Genérico
| | CE8 |
Obtiene una visión crítica de los diferentes puntos de vista y perspectiva de las vertientes del Derecho
| | CE11 |
Genérico
|
Tipo B
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| CT7 |
Identificar los principales problemas ambientales
Reconocer y reflexionar sobre las necesidades y problemáticas sociales e implicarse en la mejora de la comunidad.
Reconocer los conceptos éticos y deontológicos del área de conocimiento, mostrar capacidad crítica y de diálogo, y hacer un uso responsable de las normas que le afectan como miembro de la comunidad universitaria.
|
Tipo C
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
tema |
Subtema |
TEMA I.-RECAPITULACIÓ SOBRE EL CONCEPTE DE DRET |
1. Estructura, funció i fonamentació del Dret
2. Normes, drets i injustícies
3. Legalitat i legitimitat. Legitimació i deslegitimació
4. Validesa, eficàcia i justificació del Dret
5. Formalisme, sociologisme, iusnaturalisme |
TEMA II.- PRESSUPÒSITS I CONDICIONS HEGEMÒNIQUES DE LA DOGMÀTICA JURÍDICA |
1. Causes de l'aparició i origen del positivisme jurídic. La reacció front al iusnaturalisme racionalista
2. Trets bàsics i característiques del formalisme jurídic. El model del legislador racional, la noció de sistema jurídic i els seus criteris ideals: unitat, plenitud i coherència del Dret |
TEMA III.- MODIFICACIONS ACTUALS EN LA CONCEPCIÓ NORMATIVISTA DEL DRET |
1. De l'imperativisme a la textura oberta de les normes jurídiques. Els problemes del llenguatje jurídic
2. De l'estructura coercitiva a la regulació de la sanció i els mecanismes alternatius. Sancions negatives i positives
3. La distinció entre principis i regles. Diversos sentits de l'expressió principi jurídic |
TEMA IV.- SOCIETAT, ESTAT I DRET |
1. L'Estat de Dret: formació i caracters
2. Dret estatal i pluralisme jurídic
3. Funcionalitat-legitimitat en la relació poder social i poder político-jurídic
|
TEMA V.- EL PROBLEMA DE L'OBEDIÈNCIA AL DRET: LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL |
1. La desobediència civil. Anàlisi conceptual i classes. Possible justificació moral, política i jurídica
2. L'objecció de consciència. Aproximació conceptual |
TEMA VI.- IGUALTAT I DIFERÈNCIA: LA DISCRIMINACIÓ INVERSA |
1. Discriminació positiva o inversa. Concepte i característiques
2. Possible justificació teòrica de la discriminació inversa |
TEMA VII.- SOBRE EL PRINCIPI DE SOLIDARITAT |
1. La solidaritat com a principi polític i juríric
2. Drets i deures de solidaritat. Els deures positius |
TEMA VIII.- LA TOLERÀNCIA I ELS SEUS LÍMITS |
1. Concepte i tipus de tolerància
2. El problema de la tolerància amb els intolerants |
Metodologías :: Pruebas |
|
Competencias |
(*) Horas en clase
|
Horas fuera de clase
|
(**) Horas totales |
Actividades introductorias |
|
2 |
0 |
2 |
Sesión magistral |
|
20 |
20 |
40 |
Debates |
|
4 |
17 |
21 |
Resolución de problemas/ejercicios |
|
4 |
4 |
8 |
Atención personalizada |
|
1 |
1 |
2 |
|
Pruebas mixtas |
|
2 |
0 |
2 |
|
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos |
Metodologías
|
descripción |
Actividades introductorias |
Presentació de l'assignatura, tant de la part teòrica com de la pràctica, dels seus objectius i sistema d'avaluació |
Sesión magistral |
Classes teòriques d'explicació dels temes del temari. |
Debates |
Participació en els debats que es desenvoluparan a classe, prèvia lectura del llibre de Michael Sandel Justicia. ¿hacemos lo que debemos? |
Resolución de problemas/ejercicios |
Presentació d'exercicis amb preguntes teòrico-pràctiques sobre els quatre darrers temes del temari, a lliurar i corregir en l'aula |
Atención personalizada |
Establiment de tutories per dubtes i per determinar el tema i contingut de l'exposició de la part pràctica |
descripción |
S'establiran tutories, especialment per orientar en la presentació de l'exposició |
Metodologías |
Competencias
|
descripción |
Peso |
|
|
|
|
Debates |
|
Participació en els debats que es desenvoluparan a classe, prèvia lectura, del llibre de Michael Sandel Justicia. ¿hacemos lo que debemos? |
20% de la nota final |
Resolución de problemas/ejercicios |
|
Realització d'una prova avaluativa escrita consistent en preguntes teòrico-pràctiques sobre el llibre de Michael Sandel i els debats desenvolupats a classe. |
30% de la nota final |
Pruebas mixtas |
|
Realització d'una prova combinada consistent en preguntes tipus test i preguntes curtes
|
50% de la nota final |
Otros |
|
|
|
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
Per tal de procedir a realitzar la mitjana de les qualificacions de l'assignatura caldrà haver superat amb una nota mínima de 4 cadascuna de les proves, tant per cadascuna de les dues proves de la part pràctica com la part teòrica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova mixta (50%). La part pràctica consisteix en la resolució d'exercicis (30%) i l'exposició (20%). L'avaluació en segona convocatòria seguirà el mateix sistema de la primera, és a dir, en una prova final consistent en una combinació de preguntes test i preguntes curtes que suposarà un 50% de la nota final. La nota obtinguda de la part pràctica (exposició i resolució d'exercicis) es conserva per a la segona convocatòria de l'assignatura. En cas de suspendre o no presentar-se a la part pràctica, en segona convocatòria es determinarà una prova pràctica addicional que determinarà el professor/a encarregat/da i es realitzarà en la mateixa data, lloc i hora que l'examen previst per la segona convocatòria de l'assignatura. |
Básica |
E. DÍAZ, Curso de Filosofía del Derecho, 1998, Marcial Pons
G. PECES-BARBA, Introducción a la Filosofía del derecho, 1983, Debate
N. BOBBIO, El positivismo jurídico, 1993, Debate
SANDEL, M., Justicia. ¿Hacemos lo que debemos?, 2017, Debolsillo Ensayo
VVAA (coord. Añón Roig, MJ), Teoría del Derecho, 2020, Tirant lo blanch
G. PECES-BARBA, Derecho y derechos fundamentales, 1993, Centro de Estudios Constitucionales
E. GARZÓN VALDÉS, Derecho, Ética y Política, 1994, Centro de Estudios Constitucionales
C. S. NINO, Introducción al análisis del derecho, 1983, Ariel
R. ALEXY, Teoría de los derechos fundamentales, 1993, Centro de estudios Constitucionales
E. DÍAZ, Sociología y Filosofía del Derecho, 2ª ed. 1980, Taurus
E. FERNÁNDEZ, Filosofía, Política y Derecho, 1995, Marcial Pons
M. ATIENZA y J. RUIZ MANERO, Las piezas del Derecho. Teoría de los enunciados jurídicos, 1996, Ariel
VV.AA., MORESO, J. J. y MARTÍ, J. l. (eds.), Contribuciones a la Filosofía del Derecho, 2012, Marcial Pons
M. CALVO, Los fundamentos del método jurídico: una revisión crítica, 1994, Tecnos
A. CALSAMIGLIA, Introducción a la ciencia jurídica, 1986, Ariel
L. FERRAJOLI, Derecho y razón, 1994, Trotta
L. FERRAJOLI, Derechos y garantías. La ley del más débil, 1999, Trotta
R. GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateroría del Derecho, 1999, Trotta
J. HABERMAS, Facticidad y validez, 1998, Trotta
J. J. MORESO, La indeterminación del Derecho y la interpretación de la Constitución, 1997, Centro de estudios constitucionales
A. E. PÉREZ LUÑO, Derechos humanos, Estado de Derecho y Constitución, 1981, Tecnos
G. PECES-BARBA, Curso de derechos fundamentales, 1999, Universidad Carlos III-BOE
VV. AA. (E. GARZÓN y F. LAPORTA, eds.), El Derecho y la justicia, 1996, Trotta
L. PRIETO, Ideología e interpretación jurídica, 1987, Tecnos
L. PRIETO, Sobre principios y normas. Problemas del razonamiento jurídico, 1992, Centro de Estudios Constitucionales
L. PRIETO, Constitucionalismo y positivismo, 1997, Fontamara
G. ZAGREBELSKY, El derecho dúctil. Ley, derechos, justicia, 1995, Trotta
N. BOBBIO, El tiempo de los derechos, 1993, Sistema
J. DE LUCAS, El desafío de las fronteras, 1994, Temas de hoy
J. DE LUCAS, Puertas que se cierran. Europa como fortaleza, 1996, Icaria
R. DWORKIN, Los derechos en serio, 1984, Ariel
RUIZ SANZ, M., Sistemas jurídicos y conflictos normativos , 2002, Dykinson
RUIZ SANZ, M, La construcción coherente del Derecho, 2009, Dykinson
P. SINGER, Democracia y desobediencia, 1985, Ariel
G. PECES-BARBA, Los valores superiores, 1984, Tecnos
GALIANA SAURA, A., La ley: entre la razón y la experimentación, 2008, Tirant lo Blanch
GALIANA SAURA, A., La legislación en el Estado de Derecho, 2003, Dykinson
C. S. NINO, La constitución de la democracia deliberativa, 2000, Gedisa
E. GARZÓN VALDÉS, Filosofía, política, derecho. Escritos seleccionados, 2001, Universitat de València
TROPER, M, La filosofia del Derecho, 2008, Tecnos
RODRÍGUEZ PANIAGUA, J.M, Historia del pensamiento jurídico(2 vols), 1988, SPFD U. Complutense
TRUYOL Y SERRA, A, Historia de la filosofia del Derecho y del Estado, 2010, Alianza Universidad
PRIETO SANCHÍS, L., El constitucionalismo de los derechos. Ensayos de filosofía jurídica, 2013, Trotta
FASSÒ, G, Historia de la filosofia del Derecho, 1996, Pirámide
|
A la pàgina Moodle de l'assignatura hi haurà informació, bibliografia/webgrafia, recursos i avisos que s'aniran actualitzant durant tot el període lectiu. |
Complementaria |
|
|
Asignaturas que se recomienda haber cursado previamente |
TEORÍA DEL DERECHO/15214004 | SOCIOLOGÍA DEL DERECHO/15214225 |
|
|
Otros comentarios |
Cal mantenir l'atenció a la pàgina Moodle de l'assignatura i als avisos de les sessions presencials.
No sempre serà possible respondre els correus electrònics de l'alumnat; aquest mitjà només s'ha de fer servir per tal de resoldre qüestions particulars. |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|