Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Professionalitzador |
|
AP1 |
Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d'ensenyament i aprenentatge respectius. Per a la formació professional s'inclourà el coneixement de les respectives professions. |
|
AP2 |
Planificar, desenvolupar i evaluar el procés d'ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l'adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants, així com a l'orientació dels mateixos, tant de forma individual com en col·laboració amb el personal docent i els professonals del centre. |
|
AP3 |
Cercar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l'especialització cursada. |
|
AP4 |
Concretar el currículum que s'hagi d'implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix, desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants. |
|
AP5 |
Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat dels drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte als drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible. |
|
AP6 |
Adquirir estratègies per estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per ells mateixos i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i decisió que facilitin l'autonomia, la confiança i la iniciativa personal. |
|
AP7 |
Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i enfrontar-se a problemes de disciplina i resolució de conflictes. |
|
AP8 |
Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura a l'entorn on estigui ubicat. Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada. Participar en l'evaluació, la investigació i la innovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge. |
|
AP9 |
Conèixer la normativa i l'organització institucional del sistema educatiu i dels models de millora de la qualitat amb l'aplicació als centres d'ensenyament. |
|
AP10 |
Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual, les perspectives i la interrelació amb la realitat social de cada època. |
|
AP11 |
Informar i assessorar a les famílies sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i sobre l'orientació personal, acadèmica i professional dels seus fills. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Comú |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Objectius |
Competències |
Conèixer els desenvolupaments teòric-pràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura. |
AP1
|
|
|
Transformar els currículums en programes d'activitats i de treball. |
AP2 AP4 AP5 AP6 AP8 AP9
|
|
|
Adquirir criteris de selecció i elaboració de materials educatius. |
AP3 AP4 AP5
|
|
|
Fomentar un clima que faciliti l'aprenentatge i valori les aportacions dels estudiants. |
AP2 AP7
|
|
|
Integrar la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en el procés d'ensenyament/aprenentatge de la llengua i la literatura. |
AP5 AP8
|
|
|
Identificar estratègies i tècniques d'avaluació i entendre l'avaluació com un instrument de regulació i estímul a l'esforç. |
AP2 AP6
|
|
|
Conèixer la normativa i organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat amb aplicació als centres d'ensenyament. |
AP1 AP9
|
|
|
Treballar en equip i cooperar amb altres docents, amb professionals de l'educació, professionals dels serveis educatius i amb les famílies. |
AP11
|
|
|
Interessar-se per la pròpia formació permanent, reconeixent aspectes de millora en el seu exercici professional. |
AP10
|
|
|
Prendre consciència de les pròpies creences i estereotips culturals i les implicacions d'aquests en la seva actuació professional. |
AP10 AP11
|
|
|
Identificar el potencial educatiu i pedagògic de les TIC per utilitzar-lo com a instrument pel disseny i desenvolupament de la docència. |
AP3 AP8
|
|
|
Tema |
Subtema |
1. Ensenyament-aprenentatge de la Llengua Catalana. |
1.1. APRENDRE I ENSENYAR LLENGUA I LITERATURA A L’AULA
1.1.1. De la literatura a la llengua i de la llengua a la literatura
1.1.2. Recursos per treballar la llengua i la literatura en contextos digitals
1.2. APLICACIONS DIDÀCTIQUES DEL CÒMIC
1.2.1. El còmic com a eina pedagògica a l’aula
1.2.2. La millora de l’expressió oral, de l’expressió escrita i de l’escriptura
|
2. Ensenyament-aprenentatge de la Literatura Catalana |
2.1.LA LITERATURA POPULAR COM A FONT DE RECURSOS EDUCATIUS
2.1.1. Les possibilitats didàctiques de les rondalles
2.1.2. Treballar (i jugar) amb la llengua
2.2. LA RUTA LITERÀRIA COM A EINA PER A L’EDUCACIÓ
2.2.1. Tipologia de rutes i propostes didàctiques
2.3. USOS DIDÀCTICS DEL CINEMA
2.3.1. Les adaptacions cinematogràfiques de la literatura catalana
2.3.2. El cinema com a recurs a l’aula: més enllà de l’adaptació
|
3.Ensenyament-aprenentatge de la Llengua Espanyola |
3.1. FONAMENTS DE DIDÀCTICA DE LA LLENGUA
3.1.1. Antecedents
3.1.2. Emergència de la didàctica de la llengua
3.1.3. Objecte de la didàctica de la llengua
3.2. CURRÍCULUM OFICIAL, PROGRAMACIÓ I AVALUACIÓ
3.2.1. Elements del currículum: Competències, dimensions i continguts
3.2.2. Programació: Seqüència d'objectius i continguts
3.2.3. Avaluació: Tipus i instruments
3.3. ENSENYAMENT/APRENENTATGE DE LA GRAMÀTICA
3.3.1. Què ensenyar?
3.3.2. Com ensenyar-ho?
3.3.3. Per què ensenyar-ho?
3.4. ENSENYAMENT/APRENENTATGE DEL LÈXIC
3.4.1. Adquisició del vocabulari
3.4.2. Didàctica del lèxic
3.5. COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
3.5.1. Continguts
3.5.2. Estratègies per al desenvolupament de la competència oral
3.6. COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
3.6.1. Llegir per aprendre
3.6.2. Complexitat del procés d'escriptura
|
4. Ensenyament-aprenentatge de la Literatura Espanyola |
4.1. QUIN TIPUS DE PROFESSOR VULL SER?
4.1.1. Presentació de lassignatura.
4.1.2. Reflexions a partir de situacions.
4.2. MOTIVAR PER ENSENYAR LITERATURA?
4.2.1. Ensenyar Literatura des de les emocions.
4.2.2. Lacte de llegir.
4.2.3. Cap a l'acte de crear.
4.3. CURRÍCULUMS, LLIBRES DE TEXT, LECTURES PRESCRIPTIVES
4.4 TIPUS DE CLASSES PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA I LES TIC
4.4.1. Algunes orientacions.
4.4.2. Ensenyar Literatura avui.
4.5. AVALUAR
4.5.1. Criteris d'avaluació.
4.5.2. Tipus d'exàmens.
4.6. COMPORTAMENTS DISRUPTIUS I PI. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
|
Sessió Magistral |
|
40 |
20 |
60 |
Treballs |
|
2 |
60 |
62 |
Treballs |
|
2 |
60 |
62 |
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
40 |
20 |
60 |
|
Atenció personalitzada |
|
4 |
1 |
5 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Es presentarà el programa de l'assignatura.
Es donarà informació clara sobre el mètode d'avaluació.
Es presentaran els tipus d'exercicis i proves a resoldre com pràctiques personals de l'alumne.
Es comentarà la bibliografia bàsica recomanada.
|
Sessió Magistral |
A les sessions magistrals s'exposaran els continguts bàsics de l'assignatura.
Després de les sessions magistrals l'alumne haurà d'ampliar els continguts exposats a classe amb bibliografia complementària |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la llengua |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la literatura |
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
Supòsits pràctics i estudi de casos a l'aula ordinària sobre didàctica de la llengua i la literatura |
Atenció personalitzada |
L'atenció personalitzada es durà a terme a través de consultes que l'alumne pot realitzar, sempre que ho cregui necessari, a les hores de despatx que s'indicaran oportunament. |
|
Descripció |
S’atendrà els estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...) |
|
|
Descripció |
Pes |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la llengua |
50% |
Treballs |
Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la literatura |
50% |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Als treballs, a més de la correcció i adequació del contingut, es tindrà en compte de manera especial el rigor en l'exposició, la coherència i l'estructura ordenada i eficaç del discurs, la cohesió, la riquesa lèxica i sintàctica i la correcció ortogràfica i gramatical.
Per a poder ser avaluat, l'alumne ha d'assistir, com a mínim, al 80% de les sessions presencials.
SEGONA CONVOCATÒRIA: En cas que l'alumne no superi la primera avaluació, la recuperació consistirà en el disseny d'una activitat (de llengua/literatura) i en la seva presentació per escrit. El contingut de l'activitat dependrà de la part no superada a la primera convocatòria. |
Bàsica |
|
BIBLIOGRAFIA APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA LLENGUA I LITERATURA CATALANA - Ambròs, Alba i
Ramon Breu (2007). Cinema i educació: El
cinema a l’aula de primària i secundària. Barcelona: Graó.
- Anciola,
Montserrat de (coord.) (2015). La
literatura com a patrimoni i desenvolupament del territori: espais i rutes
literàries. Reus/Tarragona: Centre de Lectura de Reus/Arola/Publicacions
URV.
- Bataller, Alexandre
i Margalida Coll (eds.) (2014). Literatura
oral i educació. Simbiosi i complicitats. Altea: Grup d’Estudis Etnopoètics
de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis
Catalans/Arxiu de Tradicions de l’Alguer.
- Bataller,
Alexandre i Héctor H. Gassó (eds.) (2014). Un
amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries.
València: Publicacions de la Universitat de València.
- Bowkett, Steve i
Tony Hitchman (2016). La utilización del
cómic para mejorar la expresión oral, la lectura y la escritura. San
Sebastián de los Reyes: Morata.
- Camps, Anna
(coord.) (2011). Llengua catalana i
literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.
- Camps, Núria,
Mariona Casas, Llorenç Comajoan i Teresa Puntí (coords.) (2016). L’ensenyament del català als territoris de
parla catalana. Estat de la qüestió i perspectives de futur. Barcelona:
Universitat de Vic/Universitat Central de Catalunya.
- Casas, Daniel i
Francesc Foguet (cur.) (2012). La Llengua
i la literatura catalanes a les aules del segle xxi.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Universitat Autònoma de Barcelona.
- Casas, Daniel i
Francesc Foguet (cur.) (2015). Raons de
futur. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Universitat Autònoma de
Barcelona.
- Cruces, Francisco
(dir.) (2017). ¿Cómoleemos en la sociedad
digital? Lectores, booktubers y prosumidores. Madrid/Barcelona: Fundación
Telefónica/Ariel.
- Ítaca. Revista de Filologia núm. 6 (2015). Dossier: L’ensenyament de
la literatura (i de la llengua): noves perspectives, nous reptes.
- Martín Escribà,
Àlex; Adolf Piquer Vidal i Fernando Sánchez Miret (cur.) (2014). Actes del Setzè Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes. Volum I [Llengua i literatura catalanes en
l’ensenyament]. Barcelona: AILLC/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- Munmany Muntal,
Mireia (2017). La gestió del patrimoni
literari. Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès.
Patrimoni Literari/1. Tarragona: Publicacions URV.
BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LENGUA ESPAÑOLA - Alvar
Ezquerra, M. (2003). La enseñanza del
léxico y el uso del diccionario. Madrid: Arco Libros.
- Alvarez
Méndez, J.M. (1988). Didáctica de la lengua materna. Un enfoque
desde la lingüística. Madrid: Akal.
- Björk,
L. y Blomstand, I. (2000). La escritura
en la enseñanza secundaria. Los procesos del pensar y del escribir.
Barcelona: Graó.
- Camps,
A. y Zayas, F. (coord.) (2003). Secuencias didácticas para aprender a escribir.
Barcelona: Graó.
- Camps,
A. y Zayas, F. (coord.) (2006). Secuencias
didácticas para aprender gramática. Barcelona: Graó.
- Cervera,
A. (1995). Lengua para todos en
Secundaria. Madrid: Narcea Ediciones.
- Durán,
C. (2009). La palabra compartida. La competencia
comunicativa en el aula. Barcelona. Octaedro.
- Fernández
Ramírez, S. (2009). La enseñanza de la
gramática y de la literatura. Madrid: Arco Libros.
- Fontich
Vicens, X. (2006). Hablar y escribir para
aprender gramática. Barcelona: Horsori.
- Gómez Camacho, A. (2016).
La alfabetización multimodal: nuevas
formas de leer y escribir en el entorno digital. Madrid: Síntesis.
- Guerrero, P. y Caro,
M.T. (2015). Didáctica de la lengua y
educación literaria. Madrid: Pirámide.
- Jover, G. y García,
J.M. (2009). Hablar, escuchar, conversar.
Teoría y práctica de la conversación en las aulas. Barcelona: Octaedro.
- López Valero, A. y
Encabo Fernández, E. (2002). Introducción
a la didáctica de la lengua y la literatura: Un enfoque sociocrítico.
Barcelona: Octaedro
- López Valero, A. y
Encabo Fernández, E. (2013). Fundamentos didácticos de la lengua y la
literatura. Madrid: Síntesis.
- Lozano, G. (2012). Cómo enseñar y aprender sintaxis: modelo,
teorías y prácticas según el grado de dificultad. Madrid: Cátedra.
- Martín Vegas, R.A.
(2009). Manual de Didáctica de la Lengua y la
Literatura. Madrid: Síntesis.
- Martínez Ezquerro, A.
y Campos Fernández-Fígares, M. (2016). Cultura en la diversidad. Educación
lingüística y literaria en las aulas del siglo XXI. Barcelona Octaedro.
- Mendoza, A. (1998). Conceptos clave en didáctica de la lengua y
la literatura. Barcelona: Horsori.
- Prado, J. (2011). Didáctica de la lengua y la literatura
para educar en el siglo XXI. Madrid: La Muralla.
- Ribas Seix, T.
(coord.) (2010). Libros de texto y
enseñanza de la gramática. Barcelona: Graó.
- Ruiz Bikandi, U.
(coord.) (2011). Didáctica de la lengua
castellana y la literatura. Barcelona: Graó.
- Ruiz Bikandi, U.
(coord.) (2011). Lengua castellana y
literatura. Complementos de formación disciplinar. Barcelona: Graó.
- Ruiz Bikandi, U.
(coord.) (2011). Lengua castellana y
literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó.
- Sánchez, E., García,
R. y Rosales, J. (2010). La lectura en el
aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Barcelona: Graó.
- Vicente Mateu, J.A. y
Vicente Ruiz, P.A. (2013). Enseñar y
aprender lengua. Madrid: Síntesis.
- Vilà i Santasusana, M. (coord.) (2005). El
discurso oral formal. Contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas.
Barcelona: Graó.
BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LITERATURA ESPAÑOLA- Agüera, Isabel (2002). Estrategias para una lectura reflexiva. Madrid: Narcea.
- Ballester, Josep (2007). L' educació literària. València: PUV.
- Bordons, Glòria. y DÍAZ-PLAJA, Anna. (coords.) (2006). Enseñar Literatura en Secundaria: la formación de lectores críticos, motivados y cultos. Barcelona: Graó. (Edición también en catalán).
- Cárdenas Sánchez, Jésus y Timón Benítez, Luis Manuel (coords.) (2010). La lírica en la materia de Lengua castellana y Literatura. ¿Cómo enseñar lírica en la ESO? Propuestas educativas desde el marco curricular andaluz. Sevilla: Editorial Waucelen.
- Chedas Redondo, Candelaria (2011). Enseñar-aprender Literatura en secundaria a través del cine y la música ("docere et delectare"). [San Benito]: Edita.
- Cosem, Michel (20135). El poder de leer. Barcelona: Gedisa.
- Esteve, Abraham (1990). La educación de la sensibilidad literaria. Murcia: Universidad de Murcia.
- Font, Carme (2008). Cómo crear emoción en la Literatura: una guía para lograr la mejor expresión de los sentimientos. Barcelona: Alba.
- Marina. José Antonio (2000). Teoría de la inteligencia creadora.Barcelona: Anagrama,
- Rodari, Gianni (2006). Gramática de la fantasía: introducción al arte de inventar historias. Barcelona: Booket.
- Rodari, Gianni (2016). Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Labutxaca.
- Romero Tobar, Leonardo (1985). La aventura del leer. Aula abierta. Barcelona: Salvat.
- Steiner, George y Ladjali, Cécile (2016). Elogio de la transmisión: maestro y alumno. Madrid: Siruela.
|
Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|