DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) HISTÒRIA DE GRÈCIA CLÀSSICA I HEL·LENÍSTICA Codi 12294210
Ensenyament
Grau en Història (2018)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
6 Optativa Quart 2Q
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
COTS SERRET, IVAN
Adreça electrònica ivan.cots@urv.cat
Professors/es
COTS SERRET, IVAN
Web
Descripció general i informació rellevant

L'objectiu fonamental de l'assignatura és conèixer i analitzar els succesos històrics i els principals processos socials que transcorren a l'Antiga Grècia, des d'època fosca fins al període hel·lenístic. Posant, això sí, un èmfasi especial en tot allò que transcorre durant l'època arcaica (S. VIII-VI aC), clàssica (segles V- IV aC) i hel·lenística (segles III-II aC). Es valoren de forma especialment detallada els canvis en les estratègies i formes de poder (aparició de la polis, tiranies, legisladors, democràcia atenesa, el cas d’Esparta, l’imperi alexandrí), els grans enfrontaments bèl·lics (guerres mèdiques i guerra del Pel·loponès) i també els principals episodis i processos lligats al procés colonitzador grec de la Mediterrània.

En començar el curs, el calendari amb totes les activitats docents previstes (amb horaris i espais) estarà disponible al Campus Virtual (Moodle) de l’assignatura. 


Si hi ha algun canvi durant el curs, s’afegirà a l’espai Moodle de l’assignatura. 

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A3 Reconèixer i interpretar l'estructura diacrònica de la història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A4 Distingir els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s'integren.
 A8 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT2 Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC.
 CT4 Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A3 Comprèn els mecanismes de la transició entre períodes històrics.
Distingeix els diversos models d'estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
Reconeix els aspectes característics que identifiquen un període històric.
Relaciona les estructures i processos històrics d'un període amb els seus antecedents i consegüents.
Sap interpretar el desenvolupament polític, social i econòmic dels principals pobles mediterranis durant totes les etapes de la història i els seus sistemes de relació.
 A4 Comprèn conceptes fonamentals relacionats amb aspectes i mètodes propis de la geopolítica.
Identifica la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
 A8 Comprèn el mètode arqueològic com a instrument d'anàlisi del passat.
S'aproxima al treball de camp arqueològic.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT2 Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
 CT4 Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup.
Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment.
Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup.
Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Introducció
L'època arcaica en el món grec. Atenes i Esparta.
Les colonitzacions gregues.
Atenes, de Soló a Clístenes.
Els enfrontaments greco-perses.
Política i societat a Atenes en l'època clàssica.
L'imperialisme atenès.
La guerra del Peloponès.
Economia i comerç a la Grècia clàssica.
Macedònia sota Filip II II.
Alexandre el Gran i el món grec.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A3
3 3 6
Sessió Magistral
A3
A4
A8
CT2
CT4
36 36 72
Pràctiques de camp/sortides
A3
A4
A8
CT2
CT4
2 8 10
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A3
A4
A8
CT2
CT4
6 6 12
Atenció personalitzada
A3
15 15 30
 
Proves de desenvolupament
A3
A4
A8
CT2
CT4
10 10 20
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Els primers blocs temàtics són introductoris, En les primeres sessions s'efectuarà una introducció a l'assignatura (criteris d'avaluació i àmbits temàtics que es treballaran), axí com a les fonts d'informació i a la geografia de l'Hèl·lade.
Sessió Magistral Classes plenàries (exposició de teoria i continguts per part del professor)
Pràctiques de camp/sortides Obligatòries. Consistiran en la visita a museus, exposicions i/o jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Es tractaran diversos temes específics en format seminari-debat, a partir de la lectura i/o consulta de diverses fonts d'informació que facin referència a qüestions tractades a l'assignatura.
Atenció personalitzada Es procurarà que els alumnes tinguin un tracte directe amb el professorat per solucionar els problemes i/o dubtes derivats de les sessions plenàries o el marc de la realització del treball temàtic individual que cada alumne exposa i entrega al final del quadrimestre.

Atenció personalitzada
Descripció

L'atenció personalitzada s’efectuarà individualment o en grup. En el cas del grup, els objectius són bàsicament fomentar el treball en equip, l’expressió oral, la ressolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements adequats a la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Pràctiques de camp/sortides
A3
A4
A8
CT2
CT4
S'avaluarà la participació a les pràctiques a partir de l'entrega d'un exercici específic. 20%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A3
A4
A8
CT2
CT4
Es duran a terme 2 seminaris, en els quals els estudiants hauran de presentar un breu assaig a partir de la lectura i/o consulta de diversos recursos proporcionats pel professor. En aquests seminaris també es valora la participació activa en una sessió de debat (Fòrum Moodle + debat presencial). 40%
Proves de desenvolupament
A3
A4
A8
CT2
CT4
Avaluació dels coneixements específics de l’assignatura a través de l'entrega d'un treball temàtic individual. Es valora tant la seva seva presentació oral en una sessió expositiva com la presentació final del treball escrit.
40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent.


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

BOARDMAN, J. (1986): Los griegos en ultramar. Comercio y expansión colonial antes de la era clásica, Ed. Alianza, Madrid.

CHADWICK, J. (1998): El mundo micénico, Ed. Alianza, Madrid.

DICKINSON, O. (2010): El Egeo. De la Edad del Bronce a la Edad del Hierro. Ed. Bellaterra, Barcelona.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1991): La polis y la expansión colonial griega, siglos VIII-VI aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.; PASCUAL GONZÁLEZ, J. (2007): Esparta y Atenas en el siglo V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2001): Historia de Grecia Antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2019): Geografía de lo exótico: los griegos y las otras culturas, Ed. Síntesis, Madrid.

JACOB, C. (2017): Geografía y etnografía en la Grecia Antigua, Ed. Bellaterra, Barcelona.

MALKIN, I. (2011): A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean, Oxford University Press, Oxford.

OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona

 

Complementària
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

AKIS, A. (1999): La Crète Minoenne. Du mythe à l´histoire, Ed. Adam, Peania.

APOL.LONI DE RODES (2002): Les Argonàutiques. Introducció, traducció i notes de F. J. Cuartero. Ed. La Magrana, Barcelona.

BERNAL, M. (1993), Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la civilización clásica. Ed. Crítica, Barcelona.

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua, Ed. Cátedra. Madrid.

BENGSTON, H. (2019): Historia de Grecia, Ed. Gredos, Barcelona

CULTRARO, Massimo (2006): I Micenei, Archeologia, storia, società dei Greci prima di Omero. Ed, Carocci, Roma.

DETIENNE, M. (2007): Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

DICKINSON, O. (2000): La Edad del Bronce Egea. Ed. Akal, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1989): La colonización griega en Sicilia, BAR, Oxford.

V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (2013): Alejandro Margo: rey de macedonia y Asia, Ed. Sílex, Madrid.

D0UMAS, C., (1999): The Wall-paintings of Thera. The Thera Foundation, Athens.

DOUMAS, C., (2000): Civilisation du cycladique ancien, Foundation Goulandris, Athènes.

FINLEY, M.I. (1975): El mundo de Odiseo, FCE, México.

FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor, Madrid

FINLEY M.I. (1983): La Grecia primitiva. Edad del Bronce y Era arcaica, Crítica, Barcelona

GSCHNITZER, F. (2005): Historia Social de Grecia: Desde el periodo micénico hasta el final de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

GALLEGO, J. (2003): El mundo rural en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2013): Memorias perdidas. Grecia y el mundo oriental, Ed. Akal, Madrid.

GRANT, M. (2002): Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C. al 565 d.C, Akal, Madrid.

HAMILAKIS, Y. (2015): Arqueología de los sentidos. Experiencia, Memoria y Afecto, JAS Ed, Madrid

HAZEL, J. (2002): Quién es quién en la historia de Grecia, Acento, Madrid.

HESÍODE (1999): Teogonia. Els treballs i els dies. Introducció, traducció i notes J. Castellanos. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1996): La Ilíada. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1998): L´Odisea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana.

HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 aC). Ed. Crítica, Barcelona.

IRIARTE, A. (1990): Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego, Ed. Taurus, Madrid.

IRIARTE, A. (2002): De amazonas a ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis.

LYNN, S., (2011): Images of woman and child from the Bronze Age. Reconsidering Fertility, Maternity, and Gender in the Ancient World.  Cambridge University Press.

MALKIN, I. (1987): Religion and colonization in ancient Greece, Ed. Brill, Leiden.

McENROE, J. (2010): Architecture of Minoan Crete. Constructing identity in the ancient bronze age, University of Texas, Austin.

MORKOT, R. (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris.

MOSSÉ, C. (1977): Historia de una democracia: Atenas, Ed. Akal, Madrid.

MOSSÉ, C. (1990): La mujer en la Grecia Antigua, Ed. Nerea, Madrid.

MURRAY, O. (1983): Grecia arcaica, Ed. Taurus, Madrid.

OLALLA, P., (2001), Atlas mitológico de Grecia. Road Editions, Atenes.

PLÁCIDO, D. (1977): La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la Guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.

POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed. Crítica, Barcelona.

RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987): El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid

SCHMITT-PANTEL, P., ZAIDMAN, L. B. (2002): La religión griega en la polis de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

SINCLAIR, R.K. (1999): Democracia y participación en Atenas, Ed. Alianza, Madrid.

SISSA, G.; DETIENNE, M. (1994): La vida cotidiana de los dioses griegos, Temas de Hoy, Madrid.

VIDAL NAQUET, P. (1992): La democracia griega. Una nueva visión, Ed. Akal, Madrid.

V.V.A.A., (1992), El mundo micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea, 1600-1100. Ministerio de Cultura, Madrid.

V.V.A.A., (1999), Minoans and Mycenaeans flavours of their time, Greek Ministry of Culture – National Archaeological Museum, Athens.


Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
SOCIETAT I CULTURA A L'ANTIGUITAT/12294005
HISTÒRIA ANTIGA/12294102
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent