|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A1 |
Desenvolupar una visió crítica sobre la disciplina, les fonts i les metodologies en el context de l'arqueologia de camp i de la recerca professional |
| | A3 |
Dominar les noves tecnologies aplicades al coneixement arqueològic, cercant l’habilitat i l'autonomia en l'itinerari escollit, tant en l'anàlisi arqueomètrica com en el tractament digital de fotografies i cartografies, o en els aixecaments en 3D dels edificis històrics. |
| | A7 |
Identificar temes de recerca avançats i equips competitius als quals cal aportar propostes de valor. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | CT3 |
Resoldre problemes complexes de manera crítica, creativa i innovadora en contextos multidisciplinars |
| | CT4 |
Treballar en equips multidisciplinars i en contextos complexes |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A1 |
RA6. Disposar d'una àmplia formació amb capacitat crítica per resoldre amb solvència els reptes plantejats en la disciplina de la bioarqueologia
| | | A3 |
RA5. Dominar les noves tecnologies relacionades amb restes bioarqueològiques
| | | A7 |
RA7. Conèixer les noves tecnologies aplicades a la bioarqueologia, així com els equips amb més projecció
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | CT3 |
RA2. Seguir un mètode sistemàtic amb un enfocament global per dividir un problema complex en parts i per identificar les causes aplicant el coneixement científic i professional.
| | | CT4 |
RA4. Confiar en les pròpies capacitats, respectar les diferències i aprofitar-les en benefici de l’equip.
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| 1. Introducció a les principals disciplines bioarqueològiques |
Classe magistral 1: En aquesta sessió es presentaran els objectius de l’assignatura. Durant la primera sessió es discutirà sobre la varietat de plantes i animals que es poden documentar en una excavació, sobre tafonomia, mostreig i recuperació i com aquests aspectes afecten els conjunts arqueobotànics i arqueozoològics i la nostra capacitat per a utilitzar la informació que se’n deriva.
Laboratori: aquestes sessions permetran adquirir les habilitats bàsiques per al tractament i identificació dels principals tàxons vegetals i animals que es recuperen a les excavacions, pas imprescindible per a la posterior interpretació arqueològica. |
| 2. La Carpologia com a disciplina analítica |
Classe magistral 2: El cultiu de plantes, la cria d'animals, i finalment la domesticació, van tenir un impacte primordial en la vida quotidiana que van transformar les societats del passat. Aquesta sessió se centrarà en explicar com es van succeir aquests canvis, com es poden identificar arqueològicament i com es poden inferir els sistemes de cria.
Classe magistral 3: En aquesta sessió es mostrarà com les dades arqueobotàniques i arqueozoològiques es poden interpretar com a evidència de consum. Investigarem quines plantes i animals van ser consumits, per qui i com. Explorarem com els aliments proporcionen informació sobre l'economia i la dieta en el passat.
Classe magistral 4: En aquesta sessió explorarem, mitjançant una sèrie d'estudis de casos, com les restes arqueobotàniques i arqueozoològiques obren noves finestres a l'estudi de les societats pretèrites per a explorar qüestions importants més enllà de la dieta, com ara el comerç, les identitats o les creences.
|
| 3. L'Arqueozoologia com a disciplina analítica |
Classe magistral 2: El cultiu de plantes, la cria d'animals, i finalment la domesticació, van tenir un impacte primordial en la vida quotidiana que van transformar les societats del passat. Aquesta sessió se centrarà en explicar com es van succeir aquests canvis, com es poden identificar arqueològicament i com es poden inferir els sistemes de cria.
Classe magistral 3: En aquesta sessió es mostrarà com les dades arqueobotàniques i arqueozoològiques es poden interpretar com a evidència de consum. Investigarem quines plantes i animals van ser consumits, per qui i com. Explorarem com els aliments proporcionen informació sobre l'economia i la dieta en el passat.
Classe magistral 4: En aquesta sessió explorarem, mitjançant una sèrie d'estudis de casos, com les restes arqueobotàniques i arqueozoològiques obren noves finestres a l'estudi de les societats pretèrites per a explorar qüestions importants més enllà de la dieta, com ara el comerç, les identitats o les creences.
|
| 4. Noves tecnologies en bioarqueologia |
Seminaris 1 i 2: els seminaris mostraran nous enfocs i metodologies en bioarqueologia per a familiaritzar el col·lectiu d'estudiants amb investigacions d'avantguarda. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| Seminaris |
|
4 |
0 |
4 |
| Treballs |
|
2 |
43 |
45 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
18 |
0 |
18 |
| Sessió Magistral |
|
8 |
0 |
8 |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura. |
| Seminaris |
Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. |
| Treballs |
Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes. |
| Pràctiques a laboratoris |
Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d’un àmbit de coneixement en un context determinat. Exercicis pràctics a través dels diferents laboratoris. |
| Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o videoconferència. |
|
Descripció |
|
S’atendrà a l’alumnat en tutoria
individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i
altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser
presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com
es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial,
per correu electrònic, Moodle...). |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Treballs |
|
El treball està dissenyat per a avaluar a) la comprensió de com les societats pretèrites van interactuar amb les plantes i els animals, i b) la capacitat per a integrar l'evidència arqueobotànica i arqueozoològica a la investigació de les societats en el passat. Durant l'assignatura s'obtindrà la informació bàsica i les habilitats crítiques necessàries per a poder dur a terme el treball, però s'espera que també es faci una investigació independent a través de la bibliografia recomanada.
El treball (aproximadament 3000 paraules més bibliografia) constarà de dos apartats:
a) Es proporcionarà una fotografia d'una família d'una part específica del món amb els aliments que consumeix durant una setmana. Es demana que primer es faci una breu descripció de la família, dels aliments que hi apareixen i de qualsevol aspecte que destaqui. Després cal considerar les possibles raons darrere de la selecció d'aliments (ambientals, culturals, econòmiques). Es pot desenvolupar qualsevol d'aquests aspectes que es consideri important i discutir com els diferents factors (p. ex., gènere, religió, etc.) influeixen en allò que les persones consumeixen a través del temps i de l'espai (aproximadament 1500 paraules).
b) A la segona part del treball es demana que es consideri com la bioarqueologia (l'estudi de les restes de plantes i animals que es recuperaran a les excavacions arqueològiques) ens ajuda a comprendre les identitats i les relacions socials en el passat. (Aproximadament 1500 paraules). Es pot respondre utilitzant exemples.
|
60% |
| Pràctiques a laboratoris |
|
Prova pràctica d'arqueobotànica: 60 minuts - identificació d'espècimens de plantes: 20% de la nota.
Prova pràctica d'arqueozoologia: 60 minuts - identificació d'espècimens d'animals: 20% de la nota.
Les proves de laboratori permetran avaluar el component de pràctica de l’assignatura. Durant l'avaluació es lliuraran diverses restes d'animals i plantes que caldrà identificar. Es permetran utilitzar els manuals de laboratori i les notes que s'hagin pres durant les sessions pràctiques.
|
40% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
Simon J.M. Davis, La Arqueología de los animales, Bellaterra, 1987
Elizabeth Reitz and Elizabeth Wing, Zooarchaeology, Cambridge University Press, 2005
Teresa E. Steele, The contributions of animal bones from archaeological sites: the past and future of zooarchaeology, Journal of Archaeological Science, 2015
Nerissa Russel, Social zooarchaeology. Humans and animals in Prehistory, Cambridge University Press, 2012
Marston, John M., Jade d’Alpoim Guedes, and Christina Warinner, Method and Theory in Paleoethnobotany, University Press of Colorado, 2014
Outram, A.K. and Bogaard, A, Subsistence and society in prehistory: New directions in economic archaeology, Cambridge University Press, 2019
Pearsall, D, Palaeoethnobotany: A handbook of procedures, New York: Academic Press, 2000
Zohary, D., Hopf, M., & Weiss, E., Domestication of Plants in the Old World: The Origin and Spread of Domesticated Plants in Southwest Asia, Europe, and the Mediterranean Basin, Oxford University Press, 2012
|
|
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|