|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A1 |
Definir un mapa de coordenades espaciotemporals per a la producció material i historicoartística des de l'antiguitat fins a l'actualitat. |
| | A2 |
Aplicar la metodologia pròpia de la història de l'art i de l'arqueologia a l'anàlisi de l'objecte artístic. |
| | A7 |
Aplicar la interdisciplinarietat en l'àmbit de les ciències humanes. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | CT1 |
Utilitzar informació en llengua estrangera d'una manera eficaç. |
| | CT2 |
Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC. |
| | CT5 |
Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A1 |
Sap reconèixer la funció i la cronologia dels principals objectes de la vida quotidiana.
| | | A2 |
Coneix la metodologia d'estudi relativa a cada conjunt d'objectes artesanals.
| | | A7 |
Explora i posa en valor el potencial històric i etnològic de la cultura material.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | CT1 |
Utilitzar informació en llengua estrangera d'una manera eficaç.
| | | CT2 |
Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
| | | CT5 |
Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques.
Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu.
Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral.
Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| 1. Introducció: la “cultura material” com a concepte; categories d'objectes i metodologies d'aproximació en Arqueologia. |
|
| 2. Arqueologia de la producció: ciència i tècnica a l'antiguitat. |
|
| 3. Tècniques especialitzades: arqueometria. |
|
| 4. La pedra: fonts d'extracció, instruments, comerç. |
|
| 5. Metal·lúrgia: forns, procediments, comerç. |
|
| 6. Terracotes: modelat, cocció i acabat. |
|
| 7. Teixits: comerç de fibres, tallers de prestigi. |
|
| 8. Ceramologia mediterrània: grans famílies. |
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
2 |
4 |
| PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes |
|
12 |
10 |
22 |
| Sessió Magistral |
|
32 |
54 |
86 |
| Debats |
|
4 |
16 |
20 |
| Treballs |
|
2 |
15 |
17 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura. |
| PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes |
Estratègia consistent en la resolució de problemes i en la reflexió sobre les seves experiències que han de realitzar els estudiants, normalment treballant d’una manera col·laborativa. |
| Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Debats |
Activitat on dos o més grups defensen unes postures contràries sobre un tema determinat. |
| Treballs |
Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes. |
| Atenció personalitzada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o videoconferència. |
|
Descripció |
|
S’atendrà
a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre
possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura.
La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà a
l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada
(horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...). |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Debats |
|
Es realitzaran dos debats sobre determinades problemàtiques específiques d'actualitat en l'àmbit de la investigació arqueològica.
Es valorarà fonamentalment la participació activa dels estudiants en la sessió de debat. Aquesta discussió es farà a la classe en el dia assignat, però també en un fòrum virtual (via Moodle) que estarà ja actiu alguns dies abans de la data del debat presencial.
|
40% |
| Treballs |
|
Avaluació dels coneixements específics de l’assignatura a través d’un resum crític a mode d’assaig del conjunt de xerrades que seran impartides per una sèrie d'experts convidats.
Per elaborar la síntesi caldrà utilitzar, per una banda, els continguts de les sessions impartides pels convidats, però també si s’escau la informació bibliogràfica pertinent. L’entrega de l’assaig es farà al final del quadrimestre. |
40% |
| Altres |
|
Finalment, també es té en compte de forma especial el seguiment i la participació regular i activa de l’alumne al llarg del quadrimestre (tant en les classes plenàries, com en els debats i en la sortida/visita de pràctiques). |
20% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent. |
| Bàsica |
|
BIBLIOGRAFIA: BATS, M. (1987): “Consommation, production et distribution de la vaisselle céramique”. Revue des Études Anciennes LXXXIX, 3-4, pp. 197-216. CARANDINI, A. (1984): Arqueología y Cultura Material. Editorial Mitre, Barcelona. CHAPA, T.; MAYORAL, V. (2007): Arqueología del trabajo. El ciclo de la vida en un poblado ibérico. Akal, Madrid. GONZÁLEZ RUIBAL, A. 2003: La experiencia del otro: una introducción a la etnoarqueología. Ediciones Akal, Madrid. GONZÁLEZ RUIBAL, G.; AYÁN, X. (2018): Arqueología. Una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Alianza editorial, Madrid. HICKS, D.; BEAUDRY, M.C. (eds.) (2010): The Oxford Handbook of Material Culture Studies. Oxford University Press, Oxford. HODDER, I. (1982): Symbols in Action: Ethnoarchaeological Studies of Material Culture, Cambridge University Press. HODDER, I. (1994): Interpretación en Arqueología. Corrientes actuales, Ed. Crítica, Barcelona. MANNONI, T., GIANNICHEDA, E., (2007): Arqueología. Materias, objetos y producciones. Ariel Prehistoria, Barcelona. ORTON, C.; TYERS, P.; VINCE, A. (1997): La cerámica en Arqueología. Ed. Crítica. Barcelona. POUNDS, N. (1992) La vida cotidiana: Historia de la Cultura Material. Ed. Crítica, Barcelona. PY, M. (ed)., (1993): DICOCER. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s.av.n.è.-VIIème s.de n.è) en Mediterranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdán). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes, núm.6. PY, M.; ADROHER, A. M.; SANCHEZ, C. (2001): DICOCER 2. Corpus des ceràmiques de l’Age du Fer de Lattes (fouilles 1963-1999). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes, núm. 14, 2 volums. ROCA, M., FERNÁNDEZ, M.I., (2005): Introducción al estudio de la cerámica romana. Una breve guía de referencia, Servicio de Publicaciones de la Universidad, Málaga. SANMARTÍ, J., ASENSIO, D. (1998): “Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistòrica”, Comerç i vies de comunicació 1000 a.c.-700 d.c.. XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, pp. 17-32. SAN NICOLÁS, P., MUÑOZ, J. (2010): La cultura material como fuente esencial de conocimiento en arqueología, Ediciones UNED. SKIBO, J.M., SCHIFFER, M.B., (2008): People and things. A behavioral approach to material culture, Springer, New York SPARKES, B.A., (1991): Greek Pottery. An Introduction, Manchester University Press, Manchester |
| Complementària |
|
BIBLIOGRAFIA: BATS,
M. (1987): “Consommation, production et distribution de la vaisselle céramique”.
Revue des Études Anciennes LXXXIX, 3-4, pp. 197-216. CARANDINI,
A. (1984): Arqueología y Cultura Material. Editorial Mitre, Barcelona. CHAPA,
T.; MAYORAL, V. (2007): Arqueología del trabajo. El ciclo de la vida en un
poblado ibérico. Akal, Madrid. GONZÁLEZ
RUIBAL, A. 2003: La experiencia del otro: una introducción a la
etnoarqueología. Ediciones Akal, Madrid. GONZÁLEZ
RUIBAL, G.; AYÁN, X. (2018): Arqueología. Una introducción al estudio de la
materialidad del pasado. Alianza editorial, Madrid. HICKS,
D.; BEAUDRY, M.C. (eds.) (2010): The Oxford Handbook of Material Culture
Studies. Oxford University Press, Oxford. HODDER,
I. (1982): Symbols in Action:
Ethnoarchaeological Studies of Material Culture, Cambridge University Press. HODDER,
I. (1994): Interpretación en Arqueología.
Corrientes actuales, Ed. Crítica, Barcelona.
MANNONI,
T., GIANNICHEDA, E., (2007): Arqueología. Materias, objetos y producciones. Ariel
Prehistoria, Barcelona. ORTON,
C.; TYERS, P.; VINCE, A. (1997): La cerámica en Arqueología. Ed. Crítica.
Barcelona. POUNDS,
N. (1992) La vida cotidiana: Historia de la Cultura Material. Ed. Crítica,
Barcelona. PY,
M. (ed)., (1993): DICOCER. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème
s.av.n.è.-VIIème s.de n.è) en Mediterranée nord-occidentale (Provence,
Languedoc, Ampurdán). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes,
núm.6. PY,
M.; ADROHER, A. M.; SANCHEZ, C. (2001): DICOCER 2. Corpus des ceràmiques de l’Age
du Fer de Lattes (fouilles 1963-1999). Lattara: mélanges d’histoire et
d’archéologie de Lattes, núm. 14, 2 volums. ROCA,
M., FERNÁNDEZ, M.I., (2005): Introducción al estudio de la cerámica romana. Una
breve guía de referencia, Servicio de Publicaciones de la Universidad, Málaga. SANMARTÍ,
J., ASENSIO, D. (1998): “Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de
les activitats comercials en època protohistòrica”, Comerç i vies de
comunicació 1000 a.c.-700 d.c.. XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de
Puigcerdà, pp. 17-32. SAN
NICOLÁS, P., MUÑOZ, J. (2010): La cultura material como fuente esencial de
conocimiento en arqueología, Ediciones UNED. SKIBO,
J.M., SCHIFFER, M.B., (2008): People and things. A behavioral approach to
material culture, Springer, New York SPARKES,
B.A., (1991): Greek Pottery. An Introduction, Manchester University Press,
Manchester |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|