DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura DESENVOLUPAMENT I PROMOCIÓ PROFESSIONAL DEL DOCENT Codi 11013207
Ensenyament
Pedagogia (1993)
Cicle
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
4.5 3 1.5 Optativa Primer
Llengua d'impartició
Departament Pedagogia
Coordinador/a
IRANZO GARCIA, MARIA PILAR
Adreça electrònica pilar.iranzo@urv.cat
Professors/es
IRANZO GARCIA, MARIA PILAR
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura se centra en el Desenvolupament professional dels docents atenent als components, fases i processos. Es tracta d'una assignatura 'experiencial'.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
a). Potenciar el paper del pedagog-a com a assessor dels professors que pretenen el seu desenvolupament professional, prenent com a eix la pròpia pràctica a les institucions i el coneixement dels factors que determinen llur context.
b). Vincular el desenvolupament personal i professional del docent amb la millora de la qualitat educativa.
c). Analitzar els components que conflueixen en el desenvolupament professional del docent i investigar el propi procés de desenvolupament (professional i personal).

Continguts
Tema Subtema
1. Qüestions introductòries
2. Formació Permanent del docent
3. Desenvolupament Professional del docent
4. Investigació per al Desenvolupament Professional del Docent
1.1.Què són el Desenvolupament Professional, Curricular, Organitzatiu i Personal
1.2.Desenvolupament Professional i aprenentatges per a la funció docent: identitat i imatge social, autonomia professional, cicles de vida i de carrera docents, coneixement professional docent, i els processos de reflexió, col•laboració i avaluació

2.1. Funcions del docent i paradigmes de formació
2.2. Formació Permanent: Model de Formació Permanent del Professorat a Catalunya


3.1. Desenvolupament professional i desenvolupament d'altres àmbits educatius (Escola, Ensenyament, Curriculum, Professionalitat)
3.2. La col.laboració en el marc de la cultura institucional
3.3. Desenvolupament professional i àmbits d’aprenentatge docent: planificació, presa de decisions i processament de la informació, i creences i teories implícites

4.1. Investigació-Acció en contextos de millora col.laborativa
4.2. Investigació autobiogràfica i narrativa

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0.5 1.5
 
Sessió Magistral
18 9 27
Debats
4 12 16
Resolució de problemes, exercicis
8 8 16
Metodologies integrades
10 30 40
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de Desenvolupament
0 10 10
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Avaluació inicial de coneixements i itinerari professional i acadèmic
Sessió Magistral Sessions de treball conceptual entorn presentacions de la professora i de lectures guiades.
El material treballat és reelaborat pels estudiants de forma individual per a l'elaboració de la carpeta d'aprenentatge, el qüestionari final i el diari
Debats Es realitzen 2-3 sessions de taula rodona al voltant de les lectures de llibres realitzades per cadascun dels estudiants i organitzades per blocs temàtics
Resolució de problemes, exercicis Pràctiques tutoritzades i realitzades primer individualment i revisades-compartides en petits grups de:
1. Contextualització personal-professional (autopresentació-biograma-balanç de vida)
2. Anàlisi estils d'aprenentatge-patrons d'aprenentatge
Metodologies integrades Consisteixen en la realització individual d'una activitat de síntesi:
-Carpeta d'aprenentatge amb un índex resultat del propi procés d'aprenentatge en l'assignatura
-S'inclou l'elaboració i anàlisi d'un diari individual de l'assignatura

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Activitats Introductòries
Debats
Resolució de problemes, exercicis
Metodologies integrades
Descripció
Activitats associades a l'atenció individualitzada: - Tria-recomanació de lectures per a les taules rodones -Tutorització del desenvolupament de les carpetes d'aprenentatge: elaboració i anàlisis de diaris / elaboració de les activitats de contextualització i estils-patrons d'aprenentatge -1 Tutoria individual - Demanda de tutories a discreció de la professora

Avaluació
  Descripció Pes
Debats Fitxa i defensa de les lectures a les taules rodones

(15%)
Resolució de problemes, exercicis Pràctiques tutoritzades i realitzades primer individualment i revisades-compartides en petits grups de:
1. Contextualització personal-professional (autopresentació-biograma-balanç de vida)
2. Anàlisi estils d'aprenentatge-patrons d'aprenentatge
15%*que s'incorpora al total del 30% de la carpeta d'aprenentatge
Metodologies integrades Carpeta d'aprenentatge que inclou:
-Estructura de la carpeta i contingut atenent al diari, índex i reestructuració d'eines i coneixements
*Ha d'incorporar les activitats pròpies de la 'resolcuió de problemes, exercicis, etc. (15%)
15%
Proves de Desenvolupament Qüestionari escrit o entrevista personal sobre els continguts bàsics de l’assignatura (45%)
Altres

Participació en la dinàmica de la classe

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA

ALONSO, C., GALLEGO, D., HONEY, P. (1994). Los estilos de aprendizaje. Procedimientos de diagnóstico y mejora. Col. Recursos e instrumentos Psicopedagógicos. Bilbao: Mensajero.

ANGULO RASCO, J. F. (1999). “De la investigación sobre la enseñanza al conocimiento docente.” En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 467-505

BARRIOS, Ch. (1998). La formación permanente y el grupo de trabajo en el desarrollo profesional del docente en secundaria. Barcelona: Oikos-tau.

BARTOLOMÉ,  M. (1997). Metodologia qualitativa orientada cap al canvi i la presa de decisions. Barcelona: EDIUOC.

BOLÍVAR BOTÍA, A. (1995). El conocimiento de la enseñanza. Epistemología de la investigación curricular. Granada: Force, Universidad de Granada

*BOLÍVAR, A.(2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla.

BOLÍVAR, A. y otros (1999). Ciclo de vida profesional del profesorado de secundaria. Desarrollo profesional y formación. Bilbao: Mensajero

BOLÍVAR, A., DOMINGO, J., FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Enfoque y metodología. Madrid: La Muralla.

BONALS, J. (1995). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

*CARRETERO, R., PUJOLAS, P., SERRA, J. (2002). Un altre assessorament per a l’escola. L’assessorament psicopedagògic des d’una perspectiva comunitària. BCN: La Galera.

COCHRAM-SMITH, M. y LYTLE, S. L. (2003). “Más allá de la certidumbre: adoptar una actitud indagadora sobre la práctica” en Lieberman, A. y Miller, L. (Eds.) La indagación como base de la formación del profesorado y la mejora de la educación. Barcelona: Graó. Pp.: 65-79.

COLÀS, P. (2001). “Postmodernismo, feminismo e investigación educativa”. Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l’Educació. Tarragona: URV, Pp. 107-128

CONTRERAS, J. (1985). “¿El pensamiento del profesor o el conocimiento del profesor?. Una crítica a los postulados de las investigaciones sobre el pensamiento del profesor y sus implicaciones para la formación del profesorado.” Revista de Educación. nº 277: 5-28

CONTRERAS, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata.

*DEAN, J. (1997). Supervisión y asesoramiento. Madrid: La muralla.

*DE VICENTE, P. S. (Dir.)(2002). Desarrollo profesional del docente. Bilbao: ICE-U. de Deusto

DEVELAY, M. (1996). Peut-on former les enseignants.París: ESF Editeur, 3a. ed.

DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. BCN: Oikos-tau.

DOMINGO, J., FERNÁNDEZ CRUZ, M. (1999). Técnicas para el desarrollo personal y formación del profesorado. Cuadernos monográficos del ICE, nº 10. Bilbao: ICE de la U. de Deusto.

DUBAR, C. (2000). La Crise des identités. L’interprétation d’una mutation. Paris: Presses Universitaires de France (PUF)

*ELLIOTT, J. (1999). “La relación entre «comprender» y «desarrollar» el pensamiento de los docentes.” En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 364-398

ESCUDERO, J. M. (1999). Diseño, desarrollo e innovación del curriculum. Madrid: Síntesis. Col. DOE.

ESTEBARANZ, A. (coord.) (2000). Construyendo el cambio: perspectivas y propuestas de innovación educativa. Sevilla: Public. Universidad.

ESTEVE, J. M. et. al. (1995). Los profesores ante el cambio social. Barcelona: Anthropos.

ESTEVE, J. M., LOZANO SOLER, J. M (1994). Què vol dir ser professional de l’ensenyament? I Seminari Proposta-Espai de Pedagogia. Barcelona: Cruïlla.

FERRADA, D. (2001). Curriculo crítico comunnicativo. BCN: El roure.

FERRERES, V., MOLINA, E. (1995). La preparación del profesorado para el cambio en la institución educativa. Barcelona: P.P.U.

FERRERES, V. S. (1996). “Dimensiones a evaluar en el desarrollo profesional del docente.” en Jornadas sobre Evaluación de Experiencias y Tendencias en la Formación del Profesorado  del XXV Aniversario del ICE de Deusto (30, 31 mayo, 1 junio).

*FERRERES, V.S., IMBERNÓN, F. (1999). Formación y actualización para la función pedagógica. Madrid: síntesis.

*FERNÁNDEZ CRUZ, M. (1995). Los ciclos vitales de los profesores. Granada: Force-Universidad

FERNÁNDEZ CRUZ, M., MORAL, C. (1998). Formación y desarrollo de los profesores de Educación Secundaria en el marco curricular de la reforma. Los retos profesionales de una nueva etapa. Granada: FORCE

FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2000). “La mitad del Cielo y tres cuartos de la tierra. En torno a la feminización de la docencia.” Cuadernos de Pedagogía, n. 289, Pp. 85-90.

*FULLAN, M., HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP

*GAIRÍN, J. (2000). “Cambio de cultura en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 73-135)

*GENERALITAT DE CATALUNYA (1997). Pla de formació Permanent 1996-1997 / 2000-2001.

GIMENO SACRISTAN, J. (1992). “Conciencia y acción sobre la práctica como liberación profesional de los profesores.” En Imbernón (Coord.).La formación permanente del profesorado en los países de la CEE. Barcelona: ICE/Horsori, Pp. 53-92.

GIMENO SACRISTAN, J. (1994). “La educación como proyecto político y cultural.” en Cuadernos de Pedagogía, nº 221, Pp. 78-84.

GIMENO SACRISTAN, J. (1995). “Esquemas de racionalización en una práctica compartida.” En AAVV. Volver a pensar la educación. Vols. I y II. La Coruña-Madrid: Paideia-Morata. Pp.: 13-42

*GIMENO SACRISTAN, J. (1996). “El profesor como investigador 10 años después.” En Revista Educación Acción nº 0, enero-marzo. Valencia: Universidad de Valencia. Pp. 5-16

GIDDENS, A. (2000). Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedad en la época contemporánea. BCN: Ediciones Península. 3a. edició

GONZÁLEZ SANMAMED, M. (1995). Formación docente: perspectivas desde el Desarrollo del conocimiento y la socialización profesional. Barcelona: PPU.

*HALL, B. (2000). “El desarrollo de valores y las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 27-53)

*HARGREAVES, A. (1996). Profesorado, cultura y postmodernidad. Cambian los tiempos, cambia el profesorado. Madrid: Morata.

HARGREAVES, A. (comp.) (2003). Replantear el cambio educativo. Buenos Aires: Amorrortu Editors.

IMBERNÓN, F.(1999). “De la formación espontánea a la formación planificada. La política de formación permanente en el estado español.” En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 181-207

IMBERNÓN, F. (coord.)(2002). La investigación educativa como herramienta de formación del profesorado. Reflexión y experiencias de investigación educativa. BCN:Graó.

IRANZO, P.(2002b). La millora de la formació permanent del professorat per al desenvolupament d’innovacions curriculars: el cas de ‘la lectura i l’escriptura amb un enfocament constructivista’. Memòria de Llicència d’Estudis del Departament d’Ensenyament de la Generalitat

(http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200102/resums/piranzo.htm,   http://www.xtec.es/sgfp/llicencia/200102)

IRANZO, P., (2003). “Análisis de un proceso de formación para innovar curricularmente en EI y EP (“Enseñar y aprender a leer y a escribir con un enfoque constructivista”): percepción de las condiciones en las que se da el trabajo en común de los profesores orientado a la mejora.” Profesorado. Revista de curriculum y formación del profesorado. Grupo de Investigación FORCE. Universidad de Granada. Nº 4(2), Junio. Pp. 27-34

JACKSON, Ph. W. (1968-1996). La vida en las aulas. Madrid: Morata, 4ª ed.

KEMMIS, S. i McTAGGART, R. (1987). Cómo planificar la investigación-acción. BCN:Laertes.

KEMMIS, S. (1999). “La investigación-Acción y la política de la reflexión.” En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal.

LIEBERMAN, A. y MILLER, L. (Eds.) (2003). La indagación como base de la formación del profesorado y la mejora de la educación. Barcelona: Octaedro. Cap. 13. Págs.: 247 – 275)

LYONS, N. (1999). El uso de la carpeta de aprendizaje. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente. Buenos Aires: Amorrortu

*MARCELO, C. (1994). Formación del profesorado para el cambio educativo. P.P.U. Barcelona.

MARCELO, C. (2002). ‘Aprender a enseñar para la sociedad del conocimiento’ en The Education Policy Analysis Archives (EPAA), Vol nº 10, nº 35 Pp. 54. http://epaa.asu.edu/epaa/v10n35/

*MARCELO, C., LÓPEZ YÁÑEZ, J. (coords.) (1997). Asesoramiento curricular y organizativo en educación. BCN: Ariel Educación.

MEC (1989a). Plan de Investigación Educativa y de Formación del Profesorado

MERCER, N. (1996). La construcción guiada del conocimiento. El habla de profesores y alumnos. Barcelona: Paidós

MUCCHIELLI, A. (2002). L’identité. París: PUF, 5a. ed.

NOVAK, J. (1998). Conocimiento y aprendizaje. Madrid: Alianza Editorial

PEREZ, M. (1996). "El psicopedagogo como asesor en los procesos de construcción curricular". Universitas Tarraconensis. Vol. I, pp 83-104

PÉREZ GÓMEZ, A.I., BARQUÍN, J., ANGULO, J.F. (edts.)(1999). Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal.

RICOEUR, P. (1996). Sí mismo como otro. Madrid: Siglo XXI Editores

RICOEUR, P. (1999).Historia y narratividad. Barcelona: Paidós

SANTOS, GUERRA, M.A. (1990). Hacer visible lo cotidiano. Madrid:Akal.

SANTOS GUERRA, M. A. (2000). La luz del prisma. Para comprender las organizaciones educativas. Málaga: Aljibe, 2a. edició.

SHÖN, D.(1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Barcelona: Paidós.

*SHÖN, D. (1998). El profesional reflexivo.Cómo piensan los profesionales cuando actúan. BCN: Paidós.

SOLA, M. (1999). El análisis de las creencias del profesorado como requisito de desarrollo profesional. En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 661-683

VAILLANT, V. MARCELO, C. (2001). Las tareas del formador. Granada: Aljibe

VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639 )

WHITAKER, P. (1998). Cómo gestionar el cambio en contextos educativos. Madrid: Narcea.

WITTROCK, M.C. (1989) La investigación de la Enseñanza (Vol. II) Madrid:Paidós.

ZABALZA, M. A. (1991). Los diarios de clase. Documento para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU.

*ZABALZA, M. A. (2000). “Innovación en la enseñanza como mejora de los procesos y resultados de los aprendizajes: condiciones y dilemas.” A Estebaranz, A. (coord.) Construyendo el cambio: perspectivas y propuestas de innovación educativa. Sevilla: Public. Universidad. Pp. 199-225

 

Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
DESENVOLUPAMENT D'EQUIPS PROFESSIONALS EN EDUCACIÓ/11152111
ASSESSORAMENT A INSTITUCIONS EDUCATIVES/11152110

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
DESENVOLUPAMENT I PROMOCIÓ PROFESSIONAL DEL PROFESSIONAL DE L'EDUCACIÓ/11152241