Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | CE1 |
Utilitzar principis jurídics i valors fonamentals com a instrument de treball en la interpretació de l’ordenament jurídic |
| CE2 |
Identificar, interpretar i utilitzar les fonts jurídiques internes, europees, internacionals i comparades |
| CE5 |
Seleccionar informació no jurídica rellevant per utilitzar-la en un context jurídic |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| CE1 |
Genèric
| | CE2 |
Comprèn com sorgeixen les normes internacionals i entén la interacció entre l’ordenament normatiu intern i l’internacional
| | CE5 |
Entén i coneix les principals característiques de la societat globalitzada contemporània i les tensions que es manifesten en l’aplicació de les normes
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
1. La Societat Internacional i el Dret Internacional.
|
1. La Societat internacional i les relacions internacionals. Posició de l'Estat en la Societat i en les relacions internacionals. Concepte de Dret Internacional Públic. Evolució històrica de la Societat Internacional i formació del Dret Internacional Públic: a) La pau de Westfalia i la formació del sistema d'Estats moderns; b) La revolució francesa i el Congrés de Viena; c) La Primera Guerra Mundial i la creació de la Societat de Nacions; d) La Segona Guerra Mundial i la Conferència de San Francesc.
|
2. Estructura i Principis de la Societat Internacional Contemporània. |
2. Característiques específiques de la Societat internacional contemporània. El procés de formació de les Organitzacions internacionals: universalisme i regionalisme. L'Organització de les Nacions Unides: La Carta de les Nacions Unides; els membres; els òrgans principals; els òrgans subsidiaris; i els organismes especialitzats. Les funcions actuals del Dret Internacional contemporani. Els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides. La Declaració sobre els principis de Dret Internacional referents a les relacions d'amistat i la cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides. |
3. Fonts i normes del Dret Internacional Públic. |
3. Rellevància del consentiment de l'Estat. El procés de creació de normes jurídiques internacionals. Els procediments de creació de les normes jurídiques internacionals. L'article 38 de l'Estatut del Tribunal Internacional de Justícia. La codificació i el desenvolupament progressiu del Dret Internacional. Estructura del sistema jurídic internacional. Universalisme i relativisme en Dret Internacional. La qüestió de la jerarquia de les normes de Dret Internacional i les normes de ius cogens |
4. Tractats Internacionals. |
4. Concepte i classes de tractats internacionals. La Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats de 23 de maig de 1969. Els tractats conclosos entre Estats i Organitzacions internacionals: la Convenció de Viena de 21 de març de 1986. Fases en la conclusió dels tractats. La capacitat per concloure tractats. La manifestació del consentiment. Les reserves. Dipòsit i registre de tractats. La interpretació de tractats. L’aplicació de Tractats en el temps , l’espai, en relació als Estats part I tercers, els efectes amb altres tractats.. Esmena i modificació dels tractats. Nul•litat, terminació i suspensió. |
5. Conclusió i Aplicació de Tractats en l’ordenament jurídic espanyol. |
5. Òrgans competents per a la conclusió dels Tractats. El procediment de conclusió. La participació de les Comunitats Autònomes en la Conclusió de tractats. L’aplicació dels tractats en el Dret espanyol.
|
6. El costum internacional. |
6. Concepte del costum. Elements dels costum: la pràctica i la opinio iuris. Classes de costums i efectes jurídics. Funció del costum en el sistema jurídic internacional. Interacció entre el costum i el tractat.
|
7. Altres fons: Principis Generals, Actes Unilaterals i Resolucions d'Organitzacions Internacionals. |
7. Els principis generals del dret: diferents accepcions i funcions que compleixen. Els mitjans auxiliars: la jurisprudència internacional i la doctrina científica. Els actes unilaterals: Concepte i classificació. Funció i efectes dels actes unilaterals. Les resolucions de les Organitzacions internacionals en la formació de les normes jurídiques internacionals. |
8. Atribució de la Subjectivitat Internacional.
|
8. Personalitat jurídica internacional: concepte. Criteris de determinació de la personalitat jurídica: reconeixement i principi d'efectivitat. Tipologia dels subjectes de Dret Internacional. Subjectivitat jurídica internacional d'altres ens no estatals: a). Subjectivitat internacional dels pobles; b) Reconeixement dels bel•ligerants i insurrectes; consideració dels moviments d'alliberament nacional; c) La qüestió de la subjectivitat internacional de l'individu, les empreses transnacionals i les organitzacions no governamentals. |
9. L’Estat com a subjecte de Dret Internacional. |
9. Concepte jurídic internacional de l'Estat. Els elements constitutius de l'Estat. Concepte jurídic internacional de la sobirania. La immunitat de l'Estat. El reconeixement d'Estats. El reconeixement de governs. Substitució en l'exercici de la sobirania territorial dels Estats: lla successió d'Estats. Òrgans estatals per a les relacions internacionals a) Els Òrgans estatals de caràcter central; b) Les missions diplomàtiques; c) Les oficines consulars; d) La diplomàcia ad hoc: missions especials. |
10. Competències de l’Estat d'acord amb el Dret Internacional |
10. Les competències estatals: concepte i delimitació. Competència territorial dels Estats i els seus límits. Els espais marítims,. L'espai aeri. Competència personal dels Estats i els seus límits: Nacionalitat i estrangeria. El Dret Internacional dels Drets Humans. |
11. Organitzacions Internacionals. |
11. Concepte i característiques de les Organitzacions internacionals. La personalitat jurídica internacional de les Organitzacions internacionals. L'estatut de membre d'una organització internacional. Tipologia de les Organitzacions internacionals. Òrgans per a les relacions de les Organitzacions internacionals. El dret de les Organitzacions internacionals. Aspectes general. |
12. Aplicació espontània del Dret internacional. |
12. La recepció del Dret Internacional pels ordenaments interns. Relacions entre el Dret Internacional i els drets interns: diverses posicions doctrinals. L'aplicació del Dret Internacional pels òrgans de l'Estat. Referència a l'ordenament jurídic espanyol. |
13. Responsabilitat internacional. |
13. Concepte de responsabilitat internacional. La codificació de les normes que regeixen la responsabilitat internacional. Origen de la responsabilitat internacional: l'acte il•lícit internacional i la responsabilitat derivada d'actes no prohibits pel Dret Internacional. La responsabilitat internacional de subjectes no estatals. |
14. Protecció diplomàtica i mitjans d’arranjament pacífic de controvèrsies. |
14. Concepte, funció i condicions per a l'exercici de la protecció diplomàtica. Principis generals sobre l'arranjament pacífic de controvèrsies. Mitjans polítics de solució de controvèrsies. Mitjans jurisdiccionals d'arranjament pacífic de controvèrsies. |
15. Seguiment, control i aplicació forçosa del Dret Internacional. |
15. Funció del control Internacional. El mecanismes de seguiment i control de l’aplicació del Dret Internacional. Contramesures i represàlies. Procediments institucionalitzats d’aplicació forçosa del Dret internacional. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
2 |
2 |
4 |
Sessió Magistral |
|
50 |
50 |
100 |
Simulació |
|
20 |
40 |
60 |
Atenció personalitzada |
|
2 |
3 |
5 |
|
Proves orals |
|
5 |
24 |
29 |
Proves objectives de tipus test |
|
1 |
1 |
2 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Explicació del funcionament de l'assignatura i presentació del programa. |
Sessió Magistral |
Unitats docents explicades en format de classe magistral. Avaluació amb una prova tipus test i un examen oral.
Es recomana haver consultat abans de cada sessió el tema corresponent d'algun dels Manuals recomanats. |
Simulació |
Realització d'una simulació judicial relativa a un cas rellevant en Dret Internacional. Aquesta simulació consta de dues parts: per una banda, la preparació dels escrits; i, per altra banda, la defensa oral de cadascuna de les posicions. |
Atenció personalitzada |
Tutories per resoldre dubtes i ampliar continguts. |
Descripció |
Els alumnes podran resoldre qualsevol qüestió sobre l'assignatura a
través del correu electrònic de la URV, les eines de comunicació del
campus virtual de la URV creades amb aquest objectiu (com per exemple,
el fòrum de dubtes sobre l'assignatura) i de les consultes que es podran
realitzar a través de trobades presencials o "en línia", segons les
circumstàncies, que es desenvoluparan en l'horari d'atenció a
l'estudiant i que seran acordades prèviament mitjançant el correu
electrònic amb el professor.
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Simulació |
|
Prova consistent en la realització d'una simulació judicial. Primer, redacció dels escrits de les parts d'un litigi relatiu a un assumpte rellevant en Dret Internacional. Després, defensa oral del escrits. |
40% de la nota final en 1a convocatoria |
Proves orals |
|
Prova oral relativa als temes 8 a 15 del programa de l'assignatura.
En aquesta prova caldrà obtenir una qualificació mínima de 4. En cas contrari no es farà mitjana amb les altres qualificacions. |
40% de la nota final en 1a convocatoria |
Proves objectives de tipus test |
|
Prova test relativa als temes 1 al 7 del programa de l'assignatura. |
20% de la nota final en 1a convocatoria |
Altres |
|
Realització i entrega d'exercicis extres i voluntaris relatius a qualsevol dels temes del programa. Es faran durant les classes i consistiran en l'anàlisi de textos rellevants per l'assignatura. |
Fins a 1 punt extra a la nota final de l'assignatura |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els exercicis extres, en el cas que n'hi hagi, s'aplicaran a la nota final de l'assignatura, tant en primera com en segona convocatòria, només després d'haver aplicat la ponderació pertinent de la resta de notes. Per a que siguin tinguts en compte, s'haurà d'haver assistit a classe indicada i entregar-los d'acord amb els canals establerts pels professorat. Els alumnes que no hagin superat l'assignatura en primera convocatòria podran presentar-se a una segona convocatòria. El valor d'aquesta segona convocatòria, així com el contingut variarà en funció de les proves suspeses a la primera convocatòria. Per a poder ponderar la nota de l'examen oral de la 2a convocatòria amb la resta de proves, en el cas que n'hi hagin, s'ha d'obtenir més d'un 4 a dit examen. En cas de no aconseguir-ho, aquest examen equival a 0. Així doncs, els escenaris que es plantegen són els següents: A. Si s'han suspès les dues proves i la part pràctica (simulació judicial): Prova oral de tots els temes. Pes: 100% de la nota final. B. Si s'han suspès les dues proves, però s'ha aprovat la part pràctica (simulació judicial): Prova oral de tots els temes. Si la qualificació és igual o superior a 4 es ponderarà amb la qualificació de les activitats pràctiques. En aquest cas la prova oral té un pes del 70%. C. Si s'han aprovat les dues proves, però s'ha suspès la part pràctica (simulació judicial): Es farà un exercici pràctic. En aquest cas, la prova pràctica té un pes del 30%. D. Si s'ha aprovat la prova test, però s'ha suspès la part pràctica (simulació judicial) i la prova oral: Prova oral dels temes 8 a 15. Si la qualificació és igual o superior a 4 es ponderarà amb la qualificació de la prova test, que passa a tenir un pes del 50%. E. Si s'ha suspès la prova test i la part pràctica (simulació judicial) i s'ha aprovat la prova oral: Prova oral dels temes 1 a 7. Pes del 50%. Si la qualificació és igual o superior a 4 es ponderarà amb la qualificació de la prova oral. F. Si s'ha suspès la prova oral però s'ha aprovat la prova test i la part pràctica (simulació judicial): Prova oral dels temes 8 a 15. Si la qualificació és igual o superior a 4 es ponderarà amb la qualificació de les altres proves, d'acord amb els pesos de la primera convocatòria. G. Si s'ha suspès la prova test però s'ha aprovat la prova oral i la part pràctica (simulació judicial): Prova oral dels temes 1 a 7. Si la qualificació és igual o superior a 4 es ponderarà amb la qualificació de les altres proves, d'acord amb els pesos de la primera convocatòria.. |
Bàsica |
PASTOR RIDRUEJO, J.A., Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones Internacionales, 26a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 2022
CASANOVAS Y LA ROSA, O.; RODRIGO HERNÁNDEZ, A. J., Compendio de Derecho Internacional Público, 10a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 2021
ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, P., Sistema de Derecho Internacional Público, 6a ed., Editorial Thomson-Reuters, Cizur Menor, 2020
DÍEZ DE VELASCO, M., Instituciones de Derecho Internacional Público, 18a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 2013
MARIÑO MENENDEZ, F., Derecho internacional público parte general, 4a ed., Editorial Trotta, Madrid, 2005
RODRIGUEZ CARRION, A., Lecciones de Derecho Internacional Público, 6a ed. 2a reimpresión, Editorial Tecnos, Madrid, 2009
GUTIÉRREZ ESPADA, C.; CERVELL HORTAL, M. J., El Derecho internacional en la encrucijada : curso general de derecho internacional público, 4a ed., Editorial Trotta, Madrid, 2017
GONZALEZ CAMPOS, J. D.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, P., Curso de Derecho Internacional Público, 4a ed., Editorial Civitas, Madrid, 2008
REMIRO BROTONS, A.; RIQUELME CORTADO, R.; ORIHUELA CALATAYUD, E.; DÍEZ-HOCHLEITNER, J.; PÉREZ-PRAT D, Derecho Internacional. Curso general, 1a ed., Tirant lo Blanch, València, 2010
GUTIÉRREZ CASTILLO, V., Esquemas de Derecho Internacional Público, 1a ed., Tirant lo Blanch, València, 2019
CASADO RAIGÓN, R., Derecho Internacional, 4a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 2020
SALINAS DE FRÍAS, A. et al., Lecciones de Derecho Internacional Público, 2a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 2019
CARRILLO SALCEDO, J. A., El Derecho Internacional en perspectiva histórica, 1a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 1991
TRUYOL Y SERRA, A., Historia del Derecho Internacional Público, 1a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 1998
ABELLAN HONRUBIA, V. (Dir.), Pràcticas de Derecho Internacional Público, 3a ed., J. M. Bosch, Barcelona, 2005
ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, P., Legislación básica de derecho internacional público, 22a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 2022
TORRES UGENA, N., Derecho internacional público: instrumentos normativos, 2a ed., Tirant lo Blanch, València, 2017
ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, P., Derecho internacional público : textos y materiales, 4a ed., Editorial Thomson-Reuters, Cizur Menor, 2020
|
Els llibres que trobareu a continuació estan disponibles en format electrònic al lloc web de l'editorial Tirant lo Blanch. Per poder accedir-hi i consultar-los, heu d'utilitzar el recurs electrònic a la vostra disposició al web del CRAI.
Derecho Internacional de los derechos humanos y Derecho
internacional humanitario, CASTILLO DAUDÍ, M.; BOU FRANCH, V, 1a ed., Editorial
Tirant lo Blanch, València, 2014. Lecciones de Derecho Internacional Público, JUSTE RUIZ, J.; CASTILLO
DAUDÍ, M.; BOU FRANCH, V, 3a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2018. Curso de Derecho Internacional Público, ORTEGA TEROL, J. M.;
FERNÁNDEZ TOMÁS, A.; FORCADA BARONA, I.; SÁNCHEZ LEGIDO, A.; BALLESTEROS MOYA,
V.; MARTÍNEZ CARMENA, M., 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2015. Derecho Internacional Curso General, RIQUELME CORTADO, R.;
REMIRO BROTÓNS, A.; PÉREZ-PRAT DURBÁN, L.; ORIHUELA CALATAYUD, E.; DÍEZ
HOCHLEITNER, J., 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2010. El Derecho Internacional Público explicado a través de las sentencias y opiniones consultivas de la Corte Internacional de Justicia, TOORES CAZORLA, M. I., 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2020. Recopilación de Textos de Derecho Internacional Público, BOU
FRANCH, V., 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2009. Textos Para el Estudio del Derecho Internacional Público,
Derecho de la Unión Europea y Derecho Internacional de los Espacios, SOBRINO
HEREDIA, J. M., 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2016. Tomo XLVI Esquemas de Derecho Internacional Público,
GUTIÉRREZ CASTILLO, V. L., 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2019. Derecho Internacional Público y Organizaciones
Internacionales Actividades Prácticas. Public International law and
International, GARCÍA RICO, E. del M.; EXPÓSITO GONZÁLEZ, P.; TORRES CAZORLA, M.
I.; SÁNCHEZ PATRÓN, J. M.; BAUTISTA HERNÁEZ, A.; PÉREZ SALOM, J. R., 1a ed.,
Editorial Tirant lo Blanch, València, 2019. Esquemas de Derecho de los Tratados, ROJAS AMANDI, V. M., 1a ed. Editorial Tirant lo Blanch, València, 2016. |
Complementària |
OLÁSOLO ALONSO, H., Introducción al Derecho Internacional Penal, 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2014
JUSTE RUIZ, J.; PEREIRA COUTINHO, F., Desarrollo sostenible y derecho internacional, 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2018
VVAA, Derecho Internacional Humanitario, 3a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2017
VILLÁN DURÁN, C.; FALEH PÉREZ, C.; JIMÉNEZ PIERNAS, C., El sistema universal de protección de los Derechos Humanos. Su aplicación en España, 1a ed., Editorial Tecnos, Madrid, 2017
DÍAZ SANTIS, B., La ambientalización del Derecho Internacional Humanitario, 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2017
CASTILLO DAUDÍ, M.; BOU FRANCH, V., Derecho Internacional de los derechos humanos y Derecho internacional humanitario, 1a ed., Editorial Tirant lo Blanch, València, 2014
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|