Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A6 |
Conèixer l'evolució del llenguatge en la primera infància, saber identificar possibles disfuncions i vetllar per la seva correcta evolució. Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i multilingües. Expressar-se oralment i per escrit i dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A6 |
Elabora situacions d'aprenentatge de la llengua a l'etapa.
Elabora unitats didàctiques referents a les metodologies de l'ensenyament d'una llengua estrangera corresponents a l'etapa.
Coneix el currículum de la llengua d'aquesta etapa, així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament.
Coneix les metodologies de l'ensenyament d'una llengua estrangera corresponents a l'etapa.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
1. Marc teòric. Terminologia bàsica. |
1.1. Currículum.
1.2. Projecte Educatiu.
1.3. Pla lingüístic de centre.
1.4. Programació.
1.5. Avaluació.
|
2. Bases psicolingüístiques de l'adquisició de la llengua. |
2.1. Teories de l'adquisició.
2.2. Desenvolupament lingüístic dels infants.
|
3. Adquisició de la llengua oral. Metodologia i estratègies. |
3.1. Comunicació.
3.2. Llenguatge.
3.3. Parla.
|
4. La immersió lingüística. |
4.1. Introducció a la llengua vehicular d'aprenentatge.
4.2. Llengua i context.
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
Sessió Magistral |
|
16 |
0 |
16 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
5 |
16 |
21 |
Presentacions / exposicions |
|
12 |
39 |
51 |
Treballs |
|
9 |
29 |
38 |
Debats |
|
2 |
7 |
9 |
Atenció personalitzada |
|
0 |
4 |
4 |
|
Proves mixtes |
|
2 |
7 |
9 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Les activitats introductòries consisteixen en la presentació del curs en relació amb els continguts teòrics i pràctics, la metodologia, els treballs i les activitats a realitzar i els criteris d'avaluació. |
Sessió Magistral |
La sessió magistral consisteix en l’exposició i explicació dels continguts teòrics del curs. També, en la presentació, exemplificació i reflexió d’aquests continguts. |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
La resolució de problemes i exercicis a l'aula ordinària consisteix en la realització de pràctiques relatives al procés d'ensenyament de la comprensió lectora i de l'escriptura. |
Presentacions / exposicions |
Les presentacions i exposicions dels diferents grups consisteixen en la comunicació d’aspectes significatius dels seus projectes i continguts teòrics treballats a tota la classe. |
Treballs |
La realització de treballs suposa la producció escrita de projectes per a una aula del nivell i pretén sintetitzar la reflexió de l'estudiant al mateix temps que servir de compilació del material treballat i desenvolupat. |
Debats |
El debat consisteix a l’argumentació sobre conceptes emprats a l'assignatura així com els aspectes relacionats amb les etapes de l'infant, la problemàtica social que envolta les situacions multiculturals i les metodologies. |
Atenció personalitzada |
L'atenció personalitzada es realitzarà per a orientar a l'alumne en el desenvolupament del treball per projectes i en les activitats individuals que es realitzin. També, per a orientar a l'estudiant en el seguiment de l'assignatura. Finalment, respondrà a les demandes dels dubtes dels estudiants que no puguin treballar en classe ni a través de la bibliografia o altres fonts competents. |
Descripció |
L'atenció personalitzada es realitzarà per a orientar a l'alumne en el desenvolupament del treball per projectes i en les activitats individuals que es realitzin. També, per a orientar a l'estudiant en el seguiment de l'assignatura. Finalment, respondrà a les demandes dels dubtes dels estudiants que no puguin treballar en classe ni a través de la bibliografia o altres fonts competents. En qualsevol cas, es fixarà a través de tutories amb cita prèvia i
en hores fora de classe. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
La resolució de les problemàtiques plantejades així com l'anàlisi, la justificació i el plantejament tindran una avaluació continuada. També, els exercicis i les activitats de realització a l'aula. En tots dos casos, serà proporcional a l'entitat de la tasca.
Es tindrà en compte l'assistència i participació a classe. |
20% |
Presentacions / exposicions |
|
Es tindrà en compte la pertinença dels continguts desenvolupats així com la motivació i la capacitat de resoldre els dubtes plantejats.
L'assistència a les presentacions serà obligatòria.
|
30% |
Treballs |
|
Els treballs consistiran en la realització i la presentació de projectes proposats per al nivell. En aquests, es valorarà la seva correcta seqüenciació i realització, l'adequació de les activitats, la creativitat, la implicació en el projecte de cada membre del grup, la seva correcta coordinació, la qualitat final i la correcció en la presentació.
|
10% |
Debats |
|
El debat consisteix en un exercici de reflexió i argumentació sobre conceptes emprats a l'assignatura així com els aspectes relacionats amb les etapes de l'infant, la problemàtica social que envolta les situacions multiculturals i les metodologies. |
10% |
Proves mixtes |
|
S'avaluaran els coneixements teòrics, l'anàlisi i el seu plantejament.
L'assistència a la prova serà obligatòria. |
30% |
Altres |
|
- |
- |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
La concreció de la metodologia de l'assignatura es recolza en les següents decisions metodològiques: -La conformació de grups d'estudiants per a la realització de les propostes didàctiques plantejades en l'assignatura. -La concepció d'una avaluació formativa i sumativa per a cadascuna de les propostes didàctiques. La sumativa constituïda pels següents components: l'autoavaluació de cada estudiant amb un valor de fins al 15% del pes de la qualificació final, l'avaluació entre els diferents integrants del grup amb un valor de fins al 35% i, finalment, l'avaluació a càrrec del professor amb pes de fins al 50% de la qualificació final. -La realització i lliurament de les propostes didàctiques dins del termini i en la forma escaient. En aquest sentit, tota proposta didàctica presentada fora del termini estipulat tindrà una penalització del 25% del total de la qualificació. No s'acceptarà cap lliurament un cop superats els cinc dies de la data límit. En aquest últim cas, l'estudiant i/o el grup percebran una qualificació d'absent que s'inclourà en la mitjana general de qualificacions. -La justificació mitjançant certificat vàlid de la impossibilitat de realitzar alguna de les propostes didàctiques sol·licitades i per a situacions de força major establertes per la normativa vigent. En defecte d'això, la proposta no serà avaluada pel professor. -L'assistència obligatòria a la prova mixta. -L'existència d'una segona convocatòria de la prova mixta prèviament pactada amb els/les estudiants i solament per a aquells casos que van suspendre la primera i/o no van poder assistir per raons de força major degudament justificades. La segona convocatòria no es contempla com a opció per a pujar nota i la seva qualificació màxima serà de cinc. -La realització de propostes didàctiques extres a les estipulades que, per necessitat, el responsable de l'assignatura consideri pertinents. -La possibilitat de realitzar un pla alternatiu, prèviament acordat amb el responsable de l'assignatura, només per causes excepcionals de força major degudament justificades. Aquest pla suposa la sol·licitud de l'excepció en un període no superior als quinze dies des de l'inici del dictat de l'assignatura, la realització individual de cadascuna de les propostes didàctiques i l'assistència obligatòria a la prova mixta. -L'aplicació de la política lingüística de la URV. -L'aplicació de la normativa acadèmica vigent de la universitat per a les carreres de grau i màster. |
Bàsica |
|
Aboal López, M.; Pérez Castro, S. & Arana Caballero, R. (2015). Didáctica de la Lengua Española en Educación
Infantil. UNIR Editorial. Avendaño, F. C. y
Miretti, M. L. (2013). El desarrollo de
la lengua oral en el aula: estrategias para enseñar a escuchar y hablar. Homo
Sapiens Ediciones. Bigas Salvador, M.
& Correig Blanchar, M. (eds.) (2001). Didáctica de la lengua en
Educación Infantil. Editorial Síntesis. Bruner, J. (1995). El
habla del niño. Cognición y desarrollo humano. Ediciones Paidós Ibérica. Cassany, D.;
Luna, M. & Sanz, G. (2003). Enseñar Lengua. Graó. Clemente Estevan, R. A.
(2000). Desarrollo del lenguaje. Manual
para profesionales de la intervención en ambientes educativos. Ediciones
Octaedro. Cuetos Vega, F. (2012).
Neurociencia del Lenguaje. Bases neurológicas
e implicaciones clínicas. Editorial Médica Panamericana. Cuetos Vega, F.;
González Álvarez, J. & Vega Rodríguez, M. de (2018). Psicología del lenguaje. Editorial Médica Panamericana. Cornadó, J. M. (2019). Com programar a educació infantil? Deixar constància de les
intencions educatives. Recuperado 16 de junio
de 2022, de http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/infantil/bibliografia/Z.-COM-PROGRAMAR.pdf Departament d’Ensenyament (s.d.). Guia
per a l’elaboració del projecte lingüístic de centre. Recuperado 16 de junio
de 2022, de http://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/plurilinguisme/projectelinguistic/documents/guia_projecte_linguistic.pdf Departament d’Ensenyament (s.d.). Projecte
lingüístic. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/plurilinguisme/sobre/projecte-linguistic/ Direcció General
d’Ordenació i Innovació Educativa (2004). L’Ús
del llenguatge a l’escola: propostes d’intervenció per a l’alumnat amb
dificultats de comunicació i llenguatge. Servei de Difusió i Publicacions. Recuperado
16 de junio de 2022, de http://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/us-llenguatge-escola/lus_llenguatge_lescola.pdf Fernández Lozano, P. (1996). Modelos sobre la
adquisición del lenguaje. Didáctica. Lengua y Literatura, (8),
105-116. Recuperado
16 de junio de 2022, de http://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/view/DIDA9696110105A Gervilla Castillo, Á. M.
(2014). Didáctica Básica de la Educación
Infantil. Conocer y comprender a los más pequeños. Narcea, S.A. De
ediciones. Gràcia, M.; Sánchez-Cano,
M.; Galván-Bovaira, M.-J. & Galve, R. (2012). Com ensenyem a parlar el
nostre alumnat? Formació des de la metodologia conversacional. Àmbits de psicopedagogía,
36, 35-39. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://ambitsaaf.cat/article/view/1241 Hernández Rojas, G.
(1999). Paradigmas en psicología de la
educación. Ediciones Paidós Ibérica. Instituto de Estudios
Catalanes (2021). Diccionari de la llengua
catalana. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://dlc.iec.cat/ Miretti, M. L. (2003). La lengua oral en la educación inicial. Homo
Sapiens. Muñoz Marrón, E. y
Periáñez Morales, J. A. (2013). Fundamentos
del aprendizaje y del lenguaje. Editorial UOC. Navarro Pablo, M.
(2003). Adquisición del lenguaje. El principio de la comunicación. Cauce. Revista de
Filología, Comunicación y sus Didácticas, 26, 321-347. Plataforma per la
llengua. L’ONG del català (2018, setiembre 17). La inmersión lingüística en Cataluña un modelo eficaz y de éxito. Recuperado
16 de junio de 2022, de http://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/immersio-cast_1537173291.pdf Sánchez-Cano, M. (2001). Aprendiendo a
hablar con ayuda. Milenio. Serra,
M.; Serrat, E.; Solé, R.; Bel, A. & Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Editorial Ariel. Servei de Currículum
d’Educació Infantil i Primària (2020). Orientacions
per a l'avaluació. Educació infantil, segon cicle. Servei de Currículum
d’Educació Infantil i Primària. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/orientacions-avaluacio-infantil-2cicle.pdf Servei d’Ordenació
Curricular d’Educació Infantil i Primària (2012). Currículum i orientacions. Educació infantil, primer cicle. Servei
de Comunicació i Publicacions. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0080/bfd2cd16-10d5-4103-aba2-ee9744b2399d/Curriculum-Infantil-0-3.pdf Servei d’Ordenació
Curricular d’Educació Infantil i Primària (2015). Orientacions per a l’avaluació. Educació infantil, primer cicle. Servei
de Comunicació i Publicacions. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/orientacions-avaluacio-infantil-1cicle.pdf Servei d’Ordenació
Curricular d’Educació Infantil i Primària (2016). Currículum i orientacions. Educació infantil, segon cicle. Servei
de Comunicació i Publicacions. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-infantil-2n-cicle.pdf Subdirecció General de
Llengua i Plurilingüisme (2018). El
modelo lingüístico del sistema educativo de Cataluña. El aprendizaje y el uso
de las lenguas en un contexto educativo multilingüe y multicultural. Servei
de Comunicació i Publicacions. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/model-linguistic-Catalunya-CAS.pdf Vila, I. (1990). Adquisición
y desarrollo del lenguaje. Graó. |
Complementària |
|
Aparici
Aznar, M. & Igualada, A. (eds.) (2018). El desarrollo del lenguaje y la
comunicación en la infancia. Editorial UOC. Álvarez
Muro, A. (2011). Oralidad y
cotidianidad. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://elies.rediris.es/elies15/cap11.html Bandura, A. (1987). Pensamiento y Acción. Fundamentos sociales.
Martínez Roca. Benedet
Álvarez, M. J. (2006). Acercamiento neurolingüístico
a las alteraciones del lenguaje. Aplicaciones a la clínica. Volumen II Alteraciones
del procesamiento del lenguaje. Editorial EOS. Bonals,
J. & Sánchez-Cano, M. (coords.) (2007). Manual de asesoramiento
psicopedagógico. Graó. Captan,
D. (1992). Introducción a la
neurolingüística y al estudio de los trastornos del lenguaje. Visor Distribuciones. Climent Roca, S. i Mateu Fontanals, J. (Coord.) (2009). L’estructura de les
llengües. FUOC. Cruse, A. (2000). Meaning
in language: an introduction to Semantics and Pragmatics. Oxford University
Press. Escandell
Vidal, M. V. (Coord.) (2009). El lenguaje
humano. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces. Hernández Piña, M. F.
(1980). Las relaciones entre pensamiento y lenguaje según Piaget, Vygotsky,
Luria y Bruner. Anales de la Universidad de Murcia (Filosofía y
Letras), pp. 69-90 Juárez Sánchez, A. & Monfort, M. (2001). Estimulación del lenguaje
oral. Un modelo interactivo para niños con necesidades educativas especiales. Entha Ediciones. Lamiquiz,
V. (1985). El contenido lingüístico. Del
sistema al discurso. Editorial Ariel. Ollivier,
B. (1999). Comunicar para enseñar. Hachette. Ong,
W. J. (1987). Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. Fondo de
Cultura Económica. Ormrod,
J. E. (2005). Aprendizaje humano. Pearson
Educación. Paltridge, Brian & Phakiti Aek (2015). Research Methods in Applied Linguistics. A practical
resource. Bloomsbury. Perera, J.; Nussbaum, L. & Millán, M. (eds.) (2003). L'educació
lingüística en situacions multiculturals i multilingües. Institut de Ciències
de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Pimienta
Prieto, J. H. (2007). Metodología
constructivista. Guía para la planeación docente. Pearson Educación. Pinker,
S. (2007). Cómo funciona la mente. Colecciones
destino. Pradilla Cardona, M. À.
& Marí Mayans, I. (coords.) Un marc sociolingüístic igualitari per a la
llengua catalana. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Recuperado
16 de junio de 2022, de https://llengua.gencat.cat/web/.content/temes/pacte-nacional-per-la-llengua/enllacos/PNL-informe.pdf Reyzábal, M. V. (1997).
La comunicación oral y su didáctica. Editorial
La Muralla. Siguan Soler, M.; Vila Mendiburu, I. & Colomina Álvarez,
R. (1986). Metodologia per a l’estudi del llenguatge infantil. EUMO. Skinner, B. F. (1981). Conducta verbal. Editorial Trillas. Smith, E. E. &
Kosslyn, S. M. (2008). Procesos
cognitivos. Modelos y bases neurales. Pearson Educación. Valencia, C. (2011). Del análisis crítico del discurso y
las ideologías. Forma y Función, Vol.
24, N° 2, 145-169. Recuperado 16 de junio de 2022, de http://revistas.unal.edu.co/index.php/formayfuncion/article/view/38475 Vila, I.; Siqués, C. &
Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració: un debat obert. Graó. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|