| Competences |
| Type A | Code | Competences Specific |
| CE7 | Awareness of the function of law as a system for regulating social and economic relations | |
| CE8 | Awareness of the unitary nature of the legal code and the interdisciplinary of legal problems | |
| CE11 | Differentiation between legal reasoning and ethical, political, economic and social arguments | |
| Type B | Code | Competences Transversal |
| Type C | Code | Competences Nuclear |
| Learning outcomes |
| Type A | Code | Learning outcomes |
| CE7 |
Understand and distinguish the various functions that law can fulfil in society | |
| CE8 |
General | |
| CE11 |
General | |
| Type B | Code | Learning outcomes |
| Type C | Code | Learning outcomes |
| Contents |
| Topic | Sub-topic |
| THEME 1. THE PLACE OF LAW IN SOCIAL RELATIONS | 1. The place of law in the system of social relations 1.1 Law and social order 1.2. The normative constitution of social life. 2. The authonomy of the legal subsystem 2.1. Law as a subsystem of the social system 2.2. historical process of diferentiation of the legal subsystem 3. Validity, efficacy, justice 3.1. Three perspectives in the assessment of norms 3.2. The notion of validity 3.3. The notion of efficacy 3.4. The notion of justice/legitimacy |
| THEME 2. SOCIAL FUNCTIONS OF LAW | 1. Concept of social function and functional analysis of law 2. Basic tipology of law's functions 2.1. behavior guidance 2.1.1. Socialization and social control 2.1.2. Social control techniques 2.2. Conflict resolution 2.3. Legitimation of power: the rule of law 2.4. Legal certainty 2.5. Distributive function, goods and services provision: social rule of law 2.6. Law and justice |
| THEME 3. LAW AND OTHER NORMATIVE ORDERS | 1. Introduction: social relations are always normative 2. Prescriptive use of language and differences between law and social convention 3. Differences between law, religion, moral and ethic 4. Law and economy 5. Political power and law 5.1. Political power as a normative order 5.2. Distinctive feature of politics versus law 5.3. Critics on power |
| THEME 4. CONCEPTIONS OF LAW | 1. What is law? 2. Conceptions of law 2.1. Iusnaturalism or the natural law doctrine 2.1.1. Which elements characterize a iusnaturalistic theory? 2.1.2. Brief incursion into some stages of the development of iusnaturalism 2.2. Legal positivism 2.2.1. Which elements characterize a legal positivist theory? 2.2.2. Brief incursion into some stages of the development of legal positivism 2.2.3. Raising law to a science: the pure theory of law 2.2.4. The opone texture of law and legal positivism as a method 2.3. The legal realism current 3. Iusnaturalism and legal positivism: the contemporaneous debate 3.1. Contemporaneous iusnaturalisms 3.1.1. Radbruch's formule 3.1.2. Law's intern moral 3.1.3. Beyond iusnaturalism. Postpositivists approaches 3.2. Contemporaneous legal positivism 3.2.1. Inclusive and exclusionary legal positivism 3.2.2. Guarantee-based constitutionalism |
| THEME 5. THE LEGAL NORM | 1. Uses of language and legal norms 2. Definition and estructure of normative formulations in legal orders. 2.1. Factual conditions, legal consequence and deontic connector 2.2. Elements of normative formulations 2.2.1. Normative core 2.2.2. Other elements of normative formulations 3. Primary and secondary norms 3.1. Primary norms 3.2. Secondary norms 3.2.1. The norm of recognition 3.2.2. Norms of change 3.2.3. Norms of adjudication or application 4. Norms that confer powers (or constitutive norms -in a wide sense-) 4.1. Pure constitutive norms 4.2. Constitutive norms -in strict sense- 5. Legal definitions 6. Legal principles 6.1. Implicit and explicit principles 6.2. Principles and rules as a qualitatively distinct kind of norms 6.3. What positions do iuspositivisms stand in relation to principles? 7. Directives and programatic norms |
| THEME 6. TLE LEGAL ORDER | 1. Law as a system and the hierarchy of norms 1.1. The notion of legal system and law as a system 1.2. Criteria for identifying legal systems 2. Ideal features of legal systems: unity, plenitude and coherence 2.1. The unity of the legal order 2.1.1. Relation between unity and validity 2.1.2. Theoretical proposals on the unity of the legal order 2.2. The plenitude of legal order 2.2.1. The notion of plenitude 2.2.2. The legal loopholes 2.2.3. Integration procedures 2.2.4. Improper loopholes 2.3. The coherence of the legal order 2.3.1. The notion of coherence 2.3.2. Legal antinomies 2.3.3. The criteria of resolution 2.3.4. The weighting judgement |
| THEME 7. SOURCES OF LAW PRODUCTION | 1. Act-sources 2. Fact-sources 3. The judiciary as a source 4. The implicit law: legal doctrine and general principles of law |
| THEME 8. LEGAL INTERPRETATION | 1. Introduction 2. What does to interpret mean? Què significa interpretar? Object of the legal interpretation: the legal wording 3. Theories on legal interpretation 4. Criteria of interpretation and special interpretive arguments 4.1. Interpretative arguments 4.2. Special arguments 5. Aplication of law 6. Regles bàsiques de l’adjudicació 7. Justificació de la premissa fàctica 8. Justificació de la premissa normativa 9. Activitat creativa dels jutges i tribunals |
| THEME 9. LEGAL REASONING | 1. What does to reason mean? Law as a practical reasoning 2. Dimensions of legal reasoning 2.1. Formal reasoning 2.2. Material reasoning 2.3. Pragmatic reasoning 3. Argumentative and interpretative problems 4. Paradigmatic forms of legal reasoning 4.1. Subsumptive reasoning 4.2. Teleological reasoning 4.3. Weighting judgement 5. Assessment of the arguments 5.1. Universalization 5.2. Normative coherence 5.3. Narrative coherence 5.4. Consequentialist reasoning |
| THEME 10. HUMAN RIGHTS: PRINCIPLES, EVOLUTION AND GUARANTEE MECHANISMS | 1. An approach 2. Processes in the evolution of human rights 3. The principles of human rights 4. Rights and duties |
| Planning |
| Methodologies :: Tests | ||||||||||
| Competences | (*) Class hours |
Hours outside the classroom |
(**) Total hours | |||||||
| Introductory activities |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Lecture |
|
40 | 20 | 60 | ||||||
| Problem solving, exercises in the classroom |
|
5 | 10 | 15 | ||||||
| Practical cases/ case studies in the classroom |
|
6 | 14 | 20 | ||||||
| Personal attention |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Mixed tests |
|
3 | 20 | 23 | ||||||
| Practical tests |
|
2 | 20 | 22 | ||||||
| (*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher. (**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students. | ||||||||||
| Methodologies |
| Description | |
| Introductory activities | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Lecture | Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Problem solving, exercises in the classroom | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura, per part de l'alumne. |
| Practical cases/ case studies in the classroom | Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global. |
| Personal attention | Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. |
| Personalized attention |
| Description |
| Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. Es basa en un model de caire voluntari, doncs és cada alumne qui decideix si seguir el sistema tutorial o no. |
| Assessment |
| Methodologies | Competences | Description | Weight | ||||
| Practical tests |
|
multiple-choice test with theoretical-practical questions of reflection and relation of contents. | 50% | ||||
| Mixed tests |
|
Resolution of practical exercises similar to those that will be carried out during the seminars. | 50% | ||||
| Others |
| Other comments and second exam session | |||
|
L'avaluació constarà de dues proves, una de la part teòrica, i una de la part pràctica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova tipus test amb preguntes teòric-pràctiques i de relació de continguts (50%). La prova pràctica s'avaluarà amb resolució d'exercicis pràctics similars als treballats als seminaris (50%). Per aprovar l'assignatura cal cumplir tots els següents requisits: 1) Haver obtingut una nota mínima de 4 en les dues proves. 2) Haver obtingut una nota mitjana de les dues proves superior a 5. Aquells alumnes que no hagin superat l'assignatura en primera convocatòria només han de recuperar aquelles proves amb una nota inferior a 5. No poden presentar-se a les proves aprovades per pujar nota. Aquells alumnes que hagin superat l'assignatura en primera convocatòria i vulguin millorar nota poden sol·licitar presentar-se en segona convocatòria. En la sol·licitud s'ha d'indicar que estan informats/des i accepten que la nova qualificació substitueix, s’hagi millorat o no, l’anterior (és a dir, la de la primera convocatòria). La sol·licitud s’ha de presentar al/a la coordinador/a de grau en el termini màxim de dos dies hàbils des de la publicació de la nota final de l’assignatura. Les proves en segona convocatòria seran similars a les de primera convocatória. |
|||
| Sources of information |
| Basic |
M.J AÑÓN (coord.), Teoría del derecho, 2a ed., Tirant Lo Blanch, 2021
M. RUIZ, A. GALIANA, V. MERINO Y J.R. FALLADA, Ejercicios y materiales de Teoría del Derecho, Tirant lo Blanch, 2015
J. de LUCAS (coord.), Introducción a la Teoría del Derecho, 3a Edició, Tirant lo Blanch, 1995
L. PRIETO, Apuntes de teoría del Derecho, 2a Edició, Trotta, 2007
R. de ÁNGEL, Una Teoría del Derecho (introducción al estudio del Derecho), 6a Edició, Civitas, 1993
N. BOBBIO, Teoría general del Derecho, Debate, 1991
A. E. PÉREZ-LUÑO, Teoría del Derecho. Una concepción de la experiencia jurídica, Tecnos, 1996
R. CALVO, Teoría del Derecho, Tecnos, 1992
J. G. RIDDALL, Teoría del Derecho, Gedisa, 1999
M. ATIENZA, El sentido del Derecho, Ariel, 2001
M. ATIENZA, Introducción al Derecho, Barcanova, 1985
A. LATORRE, Introducción al Derecho, Ariel, 1993
L. PRIETO (Coord.), Lecciones de Teoría del Derecho, MacGrawHill, 1997
C.S. NINO, Introducción al análisis del Derecho, Ariel, 1983
L. DÍEZ-PICAZO, Experiencias jurídicas y Teoria del Derecho, Ariel, 1993
R.GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateoría del Derecho, Gedisa, 1999
L. MARTÍNEZ ROLDÁN, Curso de Teoría del Derecho y metodología jurídica, Ariel, 1993
G. PECES-BARBA et alia, Curso de Teoría del Derecho, Marcial Pons, 1993
R. SORIANO, Compendio de Teoría General del Derecho, 2a Edició, Ariel, 1993
N. BOBBIO, Contribución a la Teoría del Derecho, Debate, 1990
M. RUIZ SANZ, Sistemas jurídicos y conflictos normativos, Dykinson, 2002
VV.AA., 244 preguntas de introducción al Derecho, Ariel, 1986
M. RUIZ SANZ, La construcción coherente del Derecho, Dykinson, 2009
A. GALIANA SAURA, La legislación en el Estado de Derecho, Dykinson, 2003
A. GALIANA SAURA, La ley: Entre la razón y la experimentación, Tirant lo Blanch, 2008
M. FIORAVANTI, Los derechos fundamentales, 5a Edició, Trotta, 2007
C. A. MacKinnon, Hacia una teoría feminista del Estado, Cátedra, 1995
R. M. Mestre i Mestre, La caixa de Pandora. Introducció a la teoria feminista del dret, Universitat de València, 2006
M. A. Barrere Unzueta, Filosofías del Derecho antidiscriminatorio ¿qué Derecho y qué discriminación? una visión contrahegemónica del Derecho antidiscriminatorio, Anuario de filosofía del derecho, 2018 |
||||||||
| Complementary | |||||||||
| Recommendations |
| Subjects that continue the syllabus | |||
|
|||
(*)The teaching guide is the document in which the URV publishes the information about all its courses. It is a public document and cannot be modified. Only in exceptional cases can it be revised by the competent agent or duly revised so that it is in line with current legislation.