DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) VARIACIÓ I NORMA LINGÜÍSTICA Codi 12875212
Ensenyament
Recerca Avançada en Estudis Humanístics (2019)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa Primer 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
RULL MURUZÀBAL, XAVIER
Adreça electrònica xavier.rull@urv.cat
Professors/es
RULL MURUZÀBAL, XAVIER
Web
Descripció general i informació rellevant <p> Aquesta assignatura presenta la metodologia d'investigació en lingüística descriptiva des d'un enfocament sociolingüístic i centrant-se especialment en les investigacions que, en l'àmbit de la planificació lingüística, s'ocupen de la planificació del corpus.</p><p>Es recomana seguir l'assignatura presencialment, no pas virtualment. Si algú segueix l'assignatura virtualment, pot preguntar a final de semestre a algú que l'ha seguida presencialment què li ha semblat l'assignatura i s'adonarà del perquè.</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Dominar els problemes epistemològics comuns a la recerca en ciències humanes, així com reconèixer i utilitzar els models teòrics propis de les disciplines que configuren aquest àmbit.
 A2 Dominar les eines de recerca pròpies de les ciències humanes i ser capaç d'aplicar, en un registre corresponent a un postgrau, les metodologies específiques de les diverses disciplines d'aquest àmbit científic.
 A6 Ser capaç d'elaborar treballs científics en l'àmbit de les humanitats que responguin a les exigències dels estàndards internacionals, aplicant la metodologia adequada en cada cas i incorporant els valors ètics i la perspectiva de gènere en l'activitat científica.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Conèixer els principals corrents teòrics dels estudis lingüístics.
 A2 Identificar i valorar críticament els diversos tipus de bibliografia científica sobre un àmbit determinat de les ciències humanes.
Dominar la metodologia de recerca en planificació lingüística.
 A6 Recopilar i utilitzar la bibliografia necessària per fer un estat de la qüestió sobre un tema i identificar els punts en què és possible un aprofundiment i una aportació original i significativa.
Adquirir la capacitat d'analitzar resultats de recerca, elaborar conclusions i assegurar la difusió del coneixement científic.
Adquirir autonomia com a futur investigador.
Aplicar els valors ètics en la recerca.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. Naixement de la lingüística descriptiva com a disciplina científica.
1.1. Què és una llengua?
1.2. Per què l'estudi d'una llengua?
2. Plantejament metodològic de la recerca descriptiva: objectiu o hipòtesi / marc metodològic / treball de camp (recollida de dades) / coneixements teòrics acompanyants / anàlisi de dades / conclusions.
3. Fonts i eines per a la recollida de dades en recerca en lingüística descriptiva. 3.1. Fonts escrites i fonts orals (conversacionals o audiovisuals).
3.2. Formats: textos, corpus, converses, entrevistes i enregistraments audiovisuals.
4. Planificació del corpus (I): una qüestió social i política. 4.1. Descripció versus prescripció.
4.2. Cal la prescripció?
4.3. Definició de la forma estàndard d'una llengua (llengua pública).
4.4. Cal una forma pública d'una llengua?
4.5. Vies socials i polítiques per a la conformar la llengua pública: estandardització versus norma acadèmica.
5. Planificació del corpus (II): aplicació. 5.1. Encaix de la variació geogràfica amb la forma pública d'una llengua.
5.2. La qüestió dels registres.
5.3. Vincle entre la forma pública d'una llengua i escrits històrics.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Videoconferència
A1
A2
A6
3 27 30
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada
A1
A2
A6
0 22 22
Activitats d’auto seguiment
A1
A2
A6
0 1 1
Presentacions / exposicions
A1
A2
A6
1 2 3
Treballs
A1
A2
A6
0 5 5
Fòrums de debat
A1
A2
A6
0 4 4
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
A1
A2
A6
0 4 4
Atenció personalitzada
1 0 1
Resolució de problemes, exercicis
A1
A2
A6
0 4 4
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura.
Videoconferència Exposició de continguts de l'assignatura, presentació d’activitats, resolució de problemes i dubtes mitjançant videoconferència. Aquesta activitat requereix presència síncrona d’estudiants i professorat. El seu desenvolupament permet diferents graus d’interactivitat en funció dels objectius pretesos. Aquesta activitat pot ser enregistrada en el moment del seu desenvolupament per tal de posar-la a disposició dels estudiants a l’aula virtual i facilitar-ne la seva consulta posterior.
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada Lectura i treball de documentació publicada en diversos formats. Aquesta pot ser seleccionada o elaborada pel professorat, amb l’objectiu de facilitar a l’estudiant el desenvolupament de les competències de caire més teòric i aquells coneixements necessaris per al desenvolupament d’activitats pràctiques.
Activitats d’auto seguiment Activitats proposades a l’estudiant, amb un pes mínim en la nota, que serveixen per a que l’estudiant pugui autoregular el seu aprenentatge. Poden ser de diferent tipus. Un dels formats més utilitzats són els test d’auto seguiment.
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels estudiants sobre un tema concret. Poden realitzar-se de manera presencial, mitjançant una gravació de vídeo o en directe via videoconferència.
Treballs Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Aquesta activitat té un abast i extensió superior que la resolució de problemes.
Fòrums de debat Activitats on els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d’eines asíncrones com el fòrum del Campus Virtual.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global.
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als estudiants. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura i/o videoconferència.
Resolució de problemes, exercicis Anàlisi i resolució d'un problema o exercici pràctic concret relacionat amb la temàtica de l'assignatura. Aquesta activitat té un abast més acotat i una extensió més reduïda que els treballs i els projectes.

Atenció personalitzada
Descripció

El professor atendrà l'estudiantat per a resoldre-li els dubtes que sorgeixin al llarg del curs.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Presentacions / exposicions
A1
A2
A6
20%
Treballs
A1
A2
A6
80%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Per a aprovar l'assignatura cal escriure correctament. Més de dos errors en un ítem avaluatiu implica pèrdua de punts.

El tema del treball serà pactat entre estudiant i professor, a partir dels interessos de l'estudiant.

L'avaluació és la mateixa per a la 1a i la 2a convocatòria.


Fonts d'informació

Bàsica

Agustí, Alfred [ed.] (1996). El nord occidental entre dues llengües? Actes de les Jornades d'estudi del català nord-occidental. Institut d'Estudis Ilerdencs: Lleida.

Alomar, Antoni Ignasi; Bibiloni, Gabriel; Corbera, Jaume; Melià, Joan (1999). La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic. Palma: Consell Insular de Mallorca.

Alomar, Antoni Ignasi; Melià, Joan (1999). Proposta de model de llengua per a l'escola de les illes Balears. Palma: COFUC / Moll.

Andreu i Bellés, Joan; Pérez Moragon, Francesc [ed.] (1993). Les normes de Castelló. Una reflexió col·lectiva seixanta anys després. Castelló: Universitat Jaume I.

Aragonés, Albert (1995). La llengua dels Baix Ebre i del Montsià. Un model de llengua estàndard oral. Tortosa: Consorci per a la Normalització Lingüística / Direcció General de Política Lingüística.

Beltran, Joan Salvador (1986). L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre. Barcelona: CIRIT.

Bibiloni, Gabriel (1997a). "Sobre l'estàndard composicional", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Mallorca. Barcelona / Palma: Institut d'Estudis Catalans / Govern de les Illes Balears: 33-38.

Bibiloni, Gabriel (1997b). Llengua estàndard i variació lingüística. València: 3i4.

Bibiloni, Gabriel (1998). "Variació i estàndard", Caplletra, 25: 163-172.

Cabré i Castellví, Maria Teresa; Martí i Castell, Joan; Pons, Lídia; Solà, Joan [ed.] (1984). Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres jornades d'estudi de la llengua normativa. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cabré i Castellví, Maria Teresa; Pons, Lídia; Solà, Joan [ed.] (1987). Actes de les Segones jornades d'estudi de la llengua normativa. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel (2003). El català en antena. 20 anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio. Benicarló: Onada.

Casanova, Emili (2002a). "El lèxic valencià en el diccionari Fabra de 1932", Catalan Review, XVI(1-2): 51-70.

Casanova, Emili (2002b). "El lèxic valencià en el DIEC (1995)", dins dins Casanova, Emili; Martí Mestre, Joaquim; Saragossà, Abelard [ed.] (2002). Estudis del valencià d'ara. Actes del IV Congrés de filologia valenciana. Paiporta: Denes: 55-83.

Castellanos, Carles (2000). Llengua, dialectes i estandardització. Barcelona: Octaedro.

Castellanos, Josep-Anton; Lacreu, Josep; Marí, Isidor; Pi, Josep; Veny, Joan (1995). "Llengua oral i estàndard", dins AADD. Jornades sobre la llengua i ensenyament, vol. IV. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: 65-85.

Cercaterm. Barcelona: Termcat, .

Colomina, Jordi (1993). "La contribució dels dialectes a la fixació d'un model estàndard", dins AADD. I jornades de sociolingüística: "la llengua estàndard". Alcoi: Ajuntament d'Alcoi: 11-38.

Colomina, Jordi (1995). Els valencians i la llengua normativa. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Creus, Imma; González, Rodolf; Julià-Muné, Joan (1998). "Dialectalismes i diccionaris: entre la tradició i la variació", Sintagma, 10: 61-80.

Cucarella, Toni (2002). "Llengua col·loquial. Llengua literària", dins Casanova, Emili; Martí Mestre, Joaquim; Saragossà, Abelard [ed.] (2002). Estudis del valencià d'ara. Actes del IV Congrés de filologia valenciana. Paiporta: Denes: 123-130.

Duarte, Carles (1986). "L'aprofitament de la documentació històrica en l'establiment del llenguatge administratiu català modern", dins Alamany, Raimon; Duarte, Carles [ed.]. Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya: 11-22.

És a dir. Barcelona: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, .

Esteve, Francesc; Ferrer, Josep; Marquet, Lluís; Moll, Juli (1998). "El diccionari de l'Institut. Una aproximació sistemàtica", Els Marges, 60: 5-96.

Esteve, Francesc; Ferrer, Josep; Marquet, Lluís; Moll, Juli (2003). Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al diccionari de l'Institut. Palma: Documenta Balear.

Fité, Ricard (1987). "Una llengua per anar bé", Serra d'Or, 337: 39-40.

Fité, Ricard (1993). "El model de la llengua als mitjans de comunicació. El conflicte entre la norma i l'ús", dins AADD. I jornades de sociolingüística: "la llengua estàndard". Alcoi: Ajuntament d'Alcoi: 39-54.

Franquesa, Ester (2008). La terminologia. Un mirall del món. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Gandarillas, Marc (2022). "Supervivència lingüística i el respecte de la normativa: tot fent equilibris damunt la corda fluixa", Llengua Nacional, 119: 9-11.

Gimeno, Lluís (1993). "El lèxic popular regional i les seves mancances al Diccionari de la llengua catalana: alguns exemples", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Castelló. Barcelona / Castelló de la Plana: Institut d'Estudis Catalans / Universitat Jaume I: 57-65.

Ginebra, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Ginebra, Jordi (2018). Pompeu Fabra i la codificació del català. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Ginebra, Jordi; Mallafrè, Joaquim; Navarro, Pere (2002). "Maria Aurèlia Capmany: llengua, norma i normativistes", dins Martínez Gili, Raül-David; Palau, Montserrat [ed.]. Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula. Valls: Cossetània: 223-234.

Ginebra, Jordi; Navarro, Bartomeu (2003). "El model de llengua estàndard a les comarques meridionals de Catalunya", dins Domingo, Anna [ed.]. Una radiografia social de la llengua catalana. Actes de les Jornades sobre la Llengua a les Comarques de Tarragona. Tarragona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 477-498.

Ginebra, Jordi; Solà, Joan (2007). Pompeu Fabra. Vida i obra. Barcelona: Teide.

Ginebra, Jordi: Montserrat, Anna (1999). Diccionari d'ús dels verbs catalans. Barcelona: Edicions 62. [Se n'han fet reedicions.]

Gomà, Enric (2021). El català tranquil. Un manifest. Barcelona: Raval.

Gomà, Enric [ed.] (2015). Canvi d'agulles. Per un català més ric, àgil i senzill. Barcelona: RBA - La Magrana.

Julià-Muné, Joan (2004). El llenguatge de la ràdio i de la TV. Alzira: Bromera.

Lacreu, Josep (1990). Manual d'ús de l'estàndard oral. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. [Se n'han fet reedicions.]

Marí, Isidor (1996). "Socioterminologia i planificació lingüística", dins Cabre i Castellví, Maria Teresa [ed.]. Jornada panllatina de terminologia. Perspectives i camps d'aplicació. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 9-18.

Marí, Isidor [ed.] (2000). Jornades per a la cooperació en l'estandardització lingüística. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Martí i Castell, Joan; Pons, Lídia; Solà, Joan [ed.] (1989). Actes de les Terceres jornades d'estudi de la llengua normativa. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Mascaró, Ignasi; Melis, Pere (1994). "El menorquí i el diccionari normatiu: problemes i propostes", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Menorca. Barcelona / Maó: Institut d'Estudis Catalans / Institut Menorquí d'Estudis: 21-26.

Mestres, Josep Maria; Guillén, Josefina (2001 [1992]). Diccionari d'abreviacions. Abreviatures, sigles i símbols, 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Mingorance, Jesús (2022). Paraules tortosines perdudes. Cent anys després de Mestre i Noé. Constantí: MSPublishers.

Miralles, Joan (1997). "Entorn de la problemàtica de la introducció de mots usuals a les Illes Balears al Diccionari de la llengua catalana", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Mallorca. Barcelona / Palma: Institut d'Estudis Catalans / Universitat de les Illes Balears: 63-74.

Moll, Aina (1999). "El «diccionari» de l'Institut. Aproximació a una altra aproximació", Revista de Catalunya, 143, 144 i 145: 116-154, 157-172 i 96-131.

Mollà, Toni (1990). La llengua dels mitjans de comunicació. Alzira: Bromera.

Mollà, Toni (1993). "El paper dels mitjans de comunicació en la conformació de l'estàndard", dins AADD. I jornades de sociolingüística: "la llengua estàndard". Alcoi: Ajuntament d'Alcoi: 55-70.

Mollà, Toni (1997). "El paper dels mitjans de comunicació en la formació de l'estàndard, Política i planificació lingüístiques. Alzira: Bromera: 17-36.

Navarro, Bartomeu; Rull, Xavier (1998). "Plantejament de criteris i actuacions en els mitjans de comunicació orals", Llengua i Ús, 12: 20-31.

Navarro, Bartomeu; Rull, Xavier (2000). "Estàndard, dialecte, endodiglòssia: la llengua que tots volem", dins Creus, Imma; Julià, Joan; Romero, Sílvia [ed.]. Llengua i mitjans de comunicació. Actes del Congrés de Llengua i Mitjans de Comunicació. Lleida: Pagès: 269-279.

Paloma, David; Puigròs, Maria Antònia; Rico, Albert; Torrent, Anna Maria (2009). Guia fonètica per a les televisions locals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Pazos, Maria-Lluïsa (1990). L'amenaça del català light. Barcelona: Tibidabo.

Pazos, Maria-Lluïsa (1992). La violació del català. Barcelona: Tibidabo.

Pazos, Maria-Lluïsa [ed.] (1993). Una llengua sense ordre ni concert. Barcelona: Oikos-Tau.

Pérez Moragon, Francesc (1982). Les normes de Castelló. València: 3i4.

Pericay, Xavier [ed.] (1987). L'altra cara de la llengua. Barcelona: Empúries.

Pericay, Xavier; Toutain, Ferran (1986). Verinosa llengua. Barcelona: Empúries. 

Picó, Neus (1997). "L'aplicació de la Proposta per a un estàndard oral als mitjans de comunicació: el cas de TVE a les Balears", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Mallorca. Barcelona / Palma: Institut d'Estudis Catalans / Universitat de les Illes Balears: 39-47.

Picó, Neus; Ramon, Maria Magdalena (2010). Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca / Universitat de les Illes Balears.

Pla Nualart, Albert (2010). Això del català. Podem fer-ho més fàcil? Barcelona: Columna.

Pradilla, Miquel Àngel [ed.] (2001). Societat, llengua i norma. Benicarló: Alambor.

Riera, Carles (1993). Manual de català científic. Orientacions lingüístiques. Barcelona: Claret.

Riera, Carles (1994). El llenguatge científic català. Antecedents i actualitat. Barcelona: Barcanova.

Riera, Carles (2005). Manual de redacció científica. El llenguatge de les ciències de la salut. Barcelona: Claret.

Riera, Carles (2019). Aspectes sintàctics i estilístics de la llengua catalana. Barcelona: Claret.

Ruaix, Josep (1989). Punts conflictius de català. Deu estudis de normativa. Barcelona: Barcanova.

Ruaix, Josep (1994-1995). Observacions crítiques i pràctiques sobre català d'avui. Moià: l'autor [2 volums].

Rull, Xavier (1999). "-Eig: entre la genuïnitat i el calc", Els Marges, 63: 59-88.

Rull, Xavier (2000). "Aspectes socials i lingüístics dels manlleus", Llengua i Ús, 18 i 19: 18-26 i 26-36.

Rull, Xavier (2006a). "Què podem salvar dels dialectes? Sis vies d'actuació respectadores, autorespectadores, autoestimadores, aportadores i integradores", Llengua Nacional, 57: 19-27.

Rull, Xavier (2006b). "Els doblets gràfics en català: una visió social", Estudios Catalanes, 4: 79-94.

Rull, Xavier (2007). "La lexicalització de sigles: pautes i propostes", Llengua & Literatura, 18:  475-523.

Rull, Xavier (2008). Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Rull, Xavier (2015). La defensa de la llengua i la difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta als anys vint i trenta del segle XX mitjançant la premsa local. Valls: Cossetània.

Rull, Xavier (2021a). Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català. Seattle: Amazon.

Rull, Xavier (2021b). Configuració de l'estàndard oral lleidatà. Lleida: Grama.

Rull, Xavier (2021c). Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d'ús. Sevilla: AulaMagna.

Rull, Xavier (2022). La filologia catalana, un entrebanc per a la llengua catalana. Constantí: MSPublishers.

Sabater, Ernest (1991). Ni "heavy" ni "light": català modern!. Barcelona: Empúries.

Saborit, Josep (2009). Millorem la pronúncia. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Sans, Joan (2008). "El vocabulari andorrà i el seu reconeixement normatiu", dins AADD. Segones Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Andorra. Barcelona / Andorra la Vella: Institut d'Estudis Catalans / Servei de Política Lingüística d'Andorra: 43-60.

Saragossà, Abelard (2000a). "L'actitud de Pompeu Fabra davant de la recuperació lingüística valenciana", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Elx i a la Universitat d'Alacant. Barcelona / Castelló de la Plana: Institut d'Estudis Catalans / Universitat Jaume I: 113-126.

Saragossà, Abelard (2000b). El valencià del futur. Una contribució ideològica. Benicarló: Alambor.

Saragossà, Abelard (2007). Reivindicació del valencià. Una contribució. València: Tabarca.

Saragossà, Abelard (2020). Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua. València: Àrbena.

Segarra, Mila (1985a). Història de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries.

Segarra, Mila (1985b). Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Senz, Silvia [ed.] (2011). El dardo en la academia. Santa Cruz de Tenerife: Melusina. [2 volums.]

Simbor, Vicent (1993). "El procés d'unificació ortogràfica al País Valencià", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Castelló. Barcelona / Castelló de la Plana: Institut d'Estudis Catalans / Universitat Jaume I: 29-45.

Sistac, Ramon (1992). "El dialecte nord-occidental en els àmbits d'actuació formals", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Lleida. Barcelona / Lleida: Institut d'Estudis Catalans / Institut d'Estudis Ilerdencs / Universitat de Lleida: 39-43.

Solà, Joan (1977). Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona: Edicions 62.

Solà, Joan (1990). Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries.

Solà, Joan (1993). La llengua, una convenció dialèctica. Barcelona: Columna.

Solà, Joan (1994). Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.

Solà, Joan (1999a). Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa.

Solís, Marina; Puigdomènech, Laura (2006). "Proposta de llibre d'estil per a Andorra Televisió. Notes sobre el procés d'estandardització de la varietat lingüística nord-occidental", Treballs de Sociolingüística Catalana, 19: 291-308.

Torrent, Anna; Rico, Albert; Bassols, Margarida [ed.] (1997). La llengua de TV3. Barcelona: Empúries.

Tubau, Ivan (1990a). Paraula viva contra llengua normativa. El català espontani dels mitjans audiovisuals. Barcelona: Laertes.

Tubau, Ivan (1990b). El català que ara es parla. Llengua i periodisme a la ràdio i la televisió. Barcelona: Empúries.

Veny, Joan (1984). "Dialecte i llengua", Els Marges, 30: 11-28.

Veny, Joan (1991). "Les varietats geogràfiques i la normativa de la llengua catalana", dins Martí i Castell, Joan [ed.]. Processos de normalització lingüística. L'extensió d'ús social i la normativització. Barcelona: Columna: 197-205.

Veny, Joan (1993). "El valencià en la proposta del català estàndard", dins AADD. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Castelló. Barcelona / Castelló de la Plana: Institut d'Estudis Catalans / Universitat Jaume I: 47-56.

Veny, Joan (2001). Llengua històrica i llengua estàndard. València: Universitat de València.

Vidal, Pau (2021). Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat. Barcelona: Pòrtic.

Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
Es recomana seguir l'assignatura presencialment, no pas virtualment. Si algú segueix l'assignatura virtualment, pot preguntar a final de semestre a algú que l'ha seguida presencialment què li ha semblat l'assignatura i s'adonarà del perquè.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent