Per superar l'assignatura cal obtenir un 5 al còmput final de totes les activitats d'avaluació de l'assignatura. Cal superar les pràctiques (seminaris) i l'examen teòric. La no-superació d'algun d'aquestes parts comportarà la no-superació de l'assignatura; i per tant, s'haurà de fer l'avaluació de la/les part/es suspeses en segona convocatòria.

Per poder superar l'assignatura és condició necessària:

• Haver obtingut un 5 a l'examen teòric. Cal remarcar que s'exigeix una qualificació mínima d'un 4 per poder calcular la mitjana amb les activitats pràctiques dels seminaris.
• Haver obtingut un 5 de mitjana a les sessions pràctiques (seminaris). Cal remarcar que s'exigeix una qualificació mínima d'un 4 per poder calcular la mitjana amb la part teòrica.
• Haver assistit al 80% de les sessions pràctiques (seminaris).

Altres Condicions i directrius clau per a la superació de l'assignatura:

• Es valorarà positivament l'assistència i la participació (lliurament) dels exercicis proposats a les classes teòriques.
• La no-presentació o entrega amb retard injustificat de qualsevol dels treballs implica suspendre l'assignatura.
• Els alumnes han de participar activament a les sessions pràctiques. És important que cada alumne es comprometi amb la resta de membres del seu grup a aportar equitativament i puntualment la feina als seus companys.
• Si un alumne/a abandona el treball en grup ha d'avisar el professor/a i els seus companys amb prou temps per poder suplir la seva baixa. Si un alumne no compleix el compromís amb el seu grup, la resta dels membres podran seguir l'activitat sense comptar amb ell/a, notificant-ho al professor/a.
• Els treballs seran aportacions pròpies i originals de lalumne. Per això, un treball plagiat, entesa com la còpia d'una altra feina o la còpia literal de les fonts, equivaldrà a un suspens de la feina.
• Dacord amb la normativa vigent el/la professor/a podrà establir aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran de compliment obligat per part dels estudiants.
• Una actitud inadequada dels alumnes o que estiguin realitzant altres activitats no corresponents a lassignatura puc comportar la seva exclusió de classe.

L'avaluació en segona convocatòria es realitzarà de la manera següent:

Els alumnes que no han superat l'examen teòric han de fer un altre examen, amb les mateixes condicions que les esmentades en proves objectives tipus test i amb els mateixos criteris d'avaluació. Els alumnes que no han superat les pràctiques hauran de realitzar un treball escrit similar a lactivitat de resolució de problemes de forma individual, que presentaran en una prova oral. Els alumnes que no han superat ni lexamen teòric ni les pràctiques hauran de realitzar tant lexamen teòric com una activitat de resolució de problemes de forma individual.

Cedeño, M.J. (2021). Clima organizacional en la gestión del Talento Humano de las Instituciones Financieras. Revista Científica Dominio de las Ciencias, 7 (5), 509-523.

Estellés, S. et al. (2017). Gamificación en Formación en Empresas. Dirección y Organización,  62, 35-40.

Extremera, N. et al. (2016).De los riesgos psicosociales a la Psicología Organizacional Positiva: hacia un enfoque más integrador en Psicología del Trabajo y de las Organizaciones. Encuentros en Psicología Social, 6, 151-171.

Huichi, N. (2019). Motivación laboral. Universidad Peruana Unión.

Latorre, G.,  Dousdebés, A., González, L. & Vasco, G. (2019). Evaluación de la comunicación interna en organizaciones del sector productivo. CienciAmérica, 8 (2).http://dx.doi.org/10.33210/ca.v8i2.221 

Lupano, M. L. et al. (2022). Estudios sobre el liderazgo. Teorías y evaluación. Psicodebate 6, 107-121.

Orozco-Rincón, E. et al. (2013). Rol del psicólogo en las organizaciones. Revista Psicoespacios, 7 (11), 409-425.

Osorio, L. et al. (2016). Diseño de un instrumento de diagnóstico basado en el modelo AMIGO de Peiró. Cuadernos Hispanoamericanos de Psicología, 16 (2), 45-62.

Pedraza, A. L. et al. (2015). Cultura organizacional desde la teoría de Edgar Schein: estudio fenomenológico. Clío América, 9 (17), 17-25.

Quiroz González, E. Vesga R. J. J. (Il.) & García-Rubiano, M. (Il.). (2020). Cultura organizacional y cambio: reflexiones y discusiones desde la psicología organizacional.. Universidad Católica de Colombia. https://elibro.net/es/lc/universitatcarlemany/titulos/197043 (Capítulo 1).

Quiroz González, E. Vesga R. J. J. (Il.) & García-Rubiano, M. (Il.). (2020). Cultura organizacional y cambio: reflexiones y discusiones desde la psicología organizacional.. Universidad Católica de Colombia. https://elibro.net/es/lc/universitatcarlemany/titulos/197043 (Capítulo 2 y capítulo 4).

Salemi, J.L. (2022). La importancia del liderazgo servicial como generador de cambio cultural en las organizaciones. Dictamen Libre, 30, Enero-Junio.

Salgado, J.F. et al. (2008). Selección de personal en la empresa y las AAPP: de la visión tradicional a la visión estratègica. Papeles del Psicólogo, 29 (1), 16-24.

Sánchez-Santa Barbará, E. et al. (2010). 40 Años de la teoría del liderazgo situacional: Una revisión. Revista Latinoamericana de Psicología,  42 (1), 29-39.

Ting-Ding, J.M. et al. (2007). La selección de personal como proceso ético y eficiente. El caso de la entrevista personal. Conocimiento, innovación y emprendedores: Camino al futuro (Ayala Calvo, J.C y grupo de investigación FEDRA).

Ucrós, M. et al. (2010).Clima organizacional: Discusión de diferentes enfoques teóricos. Visión Gerencial, 9 (1), 179-190.

Vera, L.L. (2017). Antecedentes y conceptualización del liderazgo destructivo: Una revisión de la literatura. Guayaquil, Ecuador: Universidad Espíritu Santo.

Alonso, P. et al. (2015). Procedimientos de selección de personal en pequeñas y medianas empresas españolas. Journal of Work and Organizational Psychology, 31, 79-89. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1576596215000201 Boggi, C. (2021). Impacto del liderazgo femenino en proyectos. Project, Design and Management, 3(2), 117-136. https://www.mlsjournals.com/Project-Design-Management/article/download/715/1304 Bonavía, T. et al. (2009). Adaptación al castellano y estructura factorial del Denison Organizational Culture Survey. Psicothema, 21 (4), 633-638. https://reunido.uniovi.es/index.php/PST/article/download/8833/8697 Cuervo-Carabel, T. et al. (2020). Nuevos retos asociados a la tecnificación laboral: el tecnoestrés y su gestión a través de la Psicología Organizacional Positiva. Aloma, 38(1), 21-30. https://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/download/371987/465561 EFQM (2012). Modelo EFQM de excelencia. Madrid: Club Excelencia en Gestión y EFQM. https://www.ehu.eus/documents/1904000/1915838/9+Modelo+EFQM+2013.+Comentarios.pdf/2f1798ca-fd39-4e0e-a772-a17146f6003a?t=1532094623000 García-Álvarez, C.M. (2006). Una aproximación al concepto de Cultura Organizacional. Universitas Psychologica, 5 (1), 163-174. http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S1657-92672006000100012&script=sci_arttext&tlng=es Gil, F. et al. (2011). Nuevas formas de liderazgo en equipos de trabajo. Papeles del Psicólogo, 32 (1), 38-47. https://www.redalyc.org/pdf/778/77817210005.pdf Llorens, S. (2019). Detección de necesidades formativas: Una clasificación de instrumentos. Catelló de la Plana: UJI. http://hdl.handle.net/10234/80426 Mora, E. & Mora, M. (2020). Desarrollo de la Motivación Laboral. Estrategias cognitivo conductuales, basadas en la Teoría Bifactorial de Herzberg. CLIC, 22. https://convite.cenditel.gob.ve/revistaclic/index.php/revistaclic/article/view/1021 Porras, N.R. (2012). Límites y retos del campo de la Psicología de las Organizaciones.  Revista Electrónica de Psicología Social «Poiésis»,24, 1-14. http://revistas.ucatolicaluisamigo.edu.co/index.php/poiesis/article/view/519 Sandoval, M. C. (2004). Concepto y dimensiones del Clima Organizacional. Hitos de Ciencias Económico Administrativas, 27, 78-82. https://revistas.ujat.mx/index.php/hitos/article/download/4402/3399 Ting-Ding, J.M. et al. (2007). La selección de personal como proceso ético y eficiente. El caso de la entrevista personal. Conocimiento, innovación y emprendedores: Camino al futuro (Ayala Calvo, J.C y grupo de investigación FEDRA). https://accedacris.ulpgc.es/bitstream/10553/58297/1/Dialnet-LaSeleccionDelPersonalComoUnProcesoEticoYEficiente-2234959.pdf