DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) LLENGUA I SOCIETAT Codi 12254011
Ensenyament
Grau en Llengua i Literatura Catalanes (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
GINEBRA SERRABOU, JORDI
Adreça electrònica jordi.ginebra@urv.cat
Professors/es
GINEBRA SERRABOU, JORDI
Web http://www.filologiacatalana.urv.cat/ca/
Descripció general i informació rellevant <div>Es proporcionen les nocions bàsiques de la relació entre llengua i societat i del desenvolupament de la història social del català.</div><div><br /></div>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Demostrar que coneix els corrents teòrics i metodològics de la lingüística i les seves aplicacions.
 A4 Aprofundir en el coneixement de l'ésser humà i dels seus diversos entorns culturals.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT5 Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses.
 CT7 Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà o ciutadana i com a professional
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Identifica les característiques del llenguatge humà.
Valora la riquesa lingüística del món.
 A4 Realitza lectures i recensions sobre etnografies i monografies antropològiques.
Realitza treballs de síntesi a partir de la cerca en les fonts bibliogràfiques relacionades amb la diversitat cultural i el multiculturalisme.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT5 Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques.
Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu.
Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral.
Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
 CT7 Conèixer les principals desigualtats i discriminacions que es produeixen entre homes i dones i comprendre'n les causes.
Identificar els principals problemes ambientals.
Reconèixer i reflexionar sobre les necessitats i problemàtiques socials, i implicar-se en la millora de la comunitat.
Reconèixer els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement, mostrar capacitat crítica i de diàleg, i fer un ús responsable de les normes que l’afecten com a membre de la comunitat universitària.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció: llengua, societat i història
a) Concepte i divisió de la història de la llengua
b) Elements clau que cal tenir en compte quan es parla d'història de la llengua
2. Primers passos en la consciència idiomàtica dels parlants. El català fins a finals del segle XII a) Els orígens de la llengua catalana
b) Els primers textos en llengua catalana
3. La llengua catalana al segle XIII a) Introducció
b) Expansió territorial
c) Textos i àmbits d'ús: els codis legislatius
d) Textos i àmbits d'ús: la literatura
e) Textos i àmbits d'ús: altres
f) Les representacions sobre la llengua
4. La llengua catalana al segle XIV a) Expansió territorial
b) El primer codi internacional de dret mercantil marítim
c) Establiment d'un model codificat de llengua formal
d) Esplendor literària
e) Les representacions de la llengua
5. La llengua catalana al segle XV a) Característiques generals del segle
b) Els àmbits d'ús del català
c) La qüestió del nom de la llengua
d) Les primeres "normes" del català
e) La subordinació lingüística en l'àmbit reial
6. La llengua catalana als segles XVI i XVII a) característiques generals de les primeres dècades del segle XVI
b) L'inici del llemosinisme
c) Els usos institucionals
d) La relació amb el rei
e) L'alta cultura
f) La noblesa
g) El proble
h) El segle XVII: trets generals
i) Els usos socials
j) Discursos i debats sobre el català
7. La llengua catalana al segle XVIII a) La persecució política i la pèrdua d'àmbits d'ús
b) Les disposicions legals contra el català i la repressió de la llengua
c) L'ús del català en els àmbits formals: general
d) L'ús del català en els àmbits formals: ensenyament
e) El monolingüisme dels catalans
7) Canvis a partir de la segona meitat de segle
8. La llengua catalana al segle XIX a) Conseqüències lingüístiques de l'estat nacional
b) Conseqüències lingüístiques del nacionalisme cultural
c) El nacionalisme il·lustrat a Espanya i la construcció de la nació espanyola
d) El nacionalisme cultural als Països Catalans i la reivindicació de la llengua
e) La llengua dels catalans, valencians i mallorquins del segle XIX
9. La llengua catalana al segle XX a) Les tres primeres dècades del segle XX
b) La codificació de Pompeu Fabra
c) El català en la Primera República
d) El català durant la repressió franquista

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A1
A4
CT5
CT7
2 2 4
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A1
A4
CT5
CT7
46 92 138
Atenció personalitzada
A1
A4
CT5
CT7
2 3 5
 
Proves de desenvolupament
A1
A4
CT5
CT7
2 0 2
Proves pràctiques
A1
A4
CT5
CT7
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Explicació dels objectius de l'assignatura, del sistema de treball i del mètode d'avaluació
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Exercicis breus sobre qüestions que se susciten a classe.

Plantejament d’una situació (real o simulada) en la qual ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global.
Atenció personalitzada Conversa sobre el transcurs de l'assignatura.

Atenció personalitzada
Descripció

S’atendrà l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat de l’horari d’atenció del professor responsable de l’assignatura.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A1
A4
CT5
CT7
Exercicis pràctics breus que plantejarà el professor i caldrà resoldre a l'aula 10%
Proves pràctiques
A1
A4
CT5
CT7
Plantejament de supòsits que caldrà resoldre a l'aula. 10%
Proves de desenvolupament
A1
A4
CT5
CT7
Prova de síntesi dels continguts treballats a l’aula, que poden contenir preguntes teòriques i també de caràcter pràctic 30%
Altres  

Prova final

50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'alumnat ha de superar el 50% de l'avaluació dels exercicis individuals amb preparació autònoma i de la prova de síntesi per poder aprovar la matèria.

La segona convocatòria és per als estudiants que no hagin pogut seguir l'avaluació continuada i per a casos justificats.


Fonts d'informació

Bàsica

Ferrando, Antoni; Miquel Nicolás (2011): Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC.

Montoya, Brauli (2018): Aproximació a la història social de la llengua . Alzira: Edicions Bromera

Arnal, Antoni (1989): Una apologia il·lustrada de la llengua catalana: la gramàtica de Ballot, Catalan Review, vol. III, 1, pp. 9-20.

Badia i Margarit (2004): Moments clau de la història de la llengua catalana , edició a cura d’Antoni Ferrando. València, Publicacions de la Universitat de València (Col·lecció Honoris Causa).

Baró, Xavier (2019): «Algunes reflexions sobre l’ús de la llengua a la Catalunya barroca i la superació del concepte Decadència», Revista de Dret Històric Català, 18 pp. 99-113.

Baró, Xavier (2019): «Algunes reflexions sobre l’ús de la llengua a la Catalunya barroca i la superació del concepte Decadència», Revista de Dret Històric Català, 18, pp. 99-113.

Feliu, Francesc (2004): «El català a l’edat moderna», Serra d’Or , 529, pp. 48-51.

Ginebra, Jordi (2010): Llengua, nació i modernitat. Projectes i conflictes en la Catalunya dels segles xix i xx . Valls: Cossetània.

Ginebra , Jordi (2012): «La lengua catalana en el siglo xviii . ¿Una lengua doméstica?», Dieciocho. Hispanic Enlightenment, v. 35, núm. 1 (primavera 2012), p. 105-116.

Ginebra, Jordi (2012): «La implantació social del fabrisme: l’acció d’Antoni Rovira i Virgili» dins Miguel Àngel Pradilla (ed.): Fabra, encara. Actes del III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Ginebra, Jordi (2018): Pompeu Fabra i la codificació del català, Barcelona: UOC.

Marfany, Joan Lluís (2001): La llengua maltractada. Barcelona: Empúries.

Martí, Joaquim (1996): «Contacte lingüístic entre el català i el castellà a la València dels segles XVIII i XIX», Caplletra, 20, pp. 207-236.

Martí, Joaquim (2010): «La llengua catalana en terres valencianes al segle xviii . Resistència, estudi i conreu». Zeitschrift für Katalanistik, núm. 23 (2010), p. 201-227.

Montoya, Brauli (2013): «Història social de la llengua: dels orígens als primers intents de normativització del català (segles IX-XV)», Aemilianense (2013), III, p. 163-197.

Pitarch, Vicent (2001): Llengua i església durant el barroc valencià. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Sanchis Guarner.

Prats, Modest (1995): «La llengua catalana al segle xviii. Possibles pautes d’estudi». A: Balsalobre, Pep; Gratacós Joan (eds.). La llengua catalana al segle xviii . Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, p. 15-73. Reproduït a Prats (2009), p. 205-242.

Rafanell, August (1999): La llengua silenciada. Barcelona: Empúries.

Rafanell, August (2000): El català modern. Editorial Empúries.

Rafanell, August [Ed.] (1991): Un nom per a la llengua. El concepte de llemosí en la història del català. Vic: Eumo Editorial. Biblioteca Universitària. Història de la llengua, 1.

Sanchis Guarner, Manuel (1963): Els valencians i la llengua autòctona durant els segles xvi, xvii i xviii . València: Institució Alfons el Magnànim. Citem de la 2a edició. València: Universitat de València, 2001.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent