|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A2 |
Dominar les eines de recerca pròpies de les ciències humanes i ser capaç d'aplicar, en un registre corresponent a un postgrau, les metodologies específiques de les diverses disciplines d'aquest àmbit científic. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A2 |
Analitzar i interpretar les fonts primàries –documentals, orals, materials i iconogràfiques– de les recerques en ciències humanes.
Adquirir destreses en l'ús dels instruments propis de la filologia clàssica per a la recerca en humanitats.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| 1. Arqueologia de l'escriptura: conceptes teòrics, metodologies, orígens de l'escriptura |
- Les fonts textuals de transmissió directa: epigrafia i papirologia. L’epigrafia: característiques bàsiques, principals repertoris epigràfics.
- Suports materials i usos del text. Materialitat i iconicitat de l’escriptura.
- Les inscripcions arcaiques: origen i variació dels alfabets grecs i llatins, inscripcions principals. |
| 2. Suports, instruments i contextos arqueològics de l'escriptura en el món antic |
- El suport epigràfic: matèria, forma i funció.
- L'elaboració del monument epigràfic: de l’extracció del material brut al producte final de l'officina epigraphica.
- Textos i contextos de la producció epigràfica: tallers documentats per via arqueològica, cartells d’officinae, rebuigs/exercicis epigràfics, evidències de correccions... |
| 3. Textos de transmisió directa com a fonts per a la investigació arqueològica |
- La lectura de les inscripcions llatines I. Introducció.
- La lectura de les inscripcions llatines II. Estructures bàsiques.
- La lectura de les inscripcions llatines III. Selecció de textos d’estudi. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
3 |
0 |
3 |
| Treballs |
|
6 |
66 |
72 |
| Sessió Magistral |
|
3 |
33 |
36 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves pràctiques |
|
2 |
36 |
38 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura. |
| Treballs |
Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
Resolució de qüestions no assolides a classe, dubtes i consultes, així com la tutorització dels diversos treballs. A més de les hores establertes, es podran pactar altres horaris de visita amb la professora. |
|
Descripció |
|
Resolució de qüestions no assolides a classe, dubtes i consultes, així com la tutorització dels diversos treballs. A més de les hores establertes, es podran pactar altres horaris de visita amb la professora. S’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...). |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Treballs |
|
Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. |
40 |
| Altres |
|
Proves que inclouen activitats, problemes o casos a resoldre. L'estudiant ha de donar resposta a l'activitat plantejada, plasmant de manera pràctica, els coneixements teòrics i pràctics de l'assignatura. |
60 |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els estudiants matriculats a la URV segueixen el sistema ECTS i tenen dret a les convocatòries d'avaluació indicades a la normativa acadèmica de grau i màster vigent. |
| Bàsica |
|
- Easterling, P.E. - Knox, B.W. (eds.), Historia de la Literatura Clásica. Literatura griega (Cambridge University), Madrid 1990
- E.J. Kenney & W.v. Klausen, Historia de la Literatura Clásica. Literatura Latina (Cambridge University), Madrid, 1989
- G. Cambiano, L. Canfora, D. Lanza, Lo spazio letterario della Grecia antica, Roma-Salerno, 1992-1995
- G. Cavallo, P. Fedeli, A. Giardina, Lo Spazio letterario di Roma antica, Roma-Salerno, 1989-1991
- Ch. Pelling, Literary Texts and the Greek Historian, Routledge, Londres, 2000
- D.S. Potter, Literary Texts and the Roman Historian, Routledge, Londres, 1999
- Calabi Limentani, I. , Epigrafia latina, Milán, 1991
- Cortés Copete, Juan Manuel (ed.). Epigrafía griega, , Madrid, 1999
- Andreu Pindado, J. (ed.)., Fundamentos de Epigrafía Latina, Madrid 2009
- Susini, G.C. , Epigrafia romana, Roma, 1982
- Guarducci, M., L'epigrafia greca dalle origini al tardo Imperio, Roma, 1987
- Susini, G. C., Epigraphica dilapidata : scritti scelti, Bologna 1997
- Haarmann, H., Historia Universal de la Escritura, Madrid, 2001
- Cavallo, G., Hellenistic bookhands, Berlin, 2008
|
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|